Etiquetes

13/11/13

Una maneta pel record... i pel rècord

Triomf d’hemeroteca el que va aconseguir diumenge passat el Centre d’Esports l’Hospitalet al camp de l’AE Prat. El Sagnier acollia un partit que passaria a la història riberenca amb una maneta per no oblidar en temps, un 0-5 que més enllà de reforçar la dinàmica creixent de l’equip entrava al llistat de rècords de l’inexistent llibre d’or del club. Era, tot just, el segon cop que l’Hospi aconseguia un 0-5 a domicili; curiosament, l’altre precedent també ens duu a un Prat-Hospi celebrat el curs 1969-70 a Regional Preferent. Un 0-5 que, en canvi, no és el triomf més ampli dels riberencs lluny del seu feu. Fins en tres ocasions l’Hospi ha estat capaç de vèncer per 0-6 lluny de l’Estadi, del vell Municipal o de Torre Melina. El precedent més proper en el temps és el 0-6 que l’Hospitalet de Jordi Vinyals va clavar al Cassà el gener de 2010; abans, els riberencs havien fet el mateix resultat el 8 de març de 1959 a Granollers (Tercera Divisió) i el 18 de maig de 1980 al camp del Ca n’Oriac (Regional Preferent).

Inèdit a Segona B
Això sí, el 0-5 de diumenge al Sagnier significa la golejada més àmplia de l’Hospi a domicili des de la seva estrena a Segona B el curs 1982-83. Fins diumenge, dues victòries per 1-5 suposaven el triomf més gran dels riberencs lluny del seu camp. Tots dos precedents daten del curs 1992-93, quan l’equip aleshores dirigit per Ramon Moya va vèncer el Nàstic (1a jornada) i el Benidorm (8a jornada) per aquest marcador; curiosament, el duel a Tarragona tenia un protagonista comú amb el 0-5 de diumenge: Óscar Rodón, actual entrenador de porters riberenc, era el porter de l’Hospitalet en aquell partit de fa 21 anys. A banda d’aquests dos precedents, l’Hospi ha marcat cinc gols a domicili en dues ocasions més: 2-5 al camp del Nàstic (1998-99) i al camp de la Gramenet (2001-02).

De ple en la història de bronze
Números en mà, el 0-5 de l’Hospi al Sagnier ocupa la posició 40 en el rànquing històric de victòries a domicili des que la temporada 1977-78 es va crear la Segona Divisió B. Curiosament, la màxima golejada a domicili no és vàlida: el 0-14 del Lorca Atlético al Ejido fa dues temporades va quedar anul·lat ja que els almeriencs havien presentat fitxes falses i havien vestit de curt persones que ni tan sols eren futbolistes. Així, dos 0-8 comparteixen l’honor del triomf més ampli a domicili: Daimiel 0-8 Getafe (87-88) i Isla Cristina 0-8 Polideportivo Almería (98-99); l’Isla Cristina va ser protagonista aquella temporada de la pitjor temporada d’un equip a Segona B, empatat a 4 punts amb el FC Andorra 1997-98 però amb pitjor diferència de gols (-138 gols, 12 a favor i 150 en contra).

Iban Salvador, golejador precoç
En les últimes quinze temporades al Centre d’Esports, cap jugador de menys de 19 anys havia aconseguit marcar un gol en partit de Lliga. Diumenge al Sagnier, Iban Salvador va arrodonir la maneta al minut 87 amb el 0-5, la seva estrena golejadora amb l’Hospi en la seva segona participació al Campionat (ja va gaudir d’uns minuts contra el Levante B). Amb 17 anys, 11 mesos i 30 dies, Iban Salvador es converteix en un dels golejadors més precoços de la història de l’Hospi (caldria tirar d’hemeroteca profunda per contrastar-ho), Cristian Lobato (19 anys, 3 mesos i 13 dies), Christian Alfonso (19 anys, 4 mesos i 29 dies) o David Salmerón (19 anys, 5 mesos i 5 dies) completen una llista de joves golejadors riberencs on també hi figuren noms com els de Chiqui o Raúl Pradas

Kiko, invicte al Sagnier... en Lliga
Quarta visita de Kiko Ramírez en partit de Lliga al Sagnier i el tècnic de Tarragona segueix sense perdre. Va debutar-hi el curs 2008-09, a Lliga Nacional; el seu Nàstic Juvenil va empatar-hi a dos gols en el partit inaugural del Campionat. Després, dos partits amb la Pobla de Mafumet amb el balanç d’un empat (1-1, 2010-11) i 0-1 (2011-12). El 0-5 de diumenge, doncs, és la segona victòria de Ramírez al feu pratenc. L’any passat amb el Nàstic no va poder-hi dirigir el partit de Lliga... però sí va fer-ho a la Copa del Rei, on els grana va sucumbir davant l’equip d’Agustín Vacas per 2-1.

Golejadors
Tercer gol de Kabiru Akinsola en Lliga aquesta temporada... i tercer gol a domicili. Va marcar a Paterna, a Olot i diumenge va fer-ho al Sagnier. Curiosament, en la seva etapa al Cádiz ja va marcar 10 dels 16 gols que va anotar el curs 2011-12 lluny del Carranza. Qui també va retrobar-se amb el gol va ser Dani Fragoso, que feia 3 anys, 8 mesos i 3 dies que no marcava cap gol en partit oficial. Va ser en un Cádiz 4-3 Albacete a la Lliga Adelante, en què els andalusos van acabar capgirant un 1-3 en contra amb el gol del migcampista mataroní al minut 87. Feia, a més, 7 anys que Fragoso no marcava a Catalunya: va fer-ho en un Barcelona B 1-2 Espanyol B defensant la samarreta blaugrana... davant el seu exquip. L’altre protagonista golejador va ser David Haro, qui va fer el seu segon doblet a Segona B després del que va aconseguir fa dues temporades amb l’Hospi en un partit intersetmanal a l’Estadi contra el Gandia (2-0).

AE PRAT
Fins ara, cap equip havia estat capaç de marcar cinc gols al Sagnier en partit oficial des que l’actual casa de l’Associació Esportiva Prat va ser inaugurada l’any 2003. Al llarg de la seva història (sense comptar algunes temporades a Segona Regional on no disposem de dades), els potablava havien rebut dos 0-5 jugant com a locals; Manresa (84-85, Tercera) i el mateix l’Hospitalet (69-70, Regional Preferent) n’havien estat els botxins. Hi ha, però, tres derrotes encara més contundents de l’AE Prat com a local, dues d'elles la temporada 1958-1959 a Primera Regional. Aleshores, els del Baix Llobregat perdien per 1-6 contra el Júpiter i per 0-6 contra el Reus Deportiu, qui curiosament tenia el màxim triomf al Sagnier fins diumenge passat (0-4, 2006-07). La tercera, tal com ens recorda el company i periodista pratenc Manolo Gol, ens situa al grup 2 de Regional Preferent, quan la temporada 1992-93 el Castelldefels va vèncer el Prat per 0-6.

En categoria nacional, l’Hospi és el quart equip que marca 5 gols al camp del Prat; a banda del Manresa, el Mollerussa (3-5, 1986-87) i el Terrassa (5-5, 1985-86) ja ho havien aconseguit. Lluny del Fondo d’en Peixo, els potablava han registrat derrotes encara més sonades, com l’11-1 al camp del Jesús i Maria (1958-59) o el 8-0 contra el Poble Sec d’uns cursos després (1964-65).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada