19/8/14

#2bg3 | Anàlisi dels equips (1 de 4)

Ja hi som. A puntet de començar. Dissabte començarà una nova temporada al grup 3 de Segona Divisió B, la tretzena consecutiva en què catalans i valencians compartiran grup. Enguany, l'Atlètic Balears, el Mallorca B i el Zaragoza B completen un #2bg3 en el qual acompanyaran nou equips catalans i vuit de valencians. Curiosament, per segon any consecutiu el millor classificat no ascendit de l'anterior temporada (vaja, l'Hospi), tornarà a obrir el foc de la competició al camp de l'Ilicitano (a la mateixa hora ho faran Huracán. Atlètic, Villarreal B i Reus). Com ja vam fer l'any passat, al Blog de l'Hospit mirarem de cobrir el que passi durant tota la temporada en aquest campionat, allunyat de la magnificència de la mal anomenada millor lliga del món. Un grup, el tercer, especial, amb un encant peculiar. Dins les nostres possibilitats, sobre el terreny, tractarem d'aportar-vos coses diferents sobre aquesta categoria, dades poc habituals, punts de vista diferents, opinió. I sempre, fent-vos partíceps. Com ja vam fer l'any passat, des d'avui i fins divendres farem una mica de prèvia general amb un breu anàlisi del que poden oferir els 20 equips que formaran part d'aquest grup 3 enguany. Des de la distància i amb reserves, comencem avui dimarts amb un aspirant a tot (l'Alcoyano), un filial (l'Ilicitano), un debutant (el Cornellà) i dos equips que canvien de casa (Atlètic Balears i Badalona). Som-hi!

Tercer assalt a l'elit

Imatge: CD Alcoyano
Era complicat pensar que l'Alcoyano no faria playoff la passada temporada. Per història, per plantilla, per pressupost... Però un cop més es va demostrar que amb les etiquetes s'aconsegueixen ben poques coses, almenys al món del futbol. Tot i arribar a la darrera jornada amb opcions, a l'Alcoyano de Porras el va penalitzar la pobra prestació a domicili (gairebé una volta sense guanyar) i, segons algunes veus, per voler jugar 'massa bé'. Grup complicat, el tercer, per aconseguir objectius ambiciosos des d'únicament el bon futbol (o l'atractiu, que són coses ben diferents). Tot i la decepció, la genèrica competitiva fa inevitable situar l'Alcoyano entre els candidats a ser en playoff d'ascens una temporada més: com serà la cosa que des del darrer ascens des de Tercera, l'Alcoyano no ha baixat mai del novè lloc a #2bg3 i ha fet playoff en quatre ocasions. Club sanejat, l'Alcoyano ha demostrat al llarg del temps criteri per treballar en el seu dia a dia, quant a l'aspecte econòmic però també en el social i en l'esportiu. En aquest darrer punt, sembla que els alcoianistes aposten per un projecte continuïsta però amb nou capità al vaixell: l'andalús Óscar Cano.

Amb experiència al futbol professional al Salamanca, Cano (Granada, 1972) dirigirà els destins de l'Alcoyano 2014-15 després de retornar el Betis B a la categoria de bronze. Com l'any passat, l'Alcoyano ha tornat a mirar cap al grup 4 per reforçar un planter que ha renovat 10 jugadors. La parcel·la ofensiva és la que més canvis ha sofert; aquí es nota la influència del grup 4 amb les incorporacions de Carlos Rodríguez i Francis Ferrón (La Hoya Lorca) o Jesús Alfaro (Algeciras). Completa l'atac un expert a la categoria com és Jorge Perona, que viurà la seva segona etapa al club. Al darrere, continuïtat (segueixen Devesa, Navarro, Óscar López o Mario Ramón) i contundència amb les arribades de l'incansable Joan Vich i del central Mario Fuentes (Lleida Esportiu). A la medul·lar, un ex LFP com Israel Jerez complementarà la direcció dels Rubio, Remón i Salvador. Perfil similar al de l'any passat, amb gairebé 3.000 partits d'experiència acumulada a Segona B però amb l'obligació d'aconseguir resultats des de diumenge a Saragossa després d'una pretemporada més aviat discreta amb només un triomf.

A favor: jugar al Collao és un factor que pot desnivellar els partits a favor de l'Alcoyano. L'afició, exigent però fidel, tornarà a jugar un paper important per dur l'equip a la zona alta.

En contra: després de dues decepcions, fallar un tercer any seria difícil de pair per una entitat que ha apostat tan fort per mirar de retornar a l'elit del futbol espanyol.

Caràcter balearico

Imatge: Lluc Martorell / Atlètic Balears
Les cases d'apostes, tant de moda darrerament al futbol espanyol i, en particular, a la Segona Divisió B, no haguessin previst que l'Atlètic Balears arribaria a la darrera jornada amb opcions de fer playoff... d'ascens a la Lliga Adelante la passada temporada. Barallant-se amb transatlàntics com Alcoyano, Nàstic o Lleida Esportiu i amb poc més de 100.000 euros de pressupost per a jugadors. Jugant a l'exili de Magaluf, amb una plantilla 90% formada per jugadors de la terra, l'Atlètic Balears va ser la sensació de la temporada però, desgraciadament, va ensopegar en el moment més delicat, amb un 1 de 6 en el que havia estat el seu fortí; tot per culpa d'un miraculós gol de Valentín i per un estèril empat del Constància set dies després. Dur per un equip que durant 35 jornades va ocupar zona noble i que al final es va quedar sense premi... tangible. Però es va quedar amb la demostració que al futbol es poden fer coses sense diners, sense recursos brillants però sí amb modèstia, persistència i criteri. La mateixa recepta que es vol aplicar enguany a Son Malferit, la nova casa d'un Atlètic Balears que tornarà a apostar pel partit a partit i pels peus a terra.

Per segona temporada Nico López i Guillem Llaneres guiaran els destins d'un Atlètic Balears que, de moment, ja viu més tranquil en l'aspecte institucional, amb noves cares i amb el projecte de renovació de l'Estadi Balear per bon camí. Esportivament, s'ha renovat 10 jugadors per bé que homes importants com Xavi Ginard, Joan Vich, Xisco Hernández, Pedro Capó o Florin han fet les maletes i deixen Esteban, Bernat i Cristian com a estandarts de la gran campanya 2013-2014. De nou, el producte balear té un pes important en les arribades: fins a nou futbolistes de la regió reforcen el planter balearico, des d'una porteria en què Víctor Ross i Perales competiran per ser sota pals,  al retorn de Damià Ramos, passant per la segona etapa de Nando Ramón amb l'Atlètic o la 'reunió' de Jaime amb Nico López. A dalt, el castellà Cifu sembla erigir-se en la nova referència atacant d'un Atlètic Balears que també compta amb Dalmedo i amb la promesa eivissenca Jordi Serra (PE Sant Jordi). Amb tot, a 10 dies de tancar el marcat l'equip de la Via de Cintura aspirar a signar dos o tres jugadors més que acabi de donar consistència a un bloc on el compromís i el grup tornaran a ser els pals de paller.

A favor: Nico López i la resta del seu cos tècnic. Novament, el tècnic mallorquí va demostrar l'any passat ser un gran gestor de grup, factor que li permet treure un rendiment extrem de plantilles sense cap estrella però amb molta fam.

En contra: la temptació de tenir l'enorme passada temporada com a punt de referència per superar. Si els resultats hi porten, perfecte, però l'objectiu de l'Atlètic no pot ser cap altre, d'inici', que assegurar la permanència.

Maximitzar recursos

Possiblement, el Badalona va ser una de les grans decepcions del passat curs. I a banda, la mostra de com una mala dinàmica pot arrossegar un equip fins el punt de transformat un possible aspirant al playoff en un equip que més enllà de practicar millor o pitjor futbol acaba suant més del compte per assegurar la permanència. Així va transcórrer la temporada a Badalona, entre reviscolades de poca durada i dificultats per vèncer a domicili. I això que hi havia material per fer coses interessants. Després de més de set dècades d'història, el Camp del Centenari tenia un final trist. I és que aquest curs el Badalona estrena casa o, millor dit, estrenarà. De moment, els escapulats s'entrenen a Pomar on començaran la Lliga fins que no hagin finalitzat les obres al Camp de Montigalà. Allà s'inicia una nova època al club que més temporades porta a Segona B de tot el grup 3. Enguany, els del Barcelonès Nord inicien el seu 11è curs consecutiu a la categoria de bronze amb objectius molt més modestos dels que es podien permetre amb els supermilionaris pressupostos de l'època Casquete.

Tantes són les limitacions que a dia d'avui el Badalona disposa de 16 efectius després que el club comuniqués a Álex, Jordi Sánchez i Marc González que no compta amb ells. Amb la preocupació de reforçar l'equip viu un Manolo González que ja coneix sobradament la casa i que s'estrenarà en una banqueta de Segona B. El tècnic gallec també sap què és disposar de recursos limitats amb la Montañesa, amb la qual l'any passat es va quedar a un encert arbitral de disputar la final per l'ascens a Segona B. González pretén traslladar l'esperit de la Monta a un Badalona nou de trinca: amb 4 jugadors els escapulats disposaran de la plantilla més renovada de totes. Només Marcos, Bermudo, Fran Grima i Abraham segueixen, a banda d'un Cristian Carracedo a qui Piti ja havia fet debutar. De fora arriben jugadors contrastats com Toni Lao, Óscar Sierra o Juanjo Prior, o un Juan Pablo Amantini que acompanya Manolo González en el seu trànsit de la Monta al Badalona. A dalt, Matamala, Grasa o Manu Balda són els homes referència en una parcel·la que encara precisa de reforços (com la resta de l'equip). Objectiu: competir al màxim i salvar la categoria.

A favor: se sol dir que la necessitat fa resorgir d'altres qualitats. Amb un pressupost modest, Manolo González ja ha demostrat que sap treure suc de plantilles amb més fam que nom. Prova de foc per un Badalona que tindrà en Montigalà una opció per fer-se fort com a local.

En contra: amb el canvi de gespa a Montigalà, el Badalona perd una possible arma per complicar la vida als rivals que el visiten. A la llarga, per bé que la superfície no era la ideal, els escapulats haurien pogut treure rèdit d'una gespa artificial antiga i gastada.

L'aventura del debutant

Fins fa dos anys, el record més dolç de la història recent del Cornellà era la Lligueta d'ascens de l'any 2000 a l'antiga Via Fèrria davant el Burriana, el Manacor i l'Olímpico de Totana. Van ser els castellonencs els que van acabar ascendint en una breu aventura a Segona B i van privar de l'ascens els del Baix, dirigits aleshores per l'incombustible Ramon Maria Calderé. Anys més tard, i un cop executat el canvi de camp, el Cornellà no s'ha amagat a l'hora de voler aspirar a més, com en el seu dia van fer Gavà, Santboià o Prat. Fa dues temporades, el Deportivo B va barrar el pas de l'ascens al Cornellà, que el passat mes de maig no va desaprofitar la primera bola de partit i va pujar per un global de 4-2 davant l'Izarra navarrès. Tanta feina feta, amb Álex Talavera a la presidència, amb Andrés Manzano a la direcció esportiva i Jordi Roger com a cap visible d'un cos tècnic continuïsta. Roger serà un dels sis entrenadors del grup que debuti enguany a la categoria i ho farà amb la responsabilitat de capitanejar un bloc que ha renovat força peces que van col·laborar en l'ascens.

Són 11 els jugadors que continuen respecte la passada temporada: Íñigo, Israel, Joel, Martí, Pelegrí, Dani Martí, David, Luís, Pep, Xemi i Óscar Muñoz. Un equip, el Cornellà, on el Futbol Base té una importància cabdal per fer l'entitat sostenible pel que fa a l'aspecte esportiu però, sobretot, l'econòmic. De fet, 7 dels vint jugadors que integren la plantilla verda provenen o han passat pels equips de base d'una UE Cornellà que disposa de la segona plantilla més jove de la categoria (filials a banda), només superat per un rejovenit CE l'Hospitalet. La qüestió és si aquesta joventut i el poc recorregut de la plantilla a la categoria (gairebé acumula els mateixos partits d'experiència -uns 1.000- que un filial com el Villarreal B) no són qüestions que poden posar en risc el recorregut dels cornellanencs per aquesta Segona Divisió B. De les vuit incorporacions externes que han fet els barcelonins, quatre vénen de Segona B i quatre més de Tercera (cas de Segovia, Josele, Gallar i Arnau Tobella). Amb tot, Jordi Roger espera reforça la plantilla amb, mínim, un parell més d'efectius. Necessari, per no dir imprescindible, un home que acompanyi Óscar Muñoz en la missió de superar els porters rivals.

A favor: l'aparador que suposa l'estrena a Segona B. Com a entitat, però també a nivell particular de cada jugador, el Cornellà voldrà reivindicar-se després d'anys buscant el salt. Sense pressió, els verds saben que poden complicar la vida als rivals que es confiïn.

En contra: ser conscients del canvi que suposa passar de Tercera a Segona B. Xifres en mà, el que podria servir a Tercera pot quedar-se curt enguany. Pocs efectius en atac i, en general, poca experiència recent en una categoria complicada poden fer que el Cornellà pagui la novatada.

El filial que no renuncia a res

Imatge: Juan Enrique Acevedo / Diario Franjiverde
De la mateixa manera que el desconeixement general convertia l'Elche Ilicitano en tota una incògnita a l'hora de valorar les seves opcions a #2bg3 la passada temporada, possiblement la inèrcia guanyadora d'un brillant curs 2013-2014 etiqueti el filial franjaverda com un candidat a repetir presència a la zona noble del Campionat. Probablement, amb raó: l'ascens del Primer Equip a la Lliga BBVA ha anat vinculat a una evolució dels principals equips de la Base amb la intenció d'acabar assortint l'equip principal en un futur immediat. Per a fer-ho possible, l'Elche no ha dubtat a 'gastar-se els quartos' per confeccionar novament una plantilla de garanties per, almenys, aspirar a lluitar fins el final per un lloc entre els quatre primers. Novament, el Díez Iborra o la condició de local seran importants: l'equip fa un any i mig que no perd quan juga a casa (sigui al Martínez Valero, a Torrellano a l'Iborra, on dissabte rebran l'Hospi). Els ingredients: un patró de joc atractiu i alhora efectiu, un entrenador amb les coses clares, jugadors de qualitat però també curtits en categories importants i, com dèiem, un projecte de club que enfila tots aquests punts per teixir un equip d'allò més interessant.

Un equip que per tercera temporada dirigirà Vicente Mir, que prèviament ja coneixia la categoria del seu pas pel València Mestalla. Mir treballarà, com sempre, a mig camí de la competitivitat i de la necessitat de ser graó inferior d'un Elche que acostuma a servir-se del filial per complementar el seu Primer Equip. Per això, els franjaverda disposaran d'una plantilla àmplia i del suport puntual del Juvenil de Divisió d'Honor per respondre a les expectactives creades en una pretemporada en què el filial es manté invicte i en què la línia defensiva (només un gol encaixat en nou partits) ha tingut un rendiment interessant. Mir perd tòtems com són els cedits Miguel Ángel, Sergio León o Charlie, que l'any passat van ser titulars indiscutibles. Tanmateix, Mir conserva la columna vertebral amb una dotzena de renovacions (segueixen Chiri, Anaba, Samu, Nico Cháfer o Sergi Guilló) i amb les arribades de futbolistes que ja coneixen la categoria (Pol, Pepe, Hostench, Mario Arques, Joaquín o Rafa Gálvez) i incorporacions forasteres com la del danès Tobias, la de l'italià Iotti i la de l'argentí Mauro que converteixen els il·licitans amb un dels equips més variats amb cinc nacionalitats diferents a la plantilla.

A favor: projecte seriós i ambiciós a nivell de club. Aposta per jugadors que ja coneixen la categoria, incorporacions amb mires al Primer Equip i renovació d'una part important de jugadors.

En contra: a banda de la condició del filial, un fet que sempre el fa dependre del Primer Equip, l'Ilicitano no es pot obsessionar amb tornar a repetir la campanya de la passada temporada per bé que tingui jugadores per a fer-ho possible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada