Etiquetes

31/5/12

Ismael Moyano (Sant Andreu), primer fitxatge

El defensa central Ismael Moyano Navas, procedent de la UE Sant Andreu, s'ha convertit en la primera incorporació del projecte 2012-2013 del Centre d'Esports l'Hospitalet. El defensa de Mollet del Vallès té 29 anys (en farà 30 l'abril de 2013) i arriba a l'Hospi després de quatre temporades a l'equip quadribarrat, on ha tingut un paper destacat en totes i cadascuna de les temporades. 138 partits de Lliga i play-off disputats en aquests quatre cursos són indicatius de la importància de Moyano a Sant Andreu, tant sota les ordres de Natxo González com de Piti Belmonte en aquesta última temporada. I és que Moyano sempre s'ha mostrat com un jugador compromès, de club. No obstant això, va arribar a Sant Andreu procedent de la UDA Gramenet, on ja s'hi havia estat cinc temporades (al primer equip) i sis si hi sumem les del filial a Primera Catalana i Tercera Divisió. Amb els colomencs va disputar 181 partits de Lliga i play-off (129 amb el primer equip i 52 amb el filial) i va viure l'aventura gramenetista a la Copa, quan van eliminar Benidorm, Barcelona, Llevant i UE Lleida abans de caure a quarts de final davant del Betis per un global de 6-5. Bon jugador, amb bona col·locació i experiència dilatada a la categoria que s'hauria de convertir en un dels pals de paller d'aquest nou projecte riberenc. Imatge: futbolbalear.com


30/5/12

Copa Catalunya. 1a fase. 1a eliminatòria

Aquest cap de setmana arrencarà l'edició 2012-2013 de la Copa Catalunya, una competició maltractada per totes bandes i que encara ningú ha estat capaç de redreçar ni de trobar-li un format digne o, com a mínim, consistent amb el pas de les temporades. Per variar, la competició s'iniciarà sense saber com acabarà ni quin format tindrà; sense saber quan entraran en competició Nàstic, Sabadell o Girona, per exemple. L'únic segur és que aquest mes de juny servirà per liquidar les tres primeres rondes, on hi prendran part els campions (que ho desitgin) de Segona, Tercera i Quarta Catalana. Dissabte i diumenge debutaran els campions dels grups de Quarta Catalana que, d'una banda, s'hagin inscrit a la competició i, de l'altra, hagin acabat la seva competició. És a dir, tots els grups llevat dels de la demarcació de Girona. Els nou equips que passin l'eliminatòria entraran dilluns al sorteig de la segona eliminatòria juntament amb la resta d'equips campions. A dia d'avui, el Centre d'Esports l'Hospitalet no ha confirmat la seva participació en aquesta edició de la Copa Catalunya. A continuació, resultat del sorteig celebrat dimarts passat a la seu de la FCF i horaris de la 1a eliminatòria.

PRIMERA FASE. PRIMERA ELIMINATÒRIA.
Dissabte, 2 de juny
17:00 | Sant Quirze de Besora - Seva
18:30 |
Fátima - Vilanovenca

Diumenge, 3 de juny
12:00 | Llerona - Poniente
16:00 |
Sant Salvador de Cercs - Cardona
17:00 |
Viladecavalls - Olympia II
18:00 |
Sabadellenca B - Cabrera
18:30 |
Flix - AEM
19:00 | Almeda - FP Base Vilanova
20:00 | Espluguenc B - Ibèria B

Hammouch i Manel Gómez, els primers a renovar

Tal com s'ha anunciat aquest vespre en una de les darreres edicions de la història de Temps Afegit, el programa d'esports d'una Ràdio l'Hospitalet que ja compta les hores que li resten pel seu tancament definitiu, Iván Hammouch i Manel Gómez han aparaulat ja la seva renovació amb el Centre d'Esports l'Hospitalet. El capità riberenc ho ha gairebé oficialitzat en una entrevista amb Jordi Mèlich en aquesta edició del programa, un Hammouch que d'aquesta manera viurà la seva setena temporada a l'entitat riberenca (va arribar-hi la temporada 2006-2007) i podrà mirar d'arribar als 200 partits oficials disputats amb l'elàstica (bé, samarreta) de l'Hospi (en van 188 entre Lliga i Copa). L'altra renovació és la del 'gladiador' Manel Gómez, la del jugador número 12. L'hortenc és, juntament amb Carlos Craviotto i David Corominas, el segon jugador amb més temporades a Can Hospi: quan es confirmi la renovació podrem dir que Manel encararà la seva cinquena temporada a l'Estadi (117 partits de Lliga i 4 de Copa del Rei). A aquestes dues renovacions podria afegir-s'hi en els propers dies la d'algun company més.

Dues renovacions d'homes de club, que més enllà del rol que puguin oferir en el terreny de joc són peces indispensables en un vestidor de Segona Divisió B. Més encara en una temporada difícil des del punt de vista econòmic, ja que l'Hospi no és aliè a la crisi i també veurà retallat de forma important el seu pressupost. Una retallada que provocarà la marxa d'algun jugador important i que impedirà la renovació d'altres homes que, tot i comptar amb els seus serveix, les circumstàncies obligaran a fer maletes. És el cas, segurament, de jugadors de fora de Barcelona com José Moragon, Sergio Castaño, Dani Guillén, Ángel Sánchez o l'aragonès Rubén García, que a dia d'avui semblarien estar més fora de l'Hospitalet 2012-2013 que no pas a dins. I això mentre, d'una banda, s'acaben de concretar els jugadors del Juvenil que passaran al primer equip (Pedro Bilbao i Alan Liesegang comptarien amb força números) i de l'altra, i encara més important, la secretaria tècnica segueix rastrejant el mercat a la recerca de l'entrenador que encapçali el nou projecte riberenc. Un patró que, llevat de canvi de darrera hora, no serà Miguel Álvarez, proper a signar pel FC Cartagena, equip acabat de descendir a Segona B.

28/5/12

Resultat del sorteig de la 2a ronda de la fase d'ascens a Segona Divisió B

20 minuts després que es sortegés la segona ronda del play-off d'ascens a la Lliga Adelante a la seu de la Real Federación Española de Fútbol a las Rozas, ha estat el torn pels 36 equips de Tercera Divisió per conèixer el seus rivals de cara a la segona eliminatòria del play-off d'ascens a Segona Divisió B. Un total de 9 campions, 13 segons classificats, 9 tercers i 5 quarts classificats han conegut amb qui se les hauran els dos propers caps de setmana per poder avançar ronda i plantar-se a l'eliminatòria definitiva per l'ascens a la Divisió de bronze del futbol espanyol juntament amb l'Ourense, el Caudal, el Noja, l'AE Prat, el Loja, el Constància, el CD Marino, l'Arroyo i la SD Logroñés. Això per 34 dels equips, ja que a hores d'ara sembla clar que ni el Montuïri, afiliat de l'Atlètic Balears, ni la Pobla de Mafumet, afiliada al Nàstic, podrien aconseguir l'ascens. La Pobla, juntament amb l'Espanyol B i amb el Manlleu, eren els tres equips catalans que han estat al sorteig de las Rozas. Els emparellaments han quedat determinats de la següent manera.

Play-off d'ascens a Segona Divisió B
Anada: 2-3 de juny. Tornada: 9-10 de juny.
Coria CF - Real Valladolid B
Pobla de Mafumet - SD Ejea
La Hoya - Catarroja
Montuïri - Atlético Sanluqueño
Vera - Peña Sport
Tudelano - Villarrobledo
Muro - Yeclano Deportivo
Cerceda - Fuenlabrada
Llosetí - Laudio
Portugalete - CDA Águilas FC
AEC MANLLEU - Binissalem
Racing B - Alondras
Extremadura UD - RCD Espanyol B
Marbella - Real Madrid C
Sariñena - Izarra
San Fernando - Levante B
Estepona - Tenisca
Ávila - Barakaldo

Resultat del sorteig de la 2a ronda de la fase d'ascens a Lliga Adelante

S'acaba de celebrar a la seu de la Real Federación Española de Fútbol, a la localitat madrilenya de las Rozas, el sorteig de la segona eliminatòria de la fase d'ascens a la Lliga Adelante. Ahir, Real Madrid Castilla i Mirandés eliminaven el Cádiz i l'Atlètic Balears respectivament i es convertien de ple dret en equips de la Divisió de plata de cara al curs 2012-2013. Precisament l'Atlètic Balears és l'únic supervivent del grup 3 de Segona Divisió B després que Orihuela, Huracán i Badalona fossin apartats del somni de l'ascens el passat cap de setmana. Aquest és el resultat del sorteig. A dos quarts de sis se sortejarà el destí dels 36 equips supervivents de Tercera Divisió que lluitaran per 9 places d'ascens a Segona B. Entre ells hi ha tres catalans: l'Espanyol B, el Manlleu i la Pobla de Mafumet.

Play-off d'Ascens a la Lliga Adelante

Anada: 2-3 de juny. Tornada: 9-10 de juny.
Albacete Balompié - Cádiz
Lugo - Atlètic Balears
Lucena - Ponferradina
Balompédica Linense - Tenerife

Eliminatòria de campions
Anada: divendres 1 de juny, 20:00 hores. Tornada: 9-10 de juny.
Real Madrid Castilla - Mirandés

19/5/12

Ràdio l'Hospitalet tancarà les seves portes el mes que ve

Males notícies. Esperades, però males i tristes. Segons ha pogut saber el Blog de l'Hospi, Ràdio l'Hospitalet, l'emissora de ràdio municipal de la segona ciutat de Catalunya (en població) tancarà les seves emissions el proper mes de juny (és a dir, el mes vinent). A hores d'ara no es coneixen massa més informacions, especialment pel que fa a la data definitiva de tancament, però el que sí està clar és que el final de Ràdio l'Hospitalet és, 30 anys de servei a aquesta Ciutat després, més a prop que mai. Un final més que cantat d'ençà que a finals de 2011 l'Ajuntament vestís de priorització de recursos el tancament de la Televisió de l'Hospitalet i la dràstica reducció de la programació de Ràdio l'Hospitalet des d'inicis d'aquest de 2012, i que entre d'altres coses ha suposat la no retransmissió dels partits de l'Hospi. Segons sembla, la majoria dels treballadors que hi ha actualment en plantilla serien reubicats al Digital-h.cat, mentre que no se sap res al respecte del futur del Diari de l'Hospitalet. Més que mai, l'Hospitalet és cada cop més un barri de Barcelona. Ens vam quedar sense ulls el passat Nadal i ara el #siLHenci serà absolut.

17/5/12

Quique Cárcel continuarà a l'Hospi

Quique Cárcel, secretari tècnic del Centre d'Esports l'Hospitalet, continuarà almenys una temporada més a l'entitat després de la confirmació oficial en la reunió que ha mantingut dijous amb el president Miguel García. Cárcel, que va aterrar a l'Hospitalet l'estiu de 2002 com a jugador del primer equip, va passar a la secretaria tècnica la temporada 2009-2010, quan també va actuar com a jugador i des de l'estiu de 2010 passaria a ser el màxim responsable esportiu de l'Hospi. El barceloní, que el mes vinent farà 38 anys, demanava diumenge uns dies de reflexió per plantejar el seu futur a l'entitat després de "l'oportunitat perduda" que suposava no haver entrat a la fase d'ascens per pujar a la Lliga Adelante. Dies després, i després de la trobada amb Miguel García, Cárcel seguirà a l'entitat riberenca amb il·lusions i ganes renovades, tot d'una s'ha debatut sobre el projecte de club l'any vinent (primer equip i futbol base) i vistos els punts en comú amb la directiva riberenca, així com en un projecte esportiu que ens els propers dies s'anirà definint en forma d'altes i baixes i del nom del nou tècnic que dirigirà el projecte de l'Hospi 2012-2013. Imatge: portalcadista.com

16/5/12

I tot això, per què?

Establir les causes de la no classificació del Centre d'Esports l'Hospitalet 2011-2012 per la fase d'ascens a la Lliga Adelante (clar objectiu de l'entitat des d'inicis de temporades) té tantes lectures com aficionats té l'Hospi. En aquesta varietat, en aquesta dispartit d'opinions rau part de l'encant del debat que suscita el món del futbol, sovint abonat a la immediatesa i al resultadisme i excessivament carent de reflexió i de pausa. Alguns han vestit la temporada de "decepció", d'altres "d'oportunitat perduda" i fins i tot Jordi Vinyals, a qui ja podriem considerar extècnic riberenc, ha qualificat la temporada de "molt bona" i, fins i tot, de "magnífica". Partint de la base que qualsevol opinió és respectable, el cert és que es fa difícil no qualificar de fracàs la temporada de l'Hospi, el curs d'un equip que havia aixecat grans expectatives durant la seva configuració, que havia il·lusionat l'afició al primer tram de la Lliga, que havia arribat a 1/16 de final de la Copa i que, al final, ha repetit la posició a la classificació de l'any passat: sisè. A continuació, tractarem de desenvolupar les raons que, modestament, creiem que han contribuït a construir aquest fracàs riberenc.

Hi ha un tòpic futbolístic que serveix per resumir alguns trams d'aquesta temporada: "ni abans érem tan bons ni ara som tan dolents"; o a l'inrevés. Com ja apuntàvem, el resultadisme al futbol té un pes important i fins a cert punt lògic, però l'anàlisi d'una dinàmica s'ha de fer en base a més paràmetres que van més enllà del marcador final d'un partit en el qual poden haver passat mil i una coses que hagin influït en el resultat d'una manera o d'una altra. Ho diem, principalment, per la ratxa de set victòries consecutives entre els mesos d'octubre i novembre que va elevar l'Hospi a la categoria de 'clar favorit' pel play-off després de batre el Lleida Esportiu, l'Huracán, el Manacor, el Llagostera, el Gandia, el Sant Andreu i l'Orihuela. En total 21 punts de 21 possibles, 7 victòries... de les quals 6 van ser per la mínima. Partits en què l'equip va anar de més a menys, amb la fortuna o l'encert de poder obrir la llauna i amb la gairebé tradició d'acabar demanant l'hora per evitar l'empat del rival. La casuística, o el que sigui, va determinar que en aquest tram de Lliga la pilota no foradés gairebé mai la meta de Carlos Craviotto i que els homes de Vinyals fessin un salt classificatori que serviria per mantenir-nos en la zona alta fins les darreres jornades.

Un equip, l'Hospi, que des de fa unes temporades ha fet una aposta decidida per un futbol atractiu pel que fa a l'estètica, però que segurament aquesta temporada no comptava amb els jugadors necessaris per trobar el balanç entre estètica i efectivitat. Un equip que ha pretès oferir una proposta futbolística no massa habitual a la categoria: el joc de toc. Amb tot, la intenció hi compta ben poc quan la posada en escena posa de manifest un seguit de dubtes que han acabat tenint un pes determinant. Qui més qui menys, més enllà de la seva proposta o estil de joc, pot crear ocasions d'una manera o d'una altra i depenent de l'encert de qui remata, decidir un partit al seu favor en una categoria on el 80% dels partits es decideixen per la mínima o acaben un empat. Una categoria, doncs, en què els petits detalls (o alguns que són més importants dels que aparenten) tenen un pes cabdal en el desenllaç dels encontres.

Saber llegir els partits d'acord amb el context que els envolta, el tipus de rival, la superfície del terreny de joc, les dimensions, etc. ha estat un dels punts febles d'aquest equip. Sovint la lectura en el 85% de rodes de premsa ha estat "hem jugat bé, hem creat ocasions, hem estat superiors al rival però hem fallat en la definició". Després d'haver vist tots els partits, i sent generós, difícilment el 50% de partits puguin tenir una lectura similar. Especialment lluny de l'Estadi, l'equip ha estat incapaç d'igualar la intensitat d'alguns dels seus rivals, d'estar a l'alçada de la seva agressivitat (sempre ben entesa). Confiar-ho tot a la proposta futbolística i a la pressumpta qualitat de la plantilla no serveix de res si aquesta teòrica superioritat envers el rival es veu neutralitzada per manca d'agressivitat, intensitat o ambició en partits concrets. Una dada parla per sí sola: l'Hospi només ha estat capaç de guanyar dos parcials a les segones parts a domicili; en els 16 partits restants, l'Hospi ha mantingut el marcador del descans o, per contra, l'ha empitjorat.

Partits com els d'Andorra, Ontinyent, Saragossa o Dénia serveixen per il·lustrar el que exposàvem en partits anteriors. Les derrotes a Andorra i a Dénia, per la mínima, comparteixen una manca d'agressivitat respecte al rival; a l'Endeiza és cert que l'equip gaudeix d'ocasions, però sovint en jugades de xoc són els jugadors aragonesos qui guanyen la pilota en un alt percentatge d'ocasions. A Dénia, tres quarts del mateix amb la diferència que només David Prats és capaç d'inquietar Iván Vidal quan ja ha transcorregut més d'una hora de partit. A Saragossa, l'Hospi té una primera part per sentenciar clarament un rival pèssim amb el vent a favor; a la segona meitat, les tornes van cambiar i la manca d'ambició al primer temps va penalitzar els riberencs, que només reaccionarien amb el gol de l'empat.

Però segurament el partit que millor dibuixa la temporada dels riberencs lluny de l'Estadi sigui la derrota a Ontinyent: partit d'ínfima qualitat per part de tots dos equips, sense cap xut a porta al llarg dels 95 minuts, amb un rival que juga tota la segona part amb deu homes i amb un Hospi incapaç de fer res més que passades horitzontals demostrant una incapacitat alarmant de creació. Sense pla B. I sense riscos: ha estat difícil veure canvis més enllà de l'home per home; poca capacitat d'evolucionar el sistema d'acord amb la necessitat del partit en cada moment, especialment amb derrota al marcador. Alguns canvis, com el de Manel per Aday tot just després que l'equip fes l'1-2 a l'Estadi Balear envien missatges tan clars com perillosos a l'equip.

A casa, per sort, el fet de tenir el camp apamat ha servit per decantar encontres igualats del cantó de l'Hospitalet. Les victòries davant Dénia, Huracán o Reus són mostres de partits guanyats sense ser massa superior al rival. També a casa, a l'equip li ha costat en excés mantenir una dinàmica constant d'intensitat i pressió al rival per tal de matar els partits i no haver de patit. Una altra dada: a l'Estadi, l'Hospi només ha marxat al descans amb avantatge al marcador en 5 de 19 partits disputats; la resta, 14, han acabat en empat o en derrota. Més enllà de les xifres, també és cert que l'equip no ha tingut aquells moments de rauxa, de tancar el rival a la seva àrea. 10 minuts contra el Llagostera, el tram final contra l'Atlètic Balears amb defensa de tres a l'Estadi o la remuntada increïble davant l'Andorra suposen oasis enmig del desert. Massa 'deixar passar minuts' per un equip que no ha gaudit de l'esperit de remuntada de l'any anterior, del 'poc a perdre' que caracteritzava el conjunt de Miguel Álvarez.

En aquest sentit, Jordi Vinyals no ha sabut trobar la manera d'esperonar els jugadors en moments on les coses no anaven de cara. Sembla que hagi pesat el cartell de favorit (merescut) que molts li hem penjat des de l'inici, un cartell que l'equip de l'any passat no tenia, factor que va jugar al seu favor. En aquest cas, després d'un inici dubitatiu a la Lliga l'Hospi recuperava la zona noble per mantenir-s'hi amb cert marge durant més d'una volta. Les sensacions, però, s'allunyaven de la seguretat que es presumia a inicis de curs i tot i que alguns seguíem apostant pel play-off, d'altres veien apropar-se núvols ben negres que al final han acabat per descarregar en forma 'no classificació' pel play-off d'ascens. La moral, un altre factor clau en el futbol que aquesta temporada no ha jugat a favor de l'Hospi. O això, o que no s'ha sabut explotar-lo pel bé de la dinàmica d'un equip que, tot sigui dit, tampoc no ha tingut sort amb les lesions.

Sergio Cirio, Marc Pedraza, Hammouch, Peque, Dani Guillén, David Haro i Ángel Sánchez han passat per lesions relativament llargues que els han impedit tenir continuïtat en els onzes. Si bé els casos de Pedraza, Cirio o Sánchez tenen més a veure amb lesions fortuïtes, els casos de Peque o Hammouch, que han arrossegat molèsties en molts moments (igual que Manel Viale) conviden a reflexionar sobre l'efectivitat de la preparació física de l'equip, evidentment, des de la distància. A banda, els casos de Guillén i de Coro, que no van fer pretemporada a causa de les seves lesions i que han trigat a reenganxar-se a la dinàmica del grup. O ni això: el cas del maresmenc, flagrant, bé marcat d'una banda pel fet de veure's suplent per primera temporada des que està a l'Hospi i, de l'altra, pel constant judici a què ha estat sotmès arran d'una lesió fortuïta als primers minuts del primer entrenament de la pretemporada.

Perquè de tot plegat, el que menys discutible resulta és la configuració d'una plantilla que, en línies generals, es mostra equilibrada. Fins i tot, el mercat d'hivern serviria per fitxar Osado, un jugador diferent que aportaria altres formes de jugar i diferents variants que, en canvi, tampoc no s'han sabut explotar al màxim. Perquè es fa difícil qüestionar la qualitat d'una plantilla similar a la de l'any passat, sense la màgia dels tres Cristians, però amb jugadors de trajectòria i qualitat contrastades que res tenia a envejar a la resta de rivals si deixem de banda l'Atlètic. Amb oportunitats per gairebé tothom (Moragón i Toni Vela no han tingut minuts) jugadors com Manel o Ángel Sánchez han jugat un rol secundari a l'equip. El d'Horta ha tornat a ser el 'jugador número 12' i ha cobert bé el rol que se li ha encomanat fos com a central, lateral o al mig del camp. El canari, però, ha estat un jugador plenament desaprofitat, especialment abans de la lesió que va patir al camp del Dénia. Per sobre fins i tot de Pitu, i tot i jugar un paper important al vestidor, el de Las Palmas no ha pogut aportar tota la seva màgia en un equip precisament mancat de sorpresa, marcat per la previsibilitat del seu joc.

Capítol a banda mereix el capítol de la Copa del Rei, que en el fons no va afectar els resultats fins el 9-0 de la tornada de 1/16 al Camp Nou. De fet, el torneig del KO va servir com a revitalitzant després d'un inici dubitatiu a la Lliga: victòries solvent i amb bon futbol contra Manacor i Leganés van servir per enfrontar-se al Llagostera i aconseguir una victòria difícil d'oblidar en un desplaçament massiu de l'afició riberenca. A partir d'aquí, i de conèixer que el Barcelona seria el rival, l'exposició mediàtica va ser excessiva i alguns van decidir optar per gaudir de més protagonisme del que és necessari. A això hi podem afegir el plantejament 'amateur' de l'eliminatòria pel que fa a gaudir de l'eliminatòria sense parlar de 'competir' ni de donar la sorpresa. Massa conformisme i derrotisme que va desembocar en una lamentable derrota al Camp Nou que va obrir la caixa dels trons pel que fa a declaracions i que, potser, van afectar les relacions entre diversos estaments de l'entitat. I de nou, reiterem que la moral i la confiança, l'anar plegats, és vital per aconseguir els objectius. I en aquest sentit, és d'aplaudir la paciència de la Directiva amb el míster, Jordi Vinyals, per tal d'evitar capítols del passat arran de destitucions precipitades.

Són pinzellades (extenses, ho sé), per tractar d'il·lustrar què pot haver causat aquest fracàs de l'Hospi en una temporada destinada, mínim, a deixar-nos somiar en el futbol de plata. Al futbol les coses no sempre són com creiem que han de ser, dos més dos no són sempre quatre i aquesta temporada n'hem tingut una nova mostra. Parlar de mereixements és injust pels quatre equips que sí han entrat al play-off per davant d'un Hospi que ha fet, simplement, les coses pitjor que els seus rivals. Però no tot és dolent: de nou, un cop més, l'escassa però fidel afició de l'Hospi mereix un reconeixement especial. A casa sobretot, i a fora quan els que hem pogut hem estat al costat de l'equip quan l'economia i les prioritats ho han volgut. Sempre al costat de l'equip, amb esperit crític i llevat d'algun crit aïllat, l'afició de l'Hospi ha mirat de remar sempre junta pel bé de l'equip. I és que al final el que ens queda és això, la gent, la passió per uns colors i la perserverança. Aquella ràbia de final de temporada en què ho cremaríem tot i la clàssica il·lusió d'inici de Lliga peti que peti. Hem estat als moments bons i als dolents, i ho seguirem estant sempre que les circumstàncies ho permetin. Siguin quins siguin el president, l'entrenador o els jugadors. Amb els colors i l'Hospi per sobre de tot.

13/5/12

Ni ells... ni nosaltres | CE l'Hospitalet 1-1 CD Olímpic

Primera premisa: guanyar el teu partit. No l'hem complerta. Així, ni difícil: impossible. Ha estat una tarda de transistors i Twitter a l'Estadi, però més aviat perquè la primera part que ha fet l'Hospi poc feia indicar que els riberencs necessitaven els tres punts per seguir somiant en el play-off. Primera part llançada a les escombraries davant d'un Olímpic motivat tot i no jugar-se bé, ja ens entenem. Després han anat caient els gols: del Badalona, de l'Huracán... i de l'Olímpic. El gol de penal (discutible) de Prats al descompte ha servit per classificar-se per la Copa i per batre un Pepelu que s'ha convertit en l'autèntica figura d'un partit que ha servit per constatar el fracàs que ha suposat aquesta temporada pel Centre d'Esports l'Hospitalet. Més enllà de l'experiència copera, i pendents d'una anàlisi/reflexió més extensa, queda força clar que no s'ha sabut treure profit d'una plantilla dissenyada per ser més amunt del sisè lloc, per haver-se classificat pel play-off amb solvència. Una plantilla que, com a mínim, s'hauria d'haver colat al play-off de penal injust i al darrer minut. Però igual que a la universitat de ben poc serveix ser un estudiant d'institut amb currículum brillant, al futbol sense treball i aprofitament de recursos no hi ha èxit. I sí, en aquest cas, fracàs. La joia per Huracán i Badalona, que amb tot mereixement seran demà al bombo de las Rozas. I Vinyals amb les hores (o els minuts) comptats...

Una defunció que s'ha anat llaurant en certs partits d'aquesta temporada, que es va gairebé certificar diumenge a Palma i que el partit d'avui ha segellat de forma definitiva. Mateix onze que a l'Estadi Balear i bona circulació de pilota als primers 20 minuts. Clarament insuficient. L'Olímpic, en quadre i sense complexos, sempre ha maniatat l'Hospi tot i no disposar de la possessió. Guillermo i Dani Quintana han dut de corcoll la defensa riberenca. El davanter de Quart de Poblet ha dut l'ai al cor en rematar fora, de cap, tot sol, una bona centrada de l'extrem canari (13'). L'Hospi, com gairebé sempre, espès en la definició en tenia dues de bones abans de la mitja hora, totes dues a les botes d'un David Prats que s'ha buidat com sempre i que, segurament, ha tornat a jugar massa allunyat de la porteria contrària.

El de Pomar ha donat la volta per rematar amb l'esquerra una centrada al punt de penal d'Aday Benítez, un xut que marxava a la dreta de Pepelu (23'). Sis minuts més tard, el mateix David Prats es plantava tot sol davant Pepelu, que tornava a lluir-se per enviar l'esfèrica a córner (29'). Sense més 'punch' que aquest, l'Olímpic ha tornat a agafar les regnes del partit, ha controlat fins i tot la pilota i ha gaudit d'alguna acció clamorosa per haver inaugurat el marcador abans del descans. Això, mentre els jugadors valencians s'encarregaven d'anar perdent de temps de tant en tant. Al minut 45 i en una jugada calcada a la del minut 13, Dani Quintana centrava al segon pal veient l'arribada de Guille Andrés, que estavellava la seva rematada de cap al lateral dret de la xarxa riberenca (45').

A la represa, Marc Pedraza entrava al camp en substitució d'Osado. Millor sensacions... per ser generosos. Amb tot, abans d'arribar l'hora de partit l'Hospi podria haver-se avançat en el marcador. Una bona combinació entre Aday i Cirio acabava amb una assistència de Cirio a Prats, sol al segon pal, i rematada del badaloní al pal (57'). La resposta, ràpida, la donava Guille Andrés amb un xut sec des de la frontal que Craviotto enviava a córner (58'). Primer avís. El segon, més seriós, suposava el 0-1: centrada, com no, de Dani Quintana al segon pal i rematada, com no, de Guillermo Andrés López, que superava Craviotto amb un xut que se li colava per sota les cames (65'). Tot, absolutament tot, en contra. Marcador propi i aliens. Amb tot, l'Hospi va tirar d'orgull i d'un Ángel Sánchez que ha tornat a aprofitar els pocs minuts de què ha disposat.

Però ha aparegut Pepelu per impartit un curs intensiu d'aturades inversemblants. Per desesperar-se: al 70, per escalfar-se, una aturada doble a sengles rematades de boca de canó de David Prats i de Marc Pedraza. Al 79, Pepelu feia vista després d'una mala sortida davant una vaselina de Pitu des de la frontal que marxava desviada. Minuts de recés, de desil·lusió... i a l'etern descompte (6 minuts), l'Hospi ha tornat a renéixer. Pepelu s'ha tornat a lluir per enviar a córner una gardela d'Ángel Sánchez (93'). Un minut després, però, no podria aturar el penal llançat per David Prats després d'una mà dubtosa d'Emilio Da Silva (94'). Empat i Copa per un Hospi que encara insistiria per 'fer els deures'. L'opció hi va ser, però David Prats tornava a erigir-se en protagonista per evitar la derrota d'un Olímpic que salvava un punt... i qui sap què més. I aquí, també, qui sap què...

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Pol Llonch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García (Ángel Sánchez, 68'), Pitu, Aday, Cirio (David Haro, 57'), Osado (Marc Pedraza, 46') i Pitu.

CD OLÍMPIC: Pepelu, Mendoza, Kike Alcázar, Sergio Heras, Álex Vaquero, Rifaterra, Dani Quintana (Sergio Peris, 69'), Víctor Fuentes, Da Silva, Guille Andrés (Rubén Carreras, 79') i Sergio Floro (Isaac, 81').

Gols: 0-1 Guille Andrés (65'); 1-1 David Prats (95', penal).

Àrbitre: Hugo José López Puerta (Madrid). Ha amonestat els locals Dani Guillén (76'), Aday (80') i els visitants Kike Alcázar (16'), Rifaterra (54'), Álex Vaquero (87'), Isaac (91') i Da Silva (95').

Incidències: partit de la 38a jornada del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B, disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 1.200 espectadors. Tarda força calorosa i presència a la graderia de directius, tècnics, premsa i jugadors del Llagostera. A l'Hospi, Moragón i Manel Gómez han completat la convocatòria.

12/5/12

Fins aquí | Hospi Juvenil 1-1 Sant Andreu Juvenil

I això que les matemàtiques no ho han certificat... de moment. Dues derrotes del Sant Andreu, dues victòries de l'Hospi... i que l'Espanyol B faci 7 punts de 9 i el Jàbac no sumi dues victòries. És l'única combinació que donaria l'ascens als nois de Robert Cuesta, un somni inabastable a dia d'avui després d'un partit que se li ha posat de cara al Sant Andreu amb un gol ben matiner de Javi Ruiz (7') i que ha provocat que els riberencs anessin a remolc durant bona part de la primera part, especialment pel que fa a la confiança. Una primera part en què l'Hospi no ha gaudit de massa ocasions de gol: Pedro Baena hauria pogut empatar dos minuts després del 0-1, però el seu xut ha marxat a córner rebutjat per un defensa. El partit, espès, ha forçat un doble canvi a l'Hospi passada la mitja hora de joc. Amb Sergio i Quim al camp, però, el primer que ha passat és la incomprensible expulsió d'Alan Liesegang per una agressió inexistent a un jugador andreuenc (40'). Lluny d'enfonsar-se, però, els riberencs han empatat acte seguit amb una volea de Sergio al segon pal que Gabri només ha pogut 'gaudir' (43'). Abans del descans, amb el partit ja escalfat, Salas Montoro compensaria l'expulsió d'Alan (i un penal no xiulat a favor de l'Hospi) amb una rigorosíssima segona groga a l'andreuenc Rubén (45').

Amb 10 contra 10 i un Hospi molt més necessitat que el Sant Andreu, han estat els quadribarrats qui han sabut gestionar millor els nervis i no han estat tan precipitats en les accions del segon temps. Amb tot, els visitants han tingut ocasions prou clares com per matar un partit que s'ha anat embrutint amb el pas dels minuts. La defensa riberenca ha tret un xut franc de Javi Ruiz sota pals quan ja es cantava l'1-2 (46'); minuts més tard, amb l'entrada d'Adrián, els andreuencs han guanyat profunditat però han perdut encert: el 16 visitant s'ha afartat de fallar clares contres que el seu equip hauria pogut pagar cares, però tampoc no era el dia de l'Hospi. Al tram final, Álex era a punt de sorprendre Gabri amb una centrada enverinada que es perdia fora per ben poc (80') i cinc minuts més tard Pol treia sobre la mateixa línia de gol una rematada de Cristian després d'una bona acció individual de Pedro Bilbao (85'). Amb aquesta acció moriria el partit i començarien els nervis i els 'flaixos' per oblidar: hauria pogut sentenciar Adrián amb un xut al pal (92'), quan l'Hospi jugava amb 9 homes per l'expulsió de Dani Mañas i també havia sofert l'expulsió del seu míster, Robert Cuesta. Final tens, amb alguna cosa més que paraules i nervis al cantó riberenc mentre el Sant Andreu celebrava el 'quasi' ascens. Amarg epíleg a un Hospi al qual una primera volta irregular i la manca d'encert als darrers metres han acabat penalitzant amb un altre any a Lliga Nacional.

Fitxa tècnica

CE l'Hospitalet Juvenil A: Roger Cabezas, Xavi, Mañas, Alan, Mario (Cristian, 82'), Dani Fernández, Aitor Nisa (Sergio, 33'), Over (Quim, 33'), Pedro Bilbao, Álex i Pedro Baena (Nico, 74').

UE Sant Andreu Juvenil A: Gabri, Nando, Jilmar, Jarque, Pol, Pepe, Sergio (Dowi, 88'), Rubén, Geri (Verdú, 73'), Víctor. (Rotas, 91') i Javi Ruiz (Adrián, 60').

Gols: 0-1 Javi Ruiz (7'); 1-1 Sergio (43').

Àrbitre: José Antonio Salas Montoro (Barcelona). Ha amonestat els locals Dani Fernández (38'), Mario (44'), Pedro Baena (69'), Álex (72'), Sergio (74') i els visitants Jilmar (13') i Jarque (47'). Ha expulsat el local Alan amb vermella directa (40') i Mañas per doble groga (58' i 87') i el visitant Rubén amb doble amonestació (29' i 45'). També ha expulsat el tècnic local, Robert Cuesta (89').

Incidències: partit de la 32a jornada del grup 7 de Lliga Nacional disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 150 espectadors. Tarda calorosa i bona afluència d'aficionats andreuencs que no han deixat d'animar en tot el partit. A les graderies, presència de directius de l'Hospi, encapçalats pel president Miguel García; també presència del màxim mandatari andreuenc, Manuel Camino, del tècnic del primer equip, Piti Belmonte i del seu segon, Manel Martínez.

Guanyar i esperar | CE l'Hospitalet - CD Olímpic (diumenge, 18:00 hores)

Difícilment hi hagi millor titular per definir el que viurem demà a l'Estadi o, almenys, el que necessita fer l'Hospi: finalment serà el futbol, l'atzar, l'encert o el que sigui, qui dictarà sentència. Els de Jordi Vinyals reben l'Olímpic conscients que l'única opció per aspirar a alguna plaça de play-off passa per vèncer els valencians, que arribaran a l'Estadi sense res en joc i gairebé més pendents de continuïtats a la banqueta i a la presidència que d'altres coses. Amb tot, els de Seligrat posaran les coses a un Hospi que farà bé d'anar pas a pas i fer la seva feina abans de preocupar-se del que pugui passar a Dénia i a Manises. Diumenge a Palma, l'Hospi perdia l'oportunitat de dependre de sí mateix; els rivals no van fallar i ara, tal com passava fa gairebé un any, l'Hospi torna a tancar la Lliga a l'Estadi obligat a guanyar i a esperar. Evidentment, no és una situació ideal ni la situació que, per plantilla i capacitat, l'Hospi hauria de viure. Però és la toca encarar i la que toca viure demà, de nou, en un partit que tindrà entrada gratuïta per a tothom. El 'no', ara mateix, ja el tenim. I si ens surt 'cara'? I si hi ha miracle? T'ho perdràs? Avui, per cert, triple prèvia amb els tres partits on es repartiran les places de play-off.

La prèvia de l'Hospitalet-Olímpic
L'Olímpic
Dos punts dels darrers dotze possibles i dues derrotes seguides a domicili en temps de descompte han enterrat les opcions de play-off d'un Olímpic de Xàtiva que s'ha quedat a una passa de repetir l'èxit de la temporada 1987-1988. Què li ha faltat? Segurament una plantilla un xic més àmplia, amb un fons d'armari més consistent per suplir les baixes que ha tingut al llarg de la temporada. Sorpresa per alguns, Toni Seligrat (per mi, el millor tècnic del grup) ha sabut treure profit d'un equip amb bon balanç entre joventut i experiència, tant pel que fa a l'edat com a la categoria. Han sobresortit jugadors com Nando Ramon i Emilio Da Silva, que ja hi eren l'any passat, mentre que d'altres com Fran Moreno potser han estat per sota del rendiment esperat. A la graderia, disparitat d'opinions i més aviat poca assistència; a la llotja, o allà on s'asseu el president 'totpoderós' Alfonso Rus, dubtes sobre la continuïtat de Seligrat i sobre la d'ell mateix com a dirigent dels xativins. És a dir, gairebé de tot excepte futbol. Demà a l'Estadi no hi seran ni Nando Ramon, ni Pepín, ni Fran Moreno, ni Sergio Alcolea, tots quatre sancionats; ni tampoc Dani Olcina, Ramon i Peris, lesionats.

Possible onze inicial de l'Olímpic: Pepelu, Mendoza, Kike Alcázar, Sergio Heras, Álex Vaquero, Rifaterra, Dani Quintana, Víctor Fuentes, Da Silva, Rubén Carreras i Sergio Floro.

L'Hospi
Com dèiem a la introducció, els comptes són clars: primer guanyar i després, esperar. Són dies en què la precipitació, els nervis i la ansietat són factors juguen un rol important sigui quina sigui la situació. Motius de més per focalitzar l'atenció, bàsicament, al partit que es jugarà a l'Estadi. Un Hospi que ha anat creixent en els darrers partits però que fa la sensació d'haver-ho fet tard. Tard, almenys, com per no arribar a la darrera jornada havent de fixar-se en resultats aliens amb una plantilla dissenyada per ser clarament entre els quatre primers. Amb tot, en les darreres jornades l'equip ha tornat a generar perill i a arribar a la porteria contrària amb certa claredat. Més frescor i també més ambició, potser una ambició lligada a la necessitat de buscar descaradament la porteria contrària sota pena de quedar-se sense opcions de play-off. Demà doncs, no es preveuen massa canvis respecte a l'equip que va saltar a jugar a l'Estadi Balear.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Pol Llonch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Aday, Cirio, Osado i David Prats.

L'àrbitre
La direcció d'aquest Hospi-Olímpic correrà a càrrec del col·legiat madrileny Hugo José López Puerta, que clourà la seva vuitena temporada com a àrbitre de Segona Divisió B. Assistit per José María Cruz Vico i per Mario López Fernández-Montes (repetim trio respecte al darrer partit que el madrileny va xiular l'Hospi), López Puerta dirigirà per cinquena vegada un partit al CE L'Hospitalet. El balanç fins ara és de dues victòries (Zaragoza B 0-1 Hospi, 2005-2006 i Hospi 3-0 Mallorca B, 2010-2011) i dues derrotes (Vila-joiosa 2-1 Hospi, 2005-2006 i Orihuela 5-1 Hospi, 2006-2007). Aquesta temporada, López Puerta ha dirigit 12 partits amb un balanç de 7 victòries locals, 3 empats i només dos triomfs visitants. Tot i ser un àrbitre que tant la passada temporada com aquesta temporada tenia una mitjana alta d'expulsions, ja fa 5 partits que el madrileny no expulsa cap jugador (l'últim va ser Javi Sánchez, del Toledo). En total, mitjana de 6,25 grogues i 0,25 vermelles per partit.

Els precedents
Serà tot just la tercera vegada que l'Olímpic es desplaci a l'Hospitalet i, evidentment, la primera que jugui a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet. I és que feia 21 temporades que els de la Costera no coincidien amb l'Hospi en un campionat de Lliga. Corria la temporada 1990-1991. concretament un 1 de maig de 1991 quan l'Hospi que entrenava Jaume Sabaté golejava els valencians per 4-0 gràcies als doblets de Lluís González i de Manolo Serrano a la primera meitat. D'aquesta manera, l'Hospi venjava la derrota del curs anterior per 1-3, amb Rafael González Anguita d'entrenador.

La prèvia de l'Huracán-Atlètic Balears
A Manises volen festa. I sobretot, que no s'aturi. Huracán viurà demà a la tarda el partit més important de la seva curtíssima història. Un triomf davant d'un Atlètic Balears que fa setmanes que viu pensant en els play-offs donaria als manisers el passi a la 2a fase del campionat, una fita històrica que podria sorprendre alguns però que per plantilla, constància i treball seriós en tots els àmbits han buscat. Fins i tot s'instal·laran grades supletòries per encabir el màxim públic possible en un encontre on podria debutar la darrera adquisició dels valencians, l'holandès Berry Powel. Qui no hi serà segur serà el defensa Roberto Amarilla, que descansarà per targetes, mentre que David Fas continuarà sent dubte (un clàssic) per molèsties. A l'Atlètic, qualsevol precaució serà poca després que Diop i Bonis caiguessin lesionats contra l'Hospi. Greu en el cas del francès, de baixa durant 6 setmanes. Marc Vales i Antoñito tampoc no hi seran, sancionats, mentre que Mantovani, amb molèsties, tampoc està previst que viatgi a València. Arbitratge d'Heriberto Ramos Rodríguez (àrbitre de mal record a Sant Andreu).

La prèvia del Dénia-Badalona
A Dénia la preocupació tampoc està centrada en un partit en què els de Nino Lema no s'hi juguen res més que mantenir la posició de tercer millor local i tancar la seva cinquena temporada consecutiva a Segona B amb un dels pressupostos més baixos de la dècada. I és que tot i l'entrada dels inversos mexicans, aquesta setmana els jutjats confirmaven l'embargament del club fins que no se saldi el deute amb l'exdirector esportiu, José Manuel Rielo. És a dir, que el partit contra el Badalona és una nimietat comparat amb el que encara podria venir. Un partit pel qual serà dubte el porter Iván Vidal, lesionat fa dues setmanes contra l'Olimpic, i en el qual no hi seran els sancionats Ballester i Piccolo, central mexicà de gran rendiment en aquesta segona volta. Serà el dia en què es puguin retrobar els germans Robles: Ángel Luís al Dénia i Antonio en un Badalona que presenta dubtes en forma de molèsties físiques. Tant Xavi Pelegrí com Xavi Muñoz seran dubte de darrera hora, mentre que Víctor Rodríguez no podrà jugar per la seva absurda expulsió de diumenge contra el Reus. Clar favoritisme per un Badalona que ho té tot de cara per disputar la seva segona promoció consecutiva. Arbitratge del debutant José Joaquín Gallego Gambín (Múrcia).

8/5/12

La guia de l'última jornada

27 casos. 27 combinacions diferents ens deixen els 3 partits en què es decidiran quins dos equips acompanyaran l'Atlètic Balears i l'Orihuela al play-off d'ascens a la Lliga Adelante. Huracán, Llagostera, Badalona i l'Hospitalet són els quatre equips aspirants en una darrera jornada que es preveu d'infart i en què, segurament, passi el que passi sempre hi haurà sospites i insinuacions sobre el resultat final, d'aquelles que tothom n'ha sentit a parlar però ningú pot demostrar amb proves. Vagi per davant que el Llagostera ja ha tancat la Lliga (hauria d'haver rebut l'Sporting Mahonés aquest diumenge i ja té els tres punts al sarró) de manera que totes les possibilitats contemplen els del Gironès amb 64 punts. En l'entrada d'avui us farem cinc cèntims de tot el que pot passar a la darrera jornada; primer, equip per equip i, després, amb una taula per tenir resumides totes les combinacions i poder seguir la darrera jornada si ja no teniu ungles per mossegar-vos. En tot cas, i en clau riberenca, qualsevol opció de fer play-off passa per vèncer l'Olímpic de Xàtiva; en cas contrari, l'Hospi seguirà un any més a Segona B. Per tant, toca fer la feina i esperar, no fos cas...

Equip per equip
Huracán CF | Farà play-off en 19 dels 27 casos possibles.

Els de Nico Estévez rebran al Vicente Martínez Catalán un Atlètic Balears que es proclamava campió fa dues jornades a Teruel. Diumenge els de Siviero van fer la guitza a l'Hospi (2-2), però van perdre dues peces importants com Nico Bonis i Diop, per lesió. Els de Manises han guanyat els últims 6 partits contra equips que no són de la "seva" Lliga.

a) Si guanya es classifica pel play-off com a 3r. Només seria segon si l'Orihuela perd a Lleida.
b) Si empata es classifica pel play-off excepte en el cas que Badalona i Hospi guanyin (cas 16).
c) Si perd NO es classifica pel play-off excepte que el Badalona perdi i l'Hospi no guanyi (casos 20 i 21).

UE Llagostera | Farà play-off en 16 dels 27 casos possibles.

Els d'Oriol Alsina viuran una jornada de transistors tot d'una que ells no disputaran el seu partit contra l'Sporting Mahonés. En el cas dels gironins, es fa un pèl complicat explicar en quins casos faran play-off i en quins no (queda més clar amb la taula final).

a) Els d'Alsina no farien play-off en 11 dels 27 casos. Si l'Hospi guanya, el Llagostera no farà play-off llevat que, tot i una victòria riberenca, Huracán perdi i Badalona no guanyi a Dénia. Si l'Hospi no guanya, tampoc farà play-off si Badalona guanya a Dénia i l'Huracán puntua contra l'Atlètic.
b) Farien play-off en la resta de casos.

CF Badalona | Faria play-off en 11 dels 27 casos possibles.

En un rush final de mèrit, els escapulats han encadenat quatre victòries consecutives derrotant el Mallorca B i el Reus per la mínima al Centenari i el Lleida Esportiu i el Zaragoza B a domicili per 1-3. Diumenge visiten el camp del Dénia, tercer millor local del campionat (37 punts de 54 possibles), però que ja no s'hi juga 'res'. Es dóna la circumstància casual que dos germans creuaran els seus destins en aquest partit: Ángel Luís Robles (Dénia) i Antonio Robles (Badalona) podrien enfrontar-se en una situació que, segurament, donarà peu a comentaris i suspicàcies per part de la resta de rivals del Badalona.

a) Si guanya es classifica pel play-off com a 4t. Seria tercer si l'Huracán no derrota l'Atlètic Balears a Manises.
b) Si empata només farà play-off si Huracán perd contra l'Atlètic i l'Hospi no venç l'Olímpic (casos 23 i 24). La resta de casos deixen els de Márquez fora del play-off.
c) Si perd quedarà fora del play-off en qualsevol cas.

CE l'Hospitalet | Farà play-off en 8 dels 27 casos possibles.

Els de Jordi Vinyals van desprofitar diumenge a Palma la gran opció de no dependre d'altres resultats a la darrera jornada. La classificació pel play-off està coll amunt i tot passa, evidentment, per derrotar una de les revelacions del campionat: un Olímpic que tot i la gran campanya presenta certs dubtes de futur a nivell esportiu i institucional. En el cas dels riberencs, els comptes són ben clars:

a) Si guanya farà play-off llevat que Huracán i Badalona guanyin els seus partits.
b) Si empata no farà play-off i serà sisè a la Lliga.
c) Si perd no farà play-off i serà sisè a la Lliga sempre que el Lleida Esportiu no guanyi (seria 7è).


6/5/12

Coll amunt | CE Atlètic Balears 2-2 CE l'Hospitalet

Un clàssic: trobar a faltar allò que tenies quan deixes de gaudir-ho. L'Hospi ha acariciat durant sis minuts la possibilitats de seguir depenent dels seu propi marcador a la darrera jornada. Ho ha fet després de remuntar el gol inicial de l'Atlètic Balears amb dues dianes gairebé consecutives de David Prats i de Biel Ribas en pròpia porta. Però de nou (feia temps que no apareixien), les badades en jugades a pilota aturada i en centrades laterals li poden haver costat molt cares a l'Hospi. Sí, és la història de sempre: l'Hospi no farà o deixarà de fer play-off per aquest empat a la Via de Cintura (2-2, per cert), però la sensació de cop dur i de desànim és més que latent en una expedició riberenca enfonsada al final del partit, conscient que la resta de marcadors no havien acompanyat i que diumenge tocarà apelar a l'èpica per, primer, derrotar l'Olímpic de Xàtiva a l'Estadi i, després, esperar que o bé l'Huracán (que rebrà l'Atlètic) o bé el Badalona (que visitarà Dénia) no guanyin els seus partits. Difícil? Sí. Impossible? Ni de conya. Motius per persistir, per creure-hi i per no caure en el desànim fins que les matemàtiques dictin sentència. Al camp i a la graderia. Si surt creu, ja hi haurà moments i setmanes per criticar, trobar culpables i, si cal, desertar. Però diumenge ens hi juguem massa (molt més del que sembla) com no fer costat a un equip que avui ha ofert una bona imatge a Palma.

Amb problemes puntuals davant d'un equip matador, és cert, però amb una frescor i una capacitat de crear ocasions que ha arribat, potser, massa tard. En un onze que incloïa l'única novetat de Lucas per Manel a l'eix de la defensa, l'Hospi ha estat el dominador dels primers vint minuts de partit tot i l'absència d'ocasions clares. De fet, ha estat l'Atlètic qui ha fet el primer avís en despertar de l'ambient festiu (passadís inclòs): Dani ha provat sort amb un xut potent des de la frontal que s'ha marxat per sobre de la meta de Craviotto (2'). La resposta riberenca ha arribat a càrrec del killer, Pratigol, que creuava en excés un xut a l'àrea gran (11'). També Lucas provaria sort minuts més tard amb un llançament de falta que es perdia centímetres per damunt del travesser balearico (32'), però entremig serien els de Siviero els qui perdonarien l'1-0... fins que el gerro es trencava.

Dani enviava a la xarxa lateral de la porteria una centrada des de l'esquerra del nigerià Peter Nworah (25'); dos minuts abans, en una jugada calcada a la del futur 1-0, el central Carlos Quesada rematava tot sol de cap una falta al mig del camp picada per Brayan Angulo, rematada de Craviotto blocaria sense problemes (23'). L'acció, però, destapava les carències en jugada assajada d'un Hospi que se sabria penalitzat al pas pel minut 36, en una nova falta llunyada penjada per Brayan Angulo i Perera, més sol que la una, rematava de cap per situar la bola al fins de la xarxa, ben lluny de l'abast de Carlos Craviotto. L'alegria per la victòria momentània va fer abaixar pistonada als palmesans, que cedirien el control d'un Hospi dominador al tram final del primer temps. A tocar del final, fins i tot, una bona passada interior d'Aday habilitava David Prats, que no podia definir l'un contra un davant d'un Nico Bonis que evitava el gol de l'empat (45').

La decoració canviaria a la segona meitat amb un Hospi obligat, mínim, a cercar el gol de l'empat i a prendre riscos en defensa. De fet, Dani hauria pogut matar l'Hospi en un nou xut des de la frontal que s'enverinava després de picar en una defensa i marxava a córner (50'). El partit, però, embogiria amb la recaiguda de la lesió del porter local Nico Bonis (59') que donava entrada a Biel Ribas. L'ex de l'Espanyol es lluïa en la seva primera intervenció rebutjant una cabotada a boca de canó de Lucas Viale al segon pal quan ja es cantava el gol riberenc (60'). Acte seguit, en un nou atac riberenc, Pitu provava sort des de la mitjana distància amb un xut que es perdia a l'esquerra de la meta balearica (61'). Després d'uns instants de recés i de l'entrada de Pedraza per Rubén, l'Hospi aconseguiria capgirar el marcador manual de l'Estadi Balear en dues accions gairebé seguides. L'1-1, al minut 74, arribava després d'una bona jugada trenada per Cirio i Aday, assistència d'esperó del bagenc per David Prats i resolució del de Pomar per fer pujar el gol de l'empat.

Dos minuts després, una jugada embolicada d'autoria difícil d'atribuir significava l'1-2 de l'Hospi: córner botat per Pitu des del cantó dret de l'atac hospitalenc i la pilota, sembla que tocada per Biel Ribas en darrera instància, acaba al fons de la xarxa davant la bogeria dels jugadors riberencs (76'). L'alegria, però, va durar ben poc: tot just els sis minuts que Diop i Antoñito van trigar en cuinar una jugada que acabaria amb Dani rematant, sol, de cap una centrada del 'Romario del Polígon' després que Lucas Viale pentinés la pilota (82'). Lluny de desisitir, i per més ràbia, l'Hospi gaudiria de tres accions claríssimes d'aquí fins al minut 96 quan Alemán Pérez xiularia la fi del partit. Un xut de falta massa alt de David Prats (85'), però sobretot dies accions increïbles de Manel Gómez, que Biel enviava a córner (91') i una de David Haro enviant a fora un batibull dins l'àrea local duien la desesperació a una banqueta riberenca també pendent de la resta de camps. De nou, les Balears han tornat a escriure un capítol negre a la història de l'Hospi.

FITXA TÈCNICA

CE ATLÈTIC BALEARS: Nico Bonis (Biel Ribas, 59'), Bio, Marc Vales, Quesada, Brayan Angulo, Mathias, Diop, Lawal, Peter (Antoñito, 65'), Dani i Perera (David Sánchez, 69').

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Pol, Dani Guillén, Castaño, Lucas, Rubén García (Marc Pedraza, 65'), Aday (Manel, 78'), Osado, David Prats, Pitu i Cirio (David Haro, 85').

Gols: 1-0 Perera (36'); 1-1 David Prats (74'); 1-2 Biel Ribas (76', pp); 2-2 Dani (82').

Àrbitre: Alexandre Alemán Pérez (Las Palmas). Ha amonestat els locals Diop (31'), Peter (56'), Marc Vales (84') i Antoñito (88').

Incidències: partit de la 37a jornada del grup 3 de Segona Divisió B disputat a l'Estadi Balear davant d'uns 2.700 espectadors. Tarda assolellada i bon ambient de futbol a la Via de Cintura. L'Hospi ha fet el passadís de campió al quadre balearico. Moragón i Ángel Sánchez han completat la convocatòria de l'Hospi.

5/5/12

Comença el play-off | CE Atlètic Balears - CE l'Hospitalet (diumenge, 18:00 hores)

I quina millor plaça per començar un play-off que s'ha 'avançat' dues setmanes que al camp del ja campió del grup 3 de Segona B, l'Atlètic Balears? Cantaven els Antònia Font, grup mallorquí amb gran recorregut en la música en català, que les "coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú". Evidentement la lletra seguia, però el particular iglú en que es troba a l'Hospi, el de la zona alta de #2bg3 amaga paranys com el de diumenge tot i la dependència total que els riberencs tenen dels seus propis marcadors. Parlàvem durant la setmana sobre la idoneïtat que el rival de torn, més enllà de la seva qualitat, no s'hi jugués res un cop ja té la Lliga a la mà i que entre l'ambient festiu que es preveu a la Via de Cintura i la necessitat de començar a preparar l'eliminatòria de campions del 19/20 de maig podria estar-se per d'altres coses. O no. Per tot això, l'Hospi haurà d'actuar amb independència de l'actitud o la necessitat que el rival pugui tenir. De nou (o per fi), ser fidels a un estil que no ha acabat d'aparèixer amb claredat aquesta temporada. Tot per mantenir viu el somni de l'ascens i no estar pendents de la resta de resultats (un pur formalisme, ja que futbolme i Twitter trauran fum diumenge).

L'Atlètic Balears
"És probable que algun futbolista tingui descans, però no podem reduir la tensió competitiva perquè recuperar-la ens pot costar el doble. Ens enfrontarem a dos equips amb nivell de play-off que ens exigiran en la preparació". "Treballarem l'aspecte físic i també farem provatures; és molt important la preparació mental. No carregarem l'equip en excés però hem de treballar per tenir a punt totes les variants possibles per afrontar el desafiament". Són paraules de Gustavo Siviero, entrenador de l'Atlètic Balears, en referència als dos darrers partits de Lliga. Podrien, haurien de servir, per preveure un Atlètic que buscarà mantenir la tensió competitiva sense oblidar que el 19 de maig comença allò important. Per això, caldrà evitar qualsevol problema pel que fa a sancions i lesions innecessàries, o forçar el concurs de jugadors que no estan al 100%. Diumenge a Terol, els balearicos es proclamaven campions de Lliga de manera més tardana de la que molts esperàvem. En paral·lel a la consecució del títol i a l'explosió d'alegria de l'afició, l'1-2 a Pinilla desencadenava una sensió d'alleujament en referència als dubtes que els blanc-i-blaus havien despertat en una segona volta irregular pel que fa a sensacions i resultats.

Resultats sorprenents com el 3-4 amb què el Zaragoza B va batre els de Siviero a l'Estadi Balear, per exemple. Amb tot, la sensació global és que l'Atlètic ha jugat com ha volgut i quan ha volgut. Amb excepcions, és clar, els de la Via de Cintura han sabut explotar les múltiples virtuts de la plantilla amb el mínim esforç possible. Això, en un grup igualat però amb un nivell general inferior al de la plantilla palmesana, feta a cop de talonari per haver sentenciat el campionat amb força més solvència. L'onze que presenti Siviero demà, juntament amb les possibles variacions tàctiques marcarà el tipus de rival que l'Hospi pugui trobar-se. Difícilment hi serà el central argentí Mantovani, que arrossega molèsties des de fa unes setmanes. Més dubtes a la porteria con Bonis, Biel Ribas i Ginard s'han alternat la titularitat, però també en una davantera con jugadors com Dani, Stanley o Abraham podrien gaudir de minuts en detriment de Perera, Mathias o Antoñito, per exemple.

Possible onze inicial de l'Atlètic Balears: Nico Bonis, Izquierdo, Marc Vales, Quesada, Brayan Angulo, César Diop, Lawal, Peter, Abraham, Stanley i Dani.

L'Hospi
Amb penes i patiments, l'Hospi arriba als darrers 180 minuts de Lliga regular coneixedor que guanyar els dos partits que li queden li val per disputar el play-off d'ascens a la Lliga Adelante. Poc equips més (Orihuela i Huracán, de fet) poden dir el mateix. Però no n'hi ha prou amb saber-ho sinó que també caldrà saber-ho explotar. Demà a l'Estadi Balear l'Hospi haurà de sortit, més que mai, més endollat que el rival, més tensionat, més intens. Res pot superar la il·lusió que l'Hospitalet té, ha de tenir, per ser dilluns 14 de maig (16:30) al sorteig de las Rozas. Pas a pas, els de Vinyals han superat un joc irregular amb uns resultats que l'han mig rellançat per afrontar aquest rush final en posició beneficiosa. Contra l'Ontinyent les sensacions van tornar a ser millorables, però també és cert que a l'equip només li va fer falta ser efectiu per esmorteir un rival sense reacció tot i la necessitat pels punts. Demà, però, caldrà alguna cosa més per superar un rival que presenti l'onze que presenti voldrà fer bé les coses enmig d'un ambient festiu.

Un Hospi que viatjarà a Palma demà mateix, dia de partit (8:45) i que tornarà dilluns després de fer nit en terres mallorquines. Coses de la Federació i dels seus acords de viatges. La fórmula, però, va servir aquest any per vèncer el Manacor per 1-4 en partit de Copa. I sí, hi ha precedents no tan favorables, que tots podeu imaginar i que ara mateix no caldria rescatar precisament. Fórmula que no seguiran de ben segur David Corominas, Iván Hammouch i Peque, que es quedaran a Catalunya amb molèsties físiques. Possiblement, Moussa i Manel Viale podrien quedar també fora d'una convocatòria a la qual tornarà Lucas Viale després de la baixa per sanció que va complir diumenge passat. Un Lucas Viale que, per cert, retornarà al camp on va actuar com a local la temporada 2008/2009 a Segona Divisió B. També podria ser un partit especial per Marc Pedraza pel record del seu pare, Ángel, que tenen a la Via de Cintura i que l'afició balearica ja va demostrar en l'encontre del curs passat.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Pol Llonch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Aday, Cirio, Osado i David Prats.

L'àrbitre
Tercera temporada a Segona Divisió B d'Alexandre Alemán Pérez, col·legiat de Las Palmas que xiularà l'Hospi-Terol de demà a l'Estadi. Serà la segona vegada que xiuli un partit als riberencs aquest any (Hospi 1-1 Teruel), i la quarta ocasió a la història; a banda del duel contra el Teruel, el curs passat va dirigir el Gramenet 0-0 Hospi i l'Hospi 2-0 Castelló, dos partits amb un denominador comú: les expulsions de Christian Alfonso. Alemán Pérez estarà novament assistit a les bandes per Juan Antonio Marín Pérez (àrbitre de l'Hospi-Almería B) i per José Cupeiro Pérez, i dirigirà el dotzè partit en el que portem de temporada. Fins ara, amb un balanç de tres victòries locals, 7 empats i 1 únic triomf visitant, Alemán Pérez té una mitjana de 5,75 grogues per partit i amb 9 vermelles mostrades en aquests dotze encontres.

Els precedents
Cinc visites a l'Atlètic Balears, 0 gols anotats, 7 d'encaixats i, per tant, cap victòria a l'Estadi Balear. És el pobre balanç històric del CE L'Hospitalet en terreny blanc-i-blau després de quatre visites a la Lliga (Segona B 87-88, 88-89, 89-90 i 10-11) i 1 a la Copa del Rei, en un partit de tornada de la primera eliminatòria, l'octubre de 1984, en què l'Hospi va caure golejat per 4-0 després de l'empat a un gol del partit d'anada. Aspectes positius on agafar-nos? Doncs que l'Hospi ha anat millorant: del 4-0 inicial, va passar a tres derrotes seguides per 1-0. La darrera, l'any passat, va servir per molts per situar l'ensopegada a Palma (amb penal fallat per Coro inclòs) com a punt d'inflexió negatiu per no fer play-off. Un pèl agosarat, si m'ho permeteu.

4/5/12

L'Atlètic-Hospi, sense tele

Finalment, després d'uns dies d'incertesa sobre la possible retransmissió de l'Atlètic Balears-l'Hospitalet, s'ha fet oficial que IB3 Televisió no farà el partit que enfrontarà balearicos i riberencs aquest diumenge (18:00 hores) a l'Estadi Balear. D'aquesta manera, l'única forma de seguir el partit serà mitjançant IB3 Ràdio, que diumenge a les 6 de la tarda i dins el programa 'Esports 3' alternarà la locució de l'Atlètic Balears-Hospi amb el partit de voleibol del Valeriano Allés menorquí i del segon partit de 1/4 del play-off d'ascens a la Lliga ACB entre Menorca Bàsquet i Breogán, que començarà a les 7 de la tarda. La resta, com ja és habitual en el que portem de 2012, serà pura foscor d'ençà que el govern progressista (pressumptament) de l'Ajuntament de l'Hospitalet, format pel PSC i per Iniciativa-Verds i etcètera, decidís carregar-se la Televisió municipal i deixar sota mínims el servei de Ràdio: serà la 18a jornada sense escoltar la veu de Francesc Aznar narrant un Hospi que, recordem, rebrà una assignació d'uns 270.000 euros (1 euro per habitant) per part del consistori municipal. La crisi, segons com interessi.

3/5/12

Un rival campió: relaxament o esperó?

Millor jugar contra un rival en tensió o contra algú que ja ho tingui tot fet (almenys, en Lliga regular)? És un possible debat a l'hora d'analitzar el partit que diumenge vinent l'Hospi afrontarà al camp d'un Atlètic Balears que diumenge passat es proclamava campió del grup 3 de Segona Divisió B en vèncer a Terol per 1-2. Els de Siviero, amb la primera plaça assegurada, tenen dos partits davant l'Hospi i l'Huracán en què, a priori, haurien de donar descans a jugadors tocats o excessivament carregats de minuts d'una banda, i també buscaran netejar de targetes aquells jugadors que en aquests partits corrin risc de complir cicle d'amonestacions. A banda d'això, caldrà veure la motivació i la intensitat amb què els balearicos rebran l'Hospitalet, o si la previsible festa, passadís i homenatge als campions pot acabar per afavorir un Hospi que es juga quelcom més que la vida a l'Estadi Balears. Tot això ho sabrem diumenge a les 8 del vespre; de moment, l'únic que podem fer és tirar la vista enrere i veure què ha passat en casos similars, amb campions prematurs. Bons resultats? Regulars? Deixats anar? A continuació, un repàs dels 7 darrers campions precoços al grup 3.

2010-2011 - CE Sabadell (1 victòria i 2 derrotes; 1 GF i 2 GC).
El cas més recent de campió precoç és el del Centre d'Esports Sabadell. Curiós el cas dels arlequinats, que van certificar la primera plaça sense haver jugat el seu partit de la 36a jornada. La derrota del Badalona a Alzira el dia abans (2-1 amb remuntada inclosa), donava el títol als vallesans, que l'endemà rebien un Alcoyano que com l'Hospi, l'Orihuela o el Lleida aspiraven a una plaça de promoció. En un partit ple de suspicàcies (dinars de directives, amistats, poca intensitat,...) els alcoians van guanyar per 0-1, mateix marcador que va encaixar el Sabadell la següent jornada a Dénia. Dues derrotes que demostraven la desconnexió d'un equip que va netejar la seva imatge en el darrer partit de la Lliga regular a la Nova Creu Alta, derrotant el cuer, el Santboià, per 1-0.

2009-2010 - UE Sant Andreu (1 empat i 1 derrota; 2 GF i 4 GC).
Va ser l'any del "gairebé" per un Sant Andreu que, com l'Atlètic Balears, es va proclamar campió amb dues jornades d'antelació amb un triomf per la mínima al camp de l'Alacant (0-1) i amb una celebració gairebé en família, ben lluny de casa. Les darreres dues jornades, destinades a la neteja de cicles d'amonestacions, al descans i a les rotacions, es van resoldre amb un empat al Narcís Sala davant d'un Vila-joiosa que ja era matemàticament equip de Tercera (2-2) i amb una derrota al Clariano d'Ontinyent, on els locals buscaven assegurar-se la tercera posició a la Lliga (2-0).

2007-2008 - Girona (1 victòria; 2 GF i 0 GC).
Sense gairebé marge de maniobra, el Girona de Raúl Agné aconseguia el campionat matemàtic una jornada abans gràcies a un empat a zero a Gavà que també classificava els del Baix Llobregat per la fase d'ascens. Els gironins, que aquella temporada pujarien a Segona A després d'eliminar el Barakaldo i el Ceuta als play-offs d'ascens, tancaven la Lliga a Montilivi davant d'un Alcoyano que ja no s'hi jugava res. El marcador, 2-0 amb un equip farcit de jugadors poc habituals al llarg de la Lliga com el porter Miguel Ángel Ramos o Ramon Masó, Eloi Amagat, Joel Múrcia, Dorca, Uri o Jordi Dot. El mateix Dot, així com Raúl Agné, van ser expulsats a mitjans de la segona meitat quan el marcador ja assenyalava un 2-0 definitiu.

2005-2006 - Badalona (1 derrota, 0 GF i 1 GC).
Partit de camins creuats el que va viure un Camp del Centenari ple com un ou aquell 21 de maig de 2006. El Badalona que dirigia Julià Garcia i encapçalava, com gairebé sempre, David Prats, es proclamava campió del grup 3 de Segona B en golejar l'Hospitalet de Ramon Moya, ja salvat, per 5-1 davant del deliri del públic escapulat. Va ser un partit estrany, marcat per una actuació força discutible de "l'amic" Suárez Betancor amb penals i expulsions. El 28 de maig, ja sense pressió els escapulats perdien al Collao (1-0) davant d'un Alcoyano que com Levante B, Alacant, Grama i Barcelona B buscava una plaça de promoció. Al final, alcoians i culers van quedar-ne fora.

2004-2005 - Alacant (2 victòries i 1 empat, 6 GF i 4 GC).
L'equip de Pepe Bordalás es proclamava campió després que el 8 de maig la combinació que es produïa entre el seu empat al Rico Pérez davant el Sabadell (1-1) i la derrota de l'Hércules a Castelló (1-0) afavorís el quadre que ara disputa els seus partits al Palamó. El seu rendiment després de cantar l'aliró va ser força positiu amb dues victòries i un empat. L'empat, al camp d'un Figueres que no s'hi jugava res (2-2) donava pas a dues victòries per la mínima; la primera servia per enviar el Novelda a Tercera Divisió (2-1) mentre que la segona arribava en un partit de pur tràmit a Bunyol, davant d'un Levante B que tot i tenir assegurada la tercera posició no disputaria la fase d'ascens per culpa del primer equip.

2003-2004 - UE Lleida (1 derrota, 1 GF i 2 GC).
Els de la Terra Ferma es proclamaven campions a la 37a jornada (9 de maig) després de vèncer el Mataró per 3-1 al Camp d'Esports, un partit que obriria l'actual jugador de l'Hospi Rubén García. Set dies més tard, sense res en joc, el Lleida perdia per 2-1 al camp d'un Nàstic que com Lorca i Castelló acabarien fent play-off d'ascens en detriment d'Alacant i Gramenet, que en quedaven fora tot i haver guanyat els seus partits respectius.

2002-2003 - CD Castellón (2 victòries i 2 derrotes; 4 GF i 4 GC).
Un dels equips més recordats, més per dades i rècords que no pas per un joc brillant i preciosista és el Castelló de José Luís Oltra. L'actual tècnic del Deportivo va encapçalar un projecte que va acabar la seva primera fase 'campionant' a la 34a jornada amb un doble donut a Palamós (0-0) i amb només 17 gols encaixats en 38 partits de Lliga regular (4 dels quals van arribar amb l'equip ja campió). Invictes fins la jornada 30 (!!), el tram final de Lliga ja va denotar que alguna cosa no anava bé; al play-off, el Ciudad de Murcia de Carlos Orúe acabaria privant el Castelló d'un ascens que semblava més que cantat en un partit dantesc disputat a la vella Condomina de Múrcia. Tornant al tema, els partits sense res en joc es saldaven amb dues victòries per la mínima a Castàlia (2-1 sobre Reus i Barcelona B) i amb dues derrotes a domicili (1-0 davant Espanyol B i Mataró).