Què se n'ha fet, de... 2016-2017

Des de 1957 que el nostre Centre d'Esports l'Hospitalet dóna guerra pels camps catalans i espanyols. És clar, doncs, que en aquests 58 anys han passat pel club riberenc molts i molts jugadors que, amb més o menys encert, amb més o menys qualitat, han defensat la franja vermella representativa de l'Hospi. En aquesta secció, intentarem recordar alguns d'aquests jugadors, les seves trajectòries, anècdotes... una secció en què, tal i com podeu fer a la resta del blog, podreu col•laborar aportant-hi els vostres comentaris, suggeriments, etc.

Després d'estrenar la secció fa cinc temporades, aquí teniu l'actualització 2016/17 d'aquella entrada (a data de 27 d'agost de 2016): un nou repàs a aquells jugadors que han defensat la samarreta de l'Hospi i que, a hores d'ara, continuen en actiu. Els trobareu dividits per la categoria en què militen i el club on juguen actualment. D'alguns jugadors resulta prou complicat saber-ne el parador; és per això que, un cop més, us demano la vostra col·laboració.

En negreta, els que ja saben on seran la propera temporada, 2016-2017.

ENTRENADORS
Martí Cifuentes: sense equip
Kiko Ramírez: sense equip
Martín Posse: CF Pobla de Mafumet
Miguel Álvarez: sense equip
Jordi Vinyals: Qingdao Jonoon
Julià Garcia: futbol base UE Rubí
José Luís García: sense equip
Andrés García Tébar: Oman Club
Jordi Roura: director Futbol Base FC Barcelona
Juan Carlos Oliva: segon entrenador RCD Espanyol
Ramon Moya: director esportiu CD Castellón
Roberto Elvira: sense equip
Joan Francesc Ferrer "Rubi": sense equip
José Antonio García Escribano: director esportiu FE Grama
Miguel Corominas: sense equip
Josep Maria Nogués: Paradou AC
Raúl Longhi: sense equip

JUGADORS
Lligues estrangeres

Argentina; Liga Andalgalense
Unión Aconquija: Nico Chietino

Austràlia; A-League
Adelaide United: Sergio Cirio

Bulgària; A Grupa
PFC Cherno More: Bacari Njie

Eslovàquia; Super Liga
FK Senica: Pirulo
MFK Zemplin Michalovce: Samuel Bayón

Finlàndia; Veikkausliiga
SJK Seinäjoki: Marc Vales

Hong Kong; HKFA bma First Division League
Kitchee FC: Jordi Tarrés

Índia; Hero Indian Superleague
Atlético de Kolkata: Juan Carlos Belencoso
FC Pune City: Pitu Comadevall

Noruega; 2.Divsjon
Gjøvik-Lyn: Iván Carril
Nybergsund IL-Trysil: Joel Méndez

Qatar; Qatar Stars League

Umm Salal SC : Thaer Bawab

Uruguai; Campeonato Uruguayo de Segunda División
Central Español FC: Gastón Jorge Bruno Yeno

ESPANYA 

Liga Santander (Primera Divisió)
SD Eibar: Nano

Liga 1, 2, 3 (Segona Divisió)
Club Gimnàstic: Cristian Lobato
Girona FC: Felipe Sanchón, Aday Benítez, Rubén Alcaraz, Albert Vivancos
CD Mirandés: Daniel Provencio
CD Numancia: Marc Pedraza
CF Reus Deportiu: David Haro
Real Valladolid: Iban Salvador

Segona Divisió B (Grup I)
CD Toledo: Javi Barranco

Segona Divisió B (Grup II) 
CF Fuenlabrada: Dani Guillén
SD Gernika Club: Endika Bordas
UD Logroñés: Julio Rico

Segona Divisió B (Grup III) 
Atlètic Balears: Oinatz Aulestia
CF Badalona: Aleix Coch, Iván Guzmán, Musa Bandeh, Ismael Moyano, Gerard Oliva
UE Cornellà: Óscar Sierra, Xavi Puerto
CD Ebro: Alberto Castaño "Canario"
CF Gavà: Boris Garrós, Albert Vega "Peque", Mario Roque, Agustín Fernández, Carlos Craviotto
UE Llagostera: José Moragón, Valentín Merchán

Lleida Esportiu TCF: Cristian Gómez, Christian Alfonso, Miki Muñoz
RCD Mallorca B: Tià Sastre
AE Prat: Juanjo Prior
CE Sabadell FC: Lucas Viale, Enrique Carreño
València Mestalla: Aridai Cabrera

Segona Divisió B (Grup IV)

Balompédica Linense: José Antonio Méndez "Canario"
Extremadura UD: José Rodríguez
Granada CF B: Pol Llonch (cedit pel Girona)
Mérida AD: Pablo Morgado

Tercera Divisió (Grup 5)

FC Ascó: Juan Antonio Osado, Héctor Rodríguez, Jonathan Toledo
Cerdanyola FC: Oliver Sánchez
EC Granollers: Héctor Miguel
CE Júpiter: Andrés Díez
CF Montañesa: Pedro García
UE Olot: David Bigas
CF Peralada: Nacho Ruiz, David Corominas
UE Sant Andreu: José Antonio Llamas, José Manuel Segovia, David López, Ton Alcover
Terrassa FC: Raúl Torres
FC Vilafranca: Èric Via
UE Vilassar de Mar: Alberto Manga, Juan Manuel Viale

Tercera Divisió (Grup 6)
CD Buñol: Javi Pérez

Tercera Divisió (Grup 7)
CD Leganés B: Iu Ranera
CD San Fernando: Cristian Seubert

Tercera Divisió (Grup 10)
Real Betis Balompié B: Aitor Ruibal

Tercera Divisió (Grup 11)

Penya Ciutadella: Raúl Capó 

UD Poblense: Agustín Giaquinto

Tercera Divisió (Grup 13)
Yeclano Deportivo: Toni Vela

Tercera Divisió (Grup 14)
CD Azuaga: Neftalí Suescum

Tercera Divisió (Grup 15)
UD Mutilvera: Iñaki Casado

Tercera Divisió (Grup 17)
CD Robres: Luís Larios

Regional Preferente (Astúries)
Gijón Industrial: Dani Borreguero

Primera Divisió Catalana (Grup 1)
UA d'Horta: Manel Gómez
FC Sant Cugat Esport: Juanmi Beas, Sergi Pagès
UE Rubí: Iván Peralta

Primera Divisió Catalana (Grup 2)
CF Balaguer: Asier Eizaguirre
CF Reus B Cambrils: Miki Queral
UE Sant Ildefons: Alan Liesegang, Pedro Bilbao
FC Santboià: Josele Avellaneda, Rafa Leva, Álex Sánchez

División de Honor (Grup 1)
CD Pozoblanco: Rafa Santacruz

Segona Catalana (Grup 2)
Fundació Grama: Víctor Rodríguez
CE Premià: Gerard Alonso

Segona Catalana (Grup 3)
Dinàmic Batlló: David Ceballos, Mohammed Sabban
CFA Espluguenc: José Antonio González "Chiqui", Rafa Vílchez
UD Unificación Bellvitge: Roberto Aguado

Segona Catalana (Grup 4)
Les Franqueses CF: Rubén Soler

Segona Catalana (Grup 6)
CF Amposta: David Medina

Primera Autonómica (Grup 5) - Galícia

CF Pontevedra B: Ibrahim Baptiste

Tercera Catalana (Grup 10)
CF Santa Eulàlia: Roger Cabezas

Jugadors "perduts", sense equip o pendents de destinació

Guille López (UE Sants), Pau Senent (Somozas), Kabiru Akinsola (Mérida AD), Sergio Montero (Manresa), Javi González (Vilassar de Mar), José García (Vilassar de Mar), Diego Carrillo (Castellón), José Antonio Collado (Cacereño), Rubén Carreras (Sant Andreu), José Ángel Bueno (Vilafranca), Jordi Quintillà (Sporting Kansas City), Miguel Ángel Luque (Rapid Bucuresti / Catania), Álex Barrera (San Pedro), Javi Reyes (Pubilla Casas), Carlos Gilabert (Roquetenc), Raúl Salas (Chiva), Jaume Bonet (Esporles), Andrés Barón (Tarazona), Dani Fragoso (San Roque de Lepe)

Retirats
2016/2017: Jordi Matamala (Palamós). Carles Carulla (Martinenc), Cebrià Queralt (Vilassar de Mar), Javi Martínez (Europa FC), Rubén Quintero (UD Los Garres), Óscar Ambrós (Torredembarra), David Andreu (Solsona), Raúl Caballero (CF San Pedro), Rafa Riaño (Cariñena)

2015/2016: Juli, David Giménez (EFAC Almacelles), Íñigo Alberto Íñigo (Cornellà), Sergio Castaño (Gerena), Oriol Lozano, Eloi Fontanella (Vilassar de Mar), Miguel Cuenca (Lorca Deportiva)

2014/2015: Mario Bermejo, Óscar Álvarez, Pedro Arquero, Marcos Guill, Ángel Sánchez, David Franch, Joseba Aguirre, Pep Pagès, Biel Medina, Juan Manuel Buzzi, Javi García, José Antonio Gomez, Iván Hammouch, Àxel Vizuete, José de la Puente, Antonio Galisteo, Toni Soldevilla, Aleix Camps (Cambrils)

2013/2014: Dani Cobo, Dani Morales, Fernando Maestro, Xavi Morón, Víctor Ramos, David Prats, Jordi Martínez, Paco Valera, Vemund Brekke Skard, Siscu Obón, Dani Planchería, Raúl Pradas (Dinàmic Batlló), Víctor Morillo (FC Palau)

2012/2013: Álex Ruiz, Ángel Álvarez, Xavier Oliva, Nandi, Iker Iraola, José Ignacio Hernández, Sergio Postigo, Aitor Olmo, Rubén García, Tonet, Manolo González

2011/2012: Carles Gago, David Ávila, David Hernández, Eduardo Pérez, Jaume Berlanga, Ricardo Bálogh, Roger Cànovas, Sergio González, Sergio Porras, Toni Velamazán

2010/2011: Quique Cárcel, Lluís Codina, Keko, Xavi Roca, Albert Càmara, Santi Asensio, Óscar Jornet, Jesule, Aitor Aldeondo, Pedro Arquero, Raúl Fernández, Víctor Manuel Rúa, Óscar Ollés, Mikel Markuleta, Santi Celaya (veterans CD Guarnizo).

La ruta de la plata

Imatge: CF Reus Deportiu

-> Sis exjugadors del Centre d'Esports l'Hospitalet inicien la fase d'ascens a la Lliga Adelante amb els seus equips actuals.

-> Dos d'ells, Ismael Moyano i David Haro, podrien tenir una oportunitat doble amb el Reus Deportiu, que s'enfrontarà al Racing (diumenge, 17:00 hores) al partit d'anada de l'eliminatòria de campions.

-> A més, el davanter canari José Antonio Collado (Cacereño) jugarà l'eliminatòria per la permanència davant del Linares Deportivo.

Per segon any consecutiu, l'Hospi veu com la temporada s'acaba a mitjans del mes de maig. No és que sigui habitual veure'l disputar fases d'ascens a la Lliga Adelante, però és temptador acostumar-se a les coses bones. Aquest any, després de salvar-nos en l'últim sospir, haurem de veure les 'promocions' des de la distància emocional que provoca que l'Hospi ja estigui de vacances. En canvi, fins a sis futbolistes amb passat riberenc arrencaran aquest cap de setmana un viatge que els pot conduir, en dues setmanes en el millor dels casos, o en mes i mig en el menys bo, cap a la Lliga Adelante. David Haro, Ismael Moyano, Javi Barranco, José Rodríguez, Albert Vivancos i Julio Rico viuran amb els seus equips, aquest cap de setmana, el primer partit a la caça d'una plaça al futbol professional de cara a la propera temporada. A tots ells, com no pot ser de cap altra manera, els desitgem tota la sort del món.

Imatge: CF Reus Deportiu

Dos d'ells, David Haro i Ismael Moyano, gaudiran d'una oportunitat immillorable amb el Reus Deportiu. Els de Natxo González van guanyar el títol de Lliga diumenge passat a Cornellà, quan semblava que era el Villarreal B qui ho tenia tot de cara. Aquesta primera posició els otorga un privilegi doble, ja que en cas de caure eliminats en l'eliminatòria de campions contra el Racing, els del Baix Camp tindrien una doble oportunitat. Això ho sap perfectament el central roig-i-negre Moyano, que ja va passar per aquesta situació l'any 2010 amb el Sant Andreu i, tres anys més tard, amb l'Hospi. De fet, aquesta serà la vuitena fase d'ascens que disputi el defensa vallesà, després de les que ha jugat amb la Grama, el Sant Andreu i l'Hospi; serà, també, el quart playoff consecutiu que jugui, sense que de moment la sort l'hagi afavorit. L'any passat, va ser el Racing Ferrol qui va eliminar els reusencs a la primera eliminatòria. Diumenge a Santander  (17:00, El Sardinero), Moyano estarà acompanyat per David Haro, un altre exHospi que ja sap què és jugar la fase d'ascens a la Lliga Adelante. Va fer-ho fa dos cursos amb l'Hospi, quan el Leganés va barrar el pas als de Kiko Ramírez. Tots dos buscaran un resultat per mirar d'aplanar el camí de l'ascens, que es resoldrà el proper diumenge 29 de maig (18:00 hores) a Reus.

Imatge: CD Toledo

Més llarg serà el camí per la resta. Desgraciadament, un d'ells, Julio Rico, s'ho haurà de mirar des de la distància. Una lesió al quàdriceps de la seva cama dreta va obligar el lateral sevillà a passar pel quiròfan el passat mes de febrer, de manera que no podrà ajudar els seus companys de la UD Logroñés al terreny de joc. Diumenge (18:30 hores), els riojans rebran al Nuevo Las Gaunas el Villarreal B amb l'ànim d'oblidar el mal regust que va deixar la polèmica eliminatòria davant l'Huracán la temporada passada. Recordem que Julio Rico va militar a l'Hospi la temporada 2012-2013, quan es va proclamar campió i va disputar dues eliminatòries directes per ascendir davant el Tenerife i l'Eibar. En aquell equip també hi havia un migcampista, també sevillà, que s'està convertint en un especialista en això de jugar playoffs: Javi Barranco. El d'Utrera, actualment al Toledo, disputarà el seu tercer playoff d'ascens en quatre anys. Barranco, que ha jugat 35 partits amb els toledans aquest curs, s'enfrontarà diumenge al Murcia, segon classificat del grup 4; serà, com dèiem, la tercera fase d'ascens del sevillà, després de la que va jugar fa dos anys amb el Toledo (el Lleida Esportiu els va eliminar) i de la primera, el curs 12-13, amb l'Hospi.

Imatge: Socuéllamos Digital

Hi ha dos futbolistes més que, a diferència de Moyano, Haro, Rico i Barranco, no han jugat cap playoff d'ascens amb el Centre d'Esports l'Hospitalet. De fet, tots dos van formar part de la plantilla riberenca 2014-2015, que va acabar en 9a posició amb 54 punts (que comparat amb la prestació d'enguany, té gust a glòria). Parlem de José Rodríguez i d'Albert Vivancos "Vivi", als quals el destí no ha volgut creuar tot i haver acabat en tercer lloc amb els seus equips, el Socuéllamos i l'Hércules, respectivament. Després de tenir poca presència a l'Hospi, el defensa José Rodríguez ha recuperat sensacions enguany amb l'equip manxec, on ha jugat 27 partits. El Socuéllamos, que s'ha convertit en l'equip revelació (és tot just el segon any consecutiu a Segona B), se les haurà amb el Sevilla Atlético, al qual visitarà aquest dissabte (19:00 hores, Ciudad Deportiva). L'endemà, serà el torn d'un Albert Vivancos que arriba en forma a aquest tram final de Lliga per buscar l'ascens amb un Hércules llançat. El de Bescanó, cedit l'any passat a l'Hospi pel Girona, va ser titular indiscutible per a Kiko Ramírez; enguany, Vivi no gaudia de minuts al Girona, un fet que va motivar que al mercat d'hivern marxés cedit a Alacant. La sort, però, no va acompanyar el migcampista gironí, baixa durant gairebé tres mesos per problemes físics; va retornar als terrenys de joc al camp de la Pobla de Mafumet i Vivancos s'ha guanyat la confiança de Vicente Mir, tècnic que ha contribuït al creixement d'un Hércules que diumenge (18:00 hores) visitarà el Tudelano.

Finalment, mentre sis exriberencs miren cap a les estrelles, un setè buscarà que el seu Cacereño no caigui al pou de la Tercera Divisió. Parlem de José Antonio Collado, que va arribar a l'Hospi aquest mateix curs, el mes de setembre, i que va abandonar l'entitat riberenca tres mesos i mig després amb només un gol de bagatge. El canari es va incorporar al Cacereño el passat mes de gener; amb els extremenys, les lesions han tornat a passar factura al davanter, que fa dos mesos que no juga i que encara no s'ha estrenat amb els del Príncipe Felipe, que diumenge (12:00 hores) rebran el Linares Deportivo.

#2bg3 | Lucas es posa a 200 i Fragoso, a 300

Des de fa unes quantes jornades al compte personal de Twitter anem recordant les efemèrides dels jugadors que formen part del grup 3 de Segona Divisió B quan arriben a una xifra rodona de partits a partir del centenar. Aquesta setmana seran quatre els jugadors de #2bg3 que compleixin un número de partits rodó... sempre que els seus entrenadors decideixin comptar amb ells, evidentment. Casualment, dos d'aquests quatre jugadors tenen passat riberenc i, a més, van ser part activa del sotscampionat de la passada temporada: parlem de Dani Fragoso (Lleida Esportiu) i Lucas Viale (Sant Andreu). Amb ells, el lateral aragonès Carlos Barreda (Lleida Esportiu) i el davanter canari Rayco García (Nàstic) arribaran als 150 i 200 partits al futbol de bronze, respectivament.

Fragoso rep instruccions de Kiko Ramírez. Octubre de 2013

Dani Fragoso (Mataró, 1982) podria disputar diumenge al camp de l'Elche Ilicitano el seu partit número 300 a Segona Divisió B amb el seu novè equip a la categoria, el Lleida Esportiu. Titular indiscutible per a Joseba Idiákez, el maresmenc és el sisè jugador amb més minuts al conjunt blau (506) i només ha estat substituït en dos dels sis partits que ha jugat (casualment, quan l'equip ha necessitat d'un revulsiu ofensiu per millorar el marcador contra Mallorca B i Olimpic). Fragoso va debutar com a jugador de bronze el 12 de novembre de 2000 al desaparegut camp de la Caixa, a Barcelona, en un Espanyol B 4-0 l'Hospitalet d'infaust record per als riberencs, sobretot arran de les crítiques que va rebre l'aleshores tècnic Lluís Pujol. Va ser un dels cinc partits que el maresmenc va jugar amb el filial abans de passar per l'Alcorcón, l'Extremadura, el Barcelona B, el Cádiz, el Melilla, l'Atlètic Balears i l'Hospi, amb el qual va disputar 16 partits de Lliga durant la primera volta del curs passat abans d'emprendre una breu aventura al futbol nordamericà amb el Chivas USA.

Lucas Viale amb l'Hospi. Maig de 2014

Per la seva banda, als seus 28 anys Lucas Viale podria jugar diumenge (12:00 hores, Narcís Sala) el seu partit número 200 a Segona B si gaudeix d'algun minut davant el València Mestalla. El petit dels Viale (Córdoba, Argentina, 1985) viu la seva segona etapa amb els quadribarrats; va defensar la seva samarreta 2006-2007 en un any de mal record per als andreuencs, ja que primer amb Creixell i després amb Félix Arnáiz com a tècnics van acabar baixant a Tercera Divisió. Era l'any del debut de Lucas Viale a Segona B, ja que després va passar per l'Osasuna B i l'Atlètic Balears abans de viure la seva primera etapa a l'Hospi amb un any a Tercera i dos a Segona B. L'any i mig al Nàstic va ser un interval gairebé per oblidar abans de tornar per mitja temporada (2014) al CE l'Hospitalet. Amb els riberencs, Lucas Viale va disputar 83 partits entre Lliga i playoff d'ascens a la Lliga Adelante.

Rayco, a l'Hospi-Nàstic de la jornada 2

Per la seva banda, el lateral dret Carlos Barreda (Lleida Esportiu) també podria jugar el seu partit 150 a Segona B, una celebració que curiosament coincidiria amb el seu partit número 100 entre Lliga i playoff amb els de la Terra Ferma. Tercer equip de bronze per Barreda (Binèfar, 1989), que no va tenir massa sort al seu pas pe La Muela i l'Sporting Mahonés, on només va estar-s'hi mitja temporada després dels problemes economics que van acabar amb els menorquins (igual que amb els aragonesos). Aquesta serà la quarta temporada de l'aragonès amb el Lleida Esportiu. Menys temps porta el davanter canari Rayco García a Tarragona, equip amb el qual ja sap què és marcar enguany. Rayco (Las Palmas de Gran Canaria, 1987) podria jugar diumenge contra l'Alcoyano el seu partit 200 a Segona B d'ençà que hi debutés un 2 de setembre de 2007 defensant la samarreta del Villarreal B en un partit que els groguets van guanyar a l'Eivissa per 3-0. Després, pas per Navalcarnero, Oviedo, Rayo B, Mirandés i Alcoyano.

Vota per Sergio Cirio, aspirant a l'All Stars

Imatge: The Advertiser

La campanya 2012-2013 del Centre d'Esports l'Hospitalet no passar desapercebuda per a molts equips de la Lliga espanyola... però tampoc de l'estranger. Sense anar més lluny, Bacari s'ha convertit en un dels màxims golejadors de la lliga búlgara amb el Cherno More. Molt més lluny, el màxim golejador de l'Hospi i del grup 3 de Segona Divisió B, Sergio Cirio, engegava una aventura a les antípodes amb l'Adelaide United FC a l'A-League australiana. Allà, sota les ordres del tècnic català Josep Gombau, Cirio ha anat de menys a més en una trajectòria paral·lela a la de l'equip: després d'un inici complicat, els Reds són quarts i mantenen opcions en la darrers jornada de colar-se al top 2 i obtenir el bitllet per la ronda classificatòria de l'AFC Champions League, la màxima competició asiàtica de clubs. Una temporada per no oblidar mai i que pot veure's rematada amb la participació de Cirio al partit de les estrelles que un combinat de l'A-League disputarà el proper mes d'agost contra la Juventus.

Imatge: Sportal.com.au

Per fer-ho possible, els qui vulgueu podeu contribuir amb la vostra votació. Hi ha temps fins el proper 4 de maig a les 23:00 hores (hora local), quan es jugui la gran final de l'A-League 2013-2014. Per votar, només cal que us registreu en aquest enllaç de la web de Foxtel A-League All Stars 2014. Un cop registrats, haureu d'acceptar l'enllaç de confirmació que haureu rebut al correu electrònic i, un cop acceptat, haureu d'escollir un onze inicial (evidentment amb Sergio Cirio a la davantera) i quatre substituts per la banqueta. Es dóna la circumstància que l'equip el dirigirà precisament el tècnic de l'Adelaide United, el català Josep Gombau que amb un 39,7% dels vots va guanyar la votació per triar l'entrenador del combinat All Stars 2014 de l'A-League. El badaloní Sergio Cirio és un dels tres jugadors catalans que juguen a la màxima divisió del futbol australià, juntament amb el seu company d'equip Isaías Sánchez i el barceloní Albert Riera (Wellington Phoenix).

Amb 8 gols, Sergio Cirio ocupa la novena posició al rànquing de golejadors de la temporada a l'A-League. Curiosament, l'exjugador de l'Hospi és un dels únics quatre jugadors que ha anotat un triplet aquesta temporada a Austràlia (els altres són els dos màxims golejadors, Adam Taggart i David Williams i el també australià Dimitri Petratos). Aturat només per una lesió a finals de 2013, Sergio Cirio ha disputat 21 partits de Lliga (1.604 minuts) amb Adelaide United; 19 titularitats, 8 gols i només 1 targeta groga pel que va ser màxim golejador de Tercera Divisió la temporada 2009-2010 i del grup 3 de Segona Divisió B el passat curs 2012-2013. Divendres, l'Adelaide United tancarà la temporada regular al camp dels Newcastle Jets amb l'ànim d'aconseguir la millor posició de cara als playoffs pel títol.

El Girona somia amb passat riberenc

Quan tirem la vista enrere i tractem de recordar tots aquells que han passat per la disciplina del Centre d'Esports l'Hospitalet tendim a recordar jugadors i entrenadors que han deixat empremta per bé... o també per malament. Alguns recents en el temps, d'altres fa moltes temporades, van deixar diferent record a l'Hospi i han continuat amb les seves carreres professionals. La seva evolució, en alguns casos, és positiva. És el cas dels cinc exHospi amb què compta el Girona FC, sens dubte, la sensació de la temporada a la Lliga Adelante. Tercers amb 30 punts, els roig-i-blancs van perdre dissabte a Montilivi per 0-1 davant l'Elche en un partit que els hauria pogut deixar com a líders en solitari del que abans coneixíem per Segona Divisió. Una entitat modesta, poc acostumada a les altures en el futbol professional, amb una plantilla que, nom per nom, no ens fa sorprendre de la seva bona marxa i que enguany està dirigida per Joan Francesc Ferrer 'Rubi'. Al camp, creant sempre perill a l'atac, Felipe Sanchón. Al costat de Rubi, a la banqueta, hi ha el segon entrenador, Xabi Gil i el preparador de porters, Eduardo Pérez. Dirigint l'orquestra, des dels despatxos, hi ha Sergi Raset, secretari tècnic del club i que completa el repòquer d'exjugadors riberencs al Girona FC.

Al capdavant i com a tècnic gairebé revelació hi ha Joan Francesc Ferrer Sicília, 'Rubi'. Nascut a Vilassar de Mar el gener de 1970, als seus 42 anys li ha arribat l'oportunitat de la seva vida per dirigit els destins d'una plantilla professional. Precisament de la UE Vilassar procedia Rubi quan va signar, l'estiu de 2003, per un CE l'Hospitalet que havia caigut a Tercera Divisió 15 temporades després. Un tècnic diferent, modern i metòdic que apostava per un arriscat 3-4-3 que va permetre sumar 15 dels primers 18 punts a la Lliga fins que dos 0-5 consecutius a l'Estadi davant Reus i Tàrrega li van fer veure que la utopia futbolística i les urgències històriques del moment a Can Hospi no eren compatibles. Tot i comptar amb defenses experts com Robert Subirón, o dos clàssics com Antonio Uceda i Roberto Navarro, el moment requeria un altre enfocament sobre el camp. La situació es va redreçar, especialment en els partits com a local, però la pobre prestació de l'equip a domicili (3 punts de 21 possibles al final de la Lliga) van restar opcions a l'Hospi de ser campió.

Amb tot, l'equip arribava a la darrera jornada amb opcions de ser primer; el Badalona de Calderé, però, va assestar un cop dur i va endur-se el títol amb un merescut 0-2 que va relegar l'Hospi a la tercera posició i a la pèrdua del factor camp en la primera eliminatòria del play-off d'ascens. Allà s'hi va trobar un Mazarrón que va perdre per 1-0 a l'Estadi i que, tot i les males arts fetes servir a la tornada, no va poder superar els riberencs a terres murcianes (0-0). El destí va voler que en l'altre encreuament, el Levante B, quart, es carregués la Peña Deportiva i l'Hospi recuperés el factor camp per la final. Triomf per 0-1 a Bunyol amb gol de Dani Cobo i nit pel record (negatiu) a l'Estadi el darrer cap de setmana de juny. El 0-1 de Neftalí, la lesió de Paco, el penal fallat per Cebri, l'actuació de Tato Burgada i l'eliminació als penals. Tragèdia riberenca que va acabar amb l'etapa d'un Rubi que, posteriorment, passaria per Sabadell, Espanyol B, Eivissa i Benidorm, amb un segell ofensiu indiscutible però evolucionat cap a la practicitat i l'exigència de la competició.

Anys després, un altre jugador, pequeño pero matón, va deixar empremta a la història de l'Hospi amb una de les millors temporades que es recorden. Sota la batuta de Juan Carlos Oliva, el modest projecte del Centre d'Esports l'Hospitalet 2006-2007 va acabar amb l'equip quart classificat a la Lliga amb un gol èpic de David Giménez al camp de l'Eldense i amb una eliminatòria de regust amarg davant l'Eibar, culminada amb el despropòsit arbitral a Ipurua, on després d'una rematada al pal de Raúl Capó i d'una claríssima ocasió fallada per Hernández, l'àrbitre va donar com a vàlid un gol d'un exriberenc com Lluís Codina, minuts després d'haver-se fet l'orni en una caiguda de Felipe Sanchón dins l'àrea eibarresa. Un Felipe Sanchón que, anys després, segueix marcant gols quan els tècnics li donen l'alternativa, cas de Rubi en aquest Girona.

L'estiu de 2006, Felipe Sanchón aterrava a l'Hospitalet amb una oportunitat de reivindicar-se després que al Barcelona no hi tingués oportunitats. I això que l'any abans, 21 gols amb el Girona a Tercera Divisió eren una bona carta de presentació. Amb més fets que paraules, ben aviat Felipe Sanchón es va posar l'afició de l'Hospi a la butxaca amb la seva velocitat, potència de xut, agressivitat i talent. Golassos com el que va marcat l'octubre de 2006 a Paterna encara es recorden, com ho són les 20 dianes que va marcar en total amb l'Hospi en els 39 partits que hi va disputar o el triplet que va marcar, precisament, contra el Barcelona B (3-1, 21 de gener de 2007). Un gran any a nivell personal i col·lectiu que perdurarà en l'imaginari riberenc per moltes dècades. Després, pas per l'Aris, Girona en segona etapa, Granada, Gimnàstic i Hércules abans de retornar aquest estiu amb el Girona FC de la mà de 'Rubi'.

Un tècnic, el vilassarenc, que segueix comptant amb la seva mà dreta des de temps immemorials: Xavi Gil. De fet, ja hi va ser en aquell Hospi 2003-2004, on va compaginar la tasca de segon entrenador amb la de preparador físic del primer equip. Pocs recorden, però, que Xavi Gil ja havia estat al Centre d'Esports l'Hospitalet abans de l'arribada de Rubi. Va ser, concretament, la temporada 1999-2000 quan Miquel Corominas, pare de David Corominas, n'era l'entrenador. Va ser quan feia de preparador físic a l'Hospi que Rubi va confiar-hi per dur-lo a la seva primera experiència com a tècnic amb el Vilassar de Mar, anys abans que tots dos agafessin les regnes d'aquell Hospi de Tercera Divisió. Des d'aleshores, els destins de tots dos tècnics han anat lligats a Espanyol B, Sabadell, Benidorm o Eivissa, abans que aquest estiu Joan Francesc Ferrer 'Rubi' tornés a confiar en el seu amic.

Un altre històric de l'Hospi com és Eduardo Pérez és, des de l'any passat, entrenador de porters del Girona FC. Ho és des que va penjar els guants amb l'extinta UE Lleida, club on va acabar una carrera on el Centre d'Esports l'Hospitalet hi va tenir un pes important. Curiosament, a l'Hospi hi va arribar també de la mà de Rubi, l'estiu de 2003, provinent del Badalona. Des d'aleshores, cinc temporades en què Eduardo Pérez Morán va disputar uns 150 partits amb la samarreta de l'Hospi, amb un protagonisme clarament ascendent. Carulla, Miki Queralt, Javi Reyes, Sergio Morán o Íñigo no van tenir gairebé oportunitats amb aquest madrileny, riojà d'adopció que va ser, també, capità del Centre d'Esports l'Hospitalet i que també es va guanyar el cor de l'afició riberenca amb un tracte proper cap a tothom.

I qui coordina tot això? D'alguna manera Sergi Raset és el responsable de l'àrea esportiva del Girona Futbol Club. Nascut l'any 1975 a Barcelona, Sergi Raset Reguero és l'actual secretari tècnic del Girona FC, club on hi ha desenvolupat diverses tasques en els darrers temps. Lateral esquerre en els seus temps de futbolista, Sergi Raset va estar dues temporades a l'Hospi en dues etapes diferents; la primera, amb Lluís Pujol d'entrenador (2000-01) va acabar amb aquell mític 1-5 de la darrera jornada enfront el Terrassa (de Miguel Álvarez) que esgotava les opcions riberenques de disputar el play-off. El retorn, reeixit, va tenir lloc la temporada 2004-2005, amb Robert Elvira primera i Ramon Moya després, com a entrenadors. L'ascens a Segona B va ser el premi a una bona temporada riberenca tot i els dubtes inicials; de fet, Raset va participar dels 96 gols que va marcar l'Hospi en 42 partits disputats amb dianes contra el Vilanova o la Fundació Esportiva Figueres.

Un repòquer d'exriberencs que, cadascú en el seu rol, viuen ara mateix la il·lusió de poder assolir la fita de la màxima categoria per poc que el treball i el joc hi acompanyi. Dissabte davant l'Elche, Rubi, Felipe, Gil, Eduardo i Raset van veure com l'Elche en feia prou amb un gol matiner d'oportunisme de Berry Powel per endur-se tres punts en un partit que va dominar totalment un Girona que va gaudir d'ocasions com per haver aconseguit, mínim, el gol de l'empat però que va mancar-li rematar el gran nombre d'arribades que va tenir, especialment en una segona part de monopoli català on l'Elche va haver de patir de valent per mantenir la renda aconseguida. Era la primera derrota del Girona com a local aquest curs, curiosament, el dia que més de 7.000 espectadors van decidir apropar-se a Montilivi per recolzar el seu equip.

Dani Cobo

Com si fos una versió de l'himne de l'Hospi, de Cantàbria a Múrcia, de les Canàries a Galícia i de Catalunya a Castella i Lleó, Daniel Cobo Rasines (Santander, 1977) és tot un rodamón del futbol espanyol des de fa ja més de 15 temporades. Una carrera que va començar al planter de Racing de Santander i que ara gairebé remata a les files de la RS Gimnástica de Torrelavega, club pel qual ahir Dani Cobo anunciava la seva renovació per quarta temporada seguida. Una entitat a la qual també el lliga el seu càrrec d'entrenador de l'equip Cadet, amb el qual ha aconseguit l'ascens a Primera. Als seus 35 anys, però, Cobo és encara un dels homes més recordats per l'afició de l'Hospi en la última dècada; un exHospi d'aquells mítics, que va deixar empremta futbolística i personal a l'entitat i als seguidors que a mitjans de la dècada dels 2000 eren a casa i a fora seguint un equip que havia caigut al pou de la Tercera Divisió.

Imatge: http://tomasetecheva.blogspot.com.es/

Sortir d'aquest pou va ser la missió encarregada a Joan Francesc Ferrer 'Rubi' i a una sèrie de jugadors entre els quals hi havia aquest cantàbric, aleshores de 26 anys. En un primer any amb força participació i en què va donar símptomes del que podia aportar a diferents nivells a l'equip. Els 8 gols que va fer en els 36 partits que va jugar no van servir en canvi per retornar a Segona B; tot i marcar al partit d'anada de la final contra el Levante B, aquell 28 de juny de 2004 una maleïda tanda de penals privava Cobo (i l'Hospi) de tornar a assaborir el futbol de bronze. La revenja, però, estaria servida per un curs següent inoblidable a nivell personal i col·lectiu tot i un inici de Lliga dur, en què Roberto Elvira no va trobar la tecla per fer funcionar un equip dissenyat per ser primer i pujar sí o sí.
Imatge: Mundo Deportivo

Va arribar Ramon Moya, i de la mà del tècnic de Castellnou de Seana l'Hospi va tornar a somriure. 13 gols en Lliga regular per Cobo, que només es va perdre 3 partits al grup 5 de Tercera Divisió; campions destacats després d'una segona volta gairebé immaculada. Al play-off, però, l'ex del Racing de Ferrol va haver de treure les castanyes del foc una calorosa tarda de dissabte a Maó: amb l'Hospi perdent per 2-0 i la semifinal molt coll amunt, un llançament de falta primer (65') i una jugada d'oportunisme després (79') va dur el deliri al grup de S'Hospitxosos que s'havia desplaçat a Bintaufa. L'Hospi havia salvat un match ball, el partit més important d'aquell play-off que, amb dos gols més de Cobo davant l'Sporting i el Sangonera van deixar l'Hospi on, mínim, havia d'aspirar: la Segona Divisió B. En total, 39 partits jugats i 17 gols.

La tercera i darrera temporada Dani Cobo va perdre importància en la jerarquia establerta per Ramon Moya al vestuari. No és que el seu paper fos testimonial, però sí que els 32 partits que va disputar al llarg de la Lliga ('només' 20 de titular) denotaven una lleugera pèrdua de feeling amb l'entrenador lleidatà. I és que la bona sintonia amb l'afició mai es va perdre ni reconvertir: en una de les anècdotes més recordades de l'època, Dani Cobo va dirigir-se a l'afició de l'Hospi que s'havia desplaçat a la Vila-joiosa (5 de febrer de 2006) per demanar-los disculpes, després de fallar un penal al temps de descompte que suposava la 5a derrota consecutiva d'un Hospi que era 19è a la Lliga, a tres punts de la permanència. Després, Dani Cobo encara va tenir temps d'acomiadar-se amb un gol a Peralta (35a jornada) que sentenciava la permanència de forma virtual. Aquell any, a més, Dani Cobo també participaria en 4 partits (amb 1 gol a Calahorra) de l'aventura copera de l'Hospi. En total, 111 partits oficials entre Lliga i Copa del Rei, un total de 29 gols però, sobretot, un gran record en tots nosaltres.

Exriberencs potablava

La temporada que està realitzant l'Associació Esportiva Prat al grup cinquè de Tercera Divisió és, com diria aquella 'digna d'admirar'. Líders, amb 10 punts d'avantatge sobre el teòricament totpoderós Espanyol B, l'equip que dirigeix l'exjugador de l'Hospi Agustín Vacas és a una passa (dues reals) de classificar-se pel play-off d'ascens a Segona Divisió B per segon cop a la història (ho va fer l'any 2010 amb Manolo Márquez d'entrenador) i és a un màxim de set punts per garantir, per primer cop a la història, la participació a la propera edició de la Copa del Rei. Tot això gràcies a una entitat, presidida per Luís Quiñonero, que ja duu algunes temporades treballant de valent, amb bons resultats i que ara acaricia un premi més que merescut. Això, també, gràcies a una barreja de jugadors contrastats amb recorregut en categories superiors (Ferran Vila, Albert Cazorla, Mechi o Roger Matamala), de jugadors que coneixen la casa pam a pam (Jaime Fuentes, Toni Texeira o Ernest), però també gràcies a quatre homes amb passat riberenc com són Óscar Sierra, Àlex Ruiz, Luís Larios i Pedro García. Sobre ells versa l'article d'exHospi d'aquesta setmana.

De tots quatre, el més veterà és Luís Larios. O el que podríem rebatejar com a 'Mr. Play-off': Gramenet, Hospi i Girona han viscut fases d'ascens a Segona A amb Luís Larios de jugador. Però també el Huesca va lluitar per no baixar a Tercera (2005-2006), de la mateixa forma que el Mataró de Miguel Álvarez va pujar a Segona B amb Larios cedit als maresmencs per part de la Grama. Si algun terme defineix el jugador barceloní és 'polivalent'. A l'Hospi, amb Oliva a la banqueta, la seva versatilitat el convertí en un jugador imprescindible: 38 partits de 40 possibles, dos gols (davant Figueres i Alacant) ocupant tant aviat el lateral dret com una plaça de pivot o una posició més avançada a l'atac riberenc. Amb el temps, les tasques defensives han anat derivant en un jugador de caire més atacant i que s'ha convertit en una peça cabdal perquè el Prat busqui el salt al futbol de bronze.


Per edat, el segon exriberenc en discòrdia és Óscar Sierra. Menys polivalent que Larios (també pot actuar de central de forma puntual), el lateral és, de tots quatre, el que més vegades ha defensat la samarreta riberenca d'ençà que debutés amb el primer equip davant el Burgos, el mes de gener de 2003, quan jugava a l'Hospi Atlètic. Després d'un breu pas pel Linares, Sierra tornaria a l'Hospi on tindria Rubi, Elvira i Moya com a tècnics. Dos anys i mig en què va aconseguir retornar a Segona B, enfrontar-se a la Copa del Rei a un Primera com l'Athletic i, més enllà de les seves actuacions, guanyar-se l'estima de l'afició riberenca perl seu compromís.


Tres anys després que Sierra marxés de l'Hospi arribaria, també, un jugador tres anys més jove que ell. Del Burgos, de Segona B, arribaria un autèntic rodamón del futbol com és Pedro García. Sorgit del planter de la Gramenet, Pedro García va militar a l'Hospi la temporada 2008-2009, la que es va tancar amb la desfeta de Santanyí. Temporada estranya per un jugador que, tot i marcar 10 gols (inclosos dos doblets davant Cornellà i Palamós), va donar la sensació de no oferir tot el que el cos tècnic i, sobretot, l'afició, esperaven d'ell. Abans d'aterrar al Prat, tres experiències complicades a nivell extraesportiu van curtir el currículum de Pedro (Grama, Sporting Mahonés i Palència). Ara, per sort, el davanter barceloní sembla haver trobat estabilitat en un club que el podria retornar al futbol de bronze.


Finalment, Àlex Ruiz és el més jove de tots quatre. Tot i la seva edat (nascut l'any 1989), el defensa barceloní ha fet ja prou voltes en el món del futbol. Va disputar únicament quatre partits amb l'Hospi de Julià Garcia amb millor rendiment del que els minuts totals podrien fer pensar. A la recerca d'oportunitats, Ruiz va passar dos anys a Sabadell on va disputar un total de 27 partits repartits en dues temporades i on va marcar dos gols. Sense acabar de triomfar-hi, aquesta temporada tampoc començava massa reeixida amb una participació més aviat discreta al Llagostera, a Segona B. Els pocs minuts van fer arribar a la conclusió que el millor era buscar-li una sortida: el Prat, en el seu intent de buscar l'ascens, va confiar a Àlex Ruiz les oportunitats que Oriol Alsina no li donava a Llagostera.

Riberencs per uns dies

Al Blog de l'Hospi, a la secció 'Què se n'ha fet', podeu consultar quan ho desitgeu la situació actual d'aquells jugadors en actiu que van defensar la samarreta de l'Hospi en partit oficial i que, amb més o menys encert, amb millor o pitjor record, van fer les maletes per canviar d'equip. Alguns han arribat a les categories més altes, a Espanya o a l'estranger; d'altres gaudeixen de l'essència del futbol, de vestir-se curs cada setmana més enllà de la categoria on militin. Són gairebé un centenari de jugadors, repartits en clubs entre la Primera Divisió i la Quarta Catalana. Però no són els únics que han jugat a l'Hospi. Les pretemporades i els partits amistosos sempre han estat considerats ideals com a banc de proves per testar possibles incorporacions a l'equip. Alguns del planter, d'altres relativament coneguts i alguna aparició exòtica que d'altra han fet aparició al llarg de les darreres temporades en partits no oficials al Centre d'Esports l'Hospitalet. D'aquests protagonistes, dels que tot i la seva fugacitat també van passar per aquí, versa aquesta nova entrada.

Temporada 2011-2012

"Choco" Gómez (Ciutat de Mèxic, 23 d'octubre de 1990). Va ser la darrera provatura a l'Hospi. Aquest migcampista ofensiu nordamericà va entrenar durant el període nadalenc sota les ordres de Jordi Vinyals. Va jugar la segona meitat de l'amistós que l'Hospi guanyava al Nou Estadi de Tarragona per 0-1 enfront del Nàstic. Després del seu breu periple europeu, José Gómez ha tornat al conjunt universitari del Creighton Soccer amb qui ha començat l'anomenada 'Spring Exhibition'. Al Blog, ja li vam dedicar el primer article del 2012.

Alan Liesegang. És l'actual capità del Juvenil riberenc de Lliga Nacional. Jugador polivalent, pot jugar tant al mig del camp com a la defensa (ha actuat al lateral dret en alguns partits sota les ordres de Robert Cuesta). Igual que el "Choco", Alan també va disputar la segona meitat del partit de Tarragona, on va compartir l'eix de la defensa amb Sergio Castaño, reeditant la parella que s'havia enfrontat al Santboià en un amistós del 7 de desembre; aquell dia, Alan va jugar els 90 minuts. A Nacional, aquest curs ha marcat de moment un únic gol, davant el Mollet, a l'Estadi, a la 16a jornada.

Pedro Baena. Amb 7 dianes, Pedro Baena és una de les sensacions del Juvenil A del Centre d'Esports l'Hospitalet. Amb la baixa de Marc Gallart, Baena va irrompre amb força a l'equip de Lliga Nacional, amb qui ha estat titular en bona part dels partits. Amb el primer equip, Vinyals li va donar l'alternativa a la segona meitat de l'amistós que el passat mes de desembre va enfrontar l'Hospi i el Santboià a l'Estadi (2-3).

Toshi Yatsuzuwa. Sobre el paper, 'Yatsu' és el japonès que més minuts ha jugat amb l'Hospi. Va ser el passat mes d'agost al camp de la UE Vic. 90 minuts disputats enfront els osonencs repartit entre els dos laterals, Toshi es trobava a prova amb els riberencs procedent de la Universitat de Meiji, al Japó.

Yohei Oikawa. L'altra exòtica incorporació del país del sol naixent era Yohei Oikawa, que a diferència del seu company Toshi només va disputar la segona part davant del Vic. Jugador més ofensiu, va intercanviar constantment les bandes de l'atac de l'Hospi amb una de les sensacions del planter: Pedro Bilbao. Igual que 'Yatsu', Yohei també va ser a prova amb l'Hospitalet provinent de la Universitat de Meiji.

Temporada 2010-2011

Poño. Les coses clares: no hem pogut trobar el seu equip actual. Li perdem la pista l'agost de 2011, quan vestint la samarreta del FC Martinenc s'enfronta al Rubí en un partit de pretemporada. El curs passat, aquest lateral dret jugaria cedit a l'Hospi de Divisió d'Honor (provinent del Sant Andreu) i debutaria amb el primer equip en un dels minipartits que els riberencs, amb Pedraza a la banqueta, jugarien al Trofeu Sergi Barjuan a les Franqueses. Va disputar els 45 minuts davant el quadre local i també disposaria de minuts enfront el Sabadell.

Temporada 2009-2010

Michael Bangweni Masson. Aquest davanter camerunès (21 anys) es va convertir en una de les sensacions de la pretemporada 2009-2010. Això no vol dir precisament que el seu record sigui positiu, ja que la seva actuació a la final del Torneig d'Històrics contra el Masnou, fallant ocasions a tort i a dret juntament amb Adama, va ser digna de passar a la història. Com era d'esperar, el punta camerunès no es va quedar a l'Hospi, però va trobar aixopluc al Vilassar de Mar, a Primera Divisió Catalana. Actualment, com són les coses, és el '9' de tot un històric del futbol barcelonès... dirigit per un extècnic de l'Hospi; Michael milita actualment a la Unió Esportiva Sants que dirigeix Julià Garcia.

Adama Sissoko Namake. Davanter malià que actualment juga a Segona Catalana i que, curiosament, va compartir vestidor amb un membre de la plantilla actual de l'Hospi. La temporada 2008/09, Adama jugava al Juvenil de l'Ametlla del Vallès amb un tal David Haro. Aquella mateixa temporada, l'africà va entrenar unes setmanes amb el Gavà. L'estiu de 2009 va ser el del seu pas per l'Hospi. Diversos partits no li van servir per guanyar-se un lloc a la plantilla que dirigia Jordi Vinyals, i va tornar a l'Ametlla del Vallès abans de fitxar pel Granollers la temporada 2010-2011. Actualment lesionat, Adama restava pendent d'operació per començar el seu camí de retorn al futbol. Imatge: EC Granollers

Ibai Pérez de Arrilucea Lazkoz. Aquest defensa basc també va gaudir de minuts a la pretemporada 2009-2010 de la mà de Jordi Vinyals, amb intervencions en algun altre partit amistós a banda del Torneig d'Històrics. Procedent del Juvenil B de la Damm (2008-2009), Ibai va passar posteriorment pel Juvenil A del CE l'Hospitalet i pel de la UE Sant Andreu abans de fitxar pel San Cristóbal. A Terrassa, una inoportuna lesió domèstica que li va produir una fractura de clavícula l'ha deixat gairebé sense minuts aquesta temporada. Amb el canvi d'any, Ibai Pérez ha trobat nova destinació: defensa els colors de l'Atlàntic Barceloneta, equip del grup 11 de Tercera Catalana.

Sergi Meca Martí. Un altre dels jugadors al qual li hem perdut la pista (o no l'hem sabuda trobar). Aquest central va arribar a l'Hospi l'estiu de 2009 provinent del Juvenil B del Badalona, que militava a Lliga Nacional. Va tenir minuts, per exemple, al minipartit entre l'Hospi i l'Horta a la fase de grups de l'Històrics, així com a la semifinal davant la Grama B, però finalment va acabar al Juvenil A. No hi va acabar la temporada, ja que va retornar a Badalona per reforçar el primer juvenil escapulat a Nacional. Després de passar pel Cornellà l'any passat, va acabar la temporada al Mollet a Preferent Territorial, darrer club on hem trobat rastre de Sergi Meca.

Kike. Poques dades tenim d'aquest jugador que va disposar de minuts de prova l'any 2009. Va ser concretament a la final del Torneig d'Històrics, davant del Masnou, que aquest jove extrem va vestir la samarreta de l'Hospi.

Temporada 2008-2009

Alberto Edjogo-Owono. Alberto Edjogo és el darrer jugador a prova que ha estat capaç de marcar un gol a l'Hospi. L'actual jugador del Vista Alegre (Primera Catalana, grup 2) i internacional amb la selecció de Guinea Equatorial, ha estat un autèntic rodamón del futbol. Després de ser descartat pel cos tècnic que encapçalava Julià Garcia, Edjogo va passar per l'Olímpic de Xàtiva (2008-2009), pel Mazarrón (2009) i pel Blanes, equip amb el qual va clavar dos grans gols a l'Estadi a Tercera Divisió (2010). Després d'un breu període sabàtic, Alberto Edjogo tornaria a vestir-se de curt per defensar els colors del Vista Alegre; amb l'equip de Castelldefels s'ha tornat a destapar com a killer; amb 12 gols és tot just el tercer màxim realitzador del grup 2 de Primera Catalana.

Joan Brullet Gubern. Aquest migcampista polivalent vallesà va ser un dels que més a prop va ser de quedar-se a l'Hospi. De fet, el cos tècnic va veure-li opcions i per això va decidir cedir-lo al Montcada de Primera Catalana per tal de foguejar-lo. Tot i les oportunitats, el retorn i debut oficial de Joan Brullet mai no es va arribar a produir. Abans de provar a l'Hospi, Brullet formava part del CE Sabadell, que l'havia cedit la temporada anterior a l'Igualada. Actualment, Joan Brullet juga a la Unió Esportiva Castellar, equip del grup 4 de Segona Catalana, després d'haver passat pel Granollers i el Vilassar de Mar.

Georgi Latchezar Tanev (Jordi Tanev) . Va ser un dels jugadors més exòtics a les pretemporades recents de l'Hospi. Nascut a Sofia (Bulgària, 1989), tal com recull aquesta peça de Mundo Deportivo va arribar a Espanya en edat aleví, quan va debutar amb la PB Anguera. Després va passar per l'Horta, club sota el qual va anar convocat diverses vegades amb les seleccions inferiors del seu país. Va provar amb l'Hospi, sense sort. Posteriorment, va passar pel Poble Sec i el Vilanova, on va actuar majoritàriament amb el filial de Primera Territorial (2010-2011). Aquesta és l'última pista que ens deixa Tanev.

Lucho. També tenim poques dades d'aquest jugador argentí que va entrenar a la segona part de la pretemporada sota les ordres de Julià Garcia i que va disputar el partit que va enfrontar l'Hospi amb el Vilassar de Dalt (1-2) a terres maresmenques, igual que la segona part al camp del Mollet (0-3), a Montcada (0-1) o a Manresa (0-1).

Qui és el 'Choco' Gómez?

Sí, ho hem d'admetre: els dies sense futbol dificulten la tasca d'omplir pàgines del blog, més encara quan l'actualitat de l'equip tampoc genera massa novetats. En aquest sentit, l'equip tornarà dimecres als entrenaments per preparar el retorn a la Lliga, diumenge vinent a Xàtiva (16:30 hores) amb les baixes de Sergio Cirio i de José Moragón, tots dos amb lesions al peu. Descartada la presència del davanter, també sembla difícil que el porter balear pugui ser a terres valencianes. Això provocaria que el porter del Juvenil A, Roger Cabezas, viatgés amb el primer equip per suplir Carlos Craviotto. Evidentment, aquesta informació no ha arribat via Televisió de l'Hospitalet, que ja forma part de la història d'aquesta ciutat des que l'1 de gener deixés d'emetre per culpa de la priorització (vaja, del tancament) forçat per l'Ajuntament de l'Hospitalet, el que vetlla per les persones. Tornant a l'inici, l'altra novetat d'aquests dies l'encara un jove jugador nordamericà de nom José, de cognom Gómez i de malnom 'Choco'. Imatge: Omaha World Herald

Nascut el 23 d'octubre de 1990 a Ciutat de Mèxic i criat a la localitat californiana de Santa Mónica, José 'Choco' Gómez està aquests dies a prova amb el Centre d'Esports l'Hospitalet i com ja dèiem dissabte passat, va gaudir de minuts en l'amistós que l'Hospi va guanyar al camp del Nàstic per 0-1. El jugador mexicà va disputar la segona meitat, bàsicament com a mitjapunta i va deixar detalls de qualitat, habilitat i rapidesa, tot i que les possibilitats que acabi fitxant pels riberencs són més aviat remotes (per ser generós), un fet que encara és més complicat per la seva qualitat de jugador extracomuntari. Sigui com sigui, el 'Choco' Gómez busca d'aquesta manera obrir-se pas en el mercat europeu per fer-se un nom en això del futbol i, de forma colateral, dóna una nota de color als entrenaments d'un Hospi que, recordem, ja va acollir el passat estiu la presència dels japonesos Yatsu i Yohei, procedents d'una universitat nipona.

Fins fa pocs dies José Gómez ha defensat la samarreta del Creighton Soccer, conjunt dels campionats universitaris dels Estats Units que aquesta temporada ha quedat ben a prop de ser campió absolut. I és que després de tancar una fase regular immaculada (campió de la conferència de la Vall del Missouri i el millor equip de totes les conferències amb 21 victòries, 1 empat i 2 derrotes), els de Nevada van quedar-se a les portes de la gran final després de perdre en una dramàtica tanda de penals (aquí sabem de què va això) davant Charlotte: després d'empat a zero, els Jays van perdre per 4-1 i d'aquesta manera repetien experiència negativa per segon anys consecutiu, ja que l'any 2010 també van acabar la seva aventura en una altra tanda de penals. Imatge: Creighton Soccer

Al llarg de l'any, el 'Choco' Gómez ha estat un dels jugadors més destacats i amb més participació de l'equip d'Omaha, juntament amb Ethan Finley o Bruno Castro. Vestint el '10 dels Jays, José Gómez ha disputat un total de 21 partits comptant-hi els play-offs, ha anotat 4 gols i ha fet 8 assistències de gol, una xifra que el situa en el 42è lloc del rànquing total dels campionats universitaris. És el segon any del 'Choco' Gómez a Nevada, d'on va arribar provinent de l'Orange SC i del Fullerton californians. No va ser aquest, però, el primer equip del davanter mexicà que el 2008 va ser proclamat millor jugador de l'All-Star del comtat d'Orange. Abans, havia format part del FCB Alumni, una escola de futbol a l'estat de Califòrnia fundada l'any 1999 i que com recull al seu lloc web, implementa la metodologia i estratègies futbolístiques del Futbol Club Barcelona, club que els ha visitat en alguna de les seves estades de pretemporada a Califòrnia.

Un dels seus entrenadors a Creighton, Jamie Clark, defineix Choco com un jugador versàtil, capaç d'associar-se amb els companys i a l'hora ser capaç d'iniciar o de culminar una jugada i d'aprofitar jugades complicades de resoldre. Sovint qualificat com a jugador d'equip, poc 'gana', José Gómez surt d'un futbol, el nordamericà, que dóna (excessiva) importància a les dades individuals, potser influenciats pel poder del bàsquet als Estats Units i per la dèria de valorar actuacions individuals (que no són estèrils) en un esport col·lectiu com és el futbol. Sigui com sigui, el 'Choco' Gómez ha decidit donar el salt. De moment ja podrà dir que ha vestit la samarreta d'un equip europeu: el dorsal 18 de la riberenca, del Centre d'Esports l'Hospitalet.

Juan Manuel Buzzi: el puma de Marcos Juárez

Segon lliurament del 'Què se n'ha fet' i viatgem lluny, ben lluny, per retrobar-nos amb Juan Manuel Buzzi, Juanma Buzzi, migcampista argentí que va defensar la samarreta del Centre d'Esports l'Hospitalet la temporada 2006-2007, amb Juan Carlos Oliva a la banqueta. El més segur és que en una llista dels 25 o 30 jugadors més recordats dels últims temps l'argentí nascut fa 27 anys a Marcos Juárez no aparegués en l'imaginari de bona part de socis, abonats, simpatitzants i aficionats de l'Hospitalet, però Buzzi va protagonitzar una de les imatges més recordades en un dels dies més feliços de la història del club. Qui no recorda el mític gol de David Giménez a Elda, al minut 92, un gol que va valer la classificació pel play-off d'ascens? Qui va ser el primer jugador a buscar el lleidatà, llançant-se-li a sobre i placant-lo, fent honor al bon moment dels Pumas, la selecció argentina de rugbi? Efectivament: era Juan Manuel Buzzi. Teniu la seva fitxa, com sempre al final d'aquesta entrada. Imatge: Facebook del Club A.B.S. San Martín

Coses del destí, Buzzi va compartir club de formació amb un dels millors jugadors de la Lliga BBVA com el barcelonista Lionel Messi (possible rival de l'Hospi a la Copa si superem el Llagostera). Tots dos van passar per Rosario i van defensar la samarreta roig-i-negra de 'La Leptra': de Newell's Old Boys. Coses del destí (o d'agents / representants), Juan Manuel Buzzi va fer les maletes l'estiu de 2006 i va fitxar per la Unió Esportiva Lleida, que tornava a Segona B després del seu descens el curs anterior. Tot i fer una bona pretemporada amb els blaus, el tècnic lleidatà, Felipe Miñambres (acabaria la temporada Manolo Buján) va considerar que una cessió seria el millor per a Buzzi, que d'aquesta manera va acabar recalant a l'Hospi, això sí, pocs dies abans del tancament del mercat d'estiu. Allà, curiosament, tindria com a míster un lleidatà i coneixedor del futbol base de la Unió Esportiva: el míster Juan Carlos Oliva.

ense tenir un paper excessivament destacat al llarg de la temporada, Buzzi va gaudir de força oportunitats en el tram inicial de la Lliga 2006-2007. Absent a la primera jornada (0-0 al Mini Estadi), el migcampista argentí va enllaçar 11 partits consecutius jugant (5 d'ells com a titular), abans que una inoportuna lesió l'apartés dels terrenys de joc fins entrat l'any 2007. A la segona volta, el seu paper es va veure reduït a nou aparicions, només dues de les quals van ser com a titular (i va acabar substituït). L'arribada de Toni Velamazán (no tant la de Brekke) va complicar la situació de Buzzi, que va viure un total de 9 victòries, 7 empats i només 4 derrotes en els 20 partits que va jugar amb els riberencs aquella temporada; 20 partits en què no va marcar cap gol però en què va veure dues grogues (a l'Estadi davant del Badalona i al camp del Terrassa). La seva última participació, com dèiem, va ser al Pepico Amat d'Elda on va jugar els darrers 14 minuts de partit en substitució d'Àxel Vizuete; davant l'Eibar al play-off, Buzzi no va tenir ocasió de jugar un sol minut.

La finalització de la cessió no va augmentar la confiança en Buzzi a Lleida, de manera que el migcampista va fer les maletes i va fitxar pel Siracusa Calcio, que aquella temporada (2007-2008) militava al Girone I (Grup I) de la Serie D. El seu pas per l'illa de Sicília no duu massa bons records a Buzzi; actuant principalment com a davanter centre, va jugar únicament 9 partits amb els aretusei (1 assistència de gol) abans de patir una greu lesió que el mantindria fora dels terrenys de joc el que restava de temporada. Això va provocar el retorn a la seva Argentina natal, on un cop recuperat de la lesió va vestir-se de curt a Montebuey, poble de poc més de 5.000 habitants de la província de Córdoba i on va defensar els colors del Club Matienzo Mutual Social y Deportivo, un equip de l'anomenada Liga Bellvillense, una de les nombrosíssimes lligues regionals argentines. Allà Buzzi va disputar l'Apertura 2009, disputant 11 partits (6 com a titular) i marcant un gol davant el Club Progreso a quarts de final de la competició.

Però el destí va tornar a marcar aquest jugador d'estil inconfusible (mítiques són les seves mànigues arromangades gairebé fins l'espatlla). Buzzi va tornar a Catalunya per jugar a Primera Divisió Catalana amb el CF Peralada (2009-2010) i, un curs més tard, a l'històric CFJ Mollerussa de Preferent Territorial (2010-2011) amb el qual marcaria, per exemple, el gol del triomf davant el Sant Ildefons (2-1). De fet, al mercat d'hivern 2010, Buzzi va sonar per reforçar un Terrassa que gairebé agonitzava a Segona B, tot i que la incorporació de l'exriberenc mai va acabar de concretar-se. Com si d'un rodamón es tractés, però, aquest any 2011 ha estat el d'un nou retorn de Buzzi cap a Sud-Amèrica. Retorn a la seva Córdoba natal (casos, també, dels germans Viale) i retorn a la Liga Bellvillense, on fins ara ha disputat únicament tres partits amb el San Martín de Marcos Juárez, la seva localitat natal. Imatge: Facebook del Club A.B.S. San Martín