Guillem Castell, un jugador amb molt de recorregut

Imatge: Jaime Blanco

Després d'uns quants dies sense aprofundir en les incorporacions del Centre d'Esports l'Hospitalet encarem la recta final d'aquest dilluns 6 de juliol amb l'article que el Jaime Blanco, periodista vallesà que ha treballat a Ràdio Rubí i que ha seguit durant força temps l'actualitat de la Unió Esportiva Rubí, equip del qual arriba un dels fitxatges més joves de l'Hospi de Cifuentes: Guillem Castell. El defensa mallorquí ocuparà una de les places de futbolista menor de 23 anys d'una plantilla absolutament nova de trinca com és la del Centre d'Esports l'Hospitalet. Tot i la seva joventut, els riberencs gaudiran d'un jugador polivalent, amb projecció.

CASTELL, UN JUGADOR AMB MOLT DE RECORREGUT

Article de Jaime Blanco -> @JBlanco1992

He de reconèixer que el fitxatge de Guillem Castell per l'Hospi em sorprén i no a la vegada. Al Rubí ha viscut una temporada plena d'alts i baixos per les lesions i el seu creixement s'ha vist frenat. 24 partits només a les seves cames però, si som justos, el defensa balear s'ha fet notar en tots i cadascun d'ells. L'arribada a la banqueta riberenca de l'entrenador que li va donar la primera oportunitat com a amateur, Martí Cifuentes, resulta clau per entendre el seu fitxatge.

Guillem Castell Molins (Palma de Mallorca, 1994) va arribar a Catalunya per tancar la seva etapa de futbol base a les files del juvenil de Divisió d'Honor del Cornellà. L'any següent va fer el salt a la Tercera Divisió en un renovat Rubí. Castell no disposava de gaire oportunitats al principi tot i que Cifuentes tenia un mal de cap impressionant al lateral esquerre. De fet, el jove jugador va tenir més minuts com a central i només va jugar un partit en la seva posició natural. Va ser a la Bombonera de Nou Barris, com a marcador i aguantant el lloc sense pujar; va quallar un dels millors partits que ha jugat amb el club de Can Rosés. 

Tot canvia amb l'arribada de Julià Garcia al febrer de 2014. Amb el veterà entrenador de Sabadell al capdavant segueixen els problemes per trobar un fix al lateral esquerre fins que un dia decideix provar-lo. Descobreix llavors un jugador amb unes condicions físiques molt interessants: bon centrador, perillós en atac i molt ràpid en l'anticipació. Des d'aquell moment i fins el dia d'avui ha estat sempre la primera opció per aquesta posició. 

L'Hospi s'enduu un jugador amb molt recorregut en tots els sentits. Els aficionats riberencs gaudiran veient-lo pujar la banda amb potència i sumar-se en atac i el club riberenc serà ideal per a que progressi com a futbolista. S'ha de polir encara perquè encara és una mica desordenat tàcticament, però el marge de millora de Guillem Castell és molt ampli. Suplir la sortida d'un defensa contrastat com Valentín amb un perfil d'aquestes característiques suposa, sens dubte, un gran encert.

Sierra, el comodí fet defensa

Imatge: Patrícia Pérez

Un dia més continuem descobrint els nous fitxatges al Blog de l'Hospi. Després de Guzmán, Raúl Torres, Savall i David López, avui dimarts és el moment d'analitzar un retorn, el d'Óscar Sierra. Nou anys després el polivalent defensa egarenc tornarà a vestir-se amb la franja vermella després d'haver passat per uns quants equips abans d'iniciar la seva tercera etapa a l'Hospi. Més de 250 partits a Segona B que l'han fet evolucionar si el comparem amb l'Óscar Sierra d'aquells anys de patiment a Segona B i de playoffs a Tercera. Què podem esperar del 'nou' Sierra? Com li ha anat aquest darrer curs al Badalona? La veu que hem escollit per fer-nos a la idea és la de Patrícia Pérez, ex cap de premsa del CF Badalona i que durant diverses temporades ha cobert l'actualitat escapulada a l'Esportiu de Catalunya.

Sierra, el comodí fet defensa

Article de Patrícia Pérez -> @patriperez_s

El Prat acabava de baixar a Tercera Divisió i Óscar Sierra es convertia en el primer fitxatge del CF Badalona de Manolo González. Un any després, la seva baixa ha estat una de les sorpreses més grans dels aficionats escapulats, que han vist en Sierra un jugador compromès, treballador i que transmet confiança fins i tot fora de la seva posició natural.

Perquè es pot descriure el jugador com a lateral dret per vocació, posició que ha ocupat durant bona part de la temporada, però comodí defensiu perfecte per a Manolo González. I és que, en el CF Badalona 2014/15, pocs futbolistes han estat més utilitzats que el de Terrassa. Quan les necessitats han aparegut, Óscar Sierra ha pogut jugar de central o, fins i tot, de lateral esquerre, tot i que en comptades ocasions. En cap cas, sense complicar-se la vida i sempre amb una constància i una regularitat que, aquest curs també, l’han catapultat cap a la titularitat.

Imatge: Patrícia Pérez

No es un prodigi per la banda, ni destaca en la faceta assistent, però treballa i compleix amb les demandes de l’entrenador. És per aquest motiu que Manolo González va apostar per ell i no va dubtar, jornada rere jornada, en comptar amb la seva forma d’actuar sobre la gespa. Malgrat tot, els seus 33 anys han pesat més que el seu bon rendiment, un motiu que, finalment, sembla haver estat una de les raons perquè el Badalona no volgués seguir comptant amb un futbolista correcte per a la categoria.

David López, una esquerra de poder

Imatge: Martí Albesa

Fitxatge de Sierra | Fitxatge de Medina | Promoció de Ruibal | Renovació de Lucas del Campo | Quarta entrada per descobrir les noves incorporacions de l'Hospi. Després de saber una mica més sobre Iván Guzmán, Raúl Torres i Guillem Savall, aquest divendres és el torn de David López. El granollerí va ser presentat la passada setmana com a nou jugador de l'Hospi procedent de l'Olot, club on ha militat les últimes dues temporades. I és des d'Olot que ens arriba "David López, una esquerra de poder", un article del periodista de Ràdio Olot i l'Esportiu de Catalunya, David Planella, que ens permetrà fer-nos una idea més clara del que pot aportar David López a aquest nou projecte riberenc.

David López, una esquerra de poder

Article de David Planella -> @davidplanella

Ara que el ple de l’Ajuntament d’Olot s’ha tornat més progressista que mai, la Unió Esportiva Olot s’ha deixat perdre la seva millor esquerra. Difícilment, podrà trobar un extrem de les mateixes característiques en el futbol català, però, de fet, potser tampoc no en busca cap del mateix perfil. David López i el seu futbol no han casat amb Rodri i la seva idea de joc i, per això, se li ha obert la porta de bat a bat. Ja se li va deixar ajustada al mercat d’hivern, quan va estar a punt de marxar al Sant Andreu.

Per A o per B, es va quedar i, coses del futbol, va ser decisiu en les dues victòries consecutives de finals del mes de gener. David López va marcar els gols que van completar les remuntades contra l’Espanyol B (2-3) i el Saragossa B (2-1) i tots dos ajuden a explicar de què pot ser capaç. A Sant Adrià, es va desfer de la defensa blanc-i-blava amb un túnel i una definició perfectes, i a casa va resoldre un contraatac que va acabar amb un un contra un davant del porter amb una vaselina precisa.

David López és un extrem de vocació eminentment ofensiva que supleix amb talent la punta de velocitat que li falta i que és sinònim de gol. No tant pels que marca, sinó pels que dóna. La temporada passada, va ser el màxim assistent de l’Olot, amb diferència. La seva bona connexió amb Carlos Martínez, amb qui ja va coincidir al Terrassa, explica que acabés el curs amb deu assistències. Va ser un fix a les alineacions d’Edu Vílchez i Arnau Sala, i només va ser suplent tres vegades. Aquest curs, en canvi, ha vist fins a setze partits des de la banqueta i deu des de la graderia.

Els números parlen per si sols i són difícils de justificar. Els seguidors de l’Olot encara ara es fan creus que David López no encaixés en un sistema de joc sempre basat, diuen, en la possessió de la pilota i el joc combinatiu en atac. A l’hora de la veritat, però, quantes vegades hem vist aquest joc i quantes vegades hem trobat a faltar David López damunt del terreny de joc aquesta temporada? L’afició l’ha recordat amb insistència; era un dels seus ídols, cosa que diu molt d’un jugador de fora de la Garrotxa que només feia dos anys que havia arribat procedent del Prat.

Fos estimat per més o per menys olotins, el que ens ha deixat clar David López és que de qualitat no n’hi falta. Fins i tot, ho va admetre Rodri, però a l’entrenador no li acabava de convèncer el seu treball defensiu. Ara, el que va ser el primer fitxatge vermell a Segona B se’n va i tant de bo que l’encertin tant l’àrea esportiva olotina, deixant-lo marxar, com l’Hospitalet, fitxant-lo. Voldrà dir que David López es torna a sentir important i que a Olot no ho hem de lamentar.

Savall, un central amb caràcter

Imatge: Martí Albesa / UE Olot

Al Blog, des de fa dies que ens hem proposat conèixer una mica millor les incorporacions del Centre d'Esports l'Hospitalet. El club encara no ho ha fet oficial, però el central Guillem Savall serà el cinquè fitxatge dels riberencs de cara al curs 2015-2016. Arriba procedent del Cacereño, on ha tingut una participació testimonial; és per això que hem viatjat un any enrere per confiar l'article sobre el nou fitxatge de l'Hospi a Oriol Boix, actual cap de premsa de la UE Olot i que anteriorment ha cobert la informació dels garrotxins per a diversos mitjans, com ara la Xarxa, Ràdio les Planes o GolCat. Teclat, doncs, autoritzat per fer-nos cinc cèntims sobre Guillem Savall, peça important de la nova reraguarda riberenca.

Savall, un central amb caràcter

Text d'Oriol Boix --> @uriboix

Format al planter de l’Espanyol, on se li augurava un futur prometedor, i un habitual de les categories inferiors de la selecció espanyola, Guillem Savall no ha acabat de trobar l’estabilitat i la continuïtat necessària per triomfar en el món del futbol, en gran mesura per les maleïdes lesions, que han frenat de forma brusca la seva progressió. I això que les condicions les té totes; unes facultats físiques envejables i uns dots de lideratge per manar qualsevol defensa. En el seu pas efímer per la Unió Esportiva Olot ja ens va mostrar algunes de la seves qualitats: agressiu, intens i notable amb la pilota als peus, el barceloní destaca també per la seva col•locació i per ser un excel•lent marcador, a més de dominar el joc aeri tot i no ser massa alt. A la Garrotxa va tenir molta participació amb Vílchez a la banqueta, però el seu protagonisme va anar minvant arran de l’arribada d’Arnau Sala. Si Martí Cifuentes aconsegueix centrar-lo i exprimir al màxim les seves virtuts, Savall pot convertir-se perfectament en el puntal de l’eix defensiu de l’Hospi. Li arriba, doncs, una nova oportunitat per demostrar que aquell tros de central que meravellava a Sant Adrià encara es pot recuperar. Està a les seves mans. Bé, als seus peus. I també al seu cap.

Raúl Torres, l'excepció entre el múscul

Imatge: Miguel Murcia / Diario Franjiverde

Aquest dilluns us deixem el segon text per il·lustrar millor, amb coneixement de causa, les noves incorporacions del Centre d'Esports l'Hospitalet 2015-2016. Si ahir el Xavi Rodríguez ens feia cinc cèntims sobre Iván Guzmán, avui és el periodista del Diari de Badalona i de l'Esportiu de Catalunya, Albert Fibla, qui ens aporta llum i taquígrafs sobre un altre dels fitxatges que l'Hospi va anunciar divendres passat: el migcampista Raúl Torres. L'egarenc va ser titular indiscutible per a Manolo González; un futbolista diferent que en unes setmanes arrencarà etapa amb l'Hospi.

RAÚL TORRES, L'EXCEPCIÓ ENTRE EL MÚSCUL
Text d'Albert Fibla -> @AlbertFibla

Raúl Torres era l'excepció en el mig del camp del Badalona 2014/15. Això no vol dir que fos un futbolista excepcional. Deixem-ho en què, com que te bon peu i bona mirada, com que és capaç de jugar en curt i a l'espai, destacava en un grup tan ple de múscul i pulmons, tan pendent d'ocupar espais, tan despreocupat per la creació, com el que l'any passat va defensar la samarreta escapulada. El de Terrassa va demostrar també que pot ser un bon soci per a un davanter com, per exemple, Abraham Noe, que no dubtava a buscar-lo quan necessitava combinar. En els últims partits de la temporada, Manolo González el va utilitzar en el doble pivot i es va revelar també com a un organitzador més que correcte. Molt lluny, però, del que poden oferir Rubén Alcaraz i Vívi.

Iván Guzmán, el jugador que tot entrenador voldria

A partir d'avui iniciem una sèrie d'articles externs dedicats als fitxatges que el Centre d'Esports l'Hospitalet realitzi durant aquest mercat d'estiu. L'objectiu és clar: conèixer millor les noves incorporacions riberenques. I quina forma millor de fer-ho que de la mà dels periodistes que han seguit les últimes passes d'aquests futbolistes als seus equips de procedència? El primer dels articles ens arriba de la mà del Xavi Rodríguez, periodista que ja acumula alguna que altra temporada seguint la UE Sant Andreu i que ens aportarà una mica de llum sobre Iván Guzmán, el jugador de banda que divendres passat va fitxar per l'Hospi.

IVÁN GUZMÁN, EL JUGADOR QUE TOT ENTRENADOR VOLDRIA 

Article de Xavi Rodríguez -> @XaviRodriguez_

A banda de les virtuts tècniques que té Iván Guzmán, el que més destaca d’aquest futbolista de 24 anys és el seu constant sacrifici. L’ex del Manlleu i del Sant Andreu ha viscut dos anys convulsos a Barcelona, amb la inestabilitat del projecte esportiu de l’entitat quadribarrada, però ha estat sempre indiscutible pels 5 entrenadors que ha tingut en aquest període de temps, des de Patxi Salinas fins a Miguel Álvarez. És un jugador que es buida cada partit i ha estat molt estimat al Narcís Sala per ser un dels futbolistes més compromesos de la plantilla.

Guzmán, habitualment, juga per banda dreta com a extrem. Malgrat tot, es desenvolupa molt bé per l’esquerra si escau i compleix amb escreix com a lateral; fins i tot en algun partit ha hagut d’ocupar la posició de central, mostrant la seva polivalència i quallant gairebé sempre actuacions molt correctes, a més de ser una garantia pels seus entrenadors. En aquesta darrera temporada ha marcat 2 gols en 31 partits disputats i ha assolit un nivell de joc que el consolida com un futbolista més que apte per a la Segona Divisió B.

La carta de presentació d’Iván Guzmán, format en categories inferiors de l'Atlético de Madrid, és la d’un jugador molt ràpid, amb tècnica per desequilibrar i que s’associa molt bé amb el seus companys de banda, ja siguin el lateral o l'interior. També té capacitat física per pressionar la sortida de pilota i és molt intel·ligent a l’hora d’aprofitar els espais a l’esquena dels defensors. Amb aquest fitxatge, l’Hospitalet s’enduu un futbolista molt treballador i el qual Martí Cifuentes coneix bé, ja que també va ser imprescindible pel tècnic riberenc durant la seva etapa al Narcís Sala.

Descobrint Carreño, amb Francisco Ortí

Imatge: Fútbol Balear

Comencem la setmana amb el segon capítol del 'Descobrint...' d'aquesta temporada. Dissabte, el Joan Alfonso López ens aportava la seva visió sobre l'any de David Haro al Nàstic de Tarragona. Aquest dilluns, coneixerem una mica millor l'andalús Enrique Carreño, la darrera incorporació de l'Hospitalet fins ara i que aquest mateix matí ha començat a entrenar amb la resta de companys. I poques veus més autoritzades que en Francisco Ortí, periodista (escriu a Fútbol de Primera i a Enganche.es) i cap de premsa d'Huracán CF, per apropar-nos la seva visió sobre el davanter d'Utrera, que durant el darrer any ha defensat la samarreta de l'equip maniser.

Descobrint Carreño, per Francisco Ortí

Gol. Esa es la palabra que mejor define a Enrique Carreño. Cada una de sus acciones está fabricada en esa dirección. Cada uno de sus movimientos busca ese fin. Está programado para apuntar constantemente a la portería rival. Vive por y para el gol. Es lo que le da la vida y sin él considera que su trabajo está incompleto. Más de una vez le he visto marcharse cabizbajo del Municipal de Manises después de completar un partido notable, pero haberse quedado sin marcar. Es por ello, que lo busca sin descanso y conoce varios para encontrarlo.

Maneja una amplia variedad de recursos para perforar la portería rival. Es un delantero inteligente, que dibuja desmarques a la espalda de los centrales, tiene buen disparo desde media y larga distancia, y un cabezazo certero. Pero, sobre todo, es letal en el área. Esa es su hábitat natural, donde se siente cómodo y es capaz de detener el tiempo para elegir la mejor opción. Dos o tres movimientos le bastan para descifrar el código que cierra la portería y marca. Cuando pisa el área no suele perdonar. Pero no sólo juega mirando la portería enemiga, sino que también le gusta jugar de espaldas y durante varias bases del encuentro retrocede su posición para combinar con sus compañeros y entrar en acción.

Imatge: Fútbol Balear

En Huracán CF ha cerrado la temporada con buenos números, pese a que no ha disfrutado de la continuidad que le gustaría. Ha celebrado nueve goles y muchos de ellos decisivos, como en la eliminatoria de la Copa del Rey contra el Albacete, o en los play-off de ascenso ante el Lucena y el que forzó la prórroga ante el Bilbao Athletic. Sin embargo, la dura competencia con Javi Navarro y Raúl Fabiani le privó de contar con regularidad de minutos, lo que provocó que su nivel de juego se viera afectado, sufriendo altibajos a lo largo del año.

A nivel personal, es una persona íntegra. Es un hombre familiar, que ha sido padre recientemente y no pierde de vista a su niño. En el vestuario de Huracán CF todavía le recuerdan como un excelente compañero. Ayuda a generar un buen ambiente y ha mantenido una sonrisa incluso en los momentos en los que menos ha jugado, trabajando para ganarse de nuevo un sitio en el once.

Con su fichaje, el Centre d'Esports l'Hospitalet se asegura la incorporación de un delantero de primer nivel, pero, sobre todo, se asegura goles.

Descobrint David Haro, amb Joan Alfons López

Amb l'inici de la pretemporada 2013-2014 i l'arribada de noves incorporacions, decidim rescatar una secció que vam obrir l'any passat i que no va tenir massa continuïtat: el 'Descobrim...'. En aquesta secció, una veu autoritzada ens fa cinc cèntims d'algun dels fitxatges del Centre d'Esports l'Hospitalet 2013-2014. I per recuperar el 'Descobrim...', és el periodista Joan Alfons López (Cadena Ser Tarragona - Ràdio Reus) qui ens resumeix l'any grana de David Haro, un vell conegut de l'afició riberenca i que el curs passat va jugar al Nàstic de Tarragona. 

Descobrint David Haro, per Joan Alfons López

Sí però no. Aquestes tres curtes paraules, i confuses si van juntes, podrien ser el resum del pas del petitó de l'Ametlla del Vallès pel Nàstic durant la temporada 12/13. El seu debut amb els grana, mirat des de la distància i amb el resultat a la mà, és la metàfora perfecta de la seva història al club tarragoní. Aquella jornada 1 contra el València Mestalla al Nou Estadi on David Haro era titular i va ser capaç de marcar un gol, tot i que l'àrbitre assistent no va donar validesa a la jugada perquè la pilota, segons el col·legiat, no havia entrat. Gol fantasma.

Tot i començar amb força després d'una notable pretemporada David Haro va perdre força fins quedar rellevat a la banqueta amb el paper de revulsiu a les segones meitats. Javi Salamero no va apostar per ell en un principi i menys quan les coses rutllaven després del mercat de fitxatges del gener.

El gol de la tranquil·litat al derbi contra el Reus (novembre al Nou Estadi) o el gol que sentenciava el matx vs Sant Andreu que va permetre als grana situar-se a 2 punts del playoff d'ascens són els millors records que pot tenir un David Haro al que desitjo, a nivell personal, que la seva curta estada al Nàstic no li suposi una frenada en sec a la seva carrera.

Treballador, professional i bona gent. Bona barreja. Ara cal que algú la sàpiga aprofitar.

Descobrint Alan i Pedro, amb Robert Cuesta

A finals de la setmana passada arrencàvem aquesta nova secció, destinada a conèixer una mica més sobre les novetats del Centre d'Esports l'Hospitalet 2012-2013, sabent una mica més d'Ismael Moyano i de Valentín Merchán gràcies a Sergi Vargas i a Jorge Vázquez; dos punts de vista diferents, externs a l'Hospi per aportar una mica més de llum a les dues novetats 'forànies' de l'Hospi. Puntualitzem perquè abans, tot just acabar la temporada, els riberencs anunciaven que Pedro Bilbao i Alan Liesegang, jugadors del Juvenil A de Lliga Nacional, tindrien fitxa el curs vinent amb el primer equip. I qui millor per parlar d'aquestes dues joves promeses que Robert Cuesta, l'últim tècnic que han tingut a l'Hospi. Cuesta, recordem, va acariciar l'ascens a Divisió d'Honor tot i arribar a mitja temporada; l'any vinent, tot i l'oferiment de l'Hospi, Cuesta gaudirà de l'oportunitat de dirigir a la màxima categoria del futbol de base amb el CF Badalona.

DESCOBRINT ALAN, amb Robert Cuesta
La gran virtut d'Alan és el seu caràcter competitiu. Parlem d'un jugador que és un guanyador nat, un jugador capaç d'actuar en diverses posicions dins el camp i que, a més, és capaç de fer-ho com si fos un autèntic especialista en cadascuna d'elles. Es tracta d'un jugador amb un físic envejable, fort, resistent i potent; té un desplaçament amb cama dreta molt correcte i un xut ben efectiu. Domina prou bé el joc aeri tot i no ser un jugador massa alt. En resum, estem davant d'un jugador que a tots els entrenadors ens agrada tenir al nostre equip per la seva polivalència i la seva efectivitat en totes les posicions.

DESCOBRINT PEDRO, amb Robert Cuesta
Pedro Bilbao ha estat la referència ofensiva del Juvenil. Un jugador amb una arrencada als primers vuit metres que elimina qualsevol oposició, una gran conducció de l'esfèrica i una habilitat espectacular per regatejar el rival. És capaç de desbordar per dins i per fora, en espais oberts és molt perillós per al rival, guanya bé l'esquena i la seva enorme velocitat el deixa sempre en avantatge respecte l'oponent. Parlem, també, d'un jugador amb un gran marge de millora si és capaç de millorar la seva presa de decisions i la seva efectivitat golejadora: estaríem parlant, aleshores, d'un jugador molt important per l'equip.

Descobrint Valentín, amb Jorge Vázquez

Si ahir estrenàvem la secció 'Descobrint...' amb la opinió de Sergi Vargas sobre el primer fitxatge 'extern' de l'Hospitalet 2012-2013, Ismael Moyano, avui és el torn de conèixer, de saber una mica més de la figura del segon fitxatge riberenc de cara al curs vinent. Jorge Vázquez, aficionat del futbol català i encarregat del Blog de la UE Cornellà, duu unes quantes temporades seguint les evolucions dels veïns a Tercera Divisió i ha viscut les tres temporades i mitja que Valentín Merchán ha defensat la samarreta verda (a vegades blanca i verda) de la Unió Esportiva Cornellà. Hora de fer una repassada a la seva trajectòria prèvia, però també al seu rendiment i evolució al Cornellà sota les ordres de Quique Pérez Cabedo, primer, i de l'actual tècnic, Jordi Roger, aquesta última temporada.
Imatge: UE Cornellà.

DESCOBRINT VALENTÍN, amb Jorge Vázquez
Parlar de Valentín Merchán Pérez és parlar d’un noi que va néixer el 26/05/1985 a Martorell i que com bé reflecteix el Blog de l’Hospi, va jugar a les categories inferiors de l'Igualada abans de passar pel Sant Celoni i pel Badalona B i de fer les “Espanyes”. Va marxar al Numancia B, on va realitzar una bona temporada tot i que un gol en el temps de descompte de l’Ontinyent a l’últim partit del play-off va privar el Numancia B d'ascendir a Segona Divisió B. L’any següent canviava Sòria per Logronyo, donant un salt a un club històric com el CD Logroñés, que aquella temporada havia de jugar a Tercera Divisió després d’haver descendit a causa de les denúncies per impagament que van interposar els jugadors de la temporada anterior. Però allò que semblava molt bonic (jugar en un equip que feia no res era a Primera Divisió), poc a poc es va anar convertint en un malson.
Imatge: UE Cornellà.

El president que hi havia en aquell moment, Javier Sánchez, no pagava el sous, així que els jugadors, cansats d’aquella situació (alguns vivien en un pis sense llum ni aigua) no es van presentar a jugar en dos partits. Aleshores, la Federació de Futbol de la Rioja va descendir l’equip a Preferent. Valentín, doncs, va decidir tornar a casa i va tenir l’oportunitat de fitxar pel Cornellà, que aquell any tornava a Tercera Divisió. L’equip no va començar massa bé, ja que l’arribada de Valentín va coincidir amb un canvi d’entrenador: Quique Peréz Cabedo substituïa Jaume Torras. El canvi va anar bé, ja que l’equip va salvar-se; Valentín va jugar 16 partits. Les dues temporades següents amb Quique va ser el lateral esquerre titular, va jugar 30 i 24 partits, respectivament. Amb la confiança de l’entrenador ha demostrat que és un bon lateral i que la seva principal virtut és una gran velocitat que li permet incorporar-se a l’atac i baixar a defensar molt ràpidament. Aquestes pujades a l’atac van salvar molts partits en aquestes dues temporades en què el Cornellà gairebé va fer play off.

Amb l’arribada de Jordi Roger a la banqueta del Cornellà va coincidir amb l'idea de fer un canvi a l’equip; Valentín va ser un d'ells i va deixar la banda per jugar de central, convertint-se, potser, en un dels millors centrals de la categoria la passada temporada. Va començar jugant amb Martí, encara juvenil en aquell moment i no es va notar la joventut de tots dos. L’arribada de l'exHospi Raúl Capó li va aportar molta tranquil·litat i va permetre gaudir del millor Valentín de la temporada, tocant sostre amb el campionat d’Espanya de la Copa de les Regions UEFA que va assolir amb la selecció catalana a Astúries. Això el permetria, si les regles el deixen, anar a jugar amb Catalunya la següent fase a Ucraïna. En resum, l’Hospi s'emporta un molt bon lateral, un central en creixement i farà que al Nou Municipal de Cornellà no es puguin veure les “Valentinades” que tants partits van resoldre. Si hem de posar algun però a aquest fitxatge, per dir-ne algun, és que Valentín porta 4 anys jugant en un camp que és molt més petit que l’Estadi de Futbol de l'Hospitalet, així que caldrà veure con s’adapta. Molta sort a Valentín en aquesta nova etapa!
Imatge: UE Cornellà.

Descobrint Moyano, amb Sergi Vargas

A roda del 'Som de...', secció que estrenàvem el mes de desembre en què algun membre del rival de torn de l'Hospi ens explicava alguna cosa sobre el seu equip/club, aquest estiu serà el torn d'una versió estiuenca per conèixer una mica més les novetats d'aquest Centre d'Esports l'Hospitalet 2012-2013. Ho farem de la mà de gent que els ha seguit en algun dels clubs en què ha militat. Periodistes, aficionats, directius, entrenadors... entre tots buscaran fer-nos alguna pinzellada realista sobre els fitxatges del nou projecte de l'Hospi amb l'objectiu, novament, de disputar el play-off d'ascens a la Lliga Adelante. Així doncs, procedim a inaugurar el 'Descobrint' amb Sergi Vargas, locutor de Ràdio Marca Barcelona, amo i senyor del Blog 'El Món del #futbolcat'... un autèntic malalt del futbol català i, a sobre, seguidor de la UE Sant Andreu. La darrera pista ja ens mostra el protagonista del seu text que és, evidentment, el central Ismael Moyano.

Imatge: Futbolbalear.com

DESCOBRINT MOYANO, amb Sergi Vargas

Marxa el capità, una de les últimes peces d'aquell Sant Andreu campió que es va quedar a un pam de la glòria. Central incombustible, ha defensat durant 4 temporades la samarreta quadribarrada. La primera, fins aquella aturada a mig camí a Alcorcón; la segona, fregant l'ascens i somiant amb la Segona A; la tercera, fins ben a prop de repetir la promoció; i aquesta, la darrera, mantenint amb honor la categoria.

Defensor inesgotable, segur a l'eix de la primera línia. Dominador del joc aeri, més que correcte en el marcatge, ha estat la seva capacitat per poder treure la pilota amb garanties des del darrere una de les seves principals virtuts, donant d'aquesta manera seguretat als equips que volen sortir amb joc construït i trenat des de la cobertura. Etern capità, sap el que és crèixer dins d'un equip (Gramenet i Sant Andreu), i s'ha guanyat un lloc fix amb els seus diversos entrenadors. No ha destacat mai per la seva facilitat golejadora, però el seu bon treball defensiu ha convertit cada gol del molletà en un premi més a la seva feina. El Sant Andreu ha perdut el seu capità, una garantia davant de la porteria que defensarà el ja 'etern' Morales. Els andreuencs, segur, el trobarem a faltar. Gràcies Moyano, gràcies capità.