Etiquetes

29/12/13

#2bg3 All-Star. Segona part

Recorda l'equip #1 | Hi ha pocs moments millors que la finalització de la primera part d'un campionat per a fer balanç. Si a més, aquest final coincideix amb l'aturada nadalenca, amb dues setmanes de descans familiar i rumorologia sense fonament, aquests balanços es converteixen en un clàssic del període, entre torrons i polvorons. Sovint s'aprofita per triar el millor de l'any; bé, si fóssim a Islàndia, Suècia o en un país on la competició futbolística té l'any natural com a base seria comprensible. A Espanya, es fa difícil comparar entre dues temporades diferents, entre jugadors que han tingut diferents companys, que han actuat en categories diferents... Per tant, al Blog hem optat per fer balanç, únicament, de la primera part de la temporada al grup 3 de Segona Divisió B. Fa uns dies obríem les votacions per escollir el millor gol de la primera volta. Avui, aprofitarem per proposar dos onzes de qualitat, 22 jugadors que segons el nostre modest parer podrien actuar en un hipotètic partit de les estrelles del grup 3 de Segona Divisió B. Hem buscat tot tipus de perfils, però sobretot, hem recorregut a sensacions després de veure'ls jugar, al camp, per televisió o mitjançant resums, i no per la fredor de les xifres. Comencem, avui divendres, amb la primera part: l'equip #1.

Equip #2
BANQUETA | Nico López / Guillem Llaneras (ATB).

Si el cos tècnic encarregat de dirigir l’equip #1 era el del líder, difícilment podríem optar per l’equip #2 per algú que no fos Nico López & Co. La temporada de l’Atlètic Balears, amb un pressupost modest, no deixa indiferent ningú. S’ha retrobat bona part del cos tècnic que va ascendir el Constància fa dos anys, amb Nico López com a cap visible i Guillem Llaneras i Andreu Llistó com a ajudants. La clau: el coneixement del grup i de la gestió del vestidor. Compromís, solidaritat i, sobretot, un enorme aprofitament dels recursos d’una entitat acostumada als sous milionaris les darreres temporades. Enguany, amb una recepta antagònica, de “ca nostra”, l’Atlètic ja té lligada la permanencia a mig campionat.

PORTERIA | Francis (OLÍ).

Si alguna cosa hi ha en aquest grup són bons porters: Rangel, Paco, Craviotto, Marcos, Toni Texeira, Xavi Ginard… però només en podíem triar dos i, a banda de Morales, la ratxa de 8 partits invictes a la Lliga li ha valgut l’oportunitat a Francis. El malagueny segueix guardant a pany i forrellat la porteria d’un Olímpic que després d’un inici de Lliga dubitatiu en l’aspecte defensiu, ha recuperat el segell dels xativins des que van recuperar la Segona B. Francis és la personalització d’una trama defensiva amb Peris, Pepín, Mendoza i Alcázar com a actors habituals i que tampoc se sol resentir quan entren els Alcázar o Pablo Revert.

DEFENSA | Gayá (VME), Moyano (L’H) i Socias (REU).

Imatge: Sergio Sanz
Com si fóssim el Joan Francesc Ferrer ‘Rubi’ dels inicis, dibuix de tres pel que fa a la línia defensiva, amb dos centrals i un lateral. El darrer, el més jove, un José Luís Gayá que és part del futur del València Mestalla. Lateral esquerre polivalent (també pot actuar més avançat), Gayá ha estat internacional amb les seleccions espanyoles inferiors i ja ha debutat amb el primer equip a l’Europa League contra el Kuban Krasnodar (l’any passat va fer-ho contra el Llagostera a la Copa del Rei). Per complementar el futur de Gayá, experiència i savoir faire amb dos catalans experts a Segona B: Isma Moyano i Enric Socias. Gayá ha estat la nostra tria per la capacitat que té, malgrat que d’altres jugadors com Enric Pi (lateral a casa, atacant a domicili), Óscar Sierra, Valentín, Clerc o fins i tot el constancier Jaime Hernández també han fet una bona primera volta més enllà del paper col·lectiu dels seus conjunts.

Imatge: Sergio Sanz
El central del Reus és un dels pocs jugadors que ha disputat tots els minuts de la Lliga. 19 partits que amplien a 371 el total de partits disputats a Segona B. Bona gestió de les situacions al llarg d’un partit com demostra la seva mitjana de 6,1 grogues per temporada (amb gairebé 33 partits de mitjana per curs) i només 5 expulsions. Enguany, la defensa reusenca té en Socias i Ñoño els seus elements indiscutibles, juntament amb Jaume Sobregrau i Carlos Quesada. Socias i Moyano comparteixen sobrietat i bona col·locació; no destaquen per una gran rapidesa però la seva experiència els ajuda a ser en el moment i lloc adequats. El central de l’Hospi porta vuit temporades consecutives disputant més de 30 partits: allunyat de lesions i en bona forma física, Moyano forma amb Manu Viale la parella de centrals de l’Hospi. Això sí, veu més targetes que Socias (enguany n’ha vist 5, ja), tot i que amb el pas dels anys ha aconseguit reduir-ne el promig.

MIG DEL CAMP | Rifaterra (OLÍ), Andy (LEV), Pitu (LLA) i Portu (VME).

Tampoc és que acumular quatre pivots tingui massa lògica. O sí. Total, hi ha entrenadors amb títol que fan coses més rares. De nou, tractem de conjugar experiència i joventut, veterania i futur amb portes per obrir. Dos clubs clàssics i dos filials. Per començar, com no, l’avi de #2bg3, Edu Rifaterra. Als seus 39 anys ‘Rifa’, el capi de l’Olímpic, segueix recorrent els camps de Segona B amb prou èxit. Un habitual en l’execució de l’estratègia de l’equip d’Aparicio, Rifaterra encara té corda per alguna temporada més: excel·lent estat físic, bona lectura de les situacions del joc i extensió del cos tècnic en un bloc ‘fàcil’ de gestionar per la seva experiència i coneixement de la categoria. 16 anys menys té Andy Rodríguez, màxim golejador del Levante B aquesta temporada. El granadí és l’encarregat de picar els penals al filial granota, però també destaca per la seva facilitat a l’hora d’executar serveis de falta i pel seu bon cop de pilota. A diferència de Rifaterra, Andy té un peril més ofensiu que no pas el migcampista navarrès.

I com que ens agraden els gols, i sobretot si són espectaculars, poques tries millors que Pitu per cobrir aquest capítol. Esquerra de seda que acumula ja cinc gols aquesta temporada; els xuts llunyans i les faltes són la seva especialitat, però el saltenc també és el culpable de l’acció d’estratègia per excel·lència del Llagostera: córner picat al primer pal. Així han arribat un nombre important de gols blaugrana en aquesta primera volta. Un bon relleu generacional de Pitu podria ser el murcià Cristian Portugués, més conegut com a Portu. Juga al Mestalla, on només s’ha perdut 10 minuts de joc aquesta temporada (a banda dels dos partits en què ha estat sancionat). Capaç d’agafar les regnes de l’equip quan les coses van mal dades, la discreta temporada dels valencianistes impedeix Portu lluir les seves millors qualitats: bon organitzador, tant en contracop com en possessió, capaç d’accelerar el joc d’atac de l’equip en un conjunt amb una davantera titular demolidora.

DAVANTERA | Nahuel (VIL), Rayco (ALC) i Florin (ATB).

Si fem una ullada als darrers 20 anys de futbol espanyol, probablement un dels clubs “dignes d’admirar” sigui el Villarreal. Més enllà de la plantilla professional, els groguets han aconseguit crear una estructura de base que a la llarga ha aconseguit assortir el primer equip. Curiosament, els tres integrants de l’equip #2 tenen a veure amb els filials groguets. De fet un d’ells, l’argentí Nahuel, encara hi juga: és una de les sensacions de la temporada a Segona B... amb tan sols 17 anys acabats de fer. Fa uns mesos, al Blog de l’Hospi, ja dedicàvem un dels articlessetmanals a la seva figura i al seu prometedor futur. És un dels golejadors més precoços de la història de la Segona Divisió B i aquest curs ja n’ha anotat cinc amb el filial groguet; màxim golejador de l’equip juntament amb Juanto i Cámara.

Imatge: Lluc Martorell
Complementen la tríada atacant d’aquest cap un canari i un romanès. De Miranda a Alcoi: trajecte de Rayco García, davanter de l’Alcoyano. Amb 26 anys, el de Las Palmas és el màxim golejador dels de David Porras, far atacant d’un bloc defensivament sòlid i tímid numèricament parlant en l’aspecte atacant. Rayco, que pot actuar com a mitjapunta, s’ha destapar actuant com a referència, fent parella amb Pedro Conde; sis gols ja pel de Las Palmas, gairebé el 30% de gols de l’equip). També porta sis gols Florin Andone, màxim realitzador de l’Atlètic Balears juntament amb Xisco Hernández. El romanès, però, no n’ha fet cap de penal. És un autèntic corcó per a les defenses rivals: ràpid i intens, el seu instint golejador és l’essència del caràcter d’un dels equips revelació del Campionat. Florin ja va debutar a Segona B amb el Castellón fa tres temporades; ara, als 20 anys, vol reivindicar-se després que el Villarreal decidís cedir-lo a l’entitat palmesana durant tota aquesta temporada.

Innocents pel #futbolcat 2013

Nosaltres som els primers que trobem que això de les innocentades és força infantil. Però ja ho som, d'infantils. I tradicionals. Per quart any consecutiu no podíem faltar a la cita del 28 de desembre amb el fals acord de col·laboració amb la John Clarkson Foundation que, fins on sabem, encara no existeix. D'altres clubs i mitjans s'ho van currar una mica més, amb noticies mig creïbles, amb fotomuntatges... Com cada any, també, repassarem alguna d'aquestes innocentades, tant pel que fa al grup 3 de Segona Divisió B com pel que respecta al #futbolcat. Al final, podreu repassar les innocentades de 2010, 2011 i 2012. Ah: el partit de bàsquet que van jugar ahir els jugadors de l'Ontinyent no era cap broma. Els elogis d'Andreu Subies cap a Gerard López i la seva tasca "federativa", sembla que tampoc... Caps verds...

UE LLAGOSTERA - El cap de premsa del Llagostera Jordi Gastó ens va delectar amb una innocentada amb cert toc friki, minoritari, d'aquelles que ens agraden. Segons el club blaugrana, el Llagostera havia tancat un acord amb un equip de les Illes Fèroe, l'HB Tórshavn, per jugar un partit internacional a terres feroeses, tal com s'havia acordat en un viatge previ fet per una expedició del Llagostera a l'arxipèlag atlàntic.

ATLÈTIC BALEARS - El segon classificat de #2bg3 va tirar de muntatge fotogràfic per il·lustrar la noticia de la reforma de l'Estadi Balear. L'enllaç ha estat retirat, però al compte oficial del club a Twitter encara en podreu veure la imatge.


CE EUROPA - A la web de l'Europa, l'encarregat de colar la innocentada era el seu cap de premsa, Àngel Garreta, que ens presentava la peculiar portada del FIFA Manager 14 amb el tècnic escapulat, Pedro Dólera, a la seva portada. A més, ampliava dins el cos de la notícia la informació amb les diferents peculiaritats del joc en clau gracienca, com ara l'opció de triar respostes de Dólera a la sala de premsa, escollir periodistes a l'hora de fer preguntes, etc

CF GAVÀ (Blog) - Un altre clàssic dels 28 de desembre és el Blog del CF Gavà, protagonista de la innocentada 2013. El seu autor, Havok, havia estat detingut per manipular els jugadors gavanencs a partir del seu blog i, així, apostar diners en diverses cases d'apostes per acabar traslladant el premi a paradisos fiscals.

UDA GRAMENET (Blog) - El blog que dirigeix el company Rusadir feia arribar als seus lectors la noticia de la fusió entre tots els clubs de futbol de Santa Coloma de Gramenet per enfortir tant els primers equips com el futbol base. Ho feia, a més, amb un muntatge simulant la notícia publicada a Mundo Deportivo.

Recorda l' "Innocents pel #futbolcat 2012"

28/12/13

Acord de col·laboració entre la John Clarkson Foundation i el Blog de l'Hospi

El Blog de l’Hospi comptarà a partir del proper 1 de gener amb un nou patrocinador per tal de contribuir a la supervivència d’aquest espai, que tot i partir amb una base altruista necessita, com gairebé tothom, una injecció econòmica per continuar amb la seva activitat. En aquest sentit, el departament de màrqueting d’aquest mitjà, encapçalat per Cristian García, ha tancat recentment un acord amb la John Clarkson Foundation (JCF), una fundació de recent creació, que porta el nom de l’exentrenador de l’Ontinyent, John Reid Clarkson i, que pretén servir d’enllaç entre els clubs de futbol modest i els joves futbolistes sense capacitat econòmica però amb ganes i qualitat per seguir jugant a futbol. La JCF, que ha iniciat la seva activitat als comtats de Cornualles i Devon, al sudoest d’Anglaterra, obrirà també dues delegacions a Espanya, amb seu a Barcelona i a València.

D’acord amb els valors que comparteixen el Blog de l’Hospi i la John Clarkson Foundation, la direcció d’aquest mitjà ha vist en aquesta aliança la millor possibilitat per ajuntar la injecció econòmica necessària i l’oportunitat de contribuir a sumar en un engrescador projecte que cuidi la base i els sectors més desfavorits de la societat mediterrània. Així, el departament de màrqueting del Blog ha rebutjat d’altres ofertes, com ara la patrocinar cotnes: “La veritat és que vam veure que hi havia altres mitjans del #futbolcat que oferien patrocinar cotnes, però si som sincers vam haver de mirar al diccionari què volia dir la paraula, igual que ‘festucs’ o ‘escopinyes’”. Multinacionals com Ikea, Alain Afflelou o Bar Vicky’s, també han negociat amb aquest espai, però finalment l’opció de la JCF ha estat la més votada pel Consell Directiu del Blog de l’Hospi per majoria absoluta: 1 a 0.

Una de les raons per tancar l’acord amb la JCF és el fet que, en anglès, tot sona millor encara que després la qualitat sigui la mateixa: “CEO, Community Manager, Gangbang, Choucroute... tot sona més modern en anglès, just el que necessitem”. Amb l’aportació econòmica de la John Clarkson Foundation, el Blog de l’Hospi podrà actualitzar els mitjans de què disposa. En aquest sentit, al llarg del mes de gener actualitzarà la versió del Paint que utilitza el departament de fotografia, imatge i tonteries que dirigeix amb mà de ferro Cristian García. “Ens haurem d’estrènyer tots els cinturó: de totes maneres, com que no hi ha cap periodista a la redacció, tampoc no passaria res. Pitjor són els que es venten d’acumular periodistes i no poden ni pagar la seva feina”. En un altre sentit, l’opció de comprar un pack de 1.000 followers a Twitter també entra dins de les operacions, tot i que probablement la compra es faci coincidir amb el període de rebaixes “per tal que surti més barat”.

27/12/13

#2bg3 All-Star. Primera part

Hi ha pocs moments millors que la finalització de la primera part d'un campionat per a fer balanç. Si a més, aquest final coincideix amb l'aturada nadalenca, amb dues setmanes de descans familiar i rumorologia sense fonament, aquests balanços es converteixen en un clàssic del període, entre torrons i polvorons. Sovint s'aprofita per triar el millor de l'any; bé, si fóssim a Islàndia, Suècia o en un país on la competició futbolística té l'any natural com a base seria comprensible. A Espanya, es fa difícil comparar entre dues temporades diferents, entre jugadors que han tingut diferents companys, que han actuat en categories diferents... Per tant, al Blog hem optat per fer balanç, únicament, de la primera part de la temporada al grup 3 de Segona Divisió B. Fa uns dies obríem les votacions per escollir el millor gol de la primera volta. Avui, aprofitarem per proposar dos onzes de qualitat, 22 jugadors que segons el nostre modest parer podrien actuar en un hipotètic partit de les estrelles del grup 3 de Segona Divisió B. Hem buscat tot tipus de perfils, però sobretot, hem recorregut a sensacions després de veure'ls jugar, al camp, per televisió o mitjançant resums, i no per la fredor de les xifres. Comencem, avui divendres, amb la primera part: l'equip #1.

Equip # 1
BANQUETA | Lluís Carrillo / Oriol Alsina (LLA).
Ara potser seré incoherent. Al futbol hi ha la dèria d'individualitzar els èxits i separar-los del treball grupal. Al final, sense deu companys un jugador és insignificant. El mateix passa amb els entrenadors: sovint escollim el cap de cartell, però el darrere hi ha un cos tècnic, cadascú dedicat a una parcel·la concreta de feina que contribueix a l'èxit (o fracàs). N'és un clar exemple un Llagostera on Oriol Alsina és la cara mediàtica però on Lluís Carrillo i, també els Salavedra, Coll o Bardera (fins i tot el César, delegat). Tots ells tenen part de culpa, compartida amb els futbolístics, de la temporada que s'estan 'cascant' els blaugrana.

PORTERIA | José Miguel Morales (STA).
Juntament amb David Rangel, Morales és el porter més veterà del grup 3 de Segona B. Com els vins, el porter català millora amb el pas dels temps i les seves intervencions en aquesta primera volta han salvat el seu Sant Andreu de passar el Nadal, probablement, en zona de descens. Les seves actuacions contra Llagostera, Hospi, Huracán o Atlético de Madrid són la prova que als seus 37 anys (va fer-los per Sant Esteve), Morales encara té molta corda per endavant.

DEFENSA | Joan Vich (ATB), Canelada (STA), Amarilla (HUR) i Charlie (ILI).
Si alguna paraula defineix els carrils d'aquest equip és 'compromís'. Joan Vich i Rubén Canelada són l'ànima dels seus equips, Atlètic i Sant Andreu. Rèdit diferent a la classificació, però la passió i l'empenta que transmeten tots dos laterals els fan mereixedors d'aquest reconeixement. Darrera Vich hi ha una història de superació, d'un jugador que ha aconseguit fer-se un lloc en el futbol semiprofessional quan l'edat semblava tancar-li més portes. L'any passat ja va ser peça important a Inca i enguany Nico López ha sabut confiar en Vich per fer-lo partícip de la gran temporada balearica. Titular indiscutible, comparteix la condició de maratonià amb Canelada. Però 'Gareth' Vich i 'Gattuso' també comparteixen els gols salvadors sobre la campana; el palmesà, per exemple, va ser el culpable de l'única derrota del Llagostera en aquest campionat. Canelada, per contra, va aconseguir amb dos grans xuts donar el triomf al Sant Andreu contra Huracán (2-1) i salvar la imbatibilitat al Narcís Sala contra l'Hospi (2-2).

Dos laterals de garanties per un eix defensiu que conjuga l'experiència del paraguaià Roberto Amarilla amb el prometedor futur de l'anglès Charlie I'Anson. A Amarilla no el descobrirem ara: rodamón del futbol, des de fa tres anys és un dels baluarts d'Huracán. Defensa contundent, expeditiu, Amarilla ha explotat a Manises la seva faceta golejadora gràcies al pes que tenen les accions d'estratègia per als valencians. Enguany, són tres els gols que ha marcat el paraguaià; un total de 13 en dues temporades i mitja amb Huracán. 32 anys que contrasten amb els 20 de Charlie Ianson, central i capità de l'Elche Ilicitano. De fet, l'anglès ja ha debutat amb el primer equip (va jugar el partit complet contra l'Espanyol al Martínez Valero).  No és un defensa excessivament alt (1m81) però sí ràpid i hàbil, precís. Aporta seguretat a una defensa especial com és la d'un equip filial, qualitat que ja li ha valgut fer el salt amb el Primer Equip.

DOBLE PIVOT | Pol (L'H), Jordi López (LLA).
Si 12 anys separen els dos components de l'eix defensiu, la diferència només es redueix en un any en el cas del doble pivot. El formen Pol Llonch, tota una garantia de futur i que duu tres temporades a ple rendiment a l'Hospi i un Jordi López que després de voltar per cinc lligues diferents ha tornat a casa per retrobar sensacions. Seu va ser elgol del primer triomf del Llagostera a domicili, a Alcoi. Punt d'enlairament per als blaugrana. El mèrit per al migcampista vallesà ha estat adaptar-se a una categoria de poca llum i taquígrafs, a superfícies i dimensions allunyades del futbol d'elit. Un futbol d'elit al qual pot arribar (i sobrat) Pol Llonch. És el 'Polmó' d'un Hospi que se sent alliberat quan Llonch està al seu màxim nivell. 90 minuts de pressió incansable, curses amunt i avall, presència arreu del terreny de joc. Només li ha faltat un gol (ha estat a tocar en els últims dos partits de l'any) per cloure una gran primera volta a nivell personal i que marca de forma decisiva la dinàmica guanyadora de l'Hospi de Kiko Ramírez.

EXTREMS | Aridai (L'H), Adrià Granell (HUR).
Potència i velocitat, força i gol per cobrir les bandes atacants d'aquest equip #1. Adrià Granell va explotar ja fa alguns cursos a l'Alcoyano, explosió que li va valer el fitxatge per l'Albacete. Presència el primer any i mig, menys participatiu el curs passat, Granell vol reivindicar-se a Huracán. Fins ara, la discreta temporada dels valencians ha impedit que Granell llueixi tot el seu potencial. Un potencial que ha tret a passejar Aridai Cabrera en les darreres jornades. Amb 7 gols, l'extrem de l'Hospi ja ha igualat la seva millor marca al futbol sènior... quan tot just hem arribat a la primera volta. Jugador únic, Aridai està marcant la diferència en un Hospi en constant creixement. Força, potència, velocitat i capacitat de desbordar que en els darrers partits ha aconseguit culminar amb el seu idili amb el gol. Un cop l'equip ha guanyat en confiança, també Aridai ha crescut en paral·lel al seu CE l'Hospitalet, demostrant el que ja va oferir fa uns anys quan defensava la samarreta del Mallorca B.

DAVANTERS | Cristian Herrera (ILI) i Mata (LL.E).
Hem optat pel més fàcil: els dos màxims golejadors del grup 3 de Segona Divisió B. L'any passat ho eren Roger Martí i Sergio Cirio i enguany, Cristian Herrera i Mata. L'un ja viu a cavall del Primer Equip i l'Ilicitano; l'altre, Mata, constantment rodejat dels rumors d'interès d'equips de superior categoria que només difuminen la clàusula que el lliga al Lleida Esportiu. Entre tots dos sumen 22 gols i, sobretot, instint assassí cara al gol. En el cas del punta canari, que també ha estrenat compte golejador a la Lliga BBVA amb l'Elche, una de les seves grans virtuts és el desquilibri, la superioritat en els u contra u. En el cas del punta madrileny, Mata reuneix més aviat les característiques d'un davanter clàssic, amb rematada i capacitat de definir.

26/12/13

Fernández Brito xiularà l'Hospi-Mestalla

El col·legiat tinerfeny Pablo Fernández Brito serà l'encarregat de dirigit l'encontre corresponent a la 20a jornada del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B que enfrontarà a l'Estadi el Centre d'Esports l'Hospitalet i el València Mestalla el proper diumenge 5 de gener a partir de les 12:00 hores. Nascut a la Laguna el 29 de setembre de 1989, aquesta és la segona temporada de Fernández Brito com a col·legiat de Segona Divisió B. Després d'únicament dues temporades a Tercera, l'estiu de 2012 Fernández Brito aconseguia ascendir a Segona B. Compta amb tres precedents amb l'Hospi: dos el curs passat (derrota a Xàtiva per 1-0 i victòria a l'Estadi contra el Sant Andreu per 2-0) i el Prat 0-5 l'Hospitalet del passat 10 de novembre. Serà el segon cop que xiuli un partit als valencians; l'únic precedent és l'Atlètic Balears 1-1 Mestalla de la passada temporada. Enguany ha xiulat set partits a Segona B amb un balanç de dos victòries locals, dos empats i tres triomfs visitants; ha mostrat 34 grogues (4,86 per partit) i ha expulsat dos jugadors, tots dos amb vermella directa.

Designacions arbitrals | 20a jornada #2bg3
Ilicitano-Levante B | Cuadra Fernández (Illes Balears)
Villarreal B-Llagostera | Mateo Montañés (Aragó)
Huracán-Reus | Ripoll Solano (Illes Balears)
Lleida Esportiu-Nàstic | Hermosilla Alaña (la Rioja)
Prat-Badalona | Rezola Etxeberría (Euskadi)
Espanyol B-Olot | Gorostegui Fernández Ortega (Euskadi)
Sant Andreu-Alcoyano | Pulido Santana (las Palmas)
Atlètic Balears-Olímpic | Muñoz Piedra (Madrid)
Ontinyent-Constància | Monter Solans (Aragó)

24/12/13

Tria el millor gol de la primera volta #2bg3


No és una tradició però treballarem per aconseguir que ho sigui. Aprofitant l'aturada de nadalenca, obrim de nou el concurs per triar el millor gol d'aquesta primera volta al grup 3 de Segona Divisió B. Tercera edició d'aquest concurs, que compta amb Dani Fernández (Alcoyano 2010-11) i José Luís Morales (2012-13) com a vencedors (no hi va haver concurs la temporada 2011-12). La mecànica del concurs és ben senzilla: vaig fer una primera preselecció de 40 gols dels 435 gols que s'han marcat en aquesta primera volta al grup 3 de Segona B. Aquesta primera selecció s'ha vist reduïda a la meitat amb la intenció d'equilibrar la selecció pel que fa a jugadors i equips representats però, sobretot, pel que fa al tipus i factura dels gols. D'aquesta manera, podem trobar fins a cinc estils diferents de gols, cadascun amb les seves característiques, i 20 golejadors diferents que representen 14 dels 20 equips que formen el grup 3 de Segona B.

Un cop feta la selecció de 20 gols (evidentment discutible), és el vostre torn per votar. Podreu fer-ho fins les 23:59 hores del proper 1 de gener i tan sols haureu de donar 3, 2 i 1 punt als tres gols que, segons vosaltres, hagin estat els millors d'aquesta primera volta. Us suggerim diferents formes d'emetre els vostres vots:

1 - A Twitter amb els noms i puntuació dels tres golejadors acompanyats del hashtag #2bg3 o #millorgol2bg3
2 - També a Twitter, mitjançant un missatge privat a @somdelhospi
3 - Enviant un correu electrònic a elblogdelhospi@gmail.com
4 - Mitjançant un comentari al final d'aquesta entrada.
5 - Si teniu qualsevol altre suggeriment pel que fa a la manera de votar, mentre arribin els vots...

Al final de l'entrada podreu veure els videos de les altres edicions del "Millor gol de la primera volta #2bg3". Espero la vostra participació per trobar el nou successor de José Luís Morales. I de pas, aprofitar per desitjar-vos a tothom on feliç Nadal, una bona entrada d'any i reinicidir en l'agraïment pel vostre seguiment un altre any (i ja en van quatre i mig). Vamos!!

El millor gol de la primera volta #2bg3 - Edició 2012-2013

El millor gol de la primera volta #2bg3 - Edició 2010-2011

23/12/13

Resum | Futbol Base, 21 i 22 de desembre

Cadet A
Bona cloenda de l’any per part dels equips del Futbol Base del Centre d’Esports l’Hospitalet. Balanç de 9 victòries, 5 empats i tan sols 4 derrotes, a banda dels quatre equips que no van disputar partit de Lliga; el Prebenjamí, per exemple, va capgirar l’amistós contra les Corts i va guanyar per 2-5). Sens dubte, el gran protagonista del cap de setmana va ser el Cadet A d’Edu Cervero, que va completar una setmana gairebé perfecte derrotant contra pronòstic el fins dissabte líder, l’Espanyol B. Els riberencs van sorprendre els blanc-i-blaus a la Dani Jarque guanyant-hi per 1-3 amb dos gols d’Édgar Parra i un d’Álex Rubiras. Victòria cimentada gràcies al contracop riberencs i al bon partit de Walter, que va dur de corcoll la defensa local, en una bona segona part d’un Hospi que ja és líder del grup 4 de Preferent Cadet, avantatjant en un punt el Badalona, que va vèncer per 0-7 el Josep Maria Gené. Els riberencs, únic equip invicte del grup (només comparteix l’honor amb Atlètic Segre i Barcelona B en tota la categoria), rebran el Cornellà B quan tornin de l’aturada nadalenca.

Juvenil B
Pel que fa als juvenils, la jornada va ser prou bona. El Juvenil A va empatar en un derbi complicat a la Feixa Llarga (2-2), on la Uni va posar les coses difícils als d’Ángel Berastain, que igual que podrien haver encaixat el 3-1, van tenir opcions de guanyar després que Iban Salvador empatés el partit en col·laboració amb un defensa local. L’Hospi es manté a dos punts d’un Lleida Esportiu que va empatar sense gols al camp del Mercantil. Per la seva banda, el ‘B’ i el ‘C’ van repetir guarisme: 4-1. El Juvenil B de Rafa González va derrotar el Santa Eulàlia per 4-1 amb un doblet de Ricard Fernández; l’equip és sisè, encara lluny del líder. Qui si copa la classificació és el Juvenil C, que va derrotar la PB Collblanc Sants per 4-1. Els barcelonins van avançar-se al marcador, però els gols d’Stuart (2), Owono i Rubén Villanueva van certificar el triomf dels de Javi Rodríguez, que mantenen el punt de distància amb el Castelldefels després d’una jornada en què els sis primers classificats van guanyar.

Infantil E
Qui van haver de patir van ser els Infantils B i E. Un gol de Juanmi Moreno al darrer minut va donar els tres punts a l’Hospi davant d’un combatiu Andorra, que jugava amb un home més per l’expulsió del riberenc Carles Batlle. L’equip, però, és manté tercer després de les victòries de Bordeta de Lleida i Sant Cugat. També va patir de valent l’Infantil E. El dia que el seu entrenador, Guti, feia anys, l’equip li va regalar un sofert triomf davant l’Escola Ángel Pedraza. Victòria per 1-0 amb diana de Dani Ramírez que manté l’Hospi en el primer lloc de la taula, amb 30 punts de 33 possibles. Màxim golejador del grup 14 de Segona Infantil i equip menys golejat, l’equip manté la distància de dos punts amb el Celtic, segon classificat.

Marcadors | Futbol Base, 21 i 22 de desembre

Unificación Bellvitge 2-2 JUVENIL A
Resultats | Classificació

JUVENIL B 4-1 Santa Eulàlia
Resultats | Classificació

JUVENIL C 4-1 PB Collblanc Sants 

Resultats | Classificació

Espanyol B 1-3 CADET A
Resultats | Classificació

Cornellà C 4-2 CADET B
Resultats | Classificació

Collblanc-Torrassa 2-3 CADET C 

Resultats | Classificació

Sants 0-2 INFANTIL A

Resultats | Classificació

INFANTIL B 3-2 Andorra 

Resultats | Classificació

INFANTIL C - Arrabal-Calaf 

Dissabte, 28 de desembre - 10:30 hores
Resultats | Classificació

Hermes B 1-1 INFANTIL D

Resultats | Classificació

INFANTIL E 1-0 Escola Ángel Pedraza 

Resultats | Classificació

Unificación Llefià B 3-3 INFANTIL F 

Resultats | Classificació

Espanyol B - ALEVÍ A 

Dimecres, 15 de gener - 18:45 hores
Resultats | Classificació

ALEVÍ B - Espanyol 

Dimecres, 15 de gener - 19:00 hores
Resultats | Classificació

ALEVÍ C 3-6 Sant Gabriel E 

Resultats | Classificació

FP Europa B 3-3 ALEVÍ D

Resultats | Classificació

ALEVÍ E 0-3 Martinenc C

Resultats | Classificació

ALEVÍ F 2-0 Sagrerenc B

Resultats | Classificació

BENJAMÍ A 2-3 Sant Andreu

Resultats | Classificació

PB Villaverde Penitents 1-7 BENJAMÍ B

Resultats | Classificació

Stoitchkov Barcelona 6-6 BENJAMÍ C
Resultats | Classificació

PREBENJAMÍ
Descans
Resultats | Classificació

Resum de la 19a jornada #2bg3

Videoresum #2bg3 | 19a jornada

Detalls #2bg3 | 19a jornada

Amb l’empat (2-2) d’aquest matí (ben d’hora, ben d’hora) al Martínez Valero, la Unió Esportiva Llagostera s’ha proclamat campiona d’hivern del grup 3 de Segona Divisió B. Enhorabona, tot i que el títol sigui honorífic i no serveixi absolutament per a res. Sí ho fa la puntuació, 42 punts que permeten els gironins dir que estan virtualment salvats. I de fet, tenen bona part de recorregut fet per somiar amb la seva primera fase d’ascens a la Lliga Adelante. Com l’Atlètic Balears. 1 punt separa els de Carrillo del conjunt de Nico López, que aquest migdia esmicolava l’Ontinyent (4-0). Cap dels dos entrava en les travesses inicials del sondeig que vam fer a inicis de temporada: un 2,8 apostava per un Llagostera de playoff; un 0% per l’Atlètic. Per això som pobres, imagino. Més números en mà, dels últims 10 campions d’hivern, quatre han acabat aconseguint la Lliga, quatre més van fer playoff i els altres dos (Olímpic 2012-13 i Terrassa 2006-07) van quedar fora dels quatre primers. Més números: gairebé el 66% dels equips que van acabar en playoff la primera volta els últims 11 cursos (29 de 44) van acabar la temporada entre els quatre primers (13 de 16 en els últims quatre anys). Camí fet, però encara lluny de la nova meta per tots equips, convidats sorpresa per la festa que la Segona B prepara per la propera primavera.

Moragón ha aturat el seu 2n penal del curs. Imatge: Diario Franjiverde
42 punts i per un gol tardà no han estat 44. Segurament avui hagi estat el primer dia que un jugador panameny li fa un gol als llagosterencs. A un parell de minuts del 90, Jairo Jiménez situava el 2-2 en un partit acordeònic. 13è gol del killer Cristian Herrera, que després veia com Moragón li aturava un penal, 5è gol de Pitu (9 victòries blaugrana i 2 empats en els 11 darrers partits en què el saltenc ha sucat); 1-2 de Jordi López (tots dos gols enguany a la província d’Alacant) i dues expulsions: de Tarradellas i Barón. Quarta expulsió a Segona B del lateral aragonès, totes quatre contra equips del sud de la Comunitat Valenciana (Gandia, Olímpic, Dénia i Ilicitano). Els blaugrana van ser campions d’hivern fa tres temporades a Tercera, però enguany milloren puntuació, gols marcats i rebaixen la xifra de gols encaixats. Per la seva banda, quart empat consecutiu d’un Ilicitano que cedeix provisionalment la seva plaça noble a un altre filial, el Villarreal B. Caldria comprovar-ho, però probablement no hagi cap partit a la història de #2bg3 que s’hagi jugat més d’hora que aquest (10:00 hores).

Bernat Alomar sabia que era el seu dia. Imatge: Guiem Sánchez / Fútbol Balear
La incertesa que hi ha hagut a Elx ha estat inversament proporcional a la que de Magaluf, on Bernat Alomar ha près protagonisme als primers cinc minuts amb una groga (2’) i un gol (5’). Després, torn per a Xisco Hernández i un doblet que el situa amb sis gols, en ple top10 de màxims golejadors del grup. Amb 3-0 i Vicente Flor expulsat, l’Atlètic ha clos el partit amb el 4-0 definitiu al descompte, amb el segon gol del curs de Sergi Garcia Mut. 41 punts pels de Nico López, que amb aquesta marca igualen les prestacions de l’Atlètic Balears de Siviero, que va fer campió fa dos cursos al grup 3 de Segona Divisió B. 25 punts de 27 a Magaluf, un dels quatre fortins que queden al grup després de les dues revolucions d’aquest cap de setmana a terres catalanes. Ah, l’Ontinyent: l’únic cop que havia visitat un equip de Nico López havia guanyat per 0-4; avui, a la inversa, 4-0 pels de Nino Lema, que tenen la permanència a 5 punts i ja són el segon equip més golejat del campionat compartint honor amb l’Olot (32 dianes).

Sense fer soroll, l’únic favorit en zona de protagonistes positius és l’Alcoyano. Ahir, els de David Porras enllaçaven el cinquè triomf consecutiu passant per sobre de l’Espanyol B (0-4). Imatge ridícula del filial segons es desprèn de les declaracions de Manolo Márquez en sala de premsa, visiblement molest amb l’actitud dels seus jugadors. L’acta adjudica el 0-2 a Joan Jordán, minuts després que Rayco hagués obert el partit als 40 segons de joc i abans que César Remón i Carles Salvador doblessin la seva xifra golejadora de la temporada (dues dianes per barba). Els blanc-i-blaus no perdien a casa des del passat 5 de maig... contra l’Alcoyano (0-1). Rangel acumula 490 minuts sense rebre gol i l’Alcoyano salda la seva sisena visita a la Dani Jarque amb el seu quart triomf. Tercera derrota consecutiva i cinquè partit sense guanyar (1 punt de 15 possibles) d’un Espanyol B que ja olora una zona perillosa que només evita per una qüestió de diferència de gols. Veurem si Manolo Márquez arriba al duel que obrirà la segona volta a Sant Adrià contra l’Olot (més drama).

Nahuel somriu. El Reus, resignat després del 2-0. Imatge: Gerard Reyes
Qui completa la zona de playoff és un Villarreal B que ha capgirat la dinàmica de fer-ho bé a fora i pitjor a casa i ha sumat el seu segon triomf seguit al Mini. També segon partit a casa sense encaixar a costa d’un Reus que no perdia a domicili des del 15 de setembre. El 2-0 s’ha cimentat en el debut golejador aquesta temporada de Diego Jiménez, primer, i de Carlos Esteve, després. L’ex del Cacereño tenia alegria doble després de la seva lesió en un dit del peu. Els roig-i-negres, que protestarien un gol dubtosament anul·lat amb 0-0 al marcador encaixaven tots dos gols en jugades a pilota aturada, igual que el 0-1 que els va marcar el Llagostera (Pitu). Expulsió de Ramon Folch en el partit número 171 d’Emili Vicente en una banqueta de Segona Divisió B. Per la seva banda el Villarreal B acaba en zona de playoff per setena vegada aquesta temporada: feia quatre jornades que no trepitjava una de les primeres quatre places.

Lluita sense encert al Sagnier. Imatge: Paco Carrasco / AE Prat
Per sota, el culebrot de la jornada tenia lloc al Sagnier i ha acabat com ha començat, amb un doble donut que resultat en mà acontenta més l’Olot que no pas el Prat. Sí, els potablava frenen la ratxa de derrotes (en duien sis de seguides), però estiren a 16 els partits sense aconseguir el triomf. Sumen 10 punts i es mantenen a nou de l’Olot. Els de Vílchez (veurem què passa amb @ganchotes) han frenat la sagnia golejadora en contra (quatre gols encaixats en els darrers quatre partits), però la teoria de la manta sembla haver-los fet perdre punch ofensiu: 398 minuts (gairebé 4 partits i mig) sense que els garrotxins perforin porteria aliena. L’Olot ha sumat 3 dels darrers 27 punts en joc i fa nou partits que no guanya. El Prat ha sumat un triomf en tota la primera volta i tanca un 2013 per oblidar: 40 partits i només ha derrotat l’Alcoyano, el Yeclano Deportivo i el Binissalem (la passada temporada) i el Reus (aquest curs). Sembla clar que el mercat d’hivern comportarà novetats a Can Quiñonero per buscar és el que a dia d’avui molts creuen una quimera: la permanència.

L'ambulància preparada en cas d'urgència. Imatge: Sergio Sanz.
Objectiu, la salvació, que comparteixen Levante B i Constància. Ahir els de José Gómez van aconseguir el segon triomf a Bunyol, novament contra un equip mallorquí. Van estrenar-se com a golejadors Jordi López i Jero per fer encaixar als inquers la tercera derrota seguida. Els granota frenen la ratxa de quatre derrotes seguides però es mantenen en descens (18 punts). En fuig el Badalona, gràcies al punt sumat aquesta tarda al Camp d’Esports de Lleida (1-1). Cap dels quatre equips que va jugar Copa del Rei ha vençut aquesta setmana. I això que els blaus s’havien avançat amb el primer gol de Jorge Miramón aquesta temporada; Lolo ha empatat per als escapulats, que sumaven dues sèries seguides de victòria-empat-derrota i amb el punt d’avui en tenen oberta una altra de victòria-empat... a l’espera de visitar el Sagnier pratenc el proper 5 de gener. Per la seva banda, amb el partit ajornat contra l’Alcoyano a la recàmera, els de Seligrat erren en la seva oportunitat per accedir a la zona noble.

Manises no permet enlairar-se el rival. Imatge: Nàstic de Tarragona
Fins ara Salinas justificava els mals resultats a domicili amb el bon rendiment al Narcís Sala. 14 mesos i mig després, el fortí ha estat desvirgat pel Mestalla de Rubén Baraja, que s’ha avançat ben d’hora amb un gol de penal de Chumbi i ha colpejat al descompte (com havia fet Canelada contra Huracán i Hospi) amb el segon gol a la Lliga d’Álex Cortell. Estèril la diana que significava l’empat momentani per part de Francis Ferrón, que poc a poc sembla guanyar-li la partida a Ander Vitoria. Tercer triomf consecutiu d’un Mestalla que s’apropa a la zona temperada de la classificació. Allà hi transiten Huracán i Nàstic. A Manises, el president huracà Toni Hernández era crític amb la primera volta de l’equip però es manifestava esperançat de cara al segon round; en paral·lel, el director esportiu grana Emilio Viqueira es quedava a gust amb l’actuació arbitral en aquesta piulada. Tot, arran d’un partit en què Perona havia avançat els d’Iñaki Alonso a la primera part i en què Xisco Campos empatava el partit a quatre minuts del final. Huracán tanca 2013 sense perdre cap partit al Vicent Martínez Catalá i un altre Vicente, Moreno en aquest cas, es menjarà els torrons a Massanassa (o on ell cregui convenient) invicte en Lliga amb el Nàstic (2 victòries i 5 empats).

Levante B 2-0 Constància
Jordi López 57', Jero 80'
Huracán 1-1 Nàstic
Perona 16'pen / Xisco Campos 86'
Espanyol B 0-4 Alcoyano
Rayco 1', Joan Jordán 13'pp, César Remón 51', Carles Salvador 65'
Ilicitano 2-2 Llagostera
Herrera 5', Jairo Jiménez 88' / Pitu 33', Jordi López 48'
At.Balears 4-0 Ontinyent
Bernat Alomar 5', Xisco Hernández 21', 28'pen; Sergi Garcia 90'
L'HOSPITALET 2-0 Olímpic
Aridai 45', 87'
Prat 0-0 Olot
Villarreal B 2-0 Reus

Diego Jiménez 28', Carlos Esteve 78'
Sant Andreu 1-2 Mestalla
Francis 54' / Chumbi 8'pen, Àlex Cortell 93'
Lleida Esportiu 1-1 Badalona
Miramón 31' / Lolo 73'

Classificació #2bg3 | 19a jornada

Propera jornada #2bg3 | Horaris 20a jornada

Dissabte, 4 de gener
15:30 Atlètic Balears-Olímpic
16:00 Espanyol B-Olot
17:00 Villarreal B-Llagostera
19:00 Ontinyent-Constància

Diumenge, 5 de gener
11:30 Sant Andreu-Alcoyano
12:00 L'HOSPITALET-Mestalla
12:00 Lleida Esportiu-Nàstic
12:00 Prat-Badalona

Per confirmar
Huracán-Reus
Ilicitano-Levante B

22/12/13

2-0 i "Feliz Aridai" | CE l'Hospitalet 2-0 CD Olímpic

Galeria d'imatges | Serà Kiko Ramírez o que la plantilla tenia més qualitat de la que indicava el trist inici de Campionat. Serà que Aridai està en un gran estat de forma o que l’arròs amb llamàntol del bar de la Uni és l’energia que cal als futbolistes. Serà que l’Olímpic estava “de bajón” després de tot el circ mediàtic de la Copa o que hi havia ganes per part de l’afició de l’Hospi de cantar el “Don’t Worry Be Happy”. Serà una mica de tot, o una mica de res, però el Centre d’Esports l’Hospitalet ha tancat el 2013 amb la tercera victòria consecutiva, la sisena de l’era Ramírez. Triomf treballat avui davant d’un Olímpic que no ha sorprès en el seu estil però si en l’errada individual que ha acabat per trencar el partit a pocs segons d’arribar al descans. Just quan semblava que els d’Aparicio tenien ben lligat el partit, quan l’Hospi manifestava dificultats per apropar-se a la porteria de Jacobo. El porter d’Almansa (i no pas Francis), ha tingut el dubtós honor de rebre el primer gol dels xativins en 786 minuts de joc a la Lliga. El primer en una primera meitat lluny de Camp Murta. L’honor, això sí, d’encaixar el gol que encetava el segon doblet d’Aridai Cabrera aquest curs. Moment dolç, enorme del petit davanter de las Palmas; moment dolç, enorme, d’un equip que té pàgines en blanc per escriure al llibre de la temporada 2013-2014.

El triomf per 1-3 al Clariano d’Ontinyent bé mereixia un premi. En aquest cas, ben guanyat: la titularitat. Els onze que van començar el partit a la Vall d’Albaida repetien avui d’inici, també en part per la sanció de David Haro. En punta, Carreño repetia inici i tornava a deixar Akinsola a la banqueta, mentre que Iban Salvador entrava a la llista en detriment d’Haro. En una primera part de poc futbol i molt de respecte, l’Olímpic va ser lleugerament superior durant el primer quart d’hora de partit. El joc aeri i l’estratègia (serveis de banda de Mendoza o faltes picades per Rifaterra) eren una de les armes dels valencians, que amb Denís com a home més perillós en banda dreta tractaven de fer mal als riberencs. Seria Jordi Marenyà, però, el primer en provar sort amb un xut des de la frontal que blocava Craviotto (13’). L’Hospi s’aniria espolsant el domini molt a poc a poc i una bona jugada trenada per l’equip riberenc acabaria amb una perillosa centrada d’Aridai que tallava providencialment Jacobo, avui sorprenent porter de l’Olímpic (17’).

L’Hospi acabaria controlant la possessió i l’Olímpic, confiant-ho gairebé tot a la pressió pròpia i les indecisions rivals. La pilota aturada també seria arma riberenca, com ara un servei de falta picat per Canario que es passejava per tota l’àrea petita i es perdia per línia de fons sense que ningú l’encertés a tocar (21’). Més ‘uis’, al compte riberenc, primer en un intent de xilena sense sort de Carreño (32’) i després en una bona jugada i posterior centrada de Pol que ningú rematava a gol (37’). Amb arribada però sense rematada, només una concessió dels visitants podia moure el marcador. I així seria: cessió curta, defectuosa de Marenyà cap a Jacobo, Aridai li roba la cartera al ’10’ de l’Olímpic, sorteja bé la sortida de Jacobo i amb una dosi excessiva de misteri acaba allotjant la bola al fons de la xarxa xativina (45’). 1-0 per marxar feliços al descans després d’un primer acte de mastegar sorra.

No faria canvis l’Olímpic durant al descans, però contràriament al que acostuma a ser habitual Aparicio no trigaria massa a donar entrada a Pifarré i a Nando Ramón. Una segona part que seria més oberta i que permetria lluir-se tots dos porters i veure brillar els pals. Cert és que la defensa riberenca estaria més ràpida que Jordi Marenyà en una acció embolicada d’atac visitant (54’), com cert ha estat que Aridai ha rematat desviat un xut des de la frontal després d’una bona recuperació i acció personal de Valentín (59’). Però sobretot, és ben cert que Pol Llonch ha maleït la seva mala sort davant el gol per segon partit seguit després que el pal escopís el seu xut des d’uns 25 metres (62’). Sort per l’Olímpic aleshores; desgràcia després: en una acció que diferia poc de la de l’1-0, Viale es ‘deixava’ guanyar la posició per Pau Franch, que sol davant Craviotto donava pas a l’aturada del matí a càrrec del meta lleidatà, novament salvador (73’).

Aleshores, ja havia ingressat al camp Iban Salvador, instants abans que Carreño obligués Jacobo a una estirada amb intriga, a un blocatge en dos temps (65’). També abans que Craviotto desviés un xut de Peris des de l’interior de la gran (70’). Ja aleshores el partit s’havia escalfat amb la relació de més odi que amor entre Mendoza, alguns jugadors de l’Hospi i part de l’afició local. També de Kike Alcázar, que li etzibava una puntada a un jugador riberenc que ben bé li hauria pogut costar la segona groga. El partit mantenia la incertesa, però l’Hospi acabaria colpejant i rient, En una bona acció d’atac, Aridai recollia una pilota a la frontal, es feia seu l’espai i deixava anar un xut ras, sec, que sorprenia Jacobo per establir el 2-0 definitiu i imposar la llei de l’Estadi (87’). De nou, sonava l’irònic “Don’t Worry Be Happy” arran de l’anunci de Vodafone que havien fet dies abans els jugadors de l’Olímpic. Després de set partits perduts seguits jugant en 22 de desembre, l’Hospi trencava el malastruc per superar Olímpic i Nàstic a la taula, per dormir a la part alta, per seguir somiant. Bones Festes i feliç Any Nou! 

FITXA TÈCNICA 

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Peque, Valentín, Viale, Moyano, Fragoso (Manel, 68'), Canario, Pol, Pirulo (Iban Salvador, 60'), Aridai i Carreño (Hammouch, 82'). 

CD OLÍMPIC: Jacobo, Alcázar, Peris, Pepín, Mendoza, Rifaterra, Marenyà (Nando Ramón, 63'), Pablo Revert, Belda (Pifarré, 53'), Denis i Pau Franch (Christian, 73') 

Gols: 1-0 Aridai (45'); 2-0 Aridai (87'). 

Àrbitre: Ángel Hernández Lorenzo (la Rioja). Ha amonestat els locals Moyano (28'), Pol (78') i els visitants Alcázar (6'). 

Incidències: partit corresponent a ls 19a jornada del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 350 espectadors. Mitja jornada econòmica solidària a l'Estadi. A l'Hospi, Akinsola i Álex Sánchez han completat la convocatòria; a l'Olímpic ho han fet Francis i Ramón.

Sala Multimèdia | CE l'Hospitalet 2-0 CD Olímpic

Galeria d'imatges del CE l'Hospitalet 2-0 CD Olímpic

Roda de premsa de Kiko Ramírez, entrenador de l'Hospi

Roda de premsa de Toni Aparicio, entrenador de l'Olímpic

Videoresum de l'Hospi 2-0 Olímpic (la Xarxa) 

Futbol Base | Unificación Bellvitge 2-2 Juvenil A

Oportunitat perduda del Juvenil A de l'Hospi per retallar distàncies. O no. Per dos motius: primer, perquè el Lleida Esportiu encara ha de jugar aquest diumenge al camp del líder, el Mercantil. I segon, perquè tal com va anar el derbi d'ahir contra la Uni, els d'Ángel Berastain i Nando del Olmo no poden marxar del tot descontents tal i com va anar el partit. I és que amb més tensió que ocasions, l'Hospi va patir la intensitat de la Unificación, amb un punt extra de motivació respecte a d'altres partits. Així, els de Raúl Paje van avançar-se al marcador al pas pel primer quart d'hora de partit, arran d'un servei de cantonada que anava a parar als peus de Jordi, que batia Fabián (15'). La reacció de l'Hospi, però, va ser ràpida: també a pilota aturada, en aquest cas mitjançant una falta, Mauro Pastore enviava la seva rematada al fons de la xarxa per establir l'empat (18'). Amb domini altern però sense massa imaginació, l'ocasió més clara d'aquí al descans seria per l'Hospi, en una jugada de contracop que enviava a córner el porter local Víctor (44').

A la represa, l'Hospi de nou hauria de remar contracorrent. I és que en un desajust defensiu, la Unificación Bellvitge tornava a encertar de cara a porta i feia el 2-1 gràcies a Yeray, que duia l'alegria a la parròquia de la Uni (46'). Amb tota la segona part per davant, a l'Hospi li costaria tornar a entrar en un partit que es va endurint amb el pas dels minuts a base de faltes per tallar el joc, picabaralles i nervis entre tots dos conjunts. La Unificación hauria pogut sentenciar en un xut de Jordi que va semblar picar al pal dret de la meta de Fabián però l'entrada d'Iban Salvador i d'Iván García va aportar més profunditat a un Hospi que poc a poc es va erigir en dominador del partit. Al minut 83, els visitants aconseguirien el gol de l'empat en una acció personal d'Iban Salvador, que centrada a l'àrea petita i aconseguia que el defensa Marc Sabaté introduís la pilota a la seva porteria (83'). L'Hospi aprofitaria la inèrcia del gol de l'empat per controlar el tram final del partit i fins i tot veia com l'àrbitre li anul·lava un gol a Monsó per fora de joc (89'); al final, però, l'Hospitalet s'havia de conformar amb un punt que el manté a la zona alta de la classificació. 

Fitxa Tècnica

UD Unificación Bellvitge: Víctor, Borja (Jose, 46'), David, Marc, Toni, Gerard, Alfayate (Albert, 74'), Roger, Dani, Yeray (Martí, 86') i Jordi.

Juvenil A: Fabián, Adri Barrera (Iván García, 60'), Marc, Nolla, Casares, Planas (Cunillera, 66'), Ricard (Iban Salvador, 56'), Negro, Monsó, David i Mauro (Xavi, 74').

Gols: 1-0 Jordi (15'); 1-1 Mauro (18'); 2-1 Yeray (46'); 2-2 Marc (83', pp).

Àrbitre: Vicente Alexandre Muñoz Baquero (Terrassa). Ha amonestat els locals Marc, Alfayate i Gerard. No ha mostrat cap targeta a cap jugador de l'Hospi.

Incidències: partit corresponent a la 17a jornada del Campionat de Lliga del grup 7 de Lliga Nacional Juvenil celebrat al Municipal de la Feixa Llarga davant de poc més d'un centenar d'espectadors. Al camp, presència d'alguns directius de l'Hospi. Tarda freda a Bellvitge.

21/12/13

Avís sobre la Loteria de Nadal de l'Hospi

El Centre d'Esports l'Hospitalet ens ha fet arribar una informació d'interès per a tots aquells que hagueu comprat loteria del club. A causa d'una errada comesa per l'Administració de Loteries número 31 de l'Hospitalet, encarregada de reservar el número que ha venut el Centre d'Esports l'Hospitalet, el número correcte és el 57.695, i no pas el 57.565, que és que que apareix a les paperetes. Sembla que la semblança entre tots dos números ha provocat la confusió. D'aquesta manera, el número real que ha venut l'Hospi és el 57.695, i no el que apareix a les paperetes que ha venut el club.

L'Olímpic visita el campió | CE l'Hospitalet - CD Olímpic (diumenge, 12:00 hores)


Imatge: Toni Tortosa
39 partits de Lliga al grup 3 de Segona Divisió B, 6 de playoff d’ascens a la Lliga Adelante, 1 de Copa del Rei i 1 de Copa Catalunya després, l’Hospi torna a creuar-se amb l’Olímpic, l’equip davant el qual va iniciar aquest 2013. Va ser el dia de Reis a Xàtiva, on l’Hospi va perdre per 1-0 i va quedar a 8 punts dels valencians, líders del grup 3 aquelles jornades. A la segona volta, els de Miguel Álvarez van retallar 17 punts a l’Olímpic i els van deixar, justament, cinquens. Posicions intercanviades respecte a la situació 21 jornades abans. Al futbol els miracles existeixen, però sobretot existeix el treball i la creença. Aquest Hospi creix partit a partit, amb més o menys mèrits que el rival (segons la lectura, és clar), però cada cop afina més el seu punt de forma i pot tenir molt a dir en una segona volta que sorprendrà més d’un… per dalt i per baix. De moment, però, no hi ha filosofia més vàlida que el partit a partit, filosofia que passa per batre l’Olímpic (que no Olympique) de Xàtiva (no pas pronunciat Sátiba). L’Olímpic torna a la realitat del futbol no mediàtic, de les sales de premsa buides i dels estadis desèrtics. La realitat. Com realitat és la dramàtica situació de moltes famílies: per això, el partit contra l'Olímpic serà de mitja jornada econòmica solidària. Col·laboració entre l'Hospitalet, S'Hospitxosos i Creu Roja; cada assistent a l'Estadi haurà d'aportar un mínim de 5 euros en aliments no peribles o, en el seu defecte, abonar una entrada amb un cost de cinc euros.

L’Olímpic
Jugar contra un equip de Primera Divisió sempre és un aparador. Més mediàtic que real, d’aquells que tothom es mira i fins i tot diu admirar però que gairebé ningú compra. Parole, parole, parole. El somni de la Copa ja és història a Xàtiva, però la lectura esportiva és que l’equip va competir (més important que l’estil, això si l’estil no va lligar a la competitivitat de l’equip, com és el cas de l’Olímpic) davant del Real Madrid. Global de 2-0 en una eliminatòria que es preveia difícil de passar però en què els d’Ancelotti van passar pel sedàs de l’Olímpic. El segell d’Aparicio és inconfusible des de fa anys i els blancs van ser l’enèsima víctima en caure en el parany: equip rocós, intens, solidari i conscient de les seves limitacions i virtuts. Però important, com deia Aparicio que la festa tenia la seva doble vessant: l’oportunitat única de veure un ‘grande de España’, però també de competir contra un gegant. Objectius assolits per reforçar la bona dinàmica de l’equip a la Lliga.

Imatge: Judit Andreu
Francis no encaixa cap gol a #2bg3 des del 20 de novembre a Reus (3-1). Des d’aleshores, el meta malagueny acumula 741 minuts de Lliga sense encaixar gol, una marca que evidentment ha conduït l’Olímpic a enllaçar 8 jornades sense perdre, amb tres victòries i cinc empats. Amb 27 punts, els de la Costera tenen la zona de playoff a només dos punts i amb un partit pendent al camp de l’Espanyol B. El millor és que no sorprèn, per molt que alguns mitjans 2.0 s’entestessin fa unes setmanes a qualificar de “decepció” la temporada de l’Olímpic. Cinquè equip menys golejador del Campionat (Christian i Jhon Edison són els màxims realitzadors amb tres dianes), però tercer equip menys golejat (només el milloren Alcoyano amb 9 gols encaixats i el Llagostera, amb 12). Maximització de recursos, tradició a Xàtiva i Marca Aparicio. I compte, que arriba a l’Hospitalet el quart millor equip de la categoria: 14 punts lluny de Murta amb dues derrotes (Alcoi i Reus) en vuit desplaçaments.

D’inici Toni Aparicio compta amb tots els integrants de la plantilla en perfectes condicions per enfrontar-se al CE l’Hospitalet. L'única baixa confirmada és la del migcentre Samu, que diumenge contra el Sant Andreu va veure la cinquena groga del curs. L’Estadi, escenari de trist record per a l’Olímpic, que va perdre la plaça de playoff en la darrera jornada del curs 2012-13 després d’haver-la mantingut durant 39 jornades consecutives. Amb cert gust de revenja, no és descartable que Aparicio introdueixi alguna novetat a l’onze inicial segons l’estat físic d’alguns jugadors després del partit de dimecres a Madrid i d’una setmana atípica que entre viatges i sopars amb proa feines permetrà un parell d’entrenaments per preparar el partit contra l’Hospi. Caldrà paciència: l’Olímpic no ha encaixat cap gol a les primeres parts que ha jugat fora de casa; ha rebut els 8 gols a les segones parts, la meitat al darrer quart d’hora d’encontre.

L’Hospi
A la Sala de Juntes / Sala de Premsa del Clariano, preguntat sobre el partit, Kiko Ramírez reconeixia que l’Ontinyent l’havia sorprès. Positivament, s’entén. Els valencians van tancar l’Hospi al seu terreny de joc en diverses fases del partit però van estar més encertats estabornint els de Lema en moments claus de l’encontre. Va faltar efectivitat per sentenciar un partit que s’hauria pogut complicar però va tornar a manifestar bones sensacions. Còmode amb espais i jugant a la contra, l’equip creix partit a partit i amb l’excepció d’accidents com la visita del Constància a l’Estadi els riberencs no amaguen que tenen capacitat per fer-la grossa a la segona volta... sense deixar d’anar passa a passa. Setmana de tranquil·litat per preparar la visita de l’Olímpic. Tot i el partit al Bernabéu, Kiko Ramírez declarava diumenge passat que no creia que el partit afectés els valencians, ja que els equips de Segona B estan prou preparats com per afrontar dos partits per setmana de forma puntual com han fet els d’Aparicio.

En una setmana on la bona noticia ha estat veure Dani Provencio entrenant amb normalitat amb la resta de companys. El d’Usera podria tornar a una llista de cara a 2014, ja que encara li manca ritme de competició després de la lesió al dit del peu que va patir a Llagostera a mitjan octubre. Qui no hi serà demà és David Haro, que es perdrà per sanció (cinquena groga), el primer partit de la temporada; el de l’Ametlla era, juntament amb Craviotto, l’únic jugador de la plantilla que havia tingut minuts en tots els partits oficials aquesta temporada. Juntament amb Haro, Pau i Quintillà tampoc estaran disponibles per a Kiko Ramírez, en aquest cas per motius físics. L’altre focus d’atenció està en els cicles d’amonestacions: a banda de Pau i Provencio, Peque, Manel, Pirulo i Moyano n’han vist quatre i estan a una groga d’haver de descansar per sanció. Pel que fa a l’onze inicial, no és d’estranyar que Ramírez aposti per repetir l’onze que va vèncer a Ontinyent per 1-3.

CENTRE D'ESPORTS L'HOSPITALET - CD OLÍMPIC
Diumenge, 22 de desembre - 12:00 hores - Estadi de Futbol de l'Hospitalet
Jornada 19 - Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B

Possible onze de l'Hospi: Craviotto, Peque, Valentín, Viale, Moyano, Fragoso, Canario, Pol, Pirulo, Aridai i Carreño.

Possible onze de l'Olímpic: Francis, Kike Alcázar, Peris, Pepín, Mendoza, Rifaterra, Álex Vaquero, Nando Ramón, Denís, Marenyà i Christian.

Àrbitre: Ángel Hernández Lorenzo (la Rioja).