L'Estadi, prohibit per als filials

17 de desembre de 2006. Era un migdia crític a Can Hospi. Aquell mateix matí, coincidien en franja horària dos esdeveniments de màxima importància: a Tòquio, Internacional de Porto Alegre i Barcelona disputaven la gran final (en realitat, el segon partit per a tots dos) de la Copa Mundial de Clubs 2006. En paral·lel, l’Estadi de Futbol de l’Hospitalet acollia el duel de la 17a jornada del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona B entre l’Hospitalet i el Levante B. Gairebé a l’alçada de 1714, Catalunya va viure un matí per oblidar amb les derrotes de blaugranes i riberencs, totes dues per la mínima. Això, en un Estadi que registrava una entrada gairebé tètrica a causa de la decisió de la Junta Directiva riberenca de convertir el duel contra el filial granota en mitja jornada econòmica. Aquell matí, l’Hospi de Juan Carlos Oliva queia derrotat per segon cop en tota la temporada a l’Estadi per culpa d’un gol de penal (en van acabar encaixant 8 en tot el curs) de Jorge Perona, actual davanter d’Huracán Valencia. L’Hospi perdia davant del Levante B… l’últim filial que ha estat capaç de guanyar a l’Estadi!

Diumenge passat, primer sota la pluja i després sobre els tolls, el Centre d’Esports l’Hospitalet aconseguia enllaçar el 23è partit consecutiu com a local sense perdre… amb un equip filial com a rival. Amb estil marcat, pragmatisme i tot el que vulgueu, l’Hospi de Kiko Ramírez aconseguia el segon triomf de la temporada a l’Estadi (el primer va ser, precisament, contra el Villarreal B) davant l’Espanyol B (2-0). 3 punts que serveixen per escalar posicions, per agafar més aire. Si la ratxa davant dels equips filials és pura casualitat, misteri, o obeeix a alguna lectura caldrà veure-ho, però és un fet que els més joves no ho tenen fàcil per fer saltar la banca a l’Estadi. Des que el Levante B va guanyar aquell darrer partit de 2006, l’Hospi ha guanyat 16 dels 23 partits que ha jugat davant d’equips filials o amb conveni de filiació. Els set encontres restants es saldaven amb empat, set empats que es reparteixen fins a 6 equips (el Mestalla és l’únic que ha repetit).

El rival de diumenge, l’Espanyol B, és el rival més perjudicat per aquest estrany malefici que afecta els filials a l’Estadi: 4 visites dels pericos des de 2008 amb un balanç de tres derrotes (2-0, 3-0 i 1-0) i un sol empat (1-1). Amb tot, els espanyolistes no han hagut de viure cap remuntada riberenca com sí van fer la Pobla de Mafumet (2008-09), el Levante B (2012-13) o el Villarreal B, aquesta mateixa temporada. Un filial, el groguet, que ha perdut a l’Estadi un punt al temps de descompte: l’any passat, Cirio es convertia en el botxí de Lluís Planagumà (2-1); enguany, era un altre menut extrem, David Haro, qui feia miques els plans dels de la Plana (3-2). Ni els equips prèviament esmentats, ni tampoc Mallorca B, València Mestalla, Zaragoza B, Almería B, Rayo Vallecano B, Pobla de Mafumet, Cassà o Barcelona B, han estat capaços de sumar els tres punts a l’Estadi des d’aquell 17 de desembre de 2006.

Però és que la cosa no s’atura aquí: cal viatjar enrere al maig de 2003, l’any del descens a Tercera amb Jaume Creixell, per trobar un rival diferent al Levante B capaç de guanyar a l’Estadi. Aquell 5 de maig de 2003, el València Mestalla guanyava per 1-3 l’Hospi a l’Estadi, en un duel que començava malament, amb Quique Cárcel com a davanter centre i amb Creixell “patint” una arítmia que l’impedia acabar el partit a la banqueta. Des d’aquell dia, l’Hospi ha jugat 38 partits a l’Estadi com a filial amb només dues derrotes: a la ja esmentada contra el Levante B (2006-07) cal afegir-hi, precisament, una altra nit trista a l’Estadi... contra el filial granota. El 28 de juny de 2004, els valencians aconseguien el seu primer ascens a Segona B derrotant l’Hospi de Rubi a la tanda de penals després d’haver guanyat el partit de tornada per 0-1 amb gol de Neftalí Suescun, qui temporades després acabaria vestint la samarreta de l’Hospi. En resum, 38 partits contra filials en els darrers 11 cursos amb un balanç de 24 victòries riberenques, 12 empats i només dues derrotes, totes dues contra el Levante B.

Una maneta pel record... i pel rècord

Triomf d’hemeroteca el que va aconseguir diumenge passat el Centre d’Esports l’Hospitalet al camp de l’AE Prat. El Sagnier acollia un partit que passaria a la història riberenca amb una maneta per no oblidar en temps, un 0-5 que més enllà de reforçar la dinàmica creixent de l’equip entrava al llistat de rècords de l’inexistent llibre d’or del club. Era, tot just, el segon cop que l’Hospi aconseguia un 0-5 a domicili; curiosament, l’altre precedent també ens duu a un Prat-Hospi celebrat el curs 1969-70 a Regional Preferent. Un 0-5 que, en canvi, no és el triomf més ampli dels riberencs lluny del seu feu. Fins en tres ocasions l’Hospi ha estat capaç de vèncer per 0-6 lluny de l’Estadi, del vell Municipal o de Torre Melina. El precedent més proper en el temps és el 0-6 que l’Hospitalet de Jordi Vinyals va clavar al Cassà el gener de 2010; abans, els riberencs havien fet el mateix resultat el 8 de març de 1959 a Granollers (Tercera Divisió) i el 18 de maig de 1980 al camp del Ca n’Oriac (Regional Preferent).

Inèdit a Segona B

Això sí, el 0-5 de diumenge al Sagnier significa la golejada més àmplia de l’Hospi a domicili des de la seva estrena a Segona B el curs 1982-83. Fins diumenge, dues victòries per 1-5 suposaven el triomf més gran dels riberencs lluny del seu camp. Tots dos precedents daten del curs 1992-93, quan l’equip aleshores dirigit per Ramon Moya va vèncer el Nàstic (1a jornada) i el Benidorm (8a jornada) per aquest marcador; curiosament, el duel a Tarragona tenia un protagonista comú amb el 0-5 de diumenge: Óscar Rodón, actual entrenador de porters riberenc, era el porter de l’Hospitalet en aquell partit de fa 21 anys. A banda d’aquests dos precedents, l’Hospi ha marcat cinc gols a domicili en dues ocasions més: 2-5 al camp del Nàstic (1998-99) i al camp de la Gramenet (2001-02).

De ple en la història de bronze

Números en mà, el 0-5 de l’Hospi al Sagnier ocupa la posició 40 en el rànquing històric de victòries a domicili des que la temporada 1977-78 es va crear la Segona Divisió B. Curiosament, la màxima golejada a domicili no és vàlida: el 0-14 del Lorca Atlético al Ejido fa dues temporades va quedar anul·lat ja que els almeriencs havien presentat fitxes falses i havien vestit de curt persones que ni tan sols eren futbolistes. Així, dos 0-8 comparteixen l’honor del triomf més ampli a domicili: Daimiel 0-8 Getafe (87-88) i Isla Cristina 0-8 Polideportivo Almería (98-99); l’Isla Cristina va ser protagonista aquella temporada de la pitjor temporada d’un equip a Segona B, empatat a 4 punts amb el FC Andorra 1997-98 però amb pitjor diferència de gols (-138 gols, 12 a favor i 150 en contra).

Iban Salvador, golejador precoç

En les últimes quinze temporades al Centre d’Esports, cap jugador de menys de 19 anys havia aconseguit marcar un gol en partit de Lliga. Diumenge al Sagnier, Iban Salvador va arrodonir la maneta al minut 87 amb el 0-5, la seva estrena golejadora amb l’Hospi en la seva segona participació al Campionat (ja va gaudir d’uns minuts contra el Levante B). Amb 17 anys, 11 mesos i 30 dies, Iban Salvador es converteix en un dels golejadors més precoços de la història de l’Hospi (caldria tirar d’hemeroteca profunda per contrastar-ho), Cristian Lobato (19 anys, 3 mesos i 13 dies), Christian Alfonso (19 anys, 4 mesos i 29 dies) o David Salmerón (19 anys, 5 mesos i 5 dies) completen una llista de joves golejadors riberencs on també hi figuren noms com els de Chiqui o Raúl Pradas

Kiko, invicte al Sagnier... en Lliga

Quarta visita de Kiko Ramírez en partit de Lliga al Sagnier i el tècnic de Tarragona segueix sense perdre. Va debutar-hi el curs 2008-09, a Lliga Nacional; el seu Nàstic Juvenil va empatar-hi a dos gols en el partit inaugural del Campionat. Després, dos partits amb la Pobla de Mafumet amb el balanç d’un empat (1-1, 2010-11) i 0-1 (2011-12). El 0-5 de diumenge, doncs, és la segona victòria de Ramírez al feu pratenc. L’any passat amb el Nàstic no va poder-hi dirigir el partit de Lliga... però sí va fer-ho a la Copa del Rei, on els grana va sucumbir davant l’equip d’Agustín Vacas per 2-1.

Golejadors

Tercer gol de Kabiru Akinsola en Lliga aquesta temporada... i tercer gol a domicili. Va marcar a Paterna, a Olot i diumenge va fer-ho al Sagnier. Curiosament, en la seva etapa al Cádiz ja va marcar 10 dels 16 gols que va anotar el curs 2011-12 lluny del Carranza. Qui també va retrobar-se amb el gol va ser Dani Fragoso, que feia 3 anys, 8 mesos i 3 dies que no marcava cap gol en partit oficial. Va ser en un Cádiz 4-3 Albacete a la Lliga Adelante, en què els andalusos van acabar capgirant un 1-3 en contra amb el gol del migcampista mataroní al minut 87. Feia, a més, 7 anys que Fragoso no marcava a Catalunya: va fer-ho en un Barcelona B 1-2 Espanyol B defensant la samarreta blaugrana... davant el seu exquip. L’altre protagonista golejador va ser David Haro, qui va fer el seu segon doblet a Segona B després del que va aconseguir fa dues temporades amb l’Hospi en un partit intersetmanal a l’Estadi contra el Gandia (2-0).

AE PRAT

Fins ara, cap equip havia estat capaç de marcar cinc gols al Sagnier en partit oficial des que l’actual casa de l’Associació Esportiva Prat va ser inaugurada l’any 2003. Al llarg de la seva història (sense comptar algunes temporades a Segona Regional on no disposem de dades), els potablava havien rebut dos 0-5 jugant com a locals; Manresa (84-85, Tercera) i el mateix l’Hospitalet (69-70, Regional Preferent) n’havien estat els botxins. Hi ha, però, tres derrotes encara més contundents de l’AE Prat com a local, dues d'elles la temporada 1958-1959 a Primera Regional. Aleshores, els del Baix Llobregat perdien per 1-6 contra el Júpiter i per 0-6 contra el Reus Deportiu, qui curiosament tenia el màxim triomf al Sagnier fins diumenge passat (0-4, 2006-07). La tercera, tal com ens recorda el company i periodista pratenc Manolo Gol, ens situa al grup 2 de Regional Preferent, quan la temporada 1992-93 el Castelldefels va vèncer el Prat per 0-6.

En categoria nacional, l’Hospi és el quart equip que marca 5 gols al camp del Prat; a banda del Manresa, el Mollerussa (3-5, 1986-87) i el Terrassa (5-5, 1985-86) ja ho havien aconseguit. Lluny del Fondo d’en Peixo, els potablava han registrat derrotes encara més sonades, com l’11-1 al camp del Jesús i Maria (1958-59) o el 8-0 contra el Poble Sec d’uns cursos després (1964-65).

Aspirants al bronze

El primer cap de setmana de 2013 arribarem a l'equador de la competició als quatre grups de Segona Divisió B, dues jornades menys als grups 1, 2 i 4. També la majoria de grups de Tercera Divisió volten l'equador de les seves competicions; uns campionats que en molts casos ja dibuixen aspirants a ser la propera temporada a Segona B com poden ser el Racing de Ferrol, l'Extremadura UD, el Toledo o Las Palmas Atlético, clars dominadors dels seus grups. També els grups valencià, balear i català han vist dibuixades ja les línies mestres del que pot passar d'aquí al final de temporada, amb equips que aspiren a tot i més, amb decepcions i amb un seguit de sensacions de les quals us en farem cinc cèntims a continuació. I recordeu que per a més informació podeu visitar Tercera.cat, Fútbol Balear i Golsmedia, tres autèntiques bíblies per seguir l'actualitat de la tercera catalana, balear i valenciana.

CATALUNYA (17 jornades)

Zona alta: Olot 42 punts; Europa i Cornellà 35; Manlleu 31; Figueres 29; Rubí 27.

La lliga del grup 5 de Tercera Divisió ha vist capgirada la seva dinàmica en ben poques jornades. La UE Cornellà, qui semblava líder indiscutible, embalat cap al títol, ha vist frenada de forma dràstica la seva dinàmica ben guanyadora fins al punt de passar el Nadal en tercera posició. La culpa la té, en primer lloc, la ratxa negativa a domicili, on els de Jordi Roger només han sumat tres punts (tres empats) en les seves últimes cinc sortides. A això hi hem d'ajuntar la inesperada derrota de fa unes setmanes al Nou Municipal enfront l'aleshores cuer, el Júpiter (0-2), que deixa el 5-0 contra la Monta del 8 de desembre com a únic triomf en les últimes sis jornades. De fet, els del Baix Llobregat s´han vist superats per un Europa que, de moment, trenca amb tots els malastrucs que han impedit els graciencs disputar un play-off d'ascens des de fa 12 temporades. Els de Dólera fa 8 mesos que no perden al Sardenya i han sabut resposar-se del cop que va suposar la greu lesió de Cebri, en part gràcies a la bona entrada d'Óscar Muñoz a la davantera escapulada; dues derrotes en 17 partits situen l'Europa a set punts del que és, a dia d'avui, un dels equips de moda del futbol català.

La Unió Esportiva Olot s'ha fet amb el control de la classificació a mesura que ha anat polint els detalls que li havien impedit assolir el punt d'excel·lència actual. Sense anar més lluny, diumenge va golejar tota una Pobla de Mafumet per 5-1 i va aconseguir, per fi, tancar el partit per no haver de patir. Sis de sis després de la marxa del tècnic Rodri per fer de segon d'Agné al Cádiz; marxa o espantada, amb Àlex Terma a la banqueta els garrotxins semblen haver fet pinya amb club i afició per tal de disputar el play-off d'ascens de la seva història i convertir les experiències davant l'Arousa (82-83) o l'Alcoyano (66-67) en anècdotes històriques. El ple de victòries a casa (9 de 9) és una mostra del potencial d'un equip que compta amb el màxim golejador del grup (Carlitos, 15 gols) i amb homes contrastats com el porter Òscar, Albert Serra, Peña, Marc Francolí, Iván Cristino, Freixa o Uri Santos. Lluny de l'Olot queden ja equips com el Manlleu, que ha superat amb nota l'etapa post Cargol o la UE Figueres, que amb Arnau Sala repetint com a tècnic buscarà colar-se entre els quatre primers l'any del seu retorn a Tercera,

ILLES BALEARS (20 jornades)

Zona alta: Peña Deportiva 46 punts; Formentera 37 (-1PJ); Poblense i Penya Ciutadella 33; Llosetense i Campos 31; Manacor 30; Alcúdia, Santanyí i Montuïri 28.

Si hi ha un equip dominador de la Tercera balear enguany, per molt que al seu tècnic no li agradi, aquesta és la Peña Deportiva Santa Eulàlia, destinació del transvasament de jugadors i idees produït el passat estiu amb origen al Sant Rafel. Els eivissencs avantatgen en 9 punts (i un partit més) un altre equip pitiús com és la SD Formentera, de retorn a Tercera 30 anys després. Al capdavant de tots dos equips, dos tècnics catalans com són el barceloní Mario Ormaechea i el lleidatà Lluís Elcacho. La 'Peña' va trencar dissabte davant el Llosetense una ratxa de sis victòries consecutives per obrir una dada preocupant: ha perdut davant de 4 dels 5 perseguidors immediats (només ha batut el Poblense). Amb un accent 'norteny' marcat, la Peña compta amb jugadors experimentats com els defenses Fofi, Pau Pomar o Borja Pando i una davantera temible amb Diego Piquero (11 gols) i l'uruguaià Emilio da Silva (5 gols) com a màxims exponents. No es queda curta tampoc la SD Formentera, amb el partit pendent a casa davant del Son Ferrer, i que a banda de comptar amb els catalans Mourad Esbiba, Sergi Moreno i Arimany, també disposa d'una dupla plena de pólvora com és la formada pel sevillà Titi i el senegalès Winde.

El Campos, un dels aspirants a play-off de cara a la segona volta

En un any diferent, el Poblense és l'únic equip de l'illa de Mallorca entre els quatre primers. Ho fa en un any teòricament de transició que, de moment, està funcionant prou bé. Amb tot, els blaugrana tenen competència a l'illa amb equips amb més pes i necessitat com són el Llosetense i el Campos, cinquè i sisè a dos punts del play-off. Els del Raiguer volen repetir experiència al play-off amb Óscar Troya a la banqueta i puntals com Dani Bardolet o Sergi Rojals a l'equip, mentre l'equip del Pla, que es reforçava amb Miquel López un cop iniciada la temporada, han aconseguit fer de la seva fortalesa defensiva un tret distintiu (3 gols encaixats en els últims 10 partits). Entre aquests aspirants s'hi ha colat un debutant; la Penya Ciutadella de Dani Mori ha fet renéixer l'esperit futbolero a Menorca amb un planter equilibrat que compta amb exjugadors de l'Sporting Mahonés i que s'ha vist reforçat amb el punta navarrès Javi Zurbano. Els menorquins, d'aquesta manera, estaran un punt per sobre d'equips com el Manacor, el Santanyí o el Montuïri, excessivament irregulars fins ara.

COMUNITAT VALENCIANA (19 jornades)

Zona alta: La Nucía 37 punts; Novelda 36; Elche Ilicitano i Alzira 33; Castellón 32; Villarreal C 31.

Curiosament, el grup més obert de tots tres és el que presenta una llista més definida de candidats al play-off. I és que més enllà dels sis equips mencionats, es fa difícil que alguns dels equips classificats més enllà del setè lloc puguin fer el salt en una zona alta que encapçalen tres equips alacantins que busquem retornar la brillantor futbolística a una província que s'ha ressentit com cap altra de la crisi que afecta la societat actual. La Nucía és, ara mateix, el líder del grup 6 de Tercera Divisió; els de la Marina Alta van empatar els cinc primers partits de la Lliga (els quatre primers, sense gols) i dissabte van perdre la imbatibilitat al Camilo Cano a mans del Villarreal C. Compta amb el 'Zamora' del grup, Tonet i amb un planter sense jugadors coneguts més enllà de Petu (exOntinyent i Caravaca) o José Salero, germà del jugador d'Huracán. Més ambiciós és el projecte d'un Novelda que no trepitja la Segona B des de la temporada 2004-2005; farcit de jugadors amb currículum com el central Jorge, els mitjos Inarejos, Rubén Sánchez i Fernándo Béjar o els puntes Rafa Belda i Christian (12 gols), els del Vinalopó Mitjà seran els màxims aspirants a la primera plaça si aconsegueixen millorar la seva prestació lluny de la Magdalena.

La Nucía, actual líder #3div6. Imatge: Golsmedia.com

Per darrere hi arriben dos equips que, per motius diferents, també compten amb arguments per plantar cara a La Nucía i el Novelda. L'Elche Ilicitano, per la seva condició de filial, lluitarà com el Villarreal C per ser entre els quatre primers; a diferència dels groguets, l'equip que dirigeix l'extècnic del Mestalla Vicente Mir no haurà d'estar pendent del primer equip; amb Omgba, Verdú o Nacho Porcar com a homes destacats, els verd-i-blancs ja acumulen 11 jornades sense conèixer la derrota. Empatats a 33 punts hi ha l'Alzira de Dani Ponz, reforçat amb qualitat i experiència a darrera hora; Vicente Flor, Pepe Pla, Mateos, Pierrick o William són noms destacats d'una plantilla amb qualitat per aspirar a tot però que necessitarà més regularitat. És el cas, també, de l'històric Castellón, que a banda d'aquests factors necessitarà, sobretot, tranquil·litat institucional; i això, a Castelló, és molt demanar en l'any del 90è aniversari. Malgrat tot, els de Fernández Cuesta van fent camí i ja sumen 10 partits sense perdre i són, després de la Nucía, el segon equip menys golejat del grup amb 12 gols encaixats.