Qui m'ho havia de dir quan vaig començar amb aquesta aventura fa tot just 5 anys, un 11 d'agost de 2009? No sé si el nen ha crescut, s'ha fet gran o he convertit un projecte sense massa més pretensió que la de millorar la cobertura informativa de l'Hospi en un monstre que supera els límits de l'objectiu inicial, l'Hospi. Em quedo, sobretot, amb l'oportunitat de gaudir cada article que escric al Blog de l'Hospi, cada partit que cobreixo, cada estadística que publico sigui aquí o a Twitter. Em quedo amb el fet de convertir una afició o una vocació (tant és, la veritat) en un fil conductor paral·lel a la rutina diària de feina, allunyat de la necessitat de dependre directament d'això per viure (que tampoc estaria malament, tot sigui dit). Però sobretot, valoro l'oportunitat de poder explicar el que succeeix al club de la meva vida, el que passa al Centre d'Esports l'Hospitalet. I això és un autèntic luxe que em fa sentir realitzat en l'aspecte personal. No em considero periodista perquè no ho sóc: simplement tracto d'informar o ni tan sols això; m'agrada explicar coses i que la gent interaccioni a partir d'aquí. I això té un cost temporal i econòmic, un cost que passa a un segon pla quan és el que vols fer. Sobretot, perquè la llibertat d'escollir què vols fer és, també, un autèntic luxe quan t'adones que en els temps decideixes ben poca cosa. Acumular experiència i experiències, gaudir en la victòria, en la derrota i en l'anècdota.
Cinc anys i seguirem mentre hi hagi corda i ganes. I fidels a un estil que serà millor o pitjor segons qui el jutgi, però que de ben segur serà diferent a la resta. Sense posar-nos medalles que no ens toquen, tot convidant-vos a entrar sense fer-nos pesats i reiteratius i tot mirant d'anteposar la qualitat a una quantitat que molt sovint no aporta res. Estils per portar-vos la història de sempre: Centre d'Esports l'Hospitalet i #2bg3. Només puc donar-vos les gràcies a tothom per l'atenció, per l'interès i, sobretot, pel vostre tracte a través de les xarxes i sobre el terreny, desvirtualitzats. I parlant de gols com el de Valentín a Magaluf o el de Pirulo contra el Cádiz; de campionats de Lliga a Tercera o a Segona B; de golejades a Cassà de la Selva o derrotes a Son Bibiloni. I escrivint sobre els nous Clarksons, de les polèmiques a les sales de premsa, d'expedicions de jugadors a Finlàndia o de ratxes d'imbatibilitat. O de Dinorah. Dit això, només quedar seguir i preparar l'Hospi-Prat de dimecres, el partit 250 que cobrirem, en directe, pel Blog de l'Hospi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada