19 setembre de 2014

Futbol Base | Prèvia, 20 i 21 de setembre

Imatge: Andrés Ayala / UE Cornellà
El de demà a l'Estadi serà el quart de 34 partits per al Juvenil A. Els d'Ángel Berastain ocupen l'11a posició del grup 7 de Lliga Nacional amb 4 punts i diumenge a Girona van perdre el seu primer partit, per 4-2, davant d'un dels clars candidats a ascendir. Pel que fa a l'Hospi, un planter jove fa que l'ascens no sigui l'objectiu primordial, ja que cal embastar una plantilla nova de trinca que, probablement, assolirà el seu grau de maduresa el curs vinent. Així, l'objectiu serà no haver de patir més del compte per tancar la permanència, motiu pel qual el duel de demà contra la Blanca Subur, última amb 0 punts, es preveu important. Els sitgetans, que aquesta setmana van empatar (1-1) en un amistós davant la selecció andorrana sots-17 són un equip acabat de pujar a Lliga Nacional i, curiosament, ja van enfrontar-se aquesta pretemporada a l'Hospi al torneig Jaume Serra que organitzen els del Garraf: l'Hospi va guanyar per 1-4. Tres precedents històrics amb dues victòries de l'Hospi i un empat en el darrer precedent (1999-2000, 1-1). Xiularà Israel Simón del Pino. 

Per la seva banda, cinc equips més del Futbol Base del Centre d'Esports l'Hospitalet s'estrenaran aquest cap de setmana. El primer serà l'Aleví A, que obrirà el foc demà a Sant Cugat (11:40); també jugarà a domicili el Juvenil B, que visitarà la Rapitenca a la Devesa (18:45 hores). Per diumenge, desplaçaments del Benjamí A i el Juvenil C a Cornellà i a Santa Coloma, respectivament, i tancament de jornada a l'Estadi de l'Aleví B, que debuta com a local davant l'EF Mataró.

Futbol Base | 20 i 21 de setembre

Dissabte, 11:40 | Sant Cugat - ALEVÍ A
Dissabte, 18:00 | JUVENIL A - Blanca Subur
Dissabte, 18:45 | Rapitenca - JUVENIL B
Diumenge, 10:30 | Cornellà B - BENJAMÍ A
Diumenge, 11:45 | Fundació Grama - JUVENIL C
Diumenge, 16:00 | ALEVÍ B - EF Mataró

#2bg3 | Prèvia de la 5a jornada

El més fàcil hauria estat triat el Nàstic-Hércules com a partit de la jornada, principalment per la història de tots dos conjunts, per l'escalada a la classificació de l'Hércules i perquè són dos equips cridats a lluitar pel campionat fins la darrera jornada. Però els partits no només són destacats per ocupar posicions nobles. Per d'altres molts motius, l'Eldense-Olot que tancarà la jornada serà un partit a tenir en compte. Primer, per la visual aposta futbolística dels alacantins i dels garrotxins, amb alguns matisos que marquen la diferència d'una aposta comuna per l'estètica, per la combinació i pel joc ofensiu. Molts crèiem que l'Eldense es convertiria en el clàssic equip valencià de joc llarg i màxim profit de l'estratègia, però els sis partits oficials que han disputat els blaugrana han demostrat ben bé el contrari. El 4-0 de diumenge a Lleida va servir per frenar una certa eufòria a l'equip que Fran Yeste dirigeix de dilluns a dissabte i que diumenge entrena Rubén Albés. Coses dels carnets i dels entrenadors. Sòlids a casa, on l'Hércules i l'Alcoyano encara van poder marxar contents de perdre, només, per 2-1 i 3-1, els alacantins han perdut a Mestalla i a Lleida però han empatat a la Copa a Alacant i a la vieja Condomina. I això que Albés manté que encara trigarem a veure la millor versió d'un Eldense que s'ha anat reforçant fins un parell de dies abans de tancar el mercat i que ha viscut un estiu convuls.

I aquesta és la màgia del futbol: que equips com l'Eldense o el Badalona, dissenyats a darrera hora, hagin fet un inici de temporada brillant quant a joc, sensacions o resultats i d'altres, com la UE Olot, amb la plantilla embastada força dies abans de començar la pretemporada, es trobin a dia d'avui en zona de descens i sense haver guanyat cap partit. El cert és que l'equip d'Arnau Sala, que dimecres va guanyar un amistós a Besalú (0-4), ha traslladat el principal mal endèmic de la pretemporada a aquest tram inicial: la manca de gol. I no serà per la manca de variants ofensives que permet disposar en una plantilla d'homes de la talla de Carlos Martínez, Uri Santos, Corominas, David López, Enric Gallego o Èric Vilanova, un dels darrers fruits del planter olotí. D'una banda, la parella que formen Héctor Simón i Òscar Sielva no acaba de carburar, tot generant una certa desconnexió en el que ha de ser el joc combinatiu de l'Olot. De l'altra, si bé l'equip ja va minimitzar el perill rival diumenge contra el Mallorca B, defensivament l'equip ha patit en excés en els duels de Cornellà (Wilfred va estar fantàstic) i a Saragossa, on el filial va trigar només cinc minuts a capgirar el gol inicial de Carlos.

CD ELDENSE - UE OLOT
Jornada 5 - Diumenge, 21 de setembre - 19:00 hores
Nuevo Pepico Amat - Elda
Àrbitre: Rubén Ruipérez Marín (Castella-la Manxa). 

Primer enfrontament històric entre l'Eldense i l'Olot / Quatre punts separen tots dos equips: l'Eldense és novè i l'Olot, divuitè / Els alacantins no perden a casa des de l'11 de maig (0-1 vs Orihuela); des d'aleshores han derrotat el Marbella, l'Arandina, el Formentera, l'Hércules i l'Alcoyano consecutivament / L'Olot, en canvi, no venç a domicili des del passat 15 de febrer (0-3 vs Mestalla); des de llavors, tres empats i quatre derrotes / Si només comptéssim les segones meitats, l'Eldense i l'Olot serien el 2n i 3r pitjors equips, respectivament (2 punts de 12 possibles) / Pablo Redondo i Soldevilla són els únics jugadors de camp que, per lesió, encara no han debutat amb l'Eldense / L'Olot, en canvi, ja ha utilitzat tots els jugadors de camp: el porter suplent Gianni, l'únic sense minuts.

Dissabte, 18:00 | Huracán - Lleida Esportiu
Duel interessant entre dos aspirants al playoff. L'Huracán suma tres empats seguits i el Lleida Esportiu no guanya a domicili des de l'11 de maig a Badalona (1-3). Dos enfrontaments amb una victòria per barba. Darrer precedent: 2-0 (2013-14, Pablo Vidal i Amarilla).

Dissabte, 18:00 | Ilicitano - Mestalla
L'Ilicitano tornarà a posar a prova l'any i mig d'imbatibilitat com a local. Fa 14 anys que el filial valencianista no guanya a Elx (2000-01, 0-2). Darrer precedent: 3-1 (2013-14, Herrera -2-, Nico / Chumbi)

Dissabte, 18:30 | Villarreal B - Espanyol B
Els periquitos mai han perdut a Vila-real (2 empats i 2 victòries). Darrer precedent: 0-1 (2013-14, Joan Jordán). Tres espanyolistes es reparteixen els 10 gols de l'equip de Planagumà: Adrià, Mamadou i Jairo han fet més gols (3, 3 i 4) que tot el Villarreal B en quatre partits (un sol gol, obra de José Naranjo).

Diumenge, 11:30 | Zaragoza B - Cornellà
Primer enfrontament històric entre Zaragoza B i Cornellà. El Zaragoza B no perd a casa des del 9 de febrer (0-4 vs Illueca a Tercera) i el Cornellà no guanya a domicili des de l'11 de maig (1-2 a Castelldefels). Aquest any, 6 de 6 dels de Larraz com a locals i 1 de 6 per als de Jordi Roger a domicili, on encara no han aconseguit marcar.

Diumenge, 12:00 | Mallorca B - Reus Deportiu
Xisco Hernández (REU) podria jugar, contra el seu exequip, el seu partit 150 a Segona B. Bona prestació del Reus a Son Bibiloni, amb dues victòries i un empats en tres precedents. Darrer enfrontament: 0-1 (2012-13, Sergio León).
 
Diumenge, 12:00 | Nàstic - Hércules 
Mal balanç per als grana, que només han guanyat tres dels 14 partits en què l'Hércules els ha visitat al llarg de la història en partit de Lliga. Darrer precedent: 0-1 (2011-12, Pepe Mora). El Nàstic no ha guanyat encara a casa i l'Hércules ha enllaçat quatre partits oficials sense perdre (empat vs Huracán i Eldense a la Copa i victòries contra Olímpic i Ilicitano).

Diumenge, 12:00 | Sant Andreu - Atlètic Balears
Amb 4 grogues en 4 partits, Bernat Alomar (ATB) és el primer jugador amb risc de suspensió aquest curs a #2bg3. Fa 66 anys que l'Atlètic no venç el Sant Andreu a domicili (1947-48, 4-5). Darrer precedent: 2-1 (2013-14, Matas, Ton Alcover / Florin).

Diumenge, 17:30 | Olímpic - Alcoyano
26 cops s'han vist les cares l'Olímpic i l'Alcoyano a Murta entre Segona B i Tercera Divisió. Darrer precedent: 2-2 (2013-14, Samu i Mosquera / Nacho Rodríguez -2-). Empatats a la classificació, els dubtes a l'Alcoyano converteixen el duel en una petita revàlida per a Óscar Cano, tècnic blanc-i-blau. Els de la Costera, més tranquils després d'estrenar-se dissabte contra el Mestalla.

17 setembre de 2014

Els precedents de l'Hospi-Badalona

El Badalona és un dels pitjors clients del Centre d'Esports l'Hospitalet en els ja més de 15 anys de vida que té l'Estadi. D'ençà que es va fusionar amb l'Esport Badaloní, el CF Badalona ha sucat en sis de les vuit visites que ha realitzat al terreny de joc riberenc. La darrera, l'any passat, va significar que els Piti Belmonte marquessin el seu primer gol en quatre jornades de Lliga; la primera, va 11 anys, va suposar que el Badalona de Calderé guanyés la Lliga de Tercera Divisió a un Hospi que, d'haver guanyat el partit, hauria tingut opcions de classificar-se en primera posició. Tot seguit, un breu repàs a aquests precedents, vuit, entre l'Hospi i el Badalona. El balanç: dues victòries riberenques, dos empats i quatre triomfs escapulats, amb cinc gols de l'Hospi i nou del Badalona.

Temporada 2013-2014 | Segona B - CE L'HOSPITALET 1-1 CF Badalona
Prèvia | Crònica | Sala Multimèdia


Temporada 2012-2013 | Segona B - CE L'HOSPITALET 2-1 CF Badalona
Prèvia | Crònica | Sala Multimèdia


Temporada 2011-2012 | Segona B - CE L'HOSPITALET 0-1 CF Badalona
Prèvia | Crònica


Temporada 2010-2011 | Segona B - CE L'HOSPITALET 1-1 CF Badalona
Prèvia | Crònica

 

Temporada 2007-2008 | Segona B - CE L'HOSPITALET 0-2 CF Badalona
Cabarcos 83', David Prats 89'



Temporada 2006-2007 | Segona B - CE L'HOSPITALET 1-0 CF Badalona
Cárcel 46'pen

Temporada 2005-2006 | Segona B - CE L'HOSPITALET 0-1 CF Badalona
Raúl Caballero 44'




Temporada 2003-2004 | Tercera - CE L'HOSPITALET 0-2 CF Badalona
Joel 39', Càmara 83'

16 setembre de 2014

"Mi querido presidente", per Jordi Mèlich

Dimarts, 17 de setembre de 2014. Primer dia de mandat d'Antonio Castellano, nou president del Centre d'Esports l'Hospitalet. Ahir, al Blog, ja feiem un breu balanç dels gairebé 19 anys de l'etapa de Miguel García del Valle com a president de l'Hospi. Fets i xifres més enllà d'opinió per situar tota la feina en diversos aspectes que s'ha dut a terme durant gairebé dues dècades a l'entitat. Però calia donar-hi una volta i aprofundir en l'aspecte personal. En aquest sentit, ningú millor que l'amic i periodista Jordi Mèlich, que ha viscut tota l'etapa de Miguel García al Centre d'Esports l'Hospitalet, per aportar-nos el seu punt de vista sobre aquests 20 anys de miguelisme a l'Hospi. Un article d'opinió en què la persona, el personatge i la personalitat del ja expresident del club prenen protagonisme i que serveix per complementar el balanç de fets que us oferíem ahir dilluns.

“Mi querido presidente”
per Jordi Mèlich

L’hora de l’adéu és una qüestió d’elecció. Uns es quedaran amb la figura del president (per cert, el més longeu de la història del club. D’altres escolliran el personatge que ell mateix ha creat i que segueix alimentant sense aturador possible. 

Com a president, mai no podrem negar que sempre ha defensat al club. Això sí, amb la seva particular i peculiar manera de fer i dir: l’Hospi, per sobre de tot  i “peti qui peti”. Unes formes d’actuar que no han deixat ningú indiferent i que han provocat un munt d’amics i d’enemics, a casa i fora del club. Una lluita diària per preservar l’entitat que deixa massa ferits, fins i tot del seu bàndol, en el camp de batalla. 

Personalment, haig de confessar que, de vegades també m’he sentit víctima d’aquesta guerra de guerrilles... i  suposo que a la inversa també. Notòries diferències, en més d’una ocasió, ens han separat però mai no hem perdut el do de la paraula ni traspassat la línia del respecte. I és que, darrera d’aquesta façana d’intransigència s’amaguen els ulls d’un home, de vegades insegur, que busca i necessita la mirada de complicitat i comprensió de la gent més propera. 
Tot i això, el balanç del president és més que notable en aquests 20 anys. García presenta una economia equilibrada, un Primer Equip més a prop de la Segona A que de la Tercera i un Futbol Base nombrós... això sí, punxa amb el poc suport social que té el club.

El personatge va néixer un desembre de 2001 en un part massa còmode. Tots els micròfons de l’España futbolera envoltaven Miguel García que, va desafiar el futbol professional i les seves normes absurdes. Quin caramel més dolç! Va ser l’afer de la Copa del Rei, la gespa artificial i el Deportivo de la Coruña. El tret de sortida del personatge que creix exponencialment cada vegada que obre la boca, que trepitja un plató o que es fa còmplice de les causes perdudes  i que es menja la figura del president. Una situació rendible per a un Miguel García que té d’altres objectius, però que molt possiblement no ajuda al club, sobretot en l’aspecte social.

Arribats a aquest punt és molt difícil separar el Miguel García president del Miguel García personatge, ja que es tracta de la mateixa persona. Per tant, personalment,  em quedo amb el president que ha lluitat, a la seva manera, per fer gran el club que tots estimem, malgrat haver hagut de conviure amb el personatge. 


El Groundhopper de la franja vermella | Guijuelo

Serà una de les novetats aquesta temporada al Blog. "El Groundhopper de la franja vermella" és una secció no periòdica (és a dir, que l'escriuré quan pugui o em vingui de gust) i en què parlarem el mínim possible de futbol. Traduït i resumit, un groundhopper vindria a ser algú que dedica bona part del seu temps lliure a viatjar per veure tants partits i camps de futbol com sigui possible. Si bé hi ha bandes organitzades, el groundhopper de debò (que podríem traduir al català com a 'saltacamps') acostuma a viatjar pel seu compte... i en transport públic. Doble mèrit, probablement. A partir d'aquí, les variants i les fixacions de cadascú aniran en paral·lel a la seva capacitat de convertir allò secundari que envolta un partit de futbol en l'aspecte principal de la seva passió. En aquest cas l'excusa, el pretext principal, seran els viatges de la temporada tot seguint el Centre d'Esports l'Hospitalet. La idea que perseguim amb aquesta nova secció és la que es desprèn de 'The Catalan Groundhopper', un blog que vaig obrir farà vora dos anys i en què també buscàvem de donar-li la volta als partits cercant aquells detalls curiosos indirectament vinculats amb la competició.

El Groundhopper de la franja vermella | #2 Guijuelo
Per motius personals, no vaig tancar el desplaçament a Guijuelo fins poques hores abans d'emprendre el viatge. Primer, calia tancar l'allotjament, ja que Guijuelo no és massa gran: és més o menys com Llagostera però amb la diferència que hi tenen un hotel mentre que a Llagostera hi ha un hostal (anomenat "El Carril"). No era qüestió d'arriscar-se a passar una nit al ras a Guijuelo, perquè un tampoc és massa fan d'aventures innecessàries, menys després de veure com es va complicar la nit meteorlògicament parlant. Total, que a manca de transport propi, calia enllaçar transports i equilibrar preu i temps per no haver de sortir 15 dies abans de l'Hospitalet. Finalment, amb un vol i dos autobusos en vam tenir prou per arribar a Guijuelo en 10 hores de trajecte, del meu llit fins al de l'hotel. Bé, els dos de l'hotel: sempre m'ha fet ràbia això que col·loquin dos llits individuals junts i, encara més, que els tapin com si el client fos imbècil i no s'adonés que en són dos. I quina ràbia que fa mantenir relacions sexuals (follar, si llegiu així en horari no protegit) en aquestes condicions, amb els llits separant-se l'un de l'altre i un dels dos (o tres o quatre) caient a terra. Malabrismes, com els que han de fer alguns per poder viure aquestes situacions.

Total. Primera etapa coberta sense massa incidències entre Barcelona i Madrid gràcies a Vueling amb la Laura, la Mari Paz i el Valter (sí, amb V i només una 'L', gairebé com una estació d'esquí) com a tripulació de cabina. Per variar, no vaig fotre cas de les indicacions de seguretat. Un altre dia, aixó sí, haurem de parlar de la gent que té bitllet numerat i fa cua 50 minuts abans d'iniciar l'embarcament. 1 hora i 20 minuts de vol després, aterratge a Barajas i passeig per la T4 tot fent temps per esperar el primer bus, que em portaria de Barajas a Salamanca (mai m'havia plantejat que existís aquesta línia i, encara menys, que hi hagués 70 freqüències setmanals). Per sort, tots els diners que els governs s'han deixat en la terminal nova han servit per a que els ionquis del mòbil com servidor puguin carregar els mòbils en una zona que deu ser com els dispensadors de metadona per als drogodependents. A les 13:15 sortia el bus i en poca estona vaig comprovar per enèssim cop que el món dels busos i les estacions és perversament dantesc.

Van ser poc més de dues hora i mitja de viatge pel no res. I el poc que hi havia va ser repugnant: mai havia vist de prop la creu del Valle de los Caídos i el cert és que veure destacar en el paisatge una construcció que implica el que implica es fa difícil de pair a aquestes alçades de segle. A partir dels túnels de Guadarrama, páramo, páramo i páramo. Sort en vaig tenir, novament, que a l'autobús hi hagués carregador sota els seients, per bé que amb prou feines hi havia cobertura durant més de la meitat del trajecte. A la tele, una pel·lícula on crec que hi sortia Robert de Niro però tampoc ho podria assegurar vist que les meves cintes preferides són 'La Vida es Bella' i '¿Colega Dónde Está Mi Coche?'. També 'Serial Mom', però ja no seria tan mainstream. Després de passar per l'aeroport de Matacán (quin gran central l'argentí Matellán, en aquell Nàstic de Primera) i fer la volta a tota Salamanca arribàvem a l'estació d'autobuses. Quarts de quatre, hora de jalar alguna cosa i fer temps fins les 5 a que sortís el bus a Guijuelo.

Als mostradors de venda de bitllets hi havia pobles que, crec, se'ls inventen per fer veure que els busos passen per més llocs. Al final, la mentalitat dels que som de ciutat, pixapins i camacus, fa que ens preguntem moltes coses quan deixem de veure semàfors i edificis de més de tres plantes d'alçada. A Salamanca n'hi havia, d'edificis alts: a la planta baixa d'un d'ells, proper a l'estació, un bar amb nom xinès (quina merda de noms que trien, per cert) que duia un senyor espanyol (o que tenia ulls occidentals i treia 10 quan estudiava espanyol a l'Escola Oficial de Shangai). Feia basarda triar entre les tapes que semblaven acumulades de feia dies (o setmanes) a la barra del bar i finalment vam optar pel clàssic entrepà de calamars de Salamanca (els deuen pescar al Tormes). Després que el cambrer escalfés convenientment els calamars, els va servir en un pà ample i ressec. La culpa és meva, per ser imbècil i suïcida: un entrepà de calamars és la cosa més eixuta de la història (amb permís de les rodes de premsa de Nin... d'alguns entrenadors). Vaja, que a punt vaig estar d'afegir-hi Coca-Cola. De fons, la Sexta i al fons, un senyor reparant un mòbil que tot apuntava que no aconseguiria reparar.

A les 5 de la tarda sortia el bus de l'empresa Moga amb destinació Béjar (el poble de Roberto Heras, sa guanyador d'alguna Vuelta) i amb aturada a Guijuelo. A l'estació, gent jugant a cartes amb la finestra del bar oberta, boines als caps d'alguns senyors, una noia que s'assemblava a Miriam Diéguez i un bus més modest, sense endolls, per afrontar un tram d'uns 30 minuts sense pobles i amb canvi de paisatge. A l'arribada a Guijuelo, a tocar de la plaça de braus, baixem de l'autobús i l'olor a pernil que va venir de cop no l'oblidaré mai. Riu-te'n de l'Enrique Tomàs i d'aquella franquícia que hi ha a Madrid. Era com passejar per un pernil lligat a l'esquena. Un drama. Abans de dirigir-me cap a l'hotel, volta ràpida pel poble i arrencada pertinent del cartell del partit (també hi havia el del Guijuelo-Somozas del passat diumenge). Guijuelo no té res visualment destacable. El centre neuràlgic és al carrer principal, Filiberto Villalobos (ministre salmantí quan la Segona República), allà, paret per paret, hi ha l'Ajuntament de Guijuelo i Wall Street, un bar que desconec si també acull la borsa del pernil local.

A 10 minuts a peu hi havia l'únic hotel de Guijuelo, l'Entredos. Tres estrelles i davant de l'estació d'un tren que no existeix des de fa dècades. Al fons, la serra de Béjar i les torres d'il·luminació del Municipal de Guijuelo. Previ al partit, cervesa i plat pertinent de pernil a la plaça major del poble amb una parella d'aficionats de l'Hospi que van decidir ser també en un partit ja mític. A la taula del costat, una senyora amb un jersei a l'espatlla que, crec, era Josema Yuste disfressat xerrava amb les amigues mentre també esperava el seu plat de pernil. Com els bròquils a Llorca: obsessió, amb estàtues de porcs als aparadors, als carrers i als balcons. Del partit no en parlarem massa perquè no toca: a destacar, un senyor gras a la graderia que es va fer 'amic' nostre i ens va explicar que tenia un bar i que quan arribés a casa la seva donaria li tindria preparat un plat de sopa calenta i dues racions (no una, dues) de pernil. Entre crits en contra de Catalunya (poc coneixen l'Hospi, sembla) va anar avançant el partit sota el vent, el fred i la pluja que em van obligar a reconèixer que ma mare tenia raó: que m'hauria d'haver emportat "una jaqueteta no fos cas que fes fred". Sort de l'Ávila, l'encarregat de material de l'Hospi i del seu impermeable. Entre els meus plans vitals (pocs) no hi havia el de morir un dimecres de setembre en una localitat del camp salmantí.

Amb la satisfacció de la victòria i amb tres entrepans de pernil a la bossa vam enfilar camí de l'hotel. Impossible fer la crònica amb la lamentable connexió que hi havia. Sopar i provisió d'aigua gratuïta a la nevera de la sala d'estar de l'hotel. Va ser premonitori de l'esmorzar de l'endemà: sempre he pensat que no surto gens a compte als bufets, ja sigui per dinar, sopar o esmorzar. Inexplicablement, no hi havia pernil per esmorzar (A GUIJUELO!) però a canvi sí hi havia llonganissa i xoriço ibèric, "del bo". Vaig acabar perdent el compte dels trajectes que vaig fer cap a la safata i amb als panets. I cap als sucs de taronja. Però un bon esmorzar es completa amb el dolç després del salat: llet (aquí som haters -que no heaters- del cafè), un pastís brutal i un croissant. Un picar tonto, vaja. Així les coses, si l'estació hagués estat al costat del camp hagués baixat rodolant per la carretera.

Amb l'estómac ple i en plena diada, a quarts de dotze agafava el bus de tornada cap a Salamanca. Avisat per jugadors i coneguts que la capital de la província estava de festes i els bars havien col·locat paradetes als carrers. O sigui, perill. Anava recomanat de triar farinato i chanfaina (tenen nom de delinqüents de poca monta -somos de la Prospe jeje-) però el meu estómac només em va permetre apostar per la segona, una manera d'arròs especiat amb comí i vísceres, amb sang cuita i més coses que no sé com es diuen en català i em fa mandra buscar. Ració + got de vi: 2 euros. Abans i després, ruta per Salamanca. Em va sorprendre positivament: ciutat monumenta, atractiva i amb bon ambient als carrers que mereixerà si hi ha l'oportunitat una visita més reposada. De retorn a l'estació d'autobusos, pas per un locutori per editar la crònica del partit: els ordinadors eren en un soterrani sense refrigeració, dins cabines amb cortina. Desgraciadament, al costat hi havia un energumen que cantava cançons de Camela en veu alta que em van fer plantejar el seu assassinat en algun moment puntual.

1 euro i 1 hora després, ja érem a l'Estació d'Autobusos de Salamanca per enfilar camí cap a Madrid, on aprofitaríem per desconnectar i saludar (saludos!) amics i coneguts fins dissabte. Mig camí va passar volant amb la conversa telefònica d'un noi, malagueny, que hi havia al seient del davant: discutia amb el seu nòvio perquè aquest l'acusava d'haver agafat un condó de la capsa que, sembla, compartien, per tirar-se un tercer noi, de nom Raúl, a les escales del bloc on l'amic malagueny s'havia allotjat a Salamanca durant uns quants dies, juntament amb el seu millor amic, que viatjava a la seva esquerre. "Pues a ver si la cagas un poquito más y me dejas en paz y ya no hablamos más". Anava recitant noms de gent i d'amics de poc més de quatre lletres, com si fos una alineació d'un equip de Quarta Catalana. Després de discutir més de mitja hora, va penjar i va decidir dormir: serà que la nit, en realitat, sí va ser de les llargues...

#2bg3 | Tria el millor gol de la 4a jornada

Enguany, us proposem que trieu el millor dianes de cada jornada d'entre una petita selecció personal de tres gols. Fins divendres i mitjançant l'etiqueta #millorgol2bg3 a Twitter podeu dir quin dels tres gols és el que us ha agradat més i mereix passar a la final del 'Millor gol de la primera volta' que tindrà lloc durant la pausa nadalenca. Per aquesta quarta jornada, els candidats són Rocha (Nàstic) amb un fort xut que va servir per tancar a Palma el segon triomf grana aquesta temporada; novament Manu Balda (Badalona), que empenyia al fons de la xarxa una excel·lent acció personal d'Abraham amb una fantàstica cua de vaca; i Mario Arques, que amb una inapel·lable rematada de cap després d'un servei de falta picat per Sergi avançava el seu equip al Rico Pérez. El gol més votat passarà a la final nadalenca. Pots veure tots tres gols en aquest vídeo:


Guanyadors anteriors
Jornada 3 | José Sánchez (Eldense). Veure gols

Jornada 2 | Manu Balda (Badalona). Veure gols
Jornada 1 | Sergi Guardiola (Eldense). Veure gols

15 setembre de 2014

Miguel García deixa la presidència de l'Hospi

Era un secret a veus des de feia mesos. L'encara president Miguel García duu temps manifestant la seva intenció d'abandonar la presidència del Centre d'Esports l'Hospitalet després de gairebé dues dècades al càrrec. Finalment, ahir diumenge el màxim dirigent hospitalenc va anunciar, després del partit que l'equip a guanyar al Villarreal B (2-0) i en la intimitat del vestidor que ho deixava. Així ho confirmava minuts després en roda de premsa Kiko Ramírez, preguntat per les paraules que García havia adreçat a tècnics i jugadors només uns instants d'abans. Tot plegat en un dia complicat, ja que dissabte Miguel García va perdre el seu pare. Tot i això, aquest mateix dilluns Miguel García ha signat la carta de renúncia i a partir de demà el fins ara vicepresident Antonio Castellano es convertirà en nou president del Centre d'Esports l'Hospitalet. L'empresari hospitalenc, nascut a Jaén, es convertirà en el 14è president de la història de l'entitat, tot i que fins dintre d'aproximadament dos o tres mesos, d'acord amb el que preveu la Llei de l'Esports, la Generalitat no confirmarà oficialment, per qüestions burocràtiques, el relleu a la presidència del club.

D'aquesta manera, Miguel García del Valle (Villaverde de Guadalimar, Albacete, 1952) posa punt i final a gairebé 19 anys com a màxim dirigent del Centre d'Esports l'Hospitalet. García va agafar les regnes de l'entitat el 17 de novembre de 1995 i arran de la sobtada dimissió (per discrepàncies amb la Junta) de Jaume Barris, que amb prou feines va estar-se 40 dies a la presidència del club. García era vicepresident primer i va agafar les regnes de forma provisional en una situació complicada pel club, marcat per la delicada situació econòmica que va coincidir amb el període de filiació amb el RCD Espanyol. Figura de consens, la bona relació amb el consistori local i l'aleshores alcalde Celestino Corbacho va facilitar que l'Hospitalet sortís endavant i que pocs anys després fes un salt quant a instal·lacions amb el canvi del vell Municipal a l'actual Estadi (març de 1999) i amb el conveni que es va tancar amb l'Ajuntament a canvi dels terrenys on hi havia l'antic camp del Centre d'Esports l'Hospitalet.

Quant al capítol esportiu, sota el mandat de Miguel García l'Hospi ha guanyat una Lliga de Segona B i dues de Tercera, ha disputat quatre promocions d'ascens per intentar ascendir a Segona Divisió A (2002, 2007, 2013 i 2014) i va descendir en dues ocasions a Tercera Divisió (2003 i 2008) en dos dels grans errors assumits per García, que va dissenyar plantilles d'un important cost econòmic que no van donar bon resultat sobre la gespa. A Tercera, l'equip va trigar dos anys en ascendir en els dos passos que va tenir per la categoria, tot i que sempre va jugar la promoció d'ascens (2004 i 2005 i 2009 i 2010: La Copa del Rei, d'altra banda, també ha tingut un pes important en l'etapa de Miguel García com a màxim dirigent riberenc: 8 de les 18 participacions del club a la competició del KO han tingut lloc en els últims 14 anys. Quatre equips de Primera s'han enfrontat a l'Hospi en aquestes edicions, per bé que només la Real Sociedad (2001) i el Barcelona (2011) van visitar l'Estadi. L'Athletic de Javi Clemente va obligar l'Hospi a rebre'ls a Sabadell (2005) però es va evitar repetir el lamentable episodi de 2001, quan l'Hospi es va negar a acceptar la negativa del Deportivo de jugar a l'Estadi i no es va presentar al partit de 1/8 de final que la RFEF va dictaminar que s'havia de disputar al Mini Estadi (desembre de 2001).

Pel que fa a l'aspecte social, l'etapa de Miguel García ha vingut marcada per la relació d'amor-odi amb una ciutat que no ha respost en els moments importants per bé que en algunes fases del seu mandat, l'Hospi tampoc no ha sabut treballar per atreure l'atenció de l'Hospitalet per donar suport a una entitat que ha vist com l'assistència a l'Estadi ha minvat de forma espectacular amb el pas dels anys. Tot i intentar-ho de mil i una maneres amb iniciatives puntuals, entrades gratuïtes, grups de partits amb portes obertes o rebaixes en els carnets de soci, el cert és que tampoc s'ha sabut des del club treure el màxim profit d'aquestes mesures pel bé de l'entitat i amb l'objectiu de captar l'interès del veïnat de l'Hospitalet. Malgrat tot, tal com reconeixia fa uns mesos, tot i no ascendir contra el Leganés Miguel García va mostrar la seva satisfacció de veure, després d'anys de batalla, l'Estadi ple el passat 22 de juny.

Probablement, el capítol econòmic sigui el punt fort del mandat de Miguel García i, al cap i a la fi, el que ha fet perllongar la seva estada com a màxim dirigent riberenc. El manxec va aconseguir salvar el match ball de la complicada situació econòmica de l'entitat amb la seva arribada i poc a poc va anar creant un coixí econòmic sobre el qual el Centre d'Esports l'Hospitalet ha anat creixent amb la seguretat del futur assegurat. La gestió de la subvenció municipal fruit del conveni, amb una quantitat anual important, ha estat excel·lent i en gairebé dues dècades l'Hospi no ha tingut cap problema de deutes amb jugadors o creditors, una situació gens habitual al futbol espanyol. Conscient de la realitat, García sempre ha apostat pel dia a dia i per gastar (molt) menys del que tenia per assegurar el futur immediat de l'entitat, tot preveient circumstàncies inesperades com el cas de la Seguretat Social.

Amb les seves formes, peculiars i allunyades de la correcció política, i la seva manera de treballar, confiant molt en el treball propi, Miguel García s'ha convertit en el president més important de la història del Centre d'Esports l'Hospitalet. Més enllà de la seva significació política, sovint utilitzada com a justificació d'alguns per atacar la gestió de García, per a molts la història de l'Hospi va lligada de forma indiscutible a la figura de García de manera que l'etapa d'Antonio Castellano obrirà un nou futur a l'entitat, desconegut a dia d'avui. El Futbol Base tindrà un pes importantíssim per al nou dirigent riberenc, de qui també s'espera un canvi en la gestió de l'entitat i la creació d'una estructura basada en diferents àrees de treball per tal de professionalitzar el club dintre de les possibilitats econòmiques i de les necessitats que requereix una categoria com la Segona Divisió B. En els propers dies, doncs, coneixerem de quina manera s'executa aquest relleu a la presidència del Centre d'Esports l'Hospitalet.

#2bg3 | Resum de la 4a jornada

#2bg3 | Videoresum de la 4a jornada

#2bg3 | Idees
L'Olímpic va obrir la jornada amb una alegria. En una successió de casualitats, els de Sandroni van marcar el primer gol de la temporada gràcies a una diana, de penal, d'un Àlex Cortell que debutava amb els de Xàtiva al camp del seu exequip, el Mestalla. El gol servia, evidentment, per a que els de la Costera sumessin el primer triomf a la Lliga i el primer a domicili... des del 25 de gener, quan precisament van vèncer per 0-3 a Paterna. El defensa de l'Olímpic Kike Alcázar vivia el seu partit 150 a Segona B. Mestalla 0-1 Olímpic (Crònica Mestalla / Crònica Olímpic). Diumenge al matí, l'Olot perllongava un inici de Lliga poc brillant amb un empat a darrera hora contra el Mallorca B. En negatiu, perquè els d'Arnau Sala d'avançaven amb un gol d'Albert Canal al minut 14 però veient com l'equatoguineà Kike Boula empatava al temps de descompte. Amb 2 punts i, és clar, sense guanyar, és el pitjor inici de la UE Olot des de la temporada 1999-2000 a Regional Preferent (1 punt de 12). Olot 1-1 Mallorca B (Crònica Olot / Crònica Mallorca B). Tampoc està tenint un inici fàcil un Atlètic Balears que encara no ha marcat a Son Malferit; avui, derrota per 0-1 davant del Nàstic per culpa de la segona diana a la Lliga de David Rocha. 6 de 6 dels de Vicente Moreno a domicili. Atlètic 1-1 Nàstic (Crònica Atlètic / Crònica Nàstic).

Ja a la tarda, el Reus deixava enrere la patacada de fa vuit dies a Sant Adrià i derrotava per 2-0 el Zaragoza B gràcies als gols d’Édgar i Sergi Masqué. Segon triomf consecutiu dels roig-i-negres a casa i el filial blanquillo que sumana 0 de 6 a domicili. El central reusenc Ismael Moyano celebrava 350 partits a #2bg3. Reus Deportiu 2-0 Zaragoza B (Crònica Reus / Crònica Zaragoza B). Els de Natxo González són a tres punts del segon classificat, un Badalona que sembla haver agafat el relleu de l’Atlètic 2013-14. Els escapulats es mantenen invictes en vèncer el Sant Andreu per 1-0 gràcies a la segona diana aquest curs de Manu Balda. Quatre partits, quatre gols i 10 punts per als de Manolo González, que completen la millor arrencada de la seva història a Segona B. Badalona 1-0 Sant Andreu (Crònica Badalona / Crònica Sant Andreu). Amb la primera derrota a la Lliga els andreuencs mantenen els 7 punts i veuen com els empata l’Hércules, que ha remuntat el derbi davant l’Ilicitano. Els franjaverda s’han avançat amb un gol de Mario Arques però un doblet d’Adri Cueva, amb un gol guanyador al descompte, dóna la segona victòria seguida als de Pacheta. Hércules 2-1 Ilicitano (Crònica Hércules / Crònica Ilicitano). 

La golejada de la jornada (i fins ara del curs) l’ha protagonitzada el Lleida Esportiu. Dieguito s’ha convertit en heroi blau, ja que ha protagonitzat el primer triplet golejador de la temporada davant d’un Eldense que ha vist, també, com Dídac sucava en el 3-0. Feia 32 partits com a visitant a Segona B que l’Eldense no queia golejat per 4 gols de diferència (5-1 vs Mallorca Atlético el novembre de 1990). Lleida Esportiu 4-0 Eldense (Crònica Lleida Esportiu). En canvi, a Alcoi s’han quedat sense veure gols en el duel d’aspirants a l’ascens; repartiment de punts entre Alcoyano i l’Huracán, on Jesús Rubio ha disputat el partit 150 coma futbolista de Segona Divisió B. Alcoyano 0-0 Huracán (Crònica Alcoyano / Crònica Huracán). El fanalet vermell el compartiran aquesta setmana el Villarreal B i el Cornellà. El filial ha perdut per 2-0 a l’Hospitalet amb gols de David Haro i Eric Via (Crònica Blog) mentre que els verds han caigut al seu Nou Municipal davant l’Espanyol B. Adrià Carmona ha obert la llauna als 40 segons amb el 0-1 i després Jairo ha fet el seu segon doblet consecutiu per eixamplar distàncies fins al 0-3, guarisme que Borja López ha reduït amb el primer gol del Cornellà com a equip de Segona B. El davanter verd Trujillo feia 150 partits a Segona B. Cornellà 1-3 Espanyol B (Crònica Cornellà / Crònica Espanyol B).

Mestalla 0-1 Olímpic
Cortell
Atlètic Balears 0-1 Nàstic
Rocha
Olot 1-1 Mallorca B
Canal / Kike
Reus Deportiu 2-0 Zaragoza B

Édgar, Masqué
Badalona 1-0 Sant Andreu
Manu Balda
Hércules 2-1 Ilicitano
Cuevas (2) / Arques
Alcoyano 0-0 Huracán
Lleida Esportiu 4-0 Eldense
Dieguito (3), Dídac
HOSPI 2-0 Villarreal B
Haro, Via
Cornellà 1-3 Espanyol B
Borja / Adrià, Jairo (2)

#2bg3 | Propera jornada
Dissabte, 18:00 | Huracán - Lleida Esportiu
Dissabte, 18:30 | Villarreal B - Espanyol B
Diumenge, 11:30 | Zaragoza B - Cornellà
Diumenge, 12:00 | Ilicitano - Mestalla
Diumenge, 12:00 | L'HOSPITALET - Badalona
Diumenge, 12:00 | Mallorca B - Reus Deportiu
Diumenge, 12:00 | Nàstic - Hércules
Diumenge, 12:00 | Sant Andreu - Atlètic Balears
Diumenge, 17:30 | Olímpic - Alcoyano
Diumenge, 19:00 | Eldense - Olot

Pinto Herrera xiularà l'Hospi-Badalona

El Comitè d'Àrbitres va fer oficial dijous passat que el col·legiat tinerfeny David Jesús Pinto Herrera serà l'encarregat de dirigir el partit que enfrontarà aquest proper diumenge (12:00 hores) el Centre d'Esports l'Hospitalet i el CF Badalona a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet amb motiu de la 5a jornada del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B. Nascut a Santa Cruz de Tenerife l'agost de 1981, aquesta serà la 6a temporada d'aquest àrbitre a Segona Divisió B, categoria a la qual hi va ascendir l'estiu de 2009. Compta amb sis precedents amb l'Hospi, dos dels quals van ser contra el Badalona:  0-1 a l'Estadi (2011-12) i 0-0 al Centenari (2013-14). La resta de partits, dues victòries (1-2 a Manacor 2011-12 i 3-2 vs Nàstic 2012-13) i dos empats (1-1 vs Levante B, 2013-14 i 1-1 vs Sabadell, 2010-11). Enguany, Pinto Herrera ha xiulat l'Atlètic Balears 0-0 Olímpic, amb 7 grogues i una expulsió per doble groga.

Designacions arbitrals #2bg3 | 5a jornada
Sant Andreu-Atlètic | Herrero Arenas (Aragó)
Nàstic-Hércules | López Fernández-Montes (Madrid)
Ilicitano-Mestalla | Díaz de Mera Escuderos (Castella-la Manxa)
Olímpic-Alcoyano | Ávalos Barrera (Catalunya)
Huracán-Lleida Esportiu | Gadella Kamstra (Tenerife)
Eldense-Olot | Ruipérez Marín (Castella-la Manxa)
Mallorca B-Reus | Melgares de Aguilar Fernández (Múrcia)
Zaragoza B-Cornellà | Soto Grado (la Rioja)
Villarreal B-Espanyol B | Navarro Fuentes (Múrcia)