Etiquetes

31/3/12

Duel d'alçada | CE l'Hospitalet - Orihuela CF (diumenge, 17:00)

Diu la Viquipèdia que la ciutat de l'Hospitalet, l'Ajuntament de la qual s'ha carregat els mitjans de comunicació amb les mateix formes que aquells que també critiquen, és a 8 metres d'alçada sobre el nivell del mar. Això, a la zona baixa, a la zona de Marina. A dalt, a l'anomenat Samontà, el gairebé imperceptible turó de les Planes és un dels sostres de la ciutat (55 metres). Demà, la gent de Marina i també la de Samontà hauran de demostrar a quina alçada estan. La cita futbolística (17:00 hores), sense excuses de futbol de Primera a la vista, té l'Hospi, l'equip més representatiu de la Ciutat, com a principal atractiu. En joc, seguir creient en el play-off d'ascens en un enfrontament davant d'un rival directe, l'Orihuela. I parlant d'excuses: l'entrada, com d'aquí fins a final de temporada serà gratuïta (és a dir, 0 euros). No serà, però, l'únic col·lectiu que hagi de demostrar estar a l'alçada. D'una vegada per totes, els jugadors hauran de combinar bones sensacions i resultat per deixar clar que volen ser a dalt. Ells i un míster, Jordi Vinyals, que després d'una roda de premsa si més no estranya al Narcís Sala haurà de 'reconfirmar' el seu compromís amb aquest projecte. Qui no fallarà serà la fidel afició de l'Hospi, aquells que volem que tots remem junts. O si no...

L'Orihuela
Casualitat o no, la trajectòria dels del Baix Segura en aquesta segona volta és paral·lela a la de l'Hospi. Tots dos han baixat el seu rendiment, especialment pel que fa als resultats. Els oriolans han acabat per acusar la marxa de José María Cases al Cádiz; el seu recanvi, Adien Goñi, no ha donat fins ara la resposta esperada tot i el bon partit realitzat fa sis dies contra el Teruel. Era el primer triomf a Los Arcos en tres mesos i mig, amb 4 victòries (una sense jugar contra el Mahonés), 5 empats i tres derrotes, els de Garitano, com l'Hospi, s'han vist beneficiats per la mediocritat de la resta de rivals. Ara, però, tampoc tenen marge d'error i enceten contra l'Hospi un tram final de Lliga farcit de duels directes. El dubte resideix en la resposta d'una plantilla un xic curta, tot i que aquesta setmana el tècnic de Bergara ha recuperat els sancionats Álex García i Diego. Seguiran sent baixa per lesió Francis i Benja, tot i que la rumorologia fa setmanes que posa en dubte la lesió del capità oriolà. De fons, els problemes econòmics que han posat en dubte el correcte tancament de l'exercici econòmic corresponent a aquesta temporada.

Onze inicial de l'Orihuela: Unai Alba, Álex García, Navarro, Carmelo, Ricardo Cavas, Manrique, Mario Arqués, Óscar Rico, Miguel Ángel, Dani Gómez i Iban Espadas.

L'Hospi
Demà no valen excuses. Més enllà de les diverses interpretacions, amb més o menys lògica, a què està subjecte la classificació, el marge d'errada cada cop és més estret per un Hospi que demà afrontarà el primer dels dos duels directes que li queden d'aquí al final del campionat. Calendari favorable en aquest sentit, sobretot respecte a la resta de competidors, i que provoca que la visita de l'Orihuela a l'Estadi s'afronti com una revàlida per no fer una passa enrere en la lluita per una de les quatre primeres places. No valdra, tampoc, millorar sensacions sense obtenir resultats. El bon joc (per moments) ofert a Sant Andreu s'ha de veure traduït en joc davant d'un conjunt amb una proposta de joc similar a la dels riberencs. Tots, jugadors i tècnics, tenen l'oportunitat (enèssima) de demostrar que volen ser equip de play-off i deixar tocat un rival directe. Amb els dubtes de Peque i Hammouch, tots dos amb molèsties, i de la baixa segura per sanció de Manel Viale (expulsat a Sant Andreu), la novetat és la recuperació d'Ángel Sánchez després de set partits lesionat. Segons la seva evolució, el grancanari (que ahir feia anys) podria entrar a la convocatòria.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Marc Pedraza, Cirio, David Haro, Pitu i David Prats.

L'àrbitre
Demà a l'Estadi, el col·legiat navarrès Iker Berjano Ariztegui tornarà a dirigir un partit de l'Hospi un any i mig després de la seva estrena amb els riberencs, en un Hospi 3-2 Ontinyent en què els de Miguel Álvarez van capgirar un 0-2 advers en una enorme segona meitat. Assistit a les bandes per Juan José Gómez Giménez i per Eusebio Sáez García (que com a àrbitre principal ha dirigit 7 partits a l'Hospi amb 2 victòries, 4 empats i 1 derrota), Berjano Ariztegui dirigirà el 12è partit en aquest curs. Els onze partits previs s'han saldat amb un balanç igualat de 4 victòries locals, 3 empats i tres triomfs visitants, amb una mitjana de 5,82 grogues per partit i només tres expulsions.

Els precedents
Serà la cinquena visita de l'Orihuela CF a l'Estadi. Abans, i al vell Municipal, havia estat l'Orihuela Deportiva qui s'havia enfrontat a l'Hospi en fins a tres ocasions.

2011-2012 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 3-1 Orihuela CF
Cirio 20', Christian Alfonso 26', Corominas 71' / Florian 54'
2007-2008 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 0-1 Orihuela CF
Iban Espadas 78'
2006-2007 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 1-0 Orihuela CF
Felipe 71' (penal)
2002-2003 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 1-0 Orihuela CF
Ollés 38'

30/3/12

Som de... l'Orihuela

Aquesta setmana, i tal com sembla que passarà la propera, tocarà recórrer de nou a 'Juan Palomo' per apropar-vos el 'Som de...' setmanal, aquesta setmana dedicat a l'Orihuela CF. Els del Baix Segura viatjaran aquest cap de setmana fins a terres catalanes per visitar l'Hospi (diumenge, 17:00 hores, entrada gratuïta) en un duel que, com el del passat curs, es preveu gairebé vital per les aspiracions de tots dos equips de tenir vida més enllà del 13 de maig i poder disputar la fase d'ascens a la Lliga Adelante. Any rere any, el club 'escorpión' ha hagut de superar tot tipus d'impediments (de molts tipus) per arribar a final de temporada convertit en tot un clàssic de la zona noble d'aquest grup 3 de Segona Divisió B... tot i la també clàssica maledicció de les segones voltes. A continuació, algunes pinzellades més enllà de l'actualitat del conjunt que dirigeix el tècnic guipuscoà Asier Garitano.

La història recent del futbol a Oriola seria, possiblement, una de les més adequades per il·lustrar la situació actual del futbol espanyol. Ens situem a la primavera de 1991; en aquell moment acaba una temporada per emmarcar de l'Orihuela Deportiva, club que 38 temporades després vivia la seva experiència a Segona Divisió A. Amb 43 punts, dos mítics de les banquetes com Nando Yosu i Tolo Llompart van col·laborar en deixar l'Orihuela cinquè, a tants sols tres punts del també extint CD Málaga. Més que vertigen, el conjunt alacantí va acabar pagant els excessos per respondre en forma de categoria l'enorme resposta que la ciutat havia donat a l'equip, omplint Los Arcos partit rere partit. Espín, Verza, Subirats, Radmanovic, Sigüenza o García Pitarch van ser noms mítics d'aquella plantilla històrica. El somni, però, va ser tan efímer com el temps que es va confirmar el descens administratiu dels Oriolans a causa dels deutes amb els seus jugadors.

La desaparició del 'Deportiva' no va ser immediata, però les dues temporades d'agonia a Segona B i el descens esportiu a Preferent la temporada 1993/94 (més destacable pels 185 que el Calpe, cuer, va encaixar en aquell campionat) van ser una penitència innecessària que va retardar l'erupció de l'actual Orihuela CF, creuat en paral·lel a la mort esportiva del 'Deportiva'. Després d'any per Primera Regional i Preferent de la mà d'un clàssic del futbol oriolà com Machuca, no va ser fins la temporada 2001/2002 que l'Orihuela va aconseguir el primer 'retorn' a Segona B, derrotant el Sant Andreu per 3-1 i beneficiant-se del no ascens del Levante B. L'encert, però, tornava a ser efímer i una temporada després, els oriolans tornaven al pou de la Tercera Divisió juntament amb l'Hospi, el Gavà i el Reus.

Ni Xavi Julià ni Machuca van aconseguir l'ansiat ascens com ho van fer la temporada 2005-2006 Quique Yagüe i Verza amb un equip a cop de talonari... que acabaria passant factura. I és que les ambicioses primeres temporades de la 'rentrée' a Segona B van suposar una despesa econòmica per sobre de les possibilitats de l'entitat i d'una afició que amb el pas de les decepcions i de veure l'equip fora del play-off d'ascens s'anava reduïnt. 'Pujacarros'. Robert Fernández, el mateix que va aspirar a fer fase d'ascens fins la última jornada l'any 2007 va acabar demonitzat per bona part de l'afició l'any següent, fins que va ser destituït i Verza va agafar les regnes d'un equip que comptava amb Jonathan Torres, Verza Jr, Cases, Kiko Ratón, Iban Espadas i Diego Ribera... només en nòmina atacant. El Benidorm de Luís García, però, li va robar la plaça en una darrera jornada on l'empat de l'Orihuela a Eivissa va ser estèril davant del 'doble donut' del Benidorm a Badalona.

La segona decepció consecutiva desencadenaria un dels nombrosos i recordats estius 'del lloro' a la capital del Baix Segura. Mans i mànigues per assegurar la participació l'any següent, problemes de pagament als jugadors, condonacions de deutes i pròrrogues més enllà del termini oficial van convertir-se en una tònica habitual mentre diversos personatges amb més ànim de fer-se rics que d'ajudar desfilaven per Los Arcos (el cas de Verdejo l'estiu de 2009 n'és un exemple). Tampoc hi ajudaven les relacions amb l'Ajuntament d'Oriola, que sovint ha donat l'esquena a l'equip aliè a la situació que travessava l'entitat més representativa de la localitat. Amb tot i després d'una temporada de transició en què Tevenet va salvar l'equip en una bona segona volta, va ser de la mà de José Francisco Grao 'Pato' i d'una forma més sensata de formar equips que l'Orihuela va estrenar-se al play-off.

No va ser l'any 2009-2010, amb l'equip cloent la Lliga en vuitè lloc després d'una segona part de campionat irregular i d'una pretemporada inexistent. L'any passat, tres quarts del mateix però una primera volta excel·lent marcada per la inexpugnabilitat de la porteria de Ricardo Molina va servir de calaix per acabar la Lliga en quarta posició. Mèrit doble per un equip acostumat a estius moguts i que seguia notant una fuita de suport pel que fa a aficionats que només va revifar, i no com s'esperava, a la primera eliminatòria de la fase d'ascens davant d'un Guadalajara que va matar les esperances alacantines amb un 0-2 a l'anada. La tornada al Pedro Escartín va ser un premi pels jugadors, cos tècnic, i els aficionats més fidels de l'Orihuela, aquells que van gaudir d'una tarda de maig inoblidable a Terol però que també havien partit desfetes com el 0-3 davant l'Alcoyano o el 4-2 a Alzira. Aficionats de debò, com la Segona B ho és al futbol.

28/3/12

Barcelona B 3-1 Hospi Juvenil A i horari del Mestalla-Hospi

El Juvenil A de l'Hospi ha perdut aquesta tarda davant el Barcelona B, líder del grup 7 de Lliga Nacional, per 3-1. Els de Robert Cuesta han rebut un gol matiner (2') en una jugada a pilota aturada, diana que han sabut neutralitzar gràcies al gol d'Iván Salvador a passada d'Héctor Poncelas (15'). Els riberencs, però, no han gaudit de l'empat massa estona, ja que els joves jugadors dirigits per García Pimienta s'han tornat a avançar pocs minuts després. A la represa, el Barcelona ha sentenciat el partit amb el 3-1 definitiu. El proper partit del Juvenil A serà dijous vinent, a les 7 de la tarda i al camp de la UE Figueres.

D'altra banda, aquest matí anunciàvem via Twitter l'horari del partit que enfrontarà el València Mestalla i l'Hospi, corresponent a la 33a jornada de Lliga i penúltim desplaçament dels riberencs al campionat regular. El filial valencianista i l'Hospitalet es veuran les cares el proper dissabte 7 d'abril a les 5 de la tarda a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva del València CF, a Mas Camarena (Paterna). Amb aquest, l'Hospi ja té tots els horaris confirmats d'aquí a final de temporada llevat de qualsevol canvi inesperat. Un Hospi que diumenge contra l'Orihuela podria tornar a comptar amb la participació del grancanari Ángel Sánchez.

Calendari de l'Hospi
32a jornada | CE l'Hospitalet - Orihuela CF | Diumenge, 1 d'abril, 17:00 hores
33a jornada | València Mestalla - CE l'Hospitalet | Dissabte, 7 d'abril, 17:00 hores
34a jornada | CE l'Hospitalet - Andorra CF | Diumenge, 15 d'abril, 18:00 hores
35a jornada | Descans
36a jornada | CE l'Hospitalet - Ontinyent CF | Diumenge, 29 d'abril, 18:00 hores
37a jornada | Atlètic Balears - CE l'Hospitalet | Diumenge, 5 de maig, 18:00 hores
38a jornada | CE l'Hospitalet - CD Olímpic | Diumenge, 12 de maig, 18:00 hores

27/3/12

Riberencs per uns dies

Al Blog de l'Hospi, a la secció 'Què se n'ha fet', podeu consultar quan ho desitgeu la situació actual d'aquells jugadors en actiu que van defensar la samarreta de l'Hospi en partit oficial i que, amb més o menys encert, amb millor o pitjor record, van fer les maletes per canviar d'equip. Alguns han arribat a les categories més altes, a Espanya o a l'estranger; d'altres gaudeixen de l'essència del futbol, de vestir-se curs cada setmana més enllà de la categoria on militin. Són gairebé un centenari de jugadors, repartits en clubs entre la Primera Divisió i la Quarta Catalana. Però no són els únics que han jugat a l'Hospi. Les pretemporades i els partits amistosos sempre han estat considerats ideals com a banc de proves per testar possibles incorporacions a l'equip. Alguns del planter, d'altres relativament coneguts i alguna aparició exòtica que d'altra han fet aparició al llarg de les darreres temporades en partits no oficials al Centre d'Esports l'Hospitalet. D'aquests protagonistes, dels que tot i la seva fugacitat també van passar per aquí, versa aquesta nova entrada.

Temporada 2011-2012

"Choco" Gómez (Ciutat de Mèxic, 23 d'octubre de 1990). Va ser la darrera provatura a l'Hospi. Aquest migcampista ofensiu nordamericà va entrenar durant el període nadalenc sota les ordres de Jordi Vinyals. Va jugar la segona meitat de l'amistós que l'Hospi guanyava al Nou Estadi de Tarragona per 0-1 enfront del Nàstic. Després del seu breu periple europeu, José Gómez ha tornat al conjunt universitari del Creighton Soccer amb qui ha començat l'anomenada 'Spring Exhibition'. Al Blog, ja li vam dedicar el primer article del 2012.

Alan Liesegang. És l'actual capità del Juvenil riberenc de Lliga Nacional. Jugador polivalent, pot jugar tant al mig del camp com a la defensa (ha actuat al lateral dret en alguns partits sota les ordres de Robert Cuesta). Igual que el "Choco", Alan també va disputar la segona meitat del partit de Tarragona, on va compartir l'eix de la defensa amb Sergio Castaño, reeditant la parella que s'havia enfrontat al Santboià en un amistós del 7 de desembre; aquell dia, Alan va jugar els 90 minuts. A Nacional, aquest curs ha marcat de moment un únic gol, davant el Mollet, a l'Estadi, a la 16a jornada.

Pedro Baena. Amb 7 dianes, Pedro Baena és una de les sensacions del Juvenil A del Centre d'Esports l'Hospitalet. Amb la baixa de Marc Gallart, Baena va irrompre amb força a l'equip de Lliga Nacional, amb qui ha estat titular en bona part dels partits. Amb el primer equip, Vinyals li va donar l'alternativa a la segona meitat de l'amistós que el passat mes de desembre va enfrontar l'Hospi i el Santboià a l'Estadi (2-3).

Toshi Yatsuzuwa. Sobre el paper, 'Yatsu' és el japonès que més minuts ha jugat amb l'Hospi. Va ser el passat mes d'agost al camp de la UE Vic. 90 minuts disputats enfront els osonencs repartit entre els dos laterals, Toshi es trobava a prova amb els riberencs procedent de la Universitat de Meiji, al Japó.

Yohei Oikawa. L'altra exòtica incorporació del país del sol naixent era Yohei Oikawa, que a diferència del seu company Toshi només va disputar la segona part davant del Vic. Jugador més ofensiu, va intercanviar constantment les bandes de l'atac de l'Hospi amb una de les sensacions del planter: Pedro Bilbao. Igual que 'Yatsu', Yohei també va ser a prova amb l'Hospitalet provinent de la Universitat de Meiji.

Temporada 2010-2011

Poño. Les coses clares: no hem pogut trobar el seu equip actual. Li perdem la pista l'agost de 2011, quan vestint la samarreta del FC Martinenc s'enfronta al Rubí en un partit de pretemporada. El curs passat, aquest lateral dret jugaria cedit a l'Hospi de Divisió d'Honor (provinent del Sant Andreu) i debutaria amb el primer equip en un dels minipartits que els riberencs, amb Pedraza a la banqueta, jugarien al Trofeu Sergi Barjuan a les Franqueses. Va disputar els 45 minuts davant el quadre local i també disposaria de minuts enfront el Sabadell.

Temporada 2009-2010

Michael Bangweni Masson. Aquest davanter camerunès (21 anys) es va convertir en una de les sensacions de la pretemporada 2009-2010. Això no vol dir precisament que el seu record sigui positiu, ja que la seva actuació a la final del Torneig d'Històrics contra el Masnou, fallant ocasions a tort i a dret juntament amb Adama, va ser digna de passar a la història. Com era d'esperar, el punta camerunès no es va quedar a l'Hospi, però va trobar aixopluc al Vilassar de Mar, a Primera Divisió Catalana. Actualment, com són les coses, és el '9' de tot un històric del futbol barcelonès... dirigit per un extècnic de l'Hospi; Michael milita actualment a la Unió Esportiva Sants que dirigeix Julià Garcia.

Adama Sissoko Namake. Davanter malià que actualment juga a Segona Catalana i que, curiosament, va compartir vestidor amb un membre de la plantilla actual de l'Hospi. La temporada 2008/09, Adama jugava al Juvenil de l'Ametlla del Vallès amb un tal David Haro. Aquella mateixa temporada, l'africà va entrenar unes setmanes amb el Gavà. L'estiu de 2009 va ser el del seu pas per l'Hospi. Diversos partits no li van servir per guanyar-se un lloc a la plantilla que dirigia Jordi Vinyals, i va tornar a l'Ametlla del Vallès abans de fitxar pel Granollers la temporada 2010-2011. Actualment lesionat, Adama restava pendent d'operació per començar el seu camí de retorn al futbol. Imatge: EC Granollers

Ibai Pérez de Arrilucea Lazkoz. Aquest defensa basc també va gaudir de minuts a la pretemporada 2009-2010 de la mà de Jordi Vinyals, amb intervencions en algun altre partit amistós a banda del Torneig d'Històrics. Procedent del Juvenil B de la Damm (2008-2009), Ibai va passar posteriorment pel Juvenil A del CE l'Hospitalet i pel de la UE Sant Andreu abans de fitxar pel San Cristóbal. A Terrassa, una inoportuna lesió domèstica que li va produir una fractura de clavícula l'ha deixat gairebé sense minuts aquesta temporada. Amb el canvi d'any, Ibai Pérez ha trobat nova destinació: defensa els colors de l'Atlàntic Barceloneta, equip del grup 11 de Tercera Catalana.

Sergi Meca Martí. Un altre dels jugadors al qual li hem perdut la pista (o no l'hem sabuda trobar). Aquest central va arribar a l'Hospi l'estiu de 2009 provinent del Juvenil B del Badalona, que militava a Lliga Nacional. Va tenir minuts, per exemple, al minipartit entre l'Hospi i l'Horta a la fase de grups de l'Històrics, així com a la semifinal davant la Grama B, però finalment va acabar al Juvenil A. No hi va acabar la temporada, ja que va retornar a Badalona per reforçar el primer juvenil escapulat a Nacional. Després de passar pel Cornellà l'any passat, va acabar la temporada al Mollet a Preferent Territorial, darrer club on hem trobat rastre de Sergi Meca.

Kike. Poques dades tenim d'aquest jugador que va disposar de minuts de prova l'any 2009. Va ser concretament a la final del Torneig d'Històrics, davant del Masnou, que aquest jove extrem va vestir la samarreta de l'Hospi.

Temporada 2008-2009

Alberto Edjogo-Owono. Alberto Edjogo és el darrer jugador a prova que ha estat capaç de marcar un gol a l'Hospi. L'actual jugador del Vista Alegre (Primera Catalana, grup 2) i internacional amb la selecció de Guinea Equatorial, ha estat un autèntic rodamón del futbol. Després de ser descartat pel cos tècnic que encapçalava Julià Garcia, Edjogo va passar per l'Olímpic de Xàtiva (2008-2009), pel Mazarrón (2009) i pel Blanes, equip amb el qual va clavar dos grans gols a l'Estadi a Tercera Divisió (2010). Després d'un breu període sabàtic, Alberto Edjogo tornaria a vestir-se de curt per defensar els colors del Vista Alegre; amb l'equip de Castelldefels s'ha tornat a destapar com a killer; amb 12 gols és tot just el tercer màxim realitzador del grup 2 de Primera Catalana.

Joan Brullet Gubern. Aquest migcampista polivalent vallesà va ser un dels que més a prop va ser de quedar-se a l'Hospi. De fet, el cos tècnic va veure-li opcions i per això va decidir cedir-lo al Montcada de Primera Catalana per tal de foguejar-lo. Tot i les oportunitats, el retorn i debut oficial de Joan Brullet mai no es va arribar a produir. Abans de provar a l'Hospi, Brullet formava part del CE Sabadell, que l'havia cedit la temporada anterior a l'Igualada. Actualment, Joan Brullet juga a la Unió Esportiva Castellar, equip del grup 4 de Segona Catalana, després d'haver passat pel Granollers i el Vilassar de Mar.

Georgi Latchezar Tanev (Jordi Tanev) . Va ser un dels jugadors més exòtics a les pretemporades recents de l'Hospi. Nascut a Sofia (Bulgària, 1989), tal com recull aquesta peça de Mundo Deportivo va arribar a Espanya en edat aleví, quan va debutar amb la PB Anguera. Després va passar per l'Horta, club sota el qual va anar convocat diverses vegades amb les seleccions inferiors del seu país. Va provar amb l'Hospi, sense sort. Posteriorment, va passar pel Poble Sec i el Vilanova, on va actuar majoritàriament amb el filial de Primera Territorial (2010-2011). Aquesta és l'última pista que ens deixa Tanev.

Lucho. També tenim poques dades d'aquest jugador argentí que va entrenar a la segona part de la pretemporada sota les ordres de Julià Garcia i que va disputar el partit que va enfrontar l'Hospi amb el Vilassar de Dalt (1-2) a terres maresmenques, igual que la segona part al camp del Mollet (0-3), a Montcada (0-1) o a Manresa (0-1).

25/3/12

Una altra oportunitat perduda. Una altra | UE Sant Andreu 2-1 CE l'Hospitalet

Això del futbol és l'hòstia en patinet. I deu ser per això que ens enganxa, especialment quan es de debò. Que pel que fa al joc i a la majoria de resultats, la segona volta que s'està marcant l'Hospitalet és per oblidar, més o menys hi podríem estar d'acord. Més dubtós, tot i que un servidor ho creu, seria que quan l'Hospi ha millorat les pobres prestacions ofertes, el resultat no ha acabat d'acompanyar. Derrota a Manises en un bon partit fins l'expulsió de Craviotto, bon partit a Llagostera tot i l'expulsió d'Osado i bon partit avui a Sant Andreu tot i el desencert. O gràcies a ell? L'Hospi ha perdut el novè partit de la temporada lluny de l'Estadi per 2-1 però ha donat algun motiu més dels habituals per ser positius. L'equip ha generat més ocasions que de costum (fet que, d'altra banda, tampoc resultaria massa complicat), però ha estat realment desencertat en les diverses accions de perill de què ha disposat. També n'ha tingut un Sant Andreu que ha fet treballar de valent Craviotto, un Sant Andreu que amb la seva proposta futbolística també ha propiciat una versió millorada d'un Hospi que no ha sabut aprofitar aquesta 'invitació del rival'. En definitiva, una altra ocasió perduda. Una altra.

En un partit que començava amb les novetats a l'onze de Peque (amb Hammouch a la grada amb molèsties) i sense Pol Llonch ni Castaño, que deixaven el seu lloc a l'onze i a la convocatòria a Osado i a Manel Viale. Les novetats haurien estat gairebé de més si el Sant Andreu hagués estat més encertat en els dos primers minuts de partit, quan Carlos Craviotto intervenia de forma brillant en una rematada escorada de Quim Araujo que marxa a córner (1') i en un cop de cap franc de Luís Blanco (2'). La resposta, de Lucas Viale, arribava pocs minuts després en un llançament de falta des d'uns 30 metres que Morales atrapava entre cames (4'). Amb el pas dels minuts, l'Hospi s'ha fet amb el control de la pilota sense que els locals renunciessin a l'atac, ni molt menys. Amb tot, Pitu era a punt de sorprendre Morales clavant-li una vaselina a contrapeu que el meta andreuenc enviava a córner (17'). També Morales brillaria instants després anticipant-se a David Haro quan aquest es disposava a rematar un mà a mà amb l'ex del Terrassa (20').

Però coses del futbol, quan millor estava l'Hospi una acció en banda esquerre s'iniciaria amb una cursa i posterior centrada al primer pal d'Arnau Tobella i una rematada a boca de canó d'Édgar, que obria el marcador i s'estrenava com a golejador al Sant Andreu (25'). El gol l'acusava l'Hospi en forma de defalliment moral, crisi que els locals no sabrien aprofitar tot i les ocasions d'Arnau Tobella (28') i de Quim Araujo (30'), que tornarien a fer lluir Craviotto. Amb el pas dels minuts, l'Hospi recuperaria sensacions però seguiria desaprofitant ocasions. Com la de Prats, desencertat en un intent de vaselina davant Morales (31'). Com la de Cirio, després d'un rematar de cap ajustat al pal un córner picat per Prats al segon pal (39'). Però sobretot, com la d'Haro, que es plantava sol davant Morales després d'una bona associació amb Pitu i rematava als núvols quan ho tenia tot per fer pujar el gol de l'empat a l'electrònic del Narcís Sala (42').

La represa començava amb un Sant Andreu ambiciós, amo i senyor fins al minut 55 tot i no gaudir de clares ocasions. L'Hospi, però, va respondre amb seguretat i, amb un avís previ de David Prats amb un xut que Morales blocava sense problemes (56'), no trigaria a igualar el matx en una bonica jugada trenada entre Dani Guillén i Sergi Cirio, que acabaria amb una passada de la mort cap a Pratigol, que després d'un retall i de ser travat per un rival, aconseguia rematar i enviar la bola a la xarxa, lluny de l'abast de Morales (57'). Per desgràcia riberenca, el dotzè gol a la Lliga de Prats tindria poc efecte. Tot just els tres minuts que trigaria Arnau en culminar una contra massa fàcil pel quadre local amb un xut creuat que, un cop superat Craviotto, duia el deliri a les grades poc poblades del Narcís Sala (60'). Calia reaccionar, i Vinyals va optar per arriscar (fet no massa habitual) amb l'entrada de Pedraza, Aday i Coro, per Osado, Rubén García i un David Haro sense benzina a la segona meitat.

Precisament el més petit de la classe havia tingut una ocasió magnífica just abans d'abandonar el camp, fruit d'una cavalcada de Cirio en banda esquerre, centrada al segon pal i rematada en planxa de l'extrem vallesà que no significava el 2-2 de forma, diríem, incomprensible (70'). Abans, cal dir-ho, Édgar també havia tingut la pràctica sentència en una mitja volta a l'interior de l'àrea gran que Craviotto blocava sense majors complicacions. Dues ocasions que donarien pas a un final elèctric, amb un Hospi que monopolitzava el control del partit i un Sant Andreu que aprofitava les contres per explotar els riscos d'un Hospi bolcat a l'atac. Poques ocasions més a banda d'un bon xut de Coro des de la frontal que aturava Morales (79') en un rush final marcat per les pèrdues (comprensibles) de temps dels locals i per l'expulsió de Manel Viale en un remake de la doble groga d'Osado a Llagostera. Vuitena expulsió a la Lliga per un Hospi que veia com les minses opcions de puntuar acabaven d'esvair-se.

FITXA TÈCNICA

UE SANT ANDREU: Morales, Fran Grima, Rubén Canelada, Moyano, Dídac (Borja, 67'), Carroza, Marc Martínez, Xavi Jiménez, Luís Blanco (Arnau Tobella, 19'), Quim Araujo i Édgar (Nakor, 85').

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Peque, Dani Guillén, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García (Aday, 63'), Osado (Marc Pedraza, 60'), Cirio, David Haro (Corominas, 71'), Pitu i David Prats.

Gols: 1-0 Édgar (25'); 1-1 David Prats (57'); 2-1 Arnau (60').

Àrbitre: Juan Luís Pulido Santana (Las Palmas). Ha amonestat els locals Fran Grima (6'), Dídac (43'), Arnau (55'), Édgar (73') i Marc Martínez (87') i el visitant Aday (78'). Ha expulsat Manel Viale per doble groga (76' i 90').

Incidències: partit de la 31a jornada de Lliga disputat a l'estadi Narcís Sala davant d'uns 600 espectadors. Matí assolellat i bona temperatura per jugar a futbol. A l'Hospi, Moragón i Manel Gómez han completat la convocatòria.

24/3/12

El darrer derbi | UE Sant Andreu - CE l'Hospitalet (diumenge, 12:00)

Crònica de l'Hospitalet Juvenil 2-1 Prat de Lliga Nacional

L'Hospi afrontarà dintre d'unes hores al Narcís Sala el darrer enfrontament davant d'un conjunt català en el que queda de campionat. Orihuela, Mestalla, Andorra, Ontinyent, Atlètic i Olímpic esperaran a partir de l'1 d'abril. Una dada tan banal com innecessària que serveix com a enèssima excusa per encetar la prèvia d'un partit important davant d'un conjunt sempre complicat sigui quina sigui la seva situació a la Lliga. Un derbi contra el Sant Andreu són paraules majors: desfetes importants però també grans victòries, polèmiques arbitrals, gols al descompte, remuntades en inferioritat,... Els darrers precedents fan presagiar un partit ple d'alternatives entre dos equips que aposten pel bon tracte de la pilota. La diferència: els objectius. Amb els andreuencs necessitats de tornar a sumar els tres punts per esgotar les seves opcions de ser entre els quatre primers, l'Hospi té demà una gran oportunitat de seguir eixamplant l'escletxa amb algun rival despistat. Ingredients per a tots els gustos per una cita imprescindible que té marcat el seu inici a les 12 del migdia a Sant Andreu del Palomar, el barri vell del qual esperem que corri millor sort que no pas els mitjans de comunicació de la nostra ciutat.

El Sant Andreu
En una temporada marcada per la reducció pressupostària, el Sant Andreu ha anat donant tombs entre la decepció i l'esperança de fer-la grossa segons el resultat de torn de cada setmana. Amb una plantilla de més jugadors que no pas noms, la baixa del killer Marcos Jiménez els darrers dos mesos ha estat important pels quadribarrats tot i l'adquisició del punta del Gavà, Édgar Hernández. Amb tot, jugadors com Xavi Jiménez o Marc Martínez han agafat les regnes de l'equip per assegurar virtualment la salvació. La qüestió, si la setmana 'de force' que arrencava contra el Dénia i seguia a Terol, es tancarà amb una victòria contra l'Hospi que permeti recuperar la il·lusió per ser a prop dels primers al tram final de Lliga. Amb 14 dels darrers 18 punts sumats al Narcís Sala, el Sant Andreu rebrà demà l'Hospi sense el concurs del sancionat Nando ni dels lesionats Marcos Jiménez i Melo. Per contra, Piti Belmonte recupera, dos mesos després, un David Llobet que en principi no serà titular, igual que Nakor i Eloi Fontanella, que no van viatjar a Terol per problemes físics.

Possible onze inicial del Sant Andreu: Morales, Fran Grima, Rubén Canelada, Moyano, Dídac, Carroza, Marc Martínez, Xavi Jiménez, Lluís Blanco, Quim Araujo i Édgar.

L'Hospi
Descartar un rival de forma definitiva en la lluita pel play-off. Aquest ha de ser l'objectiu d'un Hospi que demà pot fer un pas importantíssim per aconseguir ser entre els quatre primers a final de Lliga. Dues victòries amb joc irregular davant Manacor i Gandia i un empat de mèrit a Llagostera semblen haver donat ales a un equip que arribarà al Narcís Sala com a segon classificat. A més, la recuperació física de bona part de la plantilla ha de ser un altre punt d'inflexió per seguir creixent en un final de Lliga amb un calendari teòricament favorable respecte al de la majoria de rivals, però que tindrà en Sant Andreu i Orihuela dos rivals de pes per sotmetre a examen les opcions reals d'aquest Hospi. Un Hospi que demà podrà comptar de nou amb Juan Antonio Osado, que ja ha complert la seva sanció. També ho ha fet Iván Hammouch, que serà dubte per molèsties físiques, igual que Peque o que un Ángel Sánchez que tot just torna d'una llarga lesió i encara no estarà al cent per cent. La resta de plantilla, en plenes condicions, estarà a disposició d'un Jordi Vinyals que podrà triar i remenar per dissenyar la convocatòria davant els andreuencs.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Marc Pedraza, Cirio, David Haro, Pitu i David Prats.

L'àrbitre
Com diria un il·lustre aficionat andreuenc als móns dels fòrums, el 'trio del "pinganillo"' estarà demà encapçalat pel col·legiat grancanari Juan Luís Pulido Santana, un altre il·lustre de la categoria. Sisena temporada per aquest àrbitre de Las Palmas, que demà estarà assistit a les bandes per Carlos Alberto Álvarez Líria (assistent número 1 en el darrer Sant Andreu-Hospi) i Juan Pedro Duque Ferrer, de la mateixa delegació. Serà la cinquena vegada a la història que Pulido Santana xiuli un partit del CE L'Hospitalet, amb un balanç d'un empat (1-1 amb el Benidorm a l'Estadi la temporada 2007-08), una derrota (2-0 al camp de l'Espanyol B el mes de gener de 2007) i dues victòries, el passat curs a Son Bibiloni davant el Mallorca B (0-2) i aquesta mateixa temporada a l'Estadi davant l'Sporting Mahonés per 2-0. Mitjana alta d'amonestacions (7,4 per partit) i 8 expulsions en els 10 partits dirigits aquest curs és el balanç actual de Pulido Santana.

Els precedents
Tot i haver guanyat només 4 vegades al Narcís Sala (el darrer triomf va ser el gener de 2004, amb Rubi a la banqueta i per un contundent 1-4), veure l'Hospi marcar al feu andreuenc no és un fet estrany, ja que ho ha fet en 16 de les 20 ocasions en què ha visitat el Sant Andreu. Quan no marca, l'Hospi ha empatat (0-0 en dues ocasions) o ha perdut per la mínima (1-0).

UE Sant Andreu - CE L'Hospitalet | Els precedents
Victòries de l'Hospitalet: 4
Empats: 7
Victòries del Sant Andreu: 9
Gols marcats per l'Hospi: 28
Gols marcats pel Sant Andreu: 37
Resultat més ampli: UE Sant Andreu 5-1 CELH (1995-96, Segona Divisió B).
Darrer precedent: UE Sant Andreu 2-2 CELH (2010-11, Segona Divisió B).

Tornar a patir, tornar a guanyar | CE l'Hospitalet Juvenil A 2-1 AE Prat Juvenil A

Tot i algunes victòries còmodes davant la Floresta o Gramenet, el destí del Juvenil A del Centre d'Esports l'Hospitalet està lligat, com el del primer equip, a la tensió, als patiments i a les victòries ajustats. No ha estat el partit més brillant dels homes de Robert Cuesta, però el triomf per 2-1 sobre un combatiu Prat, sumat als empats de l'Europa i del Sant Andreu fan que les matemàtiques provoquin que l'Hospi depengui únicament dels seus resultats per ser el curs vinent, de nou, a la Divisió d'Honor. En un partit que començava elèctric amb una ocasió d'Iván Salvador (5'). Héctor Poncelas, amb la col·laboració de l'exporter riberenc Guille, tindria més sort i obriria el marcador amb un xut des de la frontal per fer pujar l'1-0 al marcador (18'). Tot i intentar-ho, l'Hospi només portaria perill a la porteria pratenca gràcies a les curses de Pedro Bilbao, i també en una ocasió que Nico Kata no encertava a rematar de forma incomprensible. Per contra, el Prat en faria prou amb un penal discutible per empatar el partit: Roger Cabezas aturava el penal llançat per Segura, que aprofitaria el rebuig per marcar davant la passivitat de la rereguarda riberenca.

La segona meitat començava amb molt bon peu per l'Hospi, que tornava a avançar-se al marcador amb una diana de Pedro Bilbao, després d'una bona acció individual per la dreta que l''11' de l'Hospi resolia magistralment davant Guille (50'). El mateix Pedro Bilbao tindria l'opció de matar el partit pocs minuts després en una opció que salvava el porter del Prat, però seria el quadre visitant qui aprofitaria els nervis locals per portar perill sobre la porteria de Roger Cabezas. Especialment clares eren dues oportunitats de Valle, amb un cop de cap franc desviat (52') i amb un xut a l'interior de l'àrea que obliga a estirar-se el porter riberenc (85'). Pilotes penjades, faltes i córners van augmentar la sensació d'estrès d'un Hospi que perdonava el 3-1 al temps de descompte a les botes de Cristian (91'). No seria l'única pèrdua, ja que Robinho també ha hagut de marxar del camp lesionat, a l'espera de saber-ne el seu abast.

FITXA TÈCNICA

CE l'Hospitalet Juvenil A: Roger, Alan, Mario, Sergio, Mañas, Quim, Over (Xavi, 87') Héctor Poncelas, Iván, Nico (Robinho, 61') i Pedro Bilbao (Cristian, 92').

AE Prat Juvenil A: Guille, Piti, Pierre (Valle, 46'), Carlos, Fede (Eric, 81'), Juanda, Serna, Segura, Adri, Manel, Criado (Moya, 70').

Gols: 1-0 Héctor Poncelas (18'); 1-1 Segura (41'); 2-1 Pedro Bilbao (50').

Àrbitre: Gustavo Rebollo López. Ha amonestat el visitant Fede (33').

Incidències: Partit de la 25a jornada del grup 7 de Lliga Nacional disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 60 espectadors. Presència del president del club, Miguel García, i també dels micròfons del Prat Ràdio, que ha retransmès l'encontre.

23/3/12

Lucas, centenari

No és un dàlmata, precisament. Però Lucas Viale, (Córdoba -Argentina-, 9 de març de 1985) jugador de raça i una de les peces més destacades de l'Hospi en el que portem de temporada, viurà el proper diumenge al Narcís Sala el seu partit oficial número 101 (si comptem Lliga i Copa del Rei) amb la samarreta de l'Hospi. Dimecres, davant del Gandia, el central argentí es convertia en el cinquè jugador de l'actual plantilla riberenca en arribar al centenar de partits disputats amb la samarreta del Centre d'Esports l'Hospitalet. 94 partits de Lliga i play-off d'ascens a cavall entre la Segona Divisió B i Tercera i 6 encontre de Copa del Rei culminats amb un 9-0 al Camp Nou en què el petit dels germans Viale va ser un dels més destacats d'aquella amarga nit. I és que en una línia clarament ascendent, Lucas Viale s'ha confirmat com un dels baluards de les darreres temporades. No només per l'Hospi sinó per ell mateix, un jove jugador que per primer cop a la seva carrera enllaça tres temporades consecutives en un mateix equip. Coses de l'evolució futbolística. Conseqüències de la maduresa. Del futbol de bronze, del de debò. Imatge: futbolbalear.com

I no és que tingués precisament uns inicis fàcils a l'Hospi. A l'imaginari col·lectiu resideixen les tres expulsions directe que el central riberenc va patir a Llagostera, a Reus i a Martorell. Tres expulsions i 6 partits de sanció que van fer dubtar més d'un de la capacitat i de la idoneïtat de Lucas com a jugador de l'Hospi. De la mà del cos tècnic i els companys, Lucas va redreçar el camí i va jugar com a titular 29 dels 30 darrers partits de la temporada. En el penúltim d'ells, un 13 de juny de 2010 a l'estadi Juan Rojas d'Almería, Lucas trobaria més que un premi, una recompensa a l'esforç realitzant: anotaria el gol de l'Hospi al camp de l'Almería B, un gol que finalment convertiria el central de Córdoba en l'autor del gol de l'ascens. 'Tímid' golejador, el petit dels Viale només va anotar un gol el curs passat, en un gran llançament de falta davant el Santboià. Imatge: el9 Esportiu

Però ha estat aquesta temporada que Lucas ha obert el pot de les essències golejadores. Fins a 4 gols (3 a la Lliga i 1 a la Copa) han situat Lucas com a quart màxim golejador de l'Hospi 2011-2012. Tots quatre a pilota aturada, els gols contra Sant Andreu i Manacor servirien per solidificar victòries força patides; el gol a Cuarte davant el Zaragoza B no acabaria sent suficient per sumar els tres punts davant el filial. Però de ben segur que el gol que més il·lusió va fer-li a Lucas, i que va suposar una mena de tancament de cercle va ser el que el 12 d'octubre de 2011 va anotar al Municipal de Llagostera, aquell camp on va patir la seva primera expulsió com a jugador de l'Hospitalet. Aquell vespre de fa ben pocs mesos, Lucas Viale marcaria el gol del triomf de l'Hospi, el gol que classificaria els riberencs pels 1/16 de final de la Copa del Rei en una nit que l'afició de l'Hospi recordarà durant força temps.

22/3/12

Som del... Sant Andreu

En una setmana de molta activitat, no hem deixat enrere encara els efectes del partit contra el Gandia que ja comencem a encarar un cap de setmana que viurà, en clau riberenca, el darrer enfrontament de la temporada contra un equip català. És, també, l'última ocasió que el 'Som de...' estarà dedicat a un equip del país. En aquesta ocasió l'encarregat de fer els honors i d'apropar-nos l'article/reflexió sobre la Unió Esportiva Sant Andreu és un conegut del futbol català com el Sergi Vargas, narrador a dels partits màster a Ràdio Marca, amb recorregut per d'altres mitjans com l'Sport, el 9 o el diari Marca i un autèntic malalt del #futbolcat com es pot apreciar a la seva darrera creació, el blog 'El món del #futbolcat'. A més, per si no ho sabíeu, és del Sant Andreu... només una miqueta. Fora bromes, us deixem amb el 'Som del... Sant Andreu' de Sergi Vargas; com sempre, gaudiu-lo!

Som del Sant Andreu
Flames i ginesta, són nostres colors...així comença l'himne de la Unió Esportiva Sant Andreu, el més antic en llengua catalana del futbol de casa nostra. Un himne inconfunsible, estimat, sentit, irrepetible, amb sentiment d'orgull i pertinença. Un himne antic, vell i històric que treu el cap els diumenges de partit al Narcís Sala i que busca, de nou, el seu moment de glòria. Perquè l'himne també diu "que la història va unida i això cal fer-ho constar a l'època més florida del bon futbol català". Himne i història; història i himne, tant és com es digui, com es llegeixi... Al cap i a la fi "flames i ginesta són nostres colors".

La història comença el febrer del 1909 amb la creació del Club Z (Zeta), equip que, posteriorment, esdevingué l'Andreuenc Club de Futbol. Ja feia anys que al poble hi corria la pilota i es jugava a aquest esport, però no fou fins a aquell any que es creava oficialment el que, amb un altre nom, és avui dia la Unió Esportiva Sant Andreu. Els anys posteriors l'equip es va dissoldre en dos i, fruit d'una escissió de l'Andreuenc, es creava l'Avenç del Sport, nom que, per cert, l'himne actual recull en una de les seves estrofes. Els dos equips van anar disputant el Campionat de Catalunya fins que finalment, l'any 1925, es tornen a fusionar i donen lloc al club que ja porta l'actual nomenclatura oficial: Unió Esportiva Sant Andreu.

No fou fins la temporada 1950-1951 que l'equip assoleix per primera vegada la Segona Divisió, la que va ser la millor temporada de la història del club, classificats en 4a posició i a només 3 punts de la promoció a Primera Divisió. Però només es van poder aconseguir encadenar tres temporades seguides a Segona, ja que els problemes econòmics l'estiu del 1953 van empènyer l'equip a renunciar a la categoria i baixar, doncs, voluntàriament a Tercera on van ser-hi ni més ni menys que 16 temporades. El cicle més gloriós del Sant Andreu arribà l'any 1969, quan per fi es recupera la Segona Divisió. La magnitud i el creixement de la massa social del club van obligar a construir el camp Narcís Sala al mateix recinte on hi jugava l'equip, oficialment inaugurat l'any 1970. Van ser 8 temporades forjant futbolistes i il·lusionant el poble. No només a la Lliga, sinò també a l'anomenada aleshores Copa del Generalísimo, on a la 1970-71 el Sant Andreu va aconseguir la seva millor classificació en aquesta competició, ja que va ser capaç d'arribar fins a 1/4 de final on va caure eliminat pel Sevilla.

I aquí potser s'acaba la història més màgica del club! La Segona Divisió B, la Tercera Divisió i, fins i tot, la Primera Divisió Catalana, ja són les categories que els més joves del poble tenim més presents. El Sant Andreu 2011-12 és un Sant Andreu diferent. Sense el comandament de Joan Gaspart i amb un timó nou, el de Manuel Camino, a qui li ha tocat dirigir el torn de l'austeritat, tal com manen els temps. Ben és cert que encara tenim ben present el record de la temporada 2009-2010, on amb Natxo González com a director d'orquestra l'equip va fregar per dues ocasions, Ponferradina i Barcelona Atlètic, la mel de l'ascens, del retorn a la glòria, a la nostra gran glòria. Els Miguélez, Máyor, Lanzarote, Luso, Abraham, Daní Martí, etc ja són part del record, d'un bell record. I a l'actual plantilla només hi queda una petita, minúscula, essència d'aquell equip. Parlem de l'incombustible Morales, del mestre Moyano i de l'actual pitxitxi Marcos.

Piti Belmonte és l'encarregat de donar forma a un equip que, sense presses, vol construir un projecte a mitjà termini. Pau Núñez, Quim Araújo, David Llobet, Marc Martínez, Fran Grima, Lluis Blanco, Xavi Jiménez, Arnau Tobella, Eloi Fontanella... són alguns dels triats, sense oblidar les darreres incorporacions al grup d'Àlex Fernández i Édgar Hernández, per tornar a situar l'equip on, per història, es mereix i a portar, de nou, la il·lusió de tot un poble. Un inici dubitatiu, una reacció fulminant, una etapa de desencís i un present realista resumeixen la trajectòria irregular d'aquest equip enguany. Perquè tal i com resa l'himne Flama i Ginesta, són nostres colors. Visca el Sant Andreu i visca l'esport!

21/3/12

El Gandia passa per l'Haro | CE l'Hospitalet 2-0 CF Gandia

Per destriar el gra de la palla, vagi per davant que l'Hospi ha derrotat el Gandia per 2-0 en un partit més gris que brillant i ja és segon. Ha perdut el líder, Atlètic Balears. També ha caigut l'Orihuela a Dénia (3-0), Huracán i Llagostera empataven a zero a Manises i el Mallorca B també era incapaç de batre l'Ontinyent (0-0). Total, com ja és habitual, els rivals fent favors i l'Hospi, avui sí, els ha aprofitat. Set punts dels darrers nou possibles sumats i 270 minuts amb la porteria a zero (ratxa de la temporada). Tot això en un partit que ha decidit la qualitat, l'oportunisme i la fortuna de David Haro. Un partit que, no ens enganyem, no és mereixedor d'acabar en cap col·lecció de vídeos, bàsicament perquè cap càmera ha enregistrat 'professionalment' el partit d'avui a l'Estadi. És a dir, David Haro haurà de fer memòria per explicar als seus néts el seu primer doblet a Segona B. Ni hi ha hagut 'tele', ni com és habitual tampoc hi ha hagut retransmissió de ràdio. Per no haver-hi, tampoc no hi ha hagut roda de premsa. Vaja, amb tots els respectes, com si fos un partit de veterans amb unes copes en joc. Com deia a Twitter, a qui pertoqui, moltes gràcies. I no pas pels serveis prestats.

Recuperava Jordi Vinyals algun home que ha de ser important, vital, en aquest tram final de Lliga regular. Amb Hammouch i Osado finalment sancionats per Competició, Manel Gómez ha ocupat el lateral dret i David Prats ha retornat a la punta després de la seva lesió. Pol Llonch ha tornat a sortir com a titular fent parella al mig del camp amb un excels Rubén García, el jugador més destacat aquest vespre a les files riberenques. Un equip, l'Hospi, que tot i no brillar en excés (eufemisme excessivament generós), tampoc no ha patit davant d'un Gandia noble i inofensiu, que només ha posat l'ai al cor mitjançant córners o faltes laterals, com la que ha originat la millor ocasió dels valencians al primer temps, després que Loren servís una falta a línia de tres quarts i Carrilo la rematés fora en posició més que franca (21').

Abans, l'Hospi ja hauria avisat amb un xut des de la frontal de l'àrea de Pol Llonch, després d'una deixada de Cirio que Dani Vaello (bones sensacions ha deixat el jove porter gandià) ha blocat sense problemes (10'). La sort, o millor dit el fort vent que bufava a l'Estadi ha donat un cop de mà a David Haro per, en una jugada sense aparent perill, impulsar el primer gol del partit. Ha estat en una centrada des del vèrtex esquerre de l'àrea visitant que s'ha acabat enverinant i ha entrat pel pal llarg del porter, que no ha pogut fer res davant l'efecte que el vent ha donat al centre d'Haro (19'). L'1-0 tampoc no ha canviat en excés un panorama que només Sergio Cirio, amb un altre xut llunyà que ha blocat Vaello (27'), hauria pogut variar en forma de marcador eixamplat. Vaja, la història de gairebé sempre: empat o victòria mínima al descans i a patir.

Dit i fet, l'Hospi ha seguit dominant territorialment el partit i ha gaudit d'accions més clares que no pas un Gandia força innocent en atac. Un Hospi que, tot s'ha de dir, avui ha sabut canviar el xip a un joc més directe quan el partit i les condicions meteorològiques ho demandaven (ai, aquell partit a Saragossa...). Al minut 53, Rubén García ha culminat amb un xut llunyà una bona jugada trenada per Dani Guillén i Pol Llonch que l'aragonès ha enviat ajustat al pal esquerre. La sentència i la tranquil·litat hauria pogut arribar minuts més tard fruit d'una cavalcada d'Haro per banda esquerre, passada de la mort i rematada fallida de Pitu que marxava molt desviada (62'). Vinyals donaria entrada a Marc Pedraza i a Aday per refrescar l'equip i regular els minuts de la plantilla en una setmana de nou punts.

Al Gandia, Óscar Fernández acabaria donant entrada a Tito, Mauro Melo i Rafa Belda per dotar de més presència l'atac gandià, que només acariciaria l'empat en una acció franca a un quart d'hora pel final, després que Philippe Toledo desaprofités una passada en llarg des de la defensa per enviar una volea per sobre del travesser de Craviotto (74'). L'Hospi, però, no ha perdonat i ha pogut gaudir d'un final tranquil d'una vegada per totes. Al pas pel 83, en una bona contra riberenca Sergio Cirio assistia David Haro, que es plantava sol davant Dani Vaello i resolia creuant la pilota davant la sortida del porter gandià, que veia com la possibilitat de puntuar s'allunyava amb el 2-0 que reflectia el marcador. Cinquè gol de la temporada d'un David Haro que ha de ser una peça vital en aquest rush final. Un tram final que l'Hospi afronta, almenys durant quatre dies, des de la talaia del segon classificat.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Manel Gómez, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Pol Llonch (Aday, 77'), Pitu, Cirio (Corominas, 85'), David Prats (Marc Pedraza, 66') i David Haro.

CF GANDIA: Dani Vaello, Berna, Aicart, José Ruiz (Rafa Belda, 82'), Romera, San Julián, Loren, Toledo, Carrillo, Dennis (Mauro Melo, 79') i Tito (Carrillo, 61').

Gols: 1-0 David Haro (19'); 2-0 David Haro (83').

Àrbitre: Gorka Sagués Oscoz (Euskadi). Ha amonestat els locals Pitu (11'), Dani Guillén (28') i Castaño (71') i els visitants José Ruiz (38') i Aicart (63').

Incidències: partit de la 30a jornada del grup 3 de Segona Divisió B disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 200 espectadors al primer partit de portes obertes. Nit freda i amb força vent A l'Hospi, Moussa i Moragón han completat la convocatòria.

L'hora de la veritat | CE l'Hospitalet - CF Gandia (20:00 hores)

Ens apropem al final del 'cotarro' i el marge per aconseguir els objectius s'estreny al mateix pas que els nervis van creixent. Per si això fos poc, una jornada intersetmanal que provocarà una ració important d'estadis desangelats en horaris intempestius que reduïrà encara més la pobra assistència als camps d'una Segona B maltractada per la bipolaritat futbolística d'aquest país, acabarà per marcar els destins dels 77 equips que resten en competició al futbol de bronze espanyol; dels 19 equips que queden en dança al #2bg3 i, sobretot, marcaran el destí d'un Hospi que no pot tornar a deixar escapar cap més punt de l'Estadi si el proper 14 de maig vol ser entre els 16 aspirants a ascendir a la Lliga Adelante. El client, sempre difícil, serà accessible per la situació en què arriba. Si esportivament el Gandia és el millor dels 4 equips que es 'disputen' 3 places de descens, extraesportivament els de la Safor es troben en una situació caòtica que podria acabar per explotar dijous a l'Assemblea Extraordinària que se celebrarà a Gandia. Sí, no val a refiar-se'n, però si de debò som ambiciosos i creiem en el play-off, algú pensa que podem deixar escapar aquest partit?

El Gandia
Dues victòries, sis empats i quatre derrotes. 16 punts dels darrers 36 possibles. Xifres que fan que el Gandia, lluny de fugir de la zona de 'cremà' (alguna llicència fallera calia permetre), s'hagi desconnectat dels alumnes avantatjats i hagi passat a encapçalar el pilot de 'patidors'. Óscar Fernández no ha millorat les xifres de Medina, però ara mateix té la resposabilitat de controlar el timó d'un vaixell que té en la permanència a Segona B l'única possibilitat de supervivència. O ni això. La greu situació derivada, agreujada amb el 'Cas Muiño' ha provocat una desbandada a Gandia, on els jugadors tenen ara mateix la missió d'aïllar-se de la incertesa per creure en la salvació. El triomf a Saragossa fa tres setmanes va servir per agafar un aire perdut amb l'1 de 9 de les darreres jornades. No hi ajuda, tampoc, una plantilla limitada que poc té a veure amb l'aspirant a l'ascens que havien venut aquells que ara no han trigat ni 5 minuts en abandonar el vaixell. Bones notícies? Sí: Óscar Fernández recuperarà San Julián un cop complert el partit de sanció però no podrà comptar amb el veterà Raúl Garrido, amb el davanter Sergio Piñol, ni amb el porter Gerardo, tots tres lesionats. A més, tal com informava SER Gandia, Verdú i Oumar s'han quedat a Gandia per decisió tècnica. Queda disponible, però, l'arma més perillosa: l'orgull.

Possible onze inicial del Gandia: Dani Vaello, Berna, Aicart, José Ruiz, Romera, San Julián, Loren, Toledo, Dani Fernández, Rafa Belda i Tito.

L'Hospi
El triomf contra el Manacor i el treballat punt a Llagostera, amb inferioritat numèrica inclosa, han de servir per tornar a fer creure a l'Hospi en les seves possibilitats de fer una temporada històrica (per qui les havia perdudes). Sí, el marge de millora és evident i hi ha coses que grinyolen, però la categoria és la que és i la norma diu que és difícil deslliurar-se d'una igualtat que alguns, amb certa part de raó, anomenen mediocritat. Amb tot, amb un 2012 força fluix pel que fa a resultats i sensacions, l'Hospi té demà una oportunitat fantàstica d'eixamplar distàncies respecte a alguns rivals i de dormir en zona de play-off per (sí, llegiu bé) 21a jornada consecutiva. Esperançats, ara que l'equip començarà a recuperar jugadors que han de ser important d'aquí al mes de juny (sí, juny), l'equip ha de començar a encarrilar la classificació pel play-off demà contra el Dénia, el dia que només Ángel Sánchez seguirà a la llista de baixes per lesió. Amb Corominas, Aday i David Prats recuperats (veurem si al 100%), el dubte resideix en si Hammouch i Osado podran jugar, ja que a hores d'ara el Comitè no s'ha reunit per establir les sancions de la passada jornada.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Peque, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Pol Llonch, Aday, David Haro, Pitu i Cirio.

L'àrbitre
Mai el basc Gorka Sagués Oscoz ha dirigit un partit al Centre d'Esports l'Hospitalet en la seva història. Aquest vespre contra el Gandia, s'estrenarà a l'Estadi acompanyat dels seus assistents, els també bascos Aitor Villate Fernández i Iván Haro Marcos. En el que portem de curs Sagués Oscoz ha xiulat nou partits a Segona B amb un balanç de 5 victòries locals, 1 empat i 3 victòries visitants, 5,78 grogues per partit i 9 expulsions (ha mostrat almenys una vermella en set dels nou partits). De propina, va dirigir la segona part del Betis-Real Madrid arran de la lesió d'Iturralde González i va tenir una actuació discutida, com li passa a qualsevol àrbitre quan un dels suposats grans juga un partit. Aquells equips grans que acaben utilitzant arguments d'equip petit.

Els precedents
Serà la novena ocasió que el CF Gandia visiti la ciutat de l'Hospitalet en partit oficial. Fins ara tres de les visites han estat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet (una victòria i dos empats) per cinc al vell Municipal (on el Gandia va sumar el seu únic triomf). La victòria més àmplia, la temporada 2000-2001 (4-1), era el darrer precedent abans que la temporada passada riberencs i gandians tornessin a veure's les cares. Aquell diumenge d'octubre Cristian Gómez igualaria al poc de la represa el gol a la primera meitat del davanter Sergio Floro.

Victòries de l'Hospitalet: 3
Empats: 4
Victòries del Gandia: 1
Gols marcats per l'Hospi: 11
Gols marcats pel Gandia: 7
Darrer precedent: CE L'H 1-1 CF Gandia (2010-11, Segona Divisió B).

20/3/12

Som del... Gandia

En una setmana apretada, d'aquelles de tres partits, amb Llagostera ja passat, el següent rival de l'Hospi serà un Gandia que ens els darrers temps veu focalitzada la seva atenció en el terreny extraesportiu. I no serà precisament perquè l'aspecte esportiu sigui tranquil. Amb l'equip instal·lat des de fa força temps a la zona baixa de la Lliga, només la irregularitat dels seus rivals directes (Andorra, Zaragoza B i Manacor) ha impedit que l'equip que ara dirigeix Óscar Fernández caigui en zona de descens. I és que al final, després de tota una volta dirigint el quadre de la Safor, l'extècnic del Mestalla no ha aconseguit millorar els registres que el Gandia tenia quan Vicent Medina va ser acomiadat després de perdre a l'Olagüe contra el Dénia (0-1). La culpa, doncs, no era d'un tècnic que va fer una gran campanya el curs anterior, i possiblement tampoc d'una plantilla que tot i les pretensions i les paraules (exagerades) dels nous dirigents del Gandia, tampoc no aspirava a massa coses més que a la simple permanència a Segona Divisió B.

I és per aquí, pel costat no esportiu, que el Gandia viu ara mateix en una dramàtica deriva. De la mà dels mitjans de comunicació locals com Saforguia i SER Gandia o gràcies a l'intercanvi d'opinions amb aficionats tuitaires del Gandia com @anmioc o @dacasfer podem anar seguint l'actualitat d'un Gandia desnortat en l'actualitat. Diumenge, després del partit contra el Teruel al Guillermo Olagüe, el col·legiat català José Antonio Salas Montoro reflectia a l'acta de l'encontre que, d'una banda, el vestidor del trio arbitral no disposava d'aigua calenta. A més, afegia a l'apartat d"altres observacions" que un cop acabat el partit "el delegat de camp ens informa que no se'ns pot abonar el rebut arbitral després que tot el personal hagués marxat i que ell no disposés de la quantitat necessària. Ens assabentàvem, també, que la màxima 'representació' a les grades de l'Olagüe eren una sèrie d'expresidents del Gandia, un cop que el president Benjamín Sanz i el grup inversos VOS Sportsmarketing presentessin la seva dimissió el passat 5 de març arran del cas Muiño.

Un cas, aquest, que ha acabat amb l'embargament preventiu de la Seguretat Social del club gandià després que Muiño, jugador del Gandia la temporada 2008/2009, patís una greu lesió, demanés una pensió per invalidesa permanent i que la Seguretat Social acceptés una petició que obliga el Gandia a pagar 1.000 euros cada mes fins que Muiño arribi als 65 anys, el que suposa una quantitat total d'uns 600.000 euros que s'afegeix a un seguit de deutes que el Gandia té contrets amb d'altres creditors. També els membres del futbol base han començat a denunciar impagaments i sembla que algun desplaçament llunyà del primer equip també podria trobar dificultats logístiques. Així les coses, i després de negociacions per trobar solucions econòmiques, els capitans han abandonat el vaixell blanc-i-blau. Un vaixell que havia tornat fa dues temporades al port de la Segona B després d'una dècada de navegar per Tercera i Preferent. Ara, si a alguna cosa pinta el futur d'un Gandia que sovint s'ha vist perjudicat per la guerra d'interessos polítics a l'Ajuntament local, és a un enfonsament més o menys ràpid que té en la desaparició o en una refundació les seves opcions més viables a dia d'avui. És a dir, aquella sensació que el de menys, a dia d'avui, és l'aspecte esportiu.

17/3/12

Un bon punt | UE Llagostera 0-0 CE l'Hospitalet

La setmana passada reflexionàvem que tot i no jugar bé, ens havíem de quedar amb el triomf com a punt d'inflexió per seguir creixent. Avui a Llagostera, les adversitats s'han creuat en el camí d'un Hospi que ha ha seguit oferint sensacions de millora fins que Sanz Terrades ha expulsat Juan Antonio Osado al poc d'iniciar-se la segona part. Un camp petit i un rival embalat, en clara dinàmica ascendent no han estat suficients per tombar un Hospi que ha gaudit, com darrerament, de ben poques opcions de gol i que ha acabat demanant l'hora per sumar un punt que, de moment, li assegura el goal average particular amb el Llagostera a l'espera de determinar si clourà la jornada com a tercer o quart classificat. Partit intens amb ambició per part de dos equips que no han descuidat les precaucions defensives per no perdre un punt que els assegura viure quatre dies més en zona de play-off d'ascens a la Lliga Adelante abans de la jornada intersetmanal. Això no s'atura, i la sagnia de baixes tampoc. Amb Prats com a baixa de darrera hora i dubte per dimecres (com Coro, Aday, Ángel Sánchez, Peque i Pedro Bilbao), l'expulsió d'Osado i la 10a groga de Hammouch obligaran Vinyals a fer mans i mànigues per confeccionar l'onze davant del Gandia.

Unes baixes que han marcat evidentment l'alineació riberenca, amb Craviotto tornant a l'onze després de la seva sanció, amb Guillén i Hammouch recuperant els laterals, Castaño fent parella de centrals amb Lucas i amb l'entrada de Pol Llonch per Prats, obligant Pitu a avançar la seva posició fins la mitjapunta. Carrusel de canvis i inici fulgurant d'un Hospi que ha cercat el gol des del primer minut, sense que després el domini es mantingués amb claredat. Ben d'hora David Haro ha avisat en la que seria l'ocasió més clara dels riberencs en tot el partit: bona combinació entre Pol Llonch, Sergio Cirio i Haro que acabava amb el de l'Ametlla del Vallès endinsant-se a l'àrea i rematant a boca de canó davant la providencial intervenció d'un Wilfred que ja acumula 543 minuts sense encaixar cap gol (6'). Una altra bona associació, ara entre Cirio i Osado acabava amb una rematada des de la frontal del punta tarragoní que marxava fora per ben poc (10').

Seria el torn, però, perquè els llagosterencs també avisessin l'Hospi i fessin brillar un dia més Carlos Craviotto. No seria en la clara acció al minut 17, quan Dani Guillén treia sota pals una rematada de cap de Virgili després d'una mala sortida de Craviotto. Ha estat a pilota aturada que el quadre d'Oriol Alsina ha dut més perill a la meta riberenca; en l'acció següent el mateix Albert Virgili rematava en planxa, fregant el pal, el córner botat per Quim Boadas (18'). Sense cap dominador clar i amb l'àrbitre escombrant cap a casa en faltes que impedien que l'Hospi avancés metres i s'apropés a la meta de Wilfred, l'únic perill seguia arribant a pilota aturada. Al minut 37 era el capità local, Eloi Amagat, que picava una falta lateral que pentinava de cap Pere Tarradellas i obligava Craviotto, ara sí, a fer una intervenció providencial per evitar el primer gol gironí (37').

L'Hospi ha tornar a sortir intens i ambiciós a la segona meitat. De fet, Osado ha provat sort en una rematada després d'una mitja volta a la frontal que el porter local Wilfred ha blocat sense cap ensurt (51'). El mateix Osado, però, seria protagonista de la jugada que marcaria la resta del partit quan tres minuts després era expulsat en un xoc amb un rival i Sanz Terrades mostrava una excessiva segona groga al '9' de l'Hospi (54'). Amb un home menys i més de mitja hora per davant, l'Hospi ha hagut de treballar de valent per un Llagostera que ha buscat el perill amb més cor que cap. De nou, les faltes i els serveis de cantonada han originat els 'ui' al Municipal de Llagostera mentre l'Hospi en feia prou amb ajuntar línies, estar concentrats en la pressió i en el tall i cercar alguna opció de sorprendre a la contra.

Entrarien Marc Pedraza i Manel Gómez per Pol Llonch i per un lesionat Iván Hammouch, amb poc més objectiu que dotar de més força i frescor l'equip, que ha aguantat físicament tot i la inferioritat. Al Llagostera, Oriol Alsina ha donat entrada a Enric Pi, a Ton Alcover i a Pedrito Pareja, que ha buscat alguna incursió per banda dreta però que sempre s'ha trobat amb un magnífic Dani Guillén. Precisament, l'única opció clara ha arribat per banda esquerra i com el dia de la Copa, Craviotto s'ha tornat a convertir en el malson del Llagostera en desviar un xut a boca de canó d'Eloi Amagat quan ja es cantava el gol local (93'). El meta lleidatà tornava a assecar l'atac gironí, que després de cinc partits contra l'Hospi encara no sap què és batre el porter lleidatà. Amb una darrera falta a favor de l'Hospi llançada per Lucas Viale sense més conseqüències, arribava el final del partit i l'agraïment de l'equip a l'afició desplaçada fins a terres gironines, que ha recolzat l'equip en els moments més complicats de l'encontre.

FITXA TÈCNICA

UE LLAGOSTERA: Wilfred, Barón, Quim Boadas, Vallho, Óscar Álvarez, Tito, Eloi Amagat, Tarradellas (Pedro, 80'), Espolita (Ton Alcover, 75'), Virgili (Enric Pi, 69') i Uri.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch (Manel Gómez, 81'), Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Pol Llonch (Marc Pedraza, 73'), Cirio, David Haro, Pitu i Osado.

Àrbitre: Ángel Enrique Sanz Terrades (València). Ha amonestat els locals Barón (78') i Vallho (93') i els visitants Lucas Viale (37'), Hammouch (49') i Pol Llonch (58'). Ha expulsat Juan Antonio Osado per doble amonestació (25' i 54').

Incidències: partit de la 29a jornada de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B disputat al Municipal de Llagostera davant d'uns 500 espectadors. Presència d'uns 40 seguidors de l'Hospi. Tarda assolellada, amb bona temperatura. A l'Hospi, Moragón, Manel Viale i Moussa han completat la convocatòria.