La setmana passada reflexionàvem que tot i no jugar bé, ens havíem de quedar amb el triomf com a punt d'inflexió per seguir creixent. Avui a Llagostera, les adversitats s'han creuat en el camí d'un Hospi que ha ha seguit oferint sensacions de millora fins que Sanz Terrades ha expulsat Juan Antonio Osado al poc d'iniciar-se la segona part. Un camp petit i un rival embalat, en clara dinàmica ascendent no han estat suficients per tombar un Hospi que ha gaudit, com darrerament, de ben poques opcions de gol i que ha acabat demanant l'hora per sumar un punt que, de moment, li assegura el goal average particular amb el Llagostera a l'espera de determinar si clourà la jornada com a tercer o quart classificat. Partit intens amb ambició per part de dos equips que no han descuidat les precaucions defensives per no perdre un punt que els assegura viure quatre dies més en zona de play-off d'ascens a la Lliga Adelante abans de la jornada intersetmanal. Això no s'atura, i la sagnia de baixes tampoc. Amb Prats com a baixa de darrera hora i dubte per dimecres (com Coro, Aday, Ángel Sánchez, Peque i Pedro Bilbao), l'expulsió d'Osado i la 10a groga de Hammouch obligaran Vinyals a fer mans i mànigues per confeccionar l'onze davant del Gandia.
Unes baixes que han marcat evidentment l'alineació riberenca, amb Craviotto tornant a l'onze després de la seva sanció, amb Guillén i Hammouch recuperant els laterals, Castaño fent parella de centrals amb Lucas i amb l'entrada de Pol Llonch per Prats, obligant Pitu a avançar la seva posició fins la mitjapunta. Carrusel de canvis i inici fulgurant d'un Hospi que ha cercat el gol des del primer minut, sense que després el domini es mantingués amb claredat. Ben d'hora David Haro ha avisat en la que seria l'ocasió més clara dels riberencs en tot el partit: bona combinació entre Pol Llonch, Sergio Cirio i Haro que acabava amb el de l'Ametlla del Vallès endinsant-se a l'àrea i rematant a boca de canó davant la providencial intervenció d'un Wilfred que ja acumula 543 minuts sense encaixar cap gol (6'). Una altra bona associació, ara entre Cirio i Osado acabava amb una rematada des de la frontal del punta tarragoní que marxava fora per ben poc (10').
Seria el torn, però, perquè els llagosterencs també avisessin l'Hospi i fessin brillar un dia més Carlos Craviotto. No seria en la clara acció al minut 17, quan Dani Guillén treia sota pals una rematada de cap de Virgili després d'una mala sortida de Craviotto. Ha estat a pilota aturada que el quadre d'Oriol Alsina ha dut més perill a la meta riberenca; en l'acció següent el mateix Albert Virgili rematava en planxa, fregant el pal, el córner botat per Quim Boadas (18'). Sense cap dominador clar i amb l'àrbitre escombrant cap a casa en faltes que impedien que l'Hospi avancés metres i s'apropés a la meta de Wilfred, l'únic perill seguia arribant a pilota aturada. Al minut 37 era el capità local, Eloi Amagat, que picava una falta lateral que pentinava de cap Pere Tarradellas i obligava Craviotto, ara sí, a fer una intervenció providencial per evitar el primer gol gironí (37').
L'Hospi ha tornar a sortir intens i ambiciós a la segona meitat. De fet, Osado ha provat sort en una rematada després d'una mitja volta a la frontal que el porter local Wilfred ha blocat sense cap ensurt (51'). El mateix Osado, però, seria protagonista de la jugada que marcaria la resta del partit quan tres minuts després era expulsat en un xoc amb un rival i Sanz Terrades mostrava una excessiva segona groga al '9' de l'Hospi (54'). Amb un home menys i més de mitja hora per davant, l'Hospi ha hagut de treballar de valent per un Llagostera que ha buscat el perill amb més cor que cap. De nou, les faltes i els serveis de cantonada han originat els 'ui' al Municipal de Llagostera mentre l'Hospi en feia prou amb ajuntar línies, estar concentrats en la pressió i en el tall i cercar alguna opció de sorprendre a la contra.
Entrarien Marc Pedraza i Manel Gómez per Pol Llonch i per un lesionat Iván Hammouch, amb poc més objectiu que dotar de més força i frescor l'equip, que ha aguantat físicament tot i la inferioritat. Al Llagostera, Oriol Alsina ha donat entrada a Enric Pi, a Ton Alcover i a Pedrito Pareja, que ha buscat alguna incursió per banda dreta però que sempre s'ha trobat amb un magnífic Dani Guillén. Precisament, l'única opció clara ha arribat per banda esquerra i com el dia de la Copa, Craviotto s'ha tornat a convertir en el malson del Llagostera en desviar un xut a boca de canó d'Eloi Amagat quan ja es cantava el gol local (93'). El meta lleidatà tornava a assecar l'atac gironí, que després de cinc partits contra l'Hospi encara no sap què és batre el porter lleidatà. Amb una darrera falta a favor de l'Hospi llançada per Lucas Viale sense més conseqüències, arribava el final del partit i l'agraïment de l'equip a l'afició desplaçada fins a terres gironines, que ha recolzat l'equip en els moments més complicats de l'encontre.
FITXA TÈCNICAUE LLAGOSTERA: Wilfred, Barón, Quim Boadas, Vallho, Óscar Álvarez, Tito, Eloi Amagat, Tarradellas (Pedro, 80'), Espolita (Ton Alcover, 75'), Virgili (Enric Pi, 69') i Uri.
CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch (Manel Gómez, 81'), Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Pol Llonch (Marc Pedraza, 73'), Cirio, David Haro, Pitu i Osado.
Àrbitre: Ángel Enrique Sanz Terrades (València). Ha amonestat els locals Barón (78') i Vallho (93') i els visitants Lucas Viale (37'), Hammouch (49') i Pol Llonch (58'). Ha expulsat Juan Antonio Osado per doble amonestació (25' i 54').
Incidències: partit de la 29a jornada de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B disputat al Municipal de Llagostera davant d'uns 500 espectadors. Presència d'uns 40 seguidors de l'Hospi. Tarda assolellada, amb bona temperatura. A l'Hospi, Moragón, Manel Viale i Moussa han completat la convocatòria.
En una setmana apretada, d'aquelles de tres partits, amb Llagostera ja passat, el següent rival de l'Hospi serà un Gandia que ens els darrers temps veu focalitzada la seva atenció en el terreny extraesportiu. I no serà precisament perquè l'aspecte esportiu sigui tranquil. Amb l'equip instal·lat des de fa força temps a la zona baixa de la Lliga, només la irregularitat dels seus rivals directes (Andorra, Zaragoza B i Manacor) ha impedit que l'equip que ara dirigeix Óscar Fernández caigui en zona de descens. I és que al final, després de tota una volta dirigint el quadre de la Safor, l'extècnic del Mestalla no ha aconseguit millorar els registres que el Gandia tenia quan Vicent Medina va ser acomiadat després de perdre a l'Olagüe contra el Dénia (0-1). La culpa, doncs, no era d'un tècnic que va fer una gran campanya el curs anterior, i possiblement tampoc d'una plantilla que tot i les pretensions i les paraules (exagerades) dels nous dirigents del Gandia, tampoc no aspirava a massa coses més que a la simple permanència a Segona Divisió B.
I és per aquí, pel costat no esportiu, que el Gandia viu ara mateix en una dramàtica deriva. De la mà dels mitjans de comunicació locals com Saforguia i SER Gandia o gràcies a l'intercanvi d'opinions amb aficionats tuitaires del Gandia com @anmioc o @dacasfer podem anar seguint l'actualitat d'un Gandia desnortat en l'actualitat. Diumenge, després del partit contra el Teruel al Guillermo Olagüe, el col·legiat català José Antonio Salas Montoro reflectia a l'acta de l'encontre que, d'una banda, el vestidor del trio arbitral no disposava d'aigua calenta. A més, afegia a l'apartat d"altres observacions" que un cop acabat el partit "el delegat de camp ens informa que no se'ns pot abonar el rebut arbitral després que tot el personal hagués marxat i que ell no disposés de la quantitat necessària. Ens assabentàvem, també, que la màxima 'representació' a les grades de l'Olagüe eren una sèrie d'expresidents del Gandia, un cop que el president Benjamín Sanz i el grup inversos VOS Sportsmarketing presentessin la seva dimissió el passat 5 de març arran del cas Muiño.
Un cas, aquest, que ha acabat amb l'embargament preventiu de la Seguretat Social del club gandià després que Muiño, jugador del Gandia la temporada 2008/2009, patís una greu lesió, demanés una pensió per invalidesa permanent i que la Seguretat Social acceptés una petició que obliga el Gandia a pagar 1.000 euros cada mes fins que Muiño arribi als 65 anys, el que suposa una quantitat total d'uns 600.000 euros que s'afegeix a un seguit de deutes que el Gandia té contrets amb d'altres creditors. També els membres del futbol base han començat a denunciar impagaments i sembla que algun desplaçament llunyà del primer equip també podria trobar dificultats logístiques. Així les coses, i després de negociacions per trobar solucions econòmiques, els capitans han abandonat el vaixell blanc-i-blau. Un vaixell que havia tornat fa dues temporades al port de la Segona B després d'una dècada de navegar per Tercera i Preferent. Ara, si a alguna cosa pinta el futur d'un Gandia que sovint s'ha vist perjudicat per la guerra d'interessos polítics a l'Ajuntament local, és a un enfonsament més o menys ràpid que té en la desaparició o en una refundació les seves opcions més viables a dia d'avui. És a dir, aquella sensació que el de menys, a dia d'avui, és l'aspecte esportiu.
