Etiquetes

30/3/16

Non ho l'età (*)

Menys de deu mesos. Aquest és el temps que Martí Cifuentes Corvillo (l’Hospitalet, 1982) ha viscut com a primer entrenador del Primer Equip riberenc. Un adéu prematur, al món del futbol, no acostuma a ser bona notícia, per diversos factors, imputables o no a la persona afectada, però és símptoma que alguna cosa (en el cas que ens pertoca, algunes coses) no s’ha fet bé. Se sol dir, també, que el que comença malament acaba igual. O pitjor. I probablement els inicis de l’etapa de Martí Cifuentes com a màxim responsable esportiu de l’entitat (no només pel que fa a la direcció esportiva), ja indicaven que les coses no anaven del tot ben encaminades. De maig de 2015 a març de 2016, d’un equip que venia de fer una temporada notable, mantenint aspiracions de playoff fins gairebé l’última jornada i havent disputat els setzens de final de la Copa del Rei davant l’Atlético de Madrid a una plantilla que poc o res té a veure (volgudament o no) amb la de fa un any i que a set jornades de cloure la Lliga regular ha d’estar pendent del Llosetense, la Pobla de Mafumet o l’Atlético Levante per mirar de salvar la categoria, objectiu diametralment oposat al que es va voler vendre en l’assemblea de socis el passat estiu: disputar la fase d’ascens a la Lliga Adelante. La inexperiència dels uns i l’excés de protagonisme, també des de la inexperiència, d’uns altres han acabat dinamitant el present i qui sap si també el futur d’una entitat que camina cap al 60è aniversari amb més ombres que clarianes.

Temps hi haurà, a final de temporada, d’analitzar tota la parafernàlia extraesportiva que ha anat germinant a Can Hospi al llarg dels últims mesos, sense que se’n puguin desvincular les conseqüències que això hagi pogut tenir en el capítol esportiu. En un projecte a “dos anys” que arrencava a mitjan maig, quan el dia 18 de maig, l’endemà de tancar la Lliga a Xàtiva. Evidentment, la contractació no s’havia tancat aquell mateix dia sinó que venia d’abans, fins i tot anterior a l’anunci d’Iván Hammouch, secretari tècnic de l’Hospi. Per tant, qui va decidir contractar Martí Cifuentes quan, se suposa, és el màxim responsable esportiu del moment (Hammouch, en aquest cas), qui hauria de donar el seu vist-i-plau a l’operació? Passant per sobre del criteri dels professionals, van ser Fernando Peña, gerent i Carlos Torres, vicepresident primer, els qui van prendre la decisió de contractar un Martí Cifuentes àvid de tornar a les banquetes després d’un any en blanc. El dia de la seva presentació, Cifuentes celebrava haver-se trobar amb “gent de futbol”, tot referint-se a un Fernando Peña i a un Carlos Torres que tenen un bagatge nul en la gestió esportiva. Potser, calia ser generós amb qui li havia atorgat, amb tan sols 13 partits d’experiència a Segona Divisió (i menys de quaranta en el futbol sènior), un xec en blanc per fer i desfer en el capítol esportiu d’un dels clubs històrics del futbol català.

Nou error. I ben evident: com a màxim responsable de la parcel·la esportiva (una figura similar a la de mànager general), Martí Cifuentes es convertia en el seu propi cap, en l’únic responsable del capítol esportiu amb un cert bagatge professional. Qui auditaria la seva gestió, al camp o als despatxos, en cas que aquesta no fos satisfactòria? Castellano, Torres o Peña? Amb aquest panorama, resultava prou clar que seria el tècnic vallesà l’encarregat de dissenyar una plantilla 2015-2016 que només va comptar amb Aleix Coch, Boris Garrós i Èric Via respecte a la 2014-2015, ja que el porter Oliver, al qual van decidir renovar poc abans d’iniciar la pretemporada, va acabar marxant cedit al Santfeliuenc. El trencament total amb el projecte anterior, voluntari per part d’algun membre de la junta que tampoc veia amb massa bons ulls les renovacions d’alguns elements importants d’anteriors temporades, va suposar una complicació més a la de per sí difícil tasca de conjuntar una plantilla de Segona Divisió B, habitualment sinònim d’una quinzena d’incorporacions que precisen ampliar el període d’adaptació per sobre del que seria desitjable.

Un període d’adaptació que Martí Cifuentes va xifrar en un parell de mesos arran de l’inici del Campionat a finals del mes d’agost. I això que l’entrenador vallesà va optar per tenir la plantilla gairebé tancada quan va iniciar els entrenaments, en una aposta per treballar amb garanties amb un bloc configurat que, potser, permetés reduir aquest procés d’adaptació. Tot això va provocar que les opcions pel que fa a les incorporacions es veiessin reduïdes i que existís certa precipitació a l’hora de tancar-les amb l’excepció d’un davanter centre que no va arribar fins el mes d’octubre. José Antonio Collado, més enllà de demèrits propis, va ser un dels damnificats d’una gestió grupal força deficient a tenor dels esdeveniments que s’han anat succeïnt i que, ni de bon tros, van tenir el seu punt de partida en l’incident amb David Medina que va desembocar en la rescissió del contractes del fins aleshores capità (i escollit per la plantilla) del Primer Equip. Futbolistes com David Bigas, Èric Via, Rubén Carreras, Boris Garrós o Javi Pérez van gaudir de ben poques oportunitats per sentir-se amb un tracte similar al de companys que sí que van gaudir de minuts i de regularitat per poder aportar tot el seu bagatge a l’equip.

Gairebé des de l’inici, Martí Cifuentes va convertir una plantilla generosa pel que fa a elements, tants com 23, en una plantilla que a l’hora de la veritat es veia reduïda a un grup de 17-18 elements dels quals poder disposar en qualsevol moment sabent que eren partícips del projecte i no peces d’atrezzo que només servirien per cobrir baixes eventuals, com a pedaç i no pas com a complement. El màxim exponent d’aquesta situació va tenir lloc el passat mes de gener, tot coincidint amb dos desplaçaments consecutius als camps de l’Alcoyano i del Villarreal B; a Alcoi, Cifuentes va convocar David Bigas, que no jugava des de la jornada 8 a Paterna i que ja se sabia fora del club (dies després s’anunciava la seva marxa a Olot). Per primer cop en tot el curs el tècnic riberenc només va fer dos canvis durant el partit, deixant el lesionat Alcover i el mateix Bigas sense participació. Set dies després a Vila-real la situació ja va fregar el surrealisme més absolut, ja que Cifuentes va convocar el lesionat Dani Fernández “pel pes que podia tenir dins el vestidor” i va deixar sense viatjar un Collado que estava en condicions òptimes per jugar. La setmana posterior, contra el Lleida Esportiu a l’Estadi i després de dos partits sense rematar a porteria, Boris i Collado ni tan sols van entrar a la convocatòria.

Això, més enllà que alguns futbolistes no hagin estat a l’alçada del que se’ls pot demanar o exigir. Cal, però, recórrer a aquella frase de l’ou o la gallina per esbrinar si part d’aquest baix rendiment és imputable a la gestió del grup que apuntàvem abans, de quina manera la manca de confiança en alguns dels companys ha anat deteriorant la relació del vestidor amb el cos tècnic, menys ideal del que s’ha volgut vendre. Si alguna cosa ha marcat el que portem de temporada és la desconnexió entre els diversos estaments del club; el perfil de futbolistes incorporats inicialment, escollits per Cifuentes i sense cap connexió amb el club, no ha ajudat a crear una relació especial com la que ha estat habitual a Can Hospi les últimes temporades. En cas que les coses anessin malament, era una altra pedra que calia superar, un altre obstacle que lluny de facilitar el trànsit de la temporada ha acabat resultant un llast per una plantilla i un cos tècnic que mai no van saber trobar el seu punt de connexió amb una afició peculiar, escassa, poc acostumada al caviar però si al tracte sincer i directe, a la honestedat i no pas al llenguatge artificial més dirigit a vendre que a convèncer.

Al final, tota aquesta escenificació ha resultat tenir els peus de fang. En realitat, no són únicament els resultats els que han sentenciat Martí Cifuentes, sinó la manca de coherència a l’hora d’argumentar les diverses situacions per les quals ha passat l’equip al llarg del curs. Coses de l’edat, però, sobretot, de la inexperiència d’un tècnic “d’escola” que ha oblidat alguns aspectes a dia d’avui cabdals com són la comunicació (sincera) amb qui, agradi o no, mou el club: l’afició. El recurs de justificar el que passava per mitjà d’excuses (comptem amb els dits d’una mà –i en sobren- els moments d’autocrítica externa) ha acabat traient de polleguera una afició que s’ha anat desencantant amb un equip desnortat, que des de l’estiu mai no ha trobat el seu lloc ni al camp ni tampoc a la classificació (això, com a conseqüència del primer). Ja des d’inicis de Lliga la sensació era que l’equip penjava d’un fil quan, màxim, s’enllaçaven tres partits sense guanyar o sense perdre, que el dia que s’arribés a un quart partit la cosa aniria cap amunt... o cap avall. I el 4-0 al camp de l’Espanyol B va acabar de definir el camí descendent d’un equip que mai va semblar en creixement, tal com ha argumentat Cifuentes en diverses ocasions en roda de premsa.

Sense entrar en conceptes futbolístics que, segurament, no estigui capacitat per debatre, el cert és que les xifres a nivell defensiu i ofensiu no demostren una millora evident si comparem l’inici de Lliga amb els últims 10 partits, per prendre una referència recent. L’equip ha encaixat més gols en els dotze primers partits de la segona volta que en els de la primera, i en el mateix tram ha anotat menys dianes que al primer torn de Lliga. Dades objectives, que deia aquell. La resta, situacions subjectes a criteris personals que, al cap i a la fi, no acostumen a ser garantia de res. Perquè les estadístiques són de les poques coses que cal quantificar, al món del futbol. La resta, l’esforç, les ganes o fins i tot les hores de treball no impliquen que una major dedicació resulti en un millor resultat. El perquè d’aquest esforç, d’aquestes ganes i la gestió d’aquest treball sí que és important. Saber per què es fan les coses en lloc de fer-les; sovint s’ha percebut un cert entestament a convertir els entrenaments en una mena de classe pràctica de la teoria del curs d’entrenador, oblidant que la competició genera un munt de factors que resulta impossible controlar, que responen a emocions, a actitud o d’altres aspectes no quantificables, que no s’entrenen però sí cal treballar.

D’aquesta absència de treball ‘eteri’ se’n deriva que l’equip mai no hagi trobat el seu lloc dins la competició. De fet, l’equip mai no ha estat capaç de fer-se fort en un Estadi de condicions favorables per a l’estil de joc que es pretenia desenvolupar el paper i, en canvi, ha donat un molt bon rendiment en situacions límit, ja bé sigui per l’estil intens del rival (desplaçaments a Cornellà i a Lloseta) per dimensions (Badalona) o per l’actuació d’elements incontrolables (l’arbitratge contra l’Eldense). Fa l’efecte que l’equip ha crescut davant les adversitats puntuals que han sorgit, però no pas perquè des de dins hagi estat capaç de créixer en base al treball, a l’acumulació de les vivències clàssiques d’un vestidor d’un equip de futbol al llarg d’una temporada. I això ha impedit que el creixement hagi tingut continuïtat al llarg de les jornades i s’hagi vist reduït a moments, una situació insuficient en una categoria exigent com la Segona Divisió B.

Menció especial mereixen les rodes de premsa posteriors als partits davant l’Alcoyano i el Valencia Mestalla, davant de dos partits tètrics de l’equip (3-0 al Collao i 0-2 davant el filial). En elles, Martí Cifuentes va carregar durament contra els seus futbolistes i la manca de caràcter que van mostrar. Ho va fer de manera sincera, però descobrint de forma poc hàbil (almenys fins aleshores), que s’havia cansat de protegir-los. És com quan fas un favor a algú i després li retreus. Més enllà del com és el què. I el que suposava: un motiu menys per part de (part) de la plantilla per confiar en qui es presumeix que ha de liderar un conjunt. Aquestes paraules van suposar un cop important al vestidor (i no precisament positiu, vista la ratxa i les sensacions), però també van deixar en entredit les explicacions postpartit de Cifuentes, conscients que l’ànim inicial de protegir la plantilla no havia servit de massa vist que ho passaria per alt quan la situació ho requerís. Tot plegat va resultar en una pèrdua constant de poder, exemplificada especialment en el moment que Fernando Peña deixa l’Hospi i el nou organigrama converteix Macanaz i Corominas en superiors d’un Cifuentes que veu reduït el seu àmbit d’acció fins el punt de convertir-se en entrenador ras.

De ben segur que totes aquestes situacions, ha estat capaç d’analitzar-les Martí Cifuentes, que el mateix diumenge després del partit del Cornellà deia que ningú del club li havia manifestat que ell podia ser el problema de la situació de l’equip quan, en realitat, ja feia setmanes que la idea d’un relleu a la banqueta era molt més que una simple reflexió en veu alta. Tot i que els partits davant l’Espanyol B i l’Atlético Levante ja van deixar una àurea de mala maror en la relació entre l’afició i Cifuentes, la derrota davant el Barcelona B a l’Estadi a finals de gener va ser l’origen d’un viatge sense retorn pel que fa al futur de Martí Cifuentes a Can Hospi. El principal impediment, de caire contractual, feia complicada la seva desvinculació de l’entitat a causa de la delicada situació econòmica que travessa l’entitat riberenca des de fa mesos (i això, evidentment no és imputable al fins ara míster de l’Hospi sinó al president Antonio Castellano i a la seva Junta Directiva). Cifuentes comptava amb el generós coixí que suposa, a Segona B, tenir un contracte de dos anys que, econòmicament, resultava profitós. És en la zona de confort del lligam contractual que Cifuentes s’ha fet fort després que el seu principal valedor, Fernando Peña, marxés el passat mes de gener després de la seva “dimissió”. Lícitament, Martí Cifuentes ha exigit el compliment del contracte fins que ha arribat a un acord amb el club, de manera que el relleu que ha arribat a set jornades del final podria haver arribat abans amb una altra predisposició. Resulta curiós, però, que les paraules contínues de lloança cap al club a inici de temporada, en relació a “l’esforç econòmic que ha fet l’Hospi en un any tremendament complicat” no tinguessin una resposta igualment ‘agraída’ a l’hora d’entendre que els motius de la destitució no obeïen, simplement, a un caprici sinó a la necessitat d’emprendre un canvi de rumb per tallar la inèrcia negativa que arrossega l’equip des de ja fa massa partits.

El temps dirà si la decisió és encertada o no. Si arriba massa tard o si ho fa en el temps just. Personalment crec que el relleu arriba amb la temporada excessivament avançada, de manera que el marge de maniobra es redueix gairebé a intentar un canvi de mentalitat en l’equip, sense massa temps per incidir en aspectes tàctics. Tanmateix, s’entén la motivació econòmica que ha generat dubtes a l’hora de maniobrar abans del que s’ha fet finalment, quan els actuals responsables esportius han entès que si no s’havia tocat fons s’hi estava ben prop. Es desprèn de tota aquesta parrafada que el problema més greu de l’etapa Cifuentes ha estat la gestió del grup a diversos nivells i la manera com això ha afectat al dia a dia i, també, al capítol esportiu. Segurament hi haurà més motius com ara les lesions o els arbitratges (aquelles magnífiques adversatives) que també hagin incidit en la disponibilitat dels elements de la plantilla, igual que alguns capítols extraesportius que no han transcendit i que, com és comprensible, també danyen la relació entre els diversos components d’un equip. Reduir-ho tot a una qüestió d'edat resultaria excessivament simplista, però resulta prou evident que la manca d'experiència en la gestió de situacions que no es poden estudiar sinó que cal viure han acabat fent pagar un peatge car a Martí Cifuentes, defensor d'uns ideals futbolístics clàssics de qui tot just comença en això del futbol (semi)professional.

Delibes es preguntava: “no et sembla significatiu que el concepte de justícia coincidís sempre sospitosament amb els nostres interessos?” Personalment, em sap greu poder haver decebut per “no haver remat tots junts”, però no sóc dels que creu en l’elogi per se, en fer o ser-hi perquè toca, simplement perquè tots som tripulació d’un mateix vaixell anomenat Centre d’Esports l’Hospitalet, de la mateixa manera que sóc del parer que un (bon) amic diu veritats, i no el que l’altra persona vol escoltar. Cadascú té la seva manera d’entendre el futbol i la vida, alguns com a treballadors més o menys efímers i d’altres com a aficionats de fa anys a aquest club i que mirem més enllà del tema esportiu. Sense interessos. Sense oportunismes. Al Martí, gràcies per la professionalitat en el tracte personal al llarg d’aquests mesos. I als futbolistes, ara és el vostre moment.

(*) "Non ho l'età" (No tinc l'edat) és la cançó amb la qual la cantant veronesa Gigliola Cinquetti va alçar-se amb l'edició del Festival d'Eurovisió l'any 1964, celebrada a Copenhaguen.

Els precedents del Pobla de Mafumet-Hospi

El de diumenge a la Pobla de Mafumet serà el tercer cop que el quadre pobletà rebi el Centre d'Esports l'Hospitalet al seu Estadi, un terreny de joc que, fins ara, no se li ha donat massa malament a l'Hospi, que hi ha aconseguit una victòria i un empat, amb tres gols marcats i només un d'encaixat. Tot seguit, com cada dimecres, repassem els precedents que ens ha deixat aquest Pobla-Hospi.

Temporada 2009-2010 | CF Pobla de Mafumet 1-1 CE L'HOSPITALET | Tercera Divisió
Prèvia | Crònica


Temporada 2008-2009 | CF Pobla de Mafumet 0-2 CE L'HOSPITALET | Tercera Divisió

29/3/16

Miguel Corominas i Antonio Olmo dirigiran l'Hospi fins a final de Lliga

El tàndem format per Miguel Corominas, secretari tècnic de l'Hospitalet i el sabadellenc Antonio Olmo s'encarregarà de dirigir el Primer Equip fins a final de temporada després que l'entitat riberenca fes oficial aquest dimarts l'acomiadament de Martí Cifuentes, sentenciat pels mals resultats que deixen l'Hospi en una situació delicadíssima després d'haver guanyat, únicament, tres dels últims divuit partits disputats. Els responsables de l'Hospi han optat per la practicitat i aposten per Miguel Corominas, un tècnic que ja coneix la casa i que, de fet, estava exercint com a secretari tècnic des del passat mes de gener. Amb ell arriba Antonio Olmo, que va arribar a dirigir el Sabadell a Segona Divisió a inicis dels 90 i que donarà un cop de mà a Corominas amb l'única intenció de salvar la categoria. Corominas i Olmo ja han dirigit aquest migdia el primer entrenament d'una setmana clau, que finalitzarà diumenge (17:00 hores) al camp d'un rival directe com és la Pobla de Mafumet.

Corominas i Olmo, a l'Equador. Imatge: infocancha.com
D'aquesta manera Miguel Corominas Queralt (Barcelona, 1955) viurà, de forma inesperada, una segona etapa a la banqueta del Centre d'Esports l'Hospitalet, al qual ja va dirigir la temporada 1999-2000, curs en què els riberencs van acabar classificats en desena posició. Corominas, que anteriorment va dirigir el Figueres i la UE Lleida a Segona Divisió, va marxar l'any següent a l'Hércules i, més tard, va entrenar el Vilassar de Mar i el Rubí (també va passar per les banquetes de Premià, Mataró o Europa). El nou tècnic riberenc coincidirà amb el seu fill petit David, que va retornar a l'Hospi fa dos mesos després de la seva aventura al futbol japonès. Miguel Corominas estarà acompanyat per Antonio Olmo, amb el qual va coincidir en la seva etapa com a futbolista al FC Barcelona, a mitjans dels anys 70. Olmo, que va arribar a ser internacional amb la selecció espanyola absoluta, va entrenar al Futbol Base del Barcelona i del Sabadell i va ser director tècnic d'El Nacional, a l'Equador, l'any 2013. Allà, també el va acompanyar Miguel Corominas, que va exercir com a secretari tècnic. El club resta a l'espera de completar el cos tècnic, ja que el gruix de l'equip que acompanyava Martí Cifuentes també ha abandonat la disciplina riberenca després d'arribar a un acord econòmic amb l'entitat.

Martí Cifuentes, destituït

Martí Cifuentes ha deixat de ser avui dimarts, 29 de març, el tècnic del Centre d'Esports l'Hospitalet. Així ho ha comunicat l'entitat riberenca, que ha pres aquesta decisió després de la derrota d'ahir a l'Estadi davant del Cornellà (0-1) i que situar l'Hospi en una situació delicada, ja que se situa a només dos punts del descens directe després de sumar la quinzena derrota del curs. A manca de set jornades per acabar la temporada regular, la direcció esportiva ha decidit fer un canvi de rumb per mirar de revertir la delicada situació que travessa el Primer Equip, reflex clar de la irregularitat que han demostrat ja des de la pretemporada, quan les sensacions ja no diferien massa de les actuals. Miguel Corominas, secretari tècnic des del passat mes de gener, agafarà les regnes de l'equip juntament amb Antonio Olmo i, d'aquesta manera, ja el dirigiria aquest mateix diumenge (17:00 hores) davant la Pobla de Mafumet. Cifuentes deixa l'Hospi amb l'equip classificat en 14a posició amb 34 punts fruit de 9 victòries (una d'aquestes als despatxos), 7 empats i 15 derrotes i amb uns registres golejadors de 24 gols marcats i 42 d'encaixats en 29 partits jugats sobre el terreny de joc, un dels pitjors balanços en la història recent del club. Demà, article al Blog sobre l'etapa de Martí Cifuentes com a tècnic riberenc.

28/3/16

Marc Vales torna a jugar amb la tricolor

Imatge: Federació Andorrana de Futbol
El defensa del Centre d'Esports l'Hospitalet Marc Vales, que fa dues setmanes va debutar amb l'equip després de la greu lesió que va patir l'estiu passat i que l'ha mantingut allunyat dels terrenys de joc durant vuit mesos, ha estat titular per primer cop després d'aquest període i ho ha fet amb la selecció del seu país, Andorra, que ha perdut davant Moldàvia (0-1) en un amistós disputat a la localitat maltesa de Paola. Vales (les Escaldes-Engordany, 1990) ha disputat els 90 minuts d'un partit igualat en què la selecció tricolor no ha pogut sumar un triomf que busca des de fa 12 anys; des de la històrica victòria contra la República de Macedònia a la fase de classificació per la Copa del Món que els andorrans no guanyen un partit. De fet, la selecció que actualment dirigeix Koldo Álvarez i que anteriorment entrenava el lleidatà David Rodrigo només ha guanyat tres partits des que va debutar l'any 1996 en un amistós contra Estònia: va batre Bielorrússia (l'any 2000) i la selecció albanesa (2002) en dos amistosos que van acabar amb el mateix marcador, 2-0. D'aquesta manera, Marc Vales completa un mes de març positiu a nivell personal amb el debut oficial amb l'Hospi fa dues setmanes contra l'Eldense i amb el retorn amb Andorra 10 mesos després del seu últim partit davant de Xipre a l'Estadi Nacional (1-3).


D'aquesta manera, Marc Vales celebrava ahir a Malta el seu partit número 40 amb el combinat pirinenc. L'escaldenc, però, va ser realment precoç i amb tan sols 17 anys va debutar amb la selecció absoluta, un març de 2008 en un amistós a l'estadi Comunal davant Letònia (0-3). A punt de fer 26 anys (els farà el proper dilluns 4 d'abril), Marc Vales ja ha viscut l'experiència de jugar davant d'algunes de les seleccions més potents del món com ara Rússia, Turquia, els Països Baixos o Anglaterra, davant la qual va tenir l'oportunitat de jugar al majestuós estadi de Wembley. Marc Vales, però, no és el primer internacional que ha tingut l'Hospi i, de fet, tampoc és el primer internacional amb la selecció andorrana La temporada 1999-2000, curiosament amb Miguel Corominas com a tècnic de l'Hospi, el central andorrà Toni Lima (64 internacionalitats) va arribar a jugar 30 partits amb el Primer Equip i es va perdre la resta per alguns compromisos amb la tricolor, entre els quals hi ha la primera victòria de la història, el 26 d'abril de 2000, contra Bielorrússia al Comunal (2-0 amb gols de Lucendo i de Juli Sánchez).

27/3/16

"Si us plau, Martí..." | CE l'Hospitalet 0-1 UE Cornellà

-> L'excusa de "dependre de nosaltres mateixos" ja serveix per als rivals de l'Hospi, que tenen a tir els riberencs després d'un nou desencís a l'Estadi.
-> L'Hospi perd el seu sisè partit de la temporada a l'Estadi davant el Cornellà (0-1) per culpa d'un gol d'estratègia dels verds, una acció típica d'una categoria, la Segona B, que es complica per moments.
-> L'equip només ha guanyat tres partits dels últims 18 però Martí Cifuentes, que no ha pensat en dimitir tot i la pèssima inèrcia que arrossega l'Hospitalet, segueix pensant en "positiu".
-> RODA DE PREMSA de Martí Cifuentes, tècnic de l'Hospi.
-> RODA DE PREMSA de Jordi Roger, tècnic del Cornellà.
-> GALERIA DE FOTOS de l'Hospi 0-1 Cornellà.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Andrés, Dani Fernández (Savall, 61'), David López, Sierra, Héctor, Prior (Oliva, 76'), Tià Sastre (Miki Muñoz, 76'), Guzmán, Corominas, Puerto i Christian Alfonso.

UE CORNELLÀ: Marcos, Pere, Ñoño (Joel, 83'), Borja, Uche, David, Marc Caballé, Lucas (Sergio Gómez, 64'), Pep, Abraham (Masqué, 69') i Enric.

Gol: 0-1 David (65').

Àrbitre: Eduardo García Ballesteros (la Rioja). Ha amonestat els locals Prior, Tià Sastre, Puerto i els visitants David, Sergio Gómez. Ha expulsat el visitant Pere (89') per doble amonestació.

Incidències: partit corresponent a la jornada 31 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 500 espectadors. Partit retransmès en directe per Esport3. Tarda agradable i assolellada a l'Hospitalet. Giaquinto i Héctor Massanet han completat la convocatòria de l'Hospi; Javi Boix i Toni ho han fet al Cornellà.


Mira, Martí. Ja fa anys que alguns les hem vistes de tots els colors, aquí a l'Hospitalet (i socis, d'aquells de socarrel, que duen dècades seguint l'equip arreu on poden). Perquè això de la franja no va començar ni l'estiu passat, ni fa 2 anys... Anem camí del seixantè aniversari i, la veritat, els indicis no ens fan ser gens positius. No, no estem acostumats al caviar ni als playoffs d'ascens (hem baixat a Tercera tres cops i hem disputat quatre promocions d'ascens... en més de 30 anys). No estem acostumats a veure grans golejades, si bé hi ha hagut anys bons. En canvi, sí que estem acostumats a la passió que durant moltes i moltes temporades ha significat ser part del Centre d'Esports l'Hospitalet. Al compromís i a la honestedat que suposa ser part, activa o no, d'aquesta entitat. A això sí que hi estem acostumats. I mai ens acostumarem a l'engany, ni a la frase fàcil de catàleg de filosofia per justificar l'injustificable. Perquè resulta tremendament descoratjador escoltar, setmana rere setmana, un reguitzell d'excuses inacabables que, curiosament, gairebé mai van acompanyades d'autocrítica. Fer un pas enrere, dimitir, no és covardia. A l'inrevés: és un acte de generositat. De sentit comú. D'honestedat. De reconèixer els múltiples errors comesos des del passat mes de juliol (o abans). De no ser capaç d'acceptar les conseqüències de la pèssima gestió d'una plantilla dissenyada conjuntament amb "gent de futbol" com Fernando Peña i Carlos Torres. De ser incapaç de treure profit de vuit fitxatges que van arribar al gener i que ara resulta que els manca temps per tornar-se a sentir futbolistes. I sí, és covard no acceptar la realitat i voler vendre el que no és; és covard sentir-se fort en la zona de comfort que provoca un contracte generós de dos anys de durada en una entitat que ha dilapidat els recursos econòmics de què disposava en qüestió de mesos. Valent seria acceptar que quan no sumes (més aviat al contrari) és millor pensar en el conjunt, no només en la plantilla sinó també en un club que t'ha donat una oportunitat única i que, desgraciadament per a tots, no està sortint gens bé. Desgraciadament per a una afició farta, que ja no marxa del camp ni cabrejada. Que ho fa desil·lusionada. I això, pels que realment ens estimem l'Hospi, sí que és un mèrit enorme. Resiliència riberenca, passi qui passi, peti qui peti.

I el partit... doncs mira... Com sempre. Poques ocasions, menys brillantor. I una acció d'estratègia que decideix 90 minuts. Benvinguts a la Segona B, a una categoria que l'Hospi s'està entestant a complicar-se setmana rere setmana. Avui contra un Cornellà de dolç, que tampoc ha precisat fer un partit enorme per guanyar l'Hospi. Això que se sol vendre com un "què injust què és el futbol" potser necessitaria d'un anàlisi més madur que, sobretot, glossés què es fa malament perquè al rival no li calgui forçar la màquina per guanyar-te. Però aquest debat el deixarem per als que en saben, de futbol. La resta seguirem mirant d'entendre la realitat d'un equip que ha saltat neguitós al terreny de joc i que ja s'ha endut dos ensurts importants només començar, en forma d'ocasions de Ñoño, amb un xut de falta que enviava a córner Andrés (5') i d'Enric, que de manera incomprensible ha rematat de cap massa alta una centrada del mateix Ñoño (6'). A l'Hospi li ha costat sortir de la letargia fins que al minut 25 Coro ha estat a punt d'avançar els riberencs en una rematada que Marcos, de manera poc ortodoxa, ha aconseguit desviar a córner. L'Hospi ha guanyat presència ofensiva, sense escarafalls, davant d'un Cornellà endreçat i ben tranquil. L'opció més clara l'ha tornada a tenir David Corominas, avui referència ofensiva, que ha escollit malament la resolució d'una passada llarga que ha decidit impactar amb el cap quan hauria pogut baixar la bola i rematar en millor situació (41').

A la represa, sense canvis ni a les banquetes ni al terreny de joc. Lleuger domini de l'Hospi amb un Cornellà que semblava que sabia que el seu moment havia d'arribar. L'Hospi ha ambicionat el gol durant un quart d'hora, per bé que la millor ocasió ha estat una rematada involuntària d'un defensa verd que Marcos ha enviat a córner (52'); el meta del Cornellà també ha aconseguit posar una bona mà per desviar un xut creuat de Guzmán, dels pocs que s'han salvat avui a l'Hospi. El partit ha acabat al minut 66, quan Ñoño ha penjat una falta en terreny de joc riberenc i David García, capità visitant, s'ha elevat per sobre de tothom per rematar amb el cap i anotar el seu quart gol aquesta temporada. Amb el marcador en contra calia esperar que l'Hospi reaccionés, però lluny d'això el passotisme d'alguns jugadors ha resultat esfereïdor. Preocupant i simptomàtic. El Cornellà, per la seva part, ha estat còmode buscant la sentència en una contra que mai no ha arribat. L'Hospi ha fet entrar Miki Muñoz i Gerard Oliva, aquest últim massa tarda, però la presència del davanter centre riberenc tampoc no ha canviat la decoració. Un parell de faltes laterals al temps d'afegit han posat una mica d'emoció al partit però, per no desentonar de la resta del partit, la tria ha estat poc lluïda. Un cop més.

#HOSPILIVE | CE l'Hospitalet - UE Cornellà



26/3/16

Què tocarà? | CE l'Hospitalet - UE Cornellà (diumenge, 17:00)

-> Nova final per l'Hospi més irregular de les últimes temporades. Els riberencs tornen a l'escenari de fa dues setmanes obligats a guanyar per no complicar-se (més) l'existència.
-> Els riberencs s'enfronten a un Cornellà en estat de gràcia, tercer classificat i que, a diferència de l'Hospi, sí té les coses clares. El playoff d'ascens, únic objectiu dels de Jordi Roger
-> Cifuentes recupera Savall i Juanjo Prior, però perd sis futbolistes pel partit de demà a la tarda (17:00 hores, Estadi, Esport3).
-> PRÈVIA de l'Hospi-Cornellà amb Martí Cifuentes

CENTRE D'ESPORTS L'HOSPITALET - UE CORNELLÀ
Diumenge, 27 de març - 17:00 hores - Estadi de Futbol de l'Hospitalet
Jornada 31 - Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B

Possible onze de l'Hospi: Andrés, Dani Fernández, David López, Sierra, Savall, Prior, Miki Muñoz, Guzmán, Corominas, Puerto i Christian Alfonso.

Possible onze del Cornellà: Marcos, Pere, Ñoño, Borja, Uche, David, Marc Caballé, Lucas, Pep Caballé, Abraham i Enric.

Àrbitre: Eduardo García Ballesteros (la Rioja).


No és ni l'Hospi de les dues cares, perquè una, la menys agraciada, ha aparegut més que l'altra. D'ença que va disputar els primers dos compromisos de pretemporada el passat mes de juliol, amb una bona imatge contra el Llagostera i un partit, diguem-ne, dubtós a Castellar del Vallès, els riberencs han arrossegat una irregularitat que ha acabat resultant alarmant, fins al punt de conduir l'equip de la franja vermella cap a un final de Lliga amb més neguit de l'esperat i, segurament, del normal. Del normal si les coses s'haguessin fet bé, però conseqüent amb la gestió de diversos aspectes al llarg del curs. 30 jornades després l'equip, sí, depèn d'ell mateix per aconseguir la salvació i de fet, encara té opcions matemàtiques de disputar la fase d'ascens a la Lliga Adelante (això li agradaria al president de l'entitat, Antonio Castellano). Sigui com sigui, amb 34 unitats i amb una mica de coneixement, es tracta de lligar la permanència al més aviat possible. Desgraciadament, el Cornellà no és l'Eldense i per poc que els verds siguin ells mateixos sumar els tres punts demà serà una tasca complicada, especialment si la versió de l'Hospi és la de diumenge a Xàtiva i no la que ha ofert en massa pocs partits aquest curs. Almenys, caldrà competir i minimitzar errors. És el mínim que podem exigir.

I és que diumenge passat al camp de l'Olímpic l'Hospi va deixar escapar una oportunitat increïble, ves a saber si única. De fet, potser encara no s'ha calibrat prou l'abast de la cagada, parlant clar, que va suposar deixar escapar viu l'Olímpic en una situació, classificatòria però també quant al partit, absolutament favorable. Que l'equip només hagi aconseguit guanyar un partit contra els equips de la zona baixa (0-1 a Lloseta) potser no és casualitat, més enllà del llistat d'excuses al gust del consumidor per (mirar de) justificar una temporada que més valdria (no) oblidar quan acabi el 15 del maig. O el 31. Suposem que serà bona senyal fer-ho el 15, amb l'equip salvat i planificant (?) la propera temporada. Abans, caldrà fer els deures i sumar 10 o 11 punts que puguin garantir la permanència. Demà primera oportunitat contra un Cornellà al qual l'Hospi ja va derrotar a la primera volta; Cifuentes té dues bones notícies, ja que recupera els sancionats Juanjo Prior i Guillem Savall, però en té sis de dolentes en forma de baixes, més o menys notòries: Aleix i Cristian Gómez estan sancionats, Ton Alcover, lesionat de llarga durada, Marc Vales concentrat amb la selecció d'Andorra pel partit de dilluns contra Moldàvia a Paola (Malta) i, per acabar-ho d'adobar, ni Aulestia ni Raúl Torres, ambdós amb problemes físics, cauen d'una prellista amb 17 futbolistes. Per no ser-hi, no hi serà ni Martí Cifuentes, que complirà el seu segon i últim partit de sanció per l'expulsió 

Curiosament, la Setmana Santa ens deixa, per segon any consecutiu, un partit entre l'Hospi i el Cornellà. Fa un any la situació era pràcticament inversa: partit a Cornellà amb un Hospi que arribava a la cita a tres punts del playoff d'ascens (i alguns encara van qualificar la temporada d'irregular -com li diran, a l'actual?-) mentre que els verds necessitaven guanyar per fugir de la zona de descens. Van fer-ho els de Jordi Roger, que demà buscarà repetir èxit amb una recepta semblant però amb un objectiu molt diferent al de fa un curs: el playoff d'ascens a la Lliga Adelante. El Cornellà, que encarà s'ha d'enfrontar als sis primers classificats (a excepció del Cornellà mateix, evidentment), s'ha guanyat per mèrits propis ser tercer a vuit jornades de cloure la Lliga regular. Els del Baix Llobregat arriben al partit de demà en un bon moment de forma: cinc partits sense perdre (11 punts de 15 possibles) i quatre partits (més de 400 minuts, de fet) sense rebre cap gol. El tècnic verd ha preconvocat 19 futbolistes per la cita contra l'Hospi, amb Aitor Ruano i Lulu, lesionats, com a absències importants. D'altra banda, Abraham ha entrat a la prellista tot i arrossegar molèsties físiques.

23/3/16

Els precedents de l'Hospi-Cornellà

Tot i ser veïns, els duels entre el Centre d'Esports l'Hospitalet i la Unió Esportiva Cornellà no són tan habituals com es pugui pensar. El de diumenge (17:00 hores) serà el segon enfrontament entre riberencs i verds a Segona Divisió B, categoria a la qual els cornellanencs van accedir el mes de maig de 2014. Feia sis temporades que tots dos equips no es veien les cares: va ser a Tercera Divisió el mes de setembre de 2009 i l'Hospi de Vinyals va imposar-se per 4-0. En total, balanç de nou victòries de l'Hospi i només una del Cornellà, casualment en el primer precedent (curs 1967-68); dels 29 gols que s'han marcat en aquests nou encontres, 24 els han fet els hospitalencs mentre que els 5 restants els ha marcat, òbviament, el Cornellà. Tot seguit, repassem aquests precedents.

Temporada 2014-2015 | CE l'Hospitalet 2-0 UE Cornellà | Segona Divisió B
Prèvia | Crònica | Sala Multimèdia


Temporada 2009-2010 | CE l'Hospitalet 4-0 UE Cornellà | Tercera Divisió
Prèvia | Crònica

Temporada 2008-2009 | CE l'Hospitalet 2-0 UE Cornellà | Tercera Divisió
Pedro García (2)

Temporada 2004-2005 | CE l'Hospitalet 4-1 UE Cornellà | Tercera Divisió
Cárcel, Toni Mora (2), Raúl Fernández / Ochoa

Temporada 2003-2004 | CE l'Hospitalet 1-0 UE Cornellà | Tercera Divisió
Roger

Temporada 1979-1980 | CE l'Hospitalet 3-0 UE Cornellà | Regional Preferent
Franch, Boneu, Julio

Temporada 1971-1972 | CE l'Hospitalet 2-1 UE Cornellà | Primera Regional
Cazorrán (2) / Tejeda

Temporada 1969-1970 | CE l'Hospitalet 3-1 UE Cornellà | Regional Preferent
Vicente (2), Alfaro / Sierra

Temporada 1968-1969 | CE l'Hospitalet 3-1 UE Cornellà | Regional Preferent
Font, Ruiz II, Collado / Tesant

Temporada 1967-1968 | CE l'Hospitalet 0-1 UE Cornellà | Primera Regional
Sierra

Usón Rosel xiularà el Pobla de Mafumet-Hospi

El Comitè d'Àrbitres ha designat l'aragonès Sergio Usón Rosel per xiular el partit entre el CF Pobla de Mafumet i el CE L'HOSPITALET, corresponent a la 32a jornada del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B que se celebrarà el proper diumenge 3 d'abril a l'Estadi Municipal de la Pobla de Mafumet a partir de les 5 de la tarda. És la setena temporada a la categoria d'aquest col·legiat, nascut fa 32 anys a Saragossa, que ha dirigit l'Hospi en set ocasions amb un balanç força igualat amb dos empats (Gandia 1-1 Hospi, 2010-2011 i Sant Andreu 2-2 Hospi, 2013-2014), tres victòries (Lleida Esportiu 1-4 Hospi, 2011-12; Mestalla 0-2 Hospi, 2012-13; Hospi 2-0 Huracán, 2014-15) i dues derrotes, en Copa a l’Estadi enfront del Racing (3-4, 2013-2014) i el curs passat a Badalona, en Lliga, per 1 gol a 0. L'anècdota va protagonitzar-la al Gandia-Hospi, quan entrada la segona meitat va patir una lesió que el va obligar a acabar el partit com a assistent. No ha xiulat mai a la Pobla. Enguany, ha dirigit 10 partits a Segona B, amb cinc victòries locals, dos empats i tres triomfs visitants; 7 expulsions en 10 partits i una mitjana elevada, de 7,3, completen les dades principals de l'aragonès.
ÀRBITRES | Designacions | Jornada 32
Badalona - Barcelona B | Muñiz Ruiz (Galícia)
Sabadell - Reus Deportiu | Alexis Carlos Pulido Santana (las Palmas)
Atlètic Balears - Lleida Esportiu | Gallego Gambín (Múrcia)
Mestalla - Villarreal B | Cid Camacho (Castella i Lleó)
Eldense - Atlético Levante | Collado López (Castella-la Manxa)
Olímpic - Hércules | Sánchez Villalobos (Andalusia)
Cornellà - Olot | Recio Moreno (Navarra)
Espanyol B - Llosetense | Sánchez López (Múrcia)

22/3/16

Futbol Base | Resum del cap de setmana (19-20 de març)

90 minuts. Un sol partit. I una victòria. Això és el que li queda i el que li fa falta a l'Hospi B per ascendir en l'any del seu debut. Els de Jorge Tostado, tècnic que va substituir Rafa Beltrán ben entrada la primera volta, van desfer-se sense cap problema de la Unificación Bellvitge B per 11 gols a 0 i, com hem anat recordant aquests últims dies, ja és només a un partit de poder pujar a Tercera Catalana, ja sigui com a campió (haurà de fallar el Sarrià B) o com a millor segon dels grups de Barcelona. Dissabte, el filial va passar per sobre de la Uni B, que al descans ja perdia per 6 a 0; triplets de Joaquín i d'Álex Maca, doblets de Jordi Galindo i Cristhian Aguilera i diana de Jayson que fan que l'Hospi ja sumi 61 punts quan resten tres jornades per tancar la Lliga; d'aquestes tres dates, l'Hospi B no en jugarà dues, les properes, en què s'havien d'enfrontar a l'Ibèria B i al Rayo Badalona Sud, equips que s'han retirat i davant els quals s'aconseguirà un triomf per 3-0. Així doncs, l'última cita de l'Hospi B serà el proper diumenge 17 d'abril, a la tarda, al camp de la PB Barcino, un equip que ja fa setmanes que no s'hi juga res. 

Un ascens que també vol l'INFANTIL B, en bona predisposició per poder-lo assolir després d'arribar a la pausa de Setmana Santa amb 11 punts més que el Sants, fruit d'haver vençut el Sant Andreu per un clar 6 a 0. Doblets de Cristian i de Sergi Marzo i dianes de Samuel i Jaume Font que deixen els riberencs amb 57 punts, cinc més que l'Espanyol B, màxim rival per la Lliga i amb 11 de marge respecte el Sants; després de 21 partits (encara en restaran 9 per cloure la Lliga, l'Hospi es manté invicte). Més complicat ho tindrà el CADET A, que va caure per 1 a 3 davant l'Espanyol B. Tot i el gol de Xavi Galán, els de Xavi Jové no van poder derrotar els pericos, líders amb 60 punts de 63 possibles, i perden el factor de dependre d'ells mateixos, ja que el Sant Andreu té pendent el partit contra el Sarrià que es va suspendre dissabte passat. 

D'altra banda, el JUVENIL C i el BENJAMÍ D mantenen la primera posició tot i que en condicions diferents. Els més grans van desfer-se del Prat B per 1 a 6 i mantenen els tres punts d'avantatge respecte l'Espluguenc; els de Rafa González tenen 45 punts i fa 10 partits que no perden. En canvi, els més petits van empatar a casa davant la Zona Franca, equip de la zona alta i ara tenen l'Stoitchkov Barcelona a tres punts i amb un partit pendent, tot i que en la penúltima jornada tots dos equips s'enfrontaran en un duel que podria resultat decisiu. Pel que fa a la resta de partits, cal destacar la victòria de l'ALEVÍ A sobre el Sant Andreu (3-2) que els manté sisens amb 40 punts però amb un partit pendent al sarró i el 4-9 que l'ALEVÍ E va aconseguir al camp del Sector Montserratina B; els de Jorge Larramona són quarts al grup 15 de Segona Aleví però a tan sols quatre punts de la segona posició quan encara queden 9 partits i els riberencs s'han d'enfrontar a l'Atlètic Sant Just B i al Can Buxeres B, els dos equips que es troben just per sobre.


21/3/16

#FutboLH | Resum del cap de setmana (19-20 de març)

GALERIA DE FOTOS DEL CAN BUXERES 5-1 DON BOSCO | Mitjançant un tuit, el tècnic del Can Buxeres, Julián García, es contragatulava l'endemà de vèncer el Don Bosco de la importància de la victòria contra el cuer. El Canbu va haver de fer front a baixes importants que van provocar que haguessin de recórrer a futbolistes juvenils i el cert és que els riberencs van estar a l'alçada i tampoc no van haver de brillar en excés per desfer-se del Don Bosco. Ja al primer temps i abans d'arribar a la mitja de partit, el Can Buxeres va resoldre el partit en qüestió de deu minuts amb dos gols d'Alejandro Castillo (17' i 25') i un altre de Jamal (22'), que evidenciaven les mancances defensives d'un rival que només ha sumat un punt en tot el Campionat però que no va renunciar a sorprendre els hospitalencs, que a nou minuts del descans van veure com el visitant Manolo retallava distàncies (36'). A la represa, partit sense massa història que el Can Buxeres va acabar dibuixant amb dos gols més, obra d'Alejandro, que completava el seu triplet particular (83') i de Javi García (87'). Amb aquest triomf el Canbu talla la ratxa de cinc jornades sense guanyar i arriba a l'aturada de Setmana Santa amb 35 punts i en desena posició, amb 16 de marge respecte el descens.

SEGONA DIVISIÓ B - GRUP 3
Olímpic 2-1 L'HOSPITALET
(Crònica, protagonistes i fotos)

SEGONA CATALANA - GRUP 3
GORNAL 1-2 San Mauro
El millor del cap de setmana pel Gornal va ser, probablement, que cap dels últims 9 classificats van guanyar i que, per tant, la derrota contra el San Mauro potser és menys dolorosa. O fa mal perquè s'hauria pogut lligar mitja permanència. Després d'arribar al descans sense gols, els penedesencs van avançar-se amb una diana d'Èric Zamora (69'), autor dels dos gols visitants. El Gornal va reaccionar ràpid i tres minuts després Felipe establia l'1-1 provisional, però un cop més els minuts finals van ser fatídics i el San Mauro, mitjançant Èric, va fer l'1-2 definitiu al minut 88. El Gornal és desè amb 33 punts, cinc per sobre de la Unificación Bellvitge.

UNIFICACIÓN BELLVITGE 1-1 Begues
És la Uni qui marca la referència de possible descens, com a cinquè per la cua. Segueix la mala ratxa a la Feixa Llarga, on ni tan sols la visita del quinzè, el Begues, va servir per veure un triomf local. Els de José Moreno, però, poden justificar el resultat final per les expulsions, ja que després d'avançar-se amb un gol de Xavi Arias (67') van quedar-se amb 9 per les expulsions d'Héctor i d'Aitor. La segona, poc després que el Begues aconseguía empatar gràcies a Joan Vázquez (86'). Un punt poc profitós en una jornada en què cap rival directe va fallar; la Uni és catorzena amb 28 punts.

TERCERA CATALANA - GRUP 4
Canyelles B 1-4 LA FLORIDA
La Florida va deixar enrere la ratxa de mals resultats i va fer-ho de manera esplèndida, golejant al camp d'un rival directe per la permanència com és el Canyelles B. Els riberencs van colpejar primer amb un gol de Jorge Nieto (32') i abans de l'hora de partit semblaven sentenciar gràcies a Virgilio Tercero (57'). Els barcelonins, però, no van rendir-se i el local Óscar posava emoció amb l'1-2 (69'); ahir, però, els de Porras no van fallar i van aprofitar els darrers deu minuts per sentenciar el rival i sumar un triomf convincent amb les dianes de Virgilio Tercero i de Belkacmi. La Florida ascendeix a la 12a posició i suma 28 punts, 10 per sobre d'una referència de possible descens que marca, precisament, el Canyelles B.

TERCERA CATALANA - GRUP 10
SANTA EULÀLIA 3-2 PUBILLA CASAS
Remuntada de mèrit la que va aconseguir dissabte el Santa Eulàlia en el derbi més destacat del cap de setmana al futbol hospitalenc. Els de Miki Rodríguez van confirmar el seu bon moment de forma davant d'un Pubilla que estava a l'alça i que va tenir el partit ben de cara gràcies a dos gols de Juan Vílchez, el segon de penal, que situaven un 0-2 provisional a l'electrònic al minut 56. El Santa, però, va saber reaccionar en la darrera mitja hora de partit i va remuntar el marcador amb els gols de Carles Garcia "Hulk" (57'), Kei (80') i Riki Pascual, que a dos minuts del final feia el tercer gol dels locals. Victòria que manté el Santa Eulàlia en zona d'absoluta tranquil·litat (novè amb 36 punts) però que torna a allunyar el Pubilla de la zona de privilegi; els de Manuel Díaz són cinquens amb 47 punts, set menys que el segon classificat, un Dinàmic que no va fallar al camp del Sant Just.

Vinyets Molí-Vell B 3-2 HOSPITALENSE
Tal com va passar amb l'Hospi a Xàtiva, l'Hospitalense també va deixar escapar una oportunitat d'or ahir a Sant Boi per sentenciar una permanència que hauria pogut quedar a 14 punts i que ara és a vuit unitats després que els de Murillo 'es deixessin' remuntar un 0-2 favorable pel Vinyets B, equip que marca la referència de possible descens al grup 10. Pintaven molt bé les coses poc abans d'arribar al descans amb els gols de Carulla (26') i d'Édgar (37'), que situaven un 0-2 favorable als vermells, però al minut 44 els santboians tornaven al partit amb una diana de Jonathan. Ja al segon temps, el Vinyets B capgirava el partit amb un gol al primer minut, obra de Víctor (46') i amb un altre gol de Víctor (70'). Tot i provar-ho, l'Hospitalense no va poder de tornar de Sant Boi amb res de positiu i passarà la Setmana Santa en 14è lloc amb 27 punts.

TERCERA CATALANA - GRUP 11
CAN PI 2-1 Escola Guineueta B
Va patir de valent, però el Can Pi va acabar sumant tres punts d'or davant la Guineueta, tres punts que li permeten retallar distàncies respecte la Catalana, que va perdre al camp de l'APA Poble Sec B. El partit, com dèiem, va tenir de tot i no es va resoldre fins el tram final. El de (gairebé) sempre, Kevin Sánchez, semblava aplanar el camí pels quadribarrats amb un gol al minut 16, però ja al segon temps el partit es va posar coll amunt, primer amb l'expulsió del local Joshua (56') i després amb l'empat del filial de la Guineueta, obra de Sergio Preciado (72'). Tot i la inferioritat, els riberencs no es van donar per vençuts i ja en temps d'afegit van tornar-se a avançar per mitjà de Kevin (90'); 23è gol del pratenc que permet el Can Pi situar-se a tres punts dels dos primers classificats, als quals s'hi haurà d'enfrontar les dues últimes jornades.

QUARTA CATALANA - GRUP 14
ATHLETIC PUBILLA 1-2 GP3
Albert Ballester

QUARTA CATALANA - GRUP 15
Pujadas 1-1 GORNAL B
Hugo Arévalo

SANTA EULÀLIA 4-0 HOSPITALENSE B
Antoni Carmona (2), Fermín Barbero, Erik Montes

Vallvidrera Senglars 4-1 MILAN L'HOSPITALET
Josep Pujol

QUARTA CATALANA - GRUP 16
FE L'HOSPITALET ATLÈTIC 1-2 Racing Vallbona
Èric Fernández

QUARTA CATALANA - GRUP 17
L'HOSPITALET 11-0 UNIFICACIÓN BELLVITGE B
Joaquín (3), Álex Maca (3), Jordi Galindo (2), Cristhian Aguilera (2), Jayson Omorisefe

Veterans Catalunya B 1-2 LA FLORIDA B
Gustavo Bernal, Jonathan (pp)

PRIMERA CATALANA FEMENINA - GRUP 1
Icomar 1-3 FE L'HOSPITALET ATLÈTIC
Eva Maria Díez

PUBILLA CASAS 2-1 Xaica
Ruth Eguilar, Lorena Fernández

SEGONA CATALANA FEMENINA - GRUP 3
Masnou 1-8 L'HOSPITALET
Anna Gómez, Mercè Jiménez (2), Joana Garcia (2), Judith Sancho, Nerea Ruiz, Estela Calzada

20/3/16

Socarrats | CD Olímpic 2-1 CE l'Hospitalet

-> L'Hospi reviu l'Olímpic, que capgira el partit i segresta els riberencs en la lluita per la salvació.
- > Els de Cifuentes s'avancen amb un gol abans del descans però els falta mala llet per matar un Olímpic nerviós. 
-> A banda de perdre l'average amb l'Olímpic, l'Hospi torna a tenir, només, dos punts de marge respecte el descens.
-> RODA DE PREMSA de Martí Cifuentes, tècnic de l'Hospi.
-> RODA DE PREMSA de Raúl Garrido, tècnic de l'Olímpic.
-> GALERIA DE FOTOS de l'Olímpic 2-1 l'Hospitalet.

FITXA TÈCNICA

CD OLÍMPIC: Diego, Alexis, Julio (Berna, 10'), San Julián, Mendoza, Rifaterra, Vaquero, Luismi (Samu, 79'), Cifo (Zarzo, 70'), Granell i Rubiato.

CE L'HOSPITALET: Andrés, Dani Fernández, David López, Aleix (Raúl Torres, 81'), Sierra, Héctor, Tià Sastre, Puerto, Guzmán (Oliva, 60'), Christian Alfonso i Corominas.

Gols: 0-1 Tià Sastre (45'); 1-1 Cifo (49'); 2-1 Rifaterra (76', penal).

Àrbitre: Antonio Artacho Cobo (Andalusia). Ha amonestat els locals Luismi, Vaquero, Samu i Alexis i el visitant Aleix. Ha expulsat Rifaterra amb doble groga (89'). Ha expulsat el tècnic local Raúl Garrido (81').

Incidències: partit corresponent a la jornada 30 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a la Murta davant d'uns 500 espectadors. Tarda variable a Xàtiva. Aulestia, Miki Muñoz i Marc Vales han completat la convocatòria de l'Hospi.


Que no els trobem a faltar. Ahir diumenge l'Hospi va deixar escapar, de manera probablement incomprensible, una oportunitat d'or per encarrilar, per mig sentenciar una salvació que des de fa setmanes és l'únic objectiu d'un Hospi entestat a donar emoció al tram final de Lliga. Ahir a Xàtiva, els de Cifuentes van estar massa innocents, o millor dit, els va faltar crueltat i mala llet per deixar estabornit un Olímpic que va demostrar per què era el pitjor local de la Lliga i l'equip, dels 79 que formen la Segona B, que menys gols marca. Els locals, nerviosos per la importància del partit, es van veure dominats per un Hospi que no va transformar en perill clar la superioritat que es desprenia d'un partit que es va posar molt bé amb el gol de Tià Sastre abans del descans i que l'Hospi, un cop més, es va complicar amb una badada defensiva arran d'un servei de banda que esperonava un Olímpic al qual tampoc no li va fer falta fer un partit brillant per superar un Hospi que es clava, de nou, en la lluita per la salvació. Més enllà de veure reduïda la distància, l'Hospi perd també l'average particular amb un rival directe, que passarà la setmana a dos punts dels riberencs.

Tampoc és que la cosa pintés massa bé abans del partit; Aulestia patia molèsties al maluc i ha estat suplent, de manera que Andrés ha debutat en Lliga. A la defensa, Aleix ha tornat a l'onze fent parella a l'eix amb Sierra i en una decisió si més no sorprenent, Cifuentes ha situat Héctor al doble pivot en detriment d'un Miki Muñoz que, semblava, apuntava a titular. La primera meitat ha demostrat el perquè de la situació a la Lliga d'ambdós equips. L'Hospi ha mostrat menys neguit que no pas l'Olímpic, tremendament impreciís i que a sobre, al minut 10, ha rebut el cop moral de la lesió de Julio. D'ocasions n'hi ha hagut ben poques; a l'Hospi, David Corominas ha estat l'únic que ha inquietat Diego, que ha brillat per enviar a córner un mà a mà amb el maresmenc (22') i que ha fet vista en un llançament de falta posterior del davanter riberenc (33'). Granell (20') i Rifaterra (27') han buscat el gol per part local, però quan semblava que el primer temps acabaria sense gols, una errada de Vaquero ha habilitat Corominas, que ha estat més ràpid que la resta per preveure la incorporació de Tià Sastre, que ha rebut la passada de Coro, s'ha plantat davant Diego i després de desfer-se'n ha enviat la bola al fons de la xarxa (45'). Quan l'assistent ja havia mostrat els dos minuts d'afegit.

Un gol psicològic al qual ha resposta l'Olímpic amb una sortida fulgurant que els riberencs no han sabut frenar. Han avisat els de Raúl Garrido amb una rematada de San Julián que ha aturat Andrés (48') però només un minut després, en una acció marca de la casa que l'Hospi no ha sabut defensar, un servei de banda de Mendoza l'ha acabat rematant al segon pal i cap dins Cifo (49'). Un empat que premiava l'ambició de l'Olímpic en l'inici del segon temps i que esguerrava els plans d'un Hospi que no havia sabut aprofitar les mancances dels xativins. Amb l'empat el partit ha entrat en un tram tranquil marcat pels canvis i l'absència d'ocasions. Gerard Oliva ha substituït Guzmán però l'únic que ha inquietat Diego ha estat, de nou, Coro, que ha vist com el meta local refusava amb els punys. A l'altra porteria, era Borja Rubiato qui connectava una centrada lateral amb el cap, però Andrés aturava sobre la línia (69'). No perdonaria en la següent acció l'Olímpic: mans d'Aleix dins l'àrea i penal que assenyala Artacho Cobo; Rifaterra n'agafava la responsabilitat i enganyava Andrés per oficialitzar la remuntada (76'). D'aquí al final, moltes presses i més nervis. L'Hospi faria, evidentment, un pas endavant però l'únic que s'aproparia a l'opció d'empatar seria Christian Alfonso, que ja en temps d'afegit enviava una falta fregant el pal dret de Diego (91'). Derrota dura, sobretot per com s'ha produït i pel que hauria suposat una victòria que l'Hospi tenia a l'abast a mig partit.

#HOSPILIVE | CD Olímpic - CE l'Hospitalet



19/3/16

La Murta té un preu | CD Olímpic - CE l'Hospitalet (diumenge, 17:00)

-> L'Hospi afronta el primer dels sis duels directes amb rivals de la zona baixa d'aquí a final de Lliga. Una victòria encarrilaria la permanència i deixaria ben tocat l'Olímpic.
-> L'escabetxina arbitral de diumenge passat minva el potencial d'un Hospi amb Savall, Prior i Cristian Gómez sancionats. Aulestia, dubte, no s'ha entrenat amb normalitat durant la setmana.
-> L'Olímpic, pitjor local de la categoria, arriba a la cita obligat a vèncer per no enfonsar-se a la classificació.
-> PRÈVIA de l'Olímpic-Hospi amb Martí Cifuentes, tècnic de l'Hospi.

CD OLÍMPIC - CENTRE D'ESPORTS L'HOSPITALET
Diumenge, 20 de març - 17:00 hores - Murta
Jornada 30 - Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B

Possible onze de l'Olímpic: Diego, Escobar, Julio, San Julián, Mendoza, Cifo, Rifaterra, Luismi Loro, Adrià Granell, Vaquero i Samu.

Possible onze de l'Hospi: Aulestia, Dani Fernández, David López, Sierra, Marc Vales, Miki Muñoz, Tià Sastre, Christian Alfonso, Corominas, Puerto i Gerard Oliva.

Àrbitre: Antonio Artacho Cobo (Andalusia).



I el preu de la Murta és mitja salvació. La 30a jornada de Lliga al grup 3 de Segona Divisió B no va començar massa bé, ahir divendres, amb la victòria de l'Atlético Levante, 18 jornades després, per 1-2 al camp del Valencia Mestalla. Si d'alguna cosa en sap, Toni Aparicio, és de Segona B, més enllà que aconsegueixi la permanència amb el filial granota, el d'Énguera ha canviat la cara d'un equip que semblava desnortat fa qüestió de tres setmanes. Una nova amenaça per l'Olímpic i, sobretot, per l'Hospi, que està classificatòriament millor que els de Xàtiva però que, al cap i a la fi, ens preocupa més que no pas el quadre valencià. Demà a la Murta, on els últims anys ens hem jugat un títol de Lliga o l'accés a la Copa del Rei, els de Cifuentes buscaran un triomf que certifiqui mitja permanència, pel que suposaria enllaçar el segon triomf consecutiu però, sobretot, per deixar els valencians vuit punts per sota a la classificació. Puntuar tampoc no seria mal negoci, sempre valorant els marcadors dels altres rivals (hi ha un Pobla-Llosetense dramàtic) i perdre... doncs significaria, molt probablement, tornar a la situació de fa quinze dies amb el condicionant que el següent rival és el Cornellà i no pas l'Eldense. Demà, sense Sánchez Alba, l'equip hauria de confiar en el seu caràcter per igualar la intensitat que, se suposa, l'Olímpic imprimirà des del primer minut de partit.

De fet, no cal esperar una altra cosa dels xativins, que dissabte passat patien una rebregada important al camp de l'Espanyol B. Derrota per 4-0, la més abultada des que van tornar a Segona B fa cinc anys, que reenviava els de Raúl Garrido a la zona de descens. Temporada més que discreta de l'Olímpic, que mai no ha trobat la regularitat necessària i que ha acusat, com l'Hospi, el pèssim rendiment com a local; amb 13 punts de 42 possibles, l'Olímpic és el pitjor equip a casa de la categoria (ho era l'Hospi abans de vèncer l'Eldense) i amb 17 gols en 28 partits (descomptem l'1-0 futbolísticament fictici contra Huracán), els de la Costera també són l'equip menys golejador de la categoria (empatat amb el Compostela al grup 1). Dos factors importants que expliquen la delicada situació que travessa el rival de demà de l'Hospi. Per sort seva, Raúl Garrido recupera efectius per rebre l'Hospi: Javi Navarro podria tornar a una llista on també hi haurà Álex Vaquero i San Julián, que es van perdre el duel contra l'Espanyol B per sanció. L'única baixa segura és la de Pepín, amb una lesió de llarga durada.

Més s'ha hagut d'escarassar Martí Cifuentes per dissenyar la llista de 16 homes que viatjaran avui mateix cap a Alcoi, on l'equip vetllarà armes per reconquistar un feu que fa dues temporades va ser sinònim d'eufòria, celebració i unió riberenca. Els temps canvien i demà l'Hospi, com apuntàvem a la prèvia, buscarà tornar amb quelcom de positiu de Xàtiva. El tècnic riberenc haurà de fer canvis obligats a l'onze per culpa de les baixes dels sancionats Savall, Prior i Cristian Gómez. En canvi, Cifuentes recupera Dani Fernández, novetat en la convocatòria juntament amb els defenses Aleix Coch i Héctor Rodríguez, ja recuperat dels seus problemes físics. Com ja és habitual, els més joves han estat els descartats: Guillem Castell, sense minuts des de la derrota a Vila-real fa dos mesos, Jonathan Toledo i Agus Giaquinto es queden a casa. La gran novetat en l'onze podria ser la titularitat de Marc Vales, ja que Cifuentes no podrà comptar ni amb Prior ni amb Savall per actuar a l'eix de la defensa. Tampoc cal descartar el retorn a l'onze de Gerard Oliva en un partit on les accions d'estratègia tindran un pes important

18/3/16

#FutboLH | Prèvia 19 i 20 de març

Dos derbis concentren l'atenció mediàtica al futbol territorial hospitalenc en aquest cap de setmana previ a la Setmana Santa, en aquesta jornada abans de l'última aturada de la temporada. Una aturada que servirà per agafar forces de cara a un tram final de Lliga en què alguns equips hauran de seguir perfilant els seus objectius, per bé que alguns ja tenen la feina gairebé feta (cas de la majoria d'hospitalencs a Quarta Catalana) i només miraran de guanyar partits per progressar a la classificació. En canvi, les dues cites de dissabte amaguen objectius ambiciosos per dos dels equips. Per ordre cronològic (dissabte, 16:00 hores), el primer derbi es viurà a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet, on l'Hospi disputarà la primera de les dues finals que li queden per assolir l'ascens a Tercera Catalana. La primera pedra al camí serà el filial de la Unificación Bellvitge, que a la primera volta ja va posar les coses ben difícils (els de Tostado només van poder guanyar per la mínima i de penal). La Uni B és desena amb 17 punts però només ha aconseguit dues victòries sobre el terreny de joc, ambdues contra un filial de La Florida B que es troba tan sols dos punts per sota. Per la seva banda, l'Hospi és segon a tres punts del Sarrià B i, tal com recordàvem dimecres passat, si guanya la Uni B i la PB Barcino dintre d'un mes, s'assegurarà l'ascens a Tercera Catalana.

Una categoria, la Tercera Catalana, on milita el Santa Eulàlia i d'on vol escapar el Pubilla Casas, l'únic dels quatre hospitalencs amb opcions reals d'aspirar a la segona plaça en aquest grup 10. Demà, a partir de dos quarts de set de la tarda, els de Miki Rodríguez i els de Manuel Díaz se citaran al Municipal de Santa Eulàlia. Els locals, molt minvats per la pèssima actuació arbitral de diumenge passat al camp del Catalònia, volen plantar cara a un Pubilla que a la primera volta va golejar el Santa per 4 a 0. Actualment, els blanc-i-blaus es troben a quatre punts del Dinàmic, segon classificat, de manera que el marge d'error és mínim per arribar al tram final de la Lliga amb unes mínimes aspiracions d'allargar la temporada dues setmanes més i poder aspirar a retornar a Segona Catalana. Per la seva banda, al grup 4 i al grup 11 la Florida i el Can Pi tenen compromisos ben importants per redreçar el rumb: la Flori té un partit clau al camp del Canyelles B, equip que marca la referència de descens i que té set punts menys que els riberencs. Per la seva banda, diumenge a les 4 el Can Pi rebrà la visita de la Guineueta B, un rival complicat que caldrà superar per beneficiar-se del duel directe que disputen la Catalana i l'APA Poble Sec, primer i segon classificats, respectivament.

També serà una jornada important (i molt) per als dos equips de Segona Catalana, que entren en la recta final del Campionat amb la permanència com a objectiu. Especialment dramàtic pot resultar el duel entre la Unificación Bellvitge i el Begues, perseguidor immediat dels de José Moreno, cinquens per la cua i que no guanyen a la Feixa Llarga des de fa molt (massa) temps. Per la seva banda el Gornal també actuarà com a local però ho farà l'endemà, diumenge (12:00 hores) tot rebent un San Mauro que és novè amb 33 punts, els mateixos que els de Javi Santisteban. Nova oportunitat d'or per sumar i allunyar-se de forma important de la zona de descens a Tercera Catalana.


17/3/16

García Ballesteros dirigirà l'Hospi-Cornellà

El Comitè d'Àrbitres ha designat el riojà Eduardo García Ballesteros per xiular el partit entre el CE L'HOSPITALET i la UE Cornellà, corresponent a la 31a jornada del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B que se celebrarà el proper diumenge 27 de març (5 de la tarda) a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet. Setena temporada (sisena consecutiva) d'aquest col·legiat adscrit al col·legi de la Rioja, nascut l'any 1985 i que ha dirigit en quatre ocasions el CE l'Hospitalet. El balanç, però, no és massa positiu: dos empats (contra l'Olímpic, 0-0, el maig de 2013 i al camp de l'Espanyol B, 2-2, l'abril de 2014) i dues derrotes a Andorra (1-0, novembre de 2011) i a Olot (2-1, setembre de 2013). Al Cornellà només l'ha arbitrat en una ocasió, el passat curs, en una derrota davant l'Espanyol B per 1 gol a 3. Enguany, cinc victòries locals, una de visitant i dos empats en els vuit partits que ha dirigit des que es va estrenar el passat mes d'octubre; dos futbolistes expulsats i 5,4 grogues de mitjana.

ÀRBITRES | Designacions | Jornada 31
Llosetense - Barcelona B | Lax Franco (Múrcia)
Reus Deportiu - Badalona | Monter Solans (Aragó)
Lleida Esportiu - Sabadell | Espasandín Cores (Galícia)
Villarreal B - Atlètic Balears | Hernández Lorenzo (la Rioja)
Alcoyano - Mestalla | Usón Rosel (Aragó)
Hércules - Eldense | Juan Luís Pulido Santana (las Palmas)
Olot - Olímpic | Ortiz Arias (Madrid)
Espanyol B - Pobla de Mafumet | González González (Tenerife)