Recorda l'equip #1 | Hi ha pocs moments millors que la finalització de la primera part d'un campionat per a fer balanç. Si a més, aquest final coincideix amb l'aturada nadalenca, amb dues setmanes de descans familiar i rumorologia sense fonament, aquests balanços es converteixen en un clàssic del període, entre torrons i polvorons. Sovint s'aprofita per triar el millor de l'any; bé, si fóssim a Islàndia, Suècia o en un país on la competició futbolística té l'any natural com a base seria comprensible. A Espanya, es fa difícil comparar entre dues temporades diferents, entre jugadors que han tingut diferents companys, que han actuat en categories diferents... Per tant, al Blog hem optat per fer balanç, únicament, de la primera part de la temporada al grup 3 de Segona Divisió B. Fa uns dies obríem les votacions per escollir el millor gol de la primera volta. Avui, aprofitarem per proposar dos onzes de qualitat, 22 jugadors que segons el nostre modest parer podrien actuar en un hipotètic partit de les estrelles del grup 3 de Segona Divisió B. Hem buscat tot tipus de perfils, però sobretot, hem recorregut a sensacions després de veure'ls jugar, al camp, per televisió o mitjançant resums, i no per la fredor de les xifres. Comencem, avui divendres, amb la primera part: l'equip #1.
Equip #2
Equip #2
BANQUETA | Nico López
/ Guillem Llaneras (ATB).
Si el cos tècnic
encarregat de dirigir l’equip #1 era el del líder, difícilment podríem optar
per l’equip #2 per algú que no fos Nico López & Co. La temporada de l’Atlètic
Balears, amb un pressupost modest, no deixa indiferent ningú. S’ha retrobat
bona part del cos tècnic que va ascendir el Constància fa dos anys, amb Nico López
com a cap visible i Guillem Llaneras i Andreu Llistó com a ajudants. La clau:
el coneixement del grup i de la gestió del vestidor. Compromís, solidaritat i,
sobretot, un enorme aprofitament dels recursos d’una entitat acostumada als
sous milionaris les darreres temporades. Enguany, amb una recepta antagònica,
de “ca nostra”, l’Atlètic ja té lligada la permanencia a mig campionat.
PORTERIA | Francis
(OLÍ).
Si alguna cosa hi
ha en aquest grup són bons porters: Rangel, Paco, Craviotto, Marcos, Toni
Texeira, Xavi Ginard… però només en podíem triar dos i, a banda de Morales, la
ratxa de 8 partits invictes a la Lliga li ha valgut l’oportunitat a Francis. El
malagueny segueix guardant a pany i forrellat la porteria d’un Olímpic que
després d’un inici de Lliga dubitatiu en l’aspecte defensiu, ha recuperat el
segell dels xativins des que van recuperar la Segona B. Francis és la
personalització d’una trama defensiva amb Peris, Pepín, Mendoza i Alcázar com a
actors habituals i que tampoc se sol resentir quan entren els Alcázar o Pablo
Revert.
DEFENSA | Gayá
(VME), Moyano (L’H) i Socias (REU).
Imatge: Sergio Sanz |
Imatge: Sergio Sanz |
MIG DEL CAMP | Rifaterra
(OLÍ), Andy (LEV), Pitu (LLA) i Portu (VME).
Tampoc és que
acumular quatre pivots tingui massa lògica. O sí. Total, hi ha entrenadors amb
títol que fan coses més rares. De nou, tractem de conjugar experiència i
joventut, veterania i futur amb portes per obrir. Dos clubs clàssics i dos
filials. Per començar, com no, l’avi de #2bg3, Edu Rifaterra. Als seus 39 anys ‘Rifa’,
el capi de l’Olímpic, segueix recorrent els camps de Segona B amb prou èxit. Un
habitual en l’execució de l’estratègia de l’equip d’Aparicio, Rifaterra encara
té corda per alguna temporada més: excel·lent estat físic, bona lectura de les
situacions del joc i extensió del cos tècnic en un bloc ‘fàcil’ de gestionar
per la seva experiència i coneixement de la categoria. 16 anys menys té Andy
Rodríguez, màxim golejador del Levante B aquesta temporada. El granadí és l’encarregat
de picar els penals al filial granota, però també destaca per la seva facilitat
a l’hora d’executar serveis de falta i pel seu bon cop de pilota. A diferència
de Rifaterra, Andy té un peril més ofensiu que no pas el migcampista navarrès.
I com que ens
agraden els gols, i sobretot si són espectaculars, poques tries millors que
Pitu per cobrir aquest capítol. Esquerra de seda que acumula ja cinc gols
aquesta temporada; els xuts llunyans i les faltes són la seva especialitat, però
el saltenc també és el culpable de l’acció d’estratègia per excel·lència del
Llagostera: córner picat al primer pal. Així han arribat un nombre important de
gols blaugrana en aquesta primera volta. Un bon relleu generacional de Pitu
podria ser el murcià Cristian Portugués, més conegut com a Portu. Juga al
Mestalla, on només s’ha perdut 10 minuts de joc aquesta temporada (a banda dels
dos partits en què ha estat sancionat). Capaç d’agafar les regnes de l’equip
quan les coses van mal dades, la discreta temporada dels valencianistes
impedeix Portu lluir les seves millors qualitats: bon organitzador, tant en
contracop com en possessió, capaç d’accelerar el joc d’atac de l’equip en un
conjunt amb una davantera titular demolidora.
DAVANTERA | Nahuel
(VIL), Rayco (ALC) i Florin (ATB).
Si fem una ullada
als darrers 20 anys de futbol espanyol, probablement un dels clubs “dignes d’admirar”
sigui el Villarreal. Més enllà de la plantilla professional, els groguets han
aconseguit crear una estructura de base que a la llarga ha aconseguit assortir
el primer equip. Curiosament, els tres integrants de l’equip #2 tenen a veure
amb els filials groguets. De fet un d’ells, l’argentí Nahuel, encara hi juga: és
una de les sensacions de la temporada a Segona B... amb tan sols 17 anys
acabats de fer. Fa uns mesos, al Blog de l’Hospi, ja dedicàvem un dels articlessetmanals a la seva figura i al seu prometedor futur. És un dels golejadors més
precoços de la història de la Segona Divisió B i aquest curs ja n’ha anotat
cinc amb el filial groguet; màxim golejador de l’equip juntament amb Juanto i Cámara.
Imatge: Lluc Martorell |