Futbol Base | Entrevista a Javier de San Nicolás, coordinador de base del CE l'Hospitalet (2a part)

Divendres passat podieu llegir al Blog de l'Hospi la primera part de l'entrevista a Javier de San Nicolás, coordinador del Futbol Base al Centre d'Esports l'Hospi i amb el qual vam conversar la setmana pasada per parlar de l'actualitat que envolta el futbol formatiu de l'entitat riberenca. L'altre dia vam obrir amb els reptes immediats a què ha de fer front l'entitat riberenca i llegíem algunes de les seves reflexions sobre la situació del Futbol Base en general. Avui dimarts ens centrem en aspectes esportius per valorar com ha anat la primera part de la temporada, tot aprofitant que la setmana passada tots els equips van arribar a l'equador del curs.

Pregunta: Passem al capítol esportiu i comencem parlant del Juvenil. Suposo que bona part de la nota final del curs passa per l'ascens del Juvenil de Preferent. On hauria de ser?

Resposta: Crec que l'Hospi hauria de tenir el seu primer juvenil a Divisió d'Honor. És per això que en aquest projecte que et comentava a 3-4 anys vista hem fet confiança a un cos tècnic que permeti, amb el pas del temps, ser on pertoca. De moment toca ascendir a Lliga Nacional i per això hem de superar el Júpiter. Afortunadament, hem recuperat lesionats i amb alguna incorporació més hem dibuixat una plantilla de 22 futbolistes.

P: Fins a quin punt pot existir ansietat per assolir l'ascens? Això influeix també el dia a dia de la plantilla, la manera de fer front als partits?

R: Sí, ara fa un mes que l'equip sembla que estigui més tranquil i això al camp es nota, però durant les primeres deu jornades l'equip va jugar massa tensionat perquè ells saben que el Juvenil A de l'Hospi ha de ser, mínim, a categoria nacional. Saben que hem confiat en ells per aconseguir-ho i en un partit, fins que l'equip no aconsegueix posar-se per davant al marcador, patim, ho passem malament... Tampoc hem tingut sort amb les lesions, però això tampoc no ha de servir d'excusa. Per sort, recuperem jugadors en un mes vital en què hem de jugar davant de Sants, Cornellà C o Júpiter; si aconseguim sortir d'aquest més amb opcions crec que lluitarem fins el final.

P: El fet que l'ascens sigui, pràcticament, un mà a mà entre el Júpiter i l'Hospi és bo o dolent?

R: És complicat perquè el grup 4 de Preferent és un grup molt competitiu; fixa't en la Vila Olímpic que després de ser a Preferent és en posició de descens quan ja ha som a la segona volta. Tot plegat és difícil de valorar perquè quan t'enfrontes a rivals que ronden la zona mitjana-alta de la Lliga pot ser que et trobis un rival relaxat i sense tensió o que, al contrari, surtin sense la pressió del resultat i facin un gran partit, I quan t'enfrontes a un equip dels sis o set últims, amb la permanència en joc, saps que tampoc te'n pots refiar. De totes maneres, la intenció és la de posar el màxim de pressió al Júpiter, que visitarà l'Estadi a finals de mes. 

P: Parlem ara del Cadet i de l'Infantil. A diferència del Juvenil, i especialment en el cas de l'Infantil de Preferent (grup 4), sembla que l'ascens és molt més factible, oi? 

R: Aquí a Can Hospi gairebé ningú recorda l'últim cop que algun dels dos va ser a la màxima categoria, ara mateix Divisió d'Honor. L'Infantil és el que té millor pinta: just ha finalitzat la primera volta i tenim nou punts de distància amb el Sants, el més immediat perseguidor. L'equip no ha perdut cap partit, només ha cedit quatre punts i solament ha encaixat cinc gols. A més aquesta setmana visitem el Sants de manera que podem obrir una escletxa important. Pel que fa al Cadet la cosa està més ajustada. Ara mateix el màxim oponent és el Sant Andreu, que l'any passat va baixar de Divisió d'Honor i que, com nosaltres, vol tenir el seu primer cadet a la màxima categoria. Justament, ells ens visiten aquest cap de setmana i amb l'average pendent després de l'empat de l'anada. I això sense oblidar que tenim el Santa Eulàlia a només tres punts.

P: En aquest sentit, dels tres màxims aspirants a l'ascens potser el Santa és qui més des de la distància s'ho mirar i qui, de certa manera, menys pressió té?

R: El cert és que el mèrit que té el Santa Eulàlia és enorme. Any rere any el seu entrenador, el David Rodríguez, fa plantilles realment competitives amb futbolistes que no han anat a equips més grans. Ha configurat un bon bloc i, pas a pas, ha acabat la primera volta a quatre punts del Sant Andreu.

P: Aprofitant que parlem del Santa Eulàlia: com veus el Futbol Base de la ciutat. No sé de quina manera creus que es pot treballar per potenciar-lo a nivell ciutat i si ha millorat la relació de la resta de clubs amb l'Hospi.

R: Tant de bo que tots poguéssim treballar de manera coordinada. Seria ideal que tots ens ajudéssim els uns amb els altres però és complicat. D'alguna manera som com el Barcelona de la ciutat i de 

A l'Hospitalet hi ha molts clubs i cadascú té diferents formes de treballar; jo he estat al Santa Eulàlia i a la Unificació Bellvitge i crec que a tots dos llocs s'està treballant molt bé i amb equips en categories interessants en el cas del Santa. Pel que fa a la Uni, el fet d'estar paret per paret amb l'Hospi els complica el fet de poder comptar amb futbolistes, però tothom li reconeix la tasca enorme que ha dut a terme Raúl Paje durant molts anys, amb un equip que des que va ascendir a Lliga Nacional no ha trepitjat la zona de descens. Fitxar una quinzena de jugadors cada temporada i que competeixin com ho fan té un mèrit descomunal,

P: Tornant a l'Hospi, l'Aleví A és tercer i només té el Barcelona i la Damm per davant. Un mèrit enorme.

R: Sí, és un any enorme per a nosaltres. Quan vam entrar aquí mires els últims anys i veiem que els dos alevins es van salvar al final de la temporada. Enguany veus que l'equip comença bé, que es clava a la zona alta i ara, amb la temporada feta, només ens queda lluita pel gran somni que seria jugar la Copa Catalunya. Més enllà d'això, el fet que la selecció catalana cridés un dels nostres futbolistes la setmana passada per a l'Hospi ha de ser un motiu d'orgull.

P: De fet l'Aleví A fa poc va jugar al camp del líder incontestable, el Barcelona, i va perdre només per 8 a 3 davant d'un equip que només ha rebut 10 gols. Fantàstic, no?

R: Fer tres gols al camp del Barcelona és brutal. Ens vam avançar en dues ocasions i vam marxar al descans perdent per la mínima davant d'un equip que és d'una altra galàxia; la nostra plantilla la conformen bona part dels jugadors de l'Aleví C de l'any passat i en canvi la seva, la mires, veus que fitxen un futbolista del Betis, per exemple. Per això, com a màxim responsable de la base de l'Hospi, veure que l'equip competeix mitja hora contra un equip així t'omple d'orgull.

P: I el Benjamí A...?

R: Doncs no van tan amunt com l'Aleví A però n'estem molt contents, també. És cert que només baixen tres equips però amb la segona volta ja iniciada treiem catorze punts al primer equip que està en descens i això vol dir que les coses s'estan fent bé, també, Amb 8 i 9 anys, l'objectiu primordial és la formació però si a sobre guanyen i s'ho passen bé, millor. L'entrenador és nou i hem incorporat 3-4 jugadors d'una plantilla de 10.

P: És utòpic que tot el Futbol Base de l'Hospi pugui jugar de la mateixa manera?

R: Absolutament. Això només passa als equips més importants del món, que poden destinar recursos per aconseguir-ho. Per la resta, quan vols competir, t'has d'adaptar a la situació i per exemple l'estil de joc que li pot anar bé a l'Infantil pot ser contraproduent per al Juvenil. Depèn del marcador, del terreny de joc on hagis de jugar... tot això mediatitza. Jugar a l'Estadi no és el mateix que, per exemple, haver de jugar a l'Escola Industrial. Però evidentment que seria fantàstic jugar d'aquesta manera.

P: A roda d'aquest comentari, a partir de quina categoria el futbol base pot resultar útil per al Primer Equip?
R: Estic molt content amb el tracte que hem tingut amb el Martí Cifuentes des que va començar la temporada. Hi ha futbolistes del Preferent que han anat a entrenar amb el Primer Equip però sí que és cert qui si tinguéssim l'equip a Lliga Nacional o a Divisió d'Honor segur que en veuríem algun en dinàmica de Primer Equip. La categoria, és clar, és evident: no és el mateix iniciar la captació de futbolistes amb un equip de Preferent que no pas si el tens a Divisió d'Honor amb el que això comporta. Per això és important poder tenir un filial en una categoria més alta i una categoria ideal, amb l'equip a Segona B, seria la Primera Catalana perquè és un nivell adequat per començar a rodar-se en el futbol aficionat, amb equips com el Santboià, el Castelldefels, la Rapitenca... 

Futbol Base | Entrevista a Javier de San Nicolás, coordinador de base del CE l'Hospitalet (1a part)

Aquest cap de setmana el Futbol Base del Centre d'Esports l'Hospitalet aturarà la seva activitat oficial a causa de la ja clàssica aturada de Carnestoltes que cada més de febrer aprova la Federació Catalana de Futbol. Una pausa que, a més, coincideix amb l'equador de la temporada per a bona part dels equips de les categories inferiors de l'entitat riberenca, que des de la passada tardor competeixen en els seus campionats respectius. Bon moment, doncs, per fer un repàs de la feina feta fins ara, dins i fora del camp, amb el màxim responsable del futbol formatiu del club. Javier de San Nicolás (l'Hospitalet, 1988) és del passat mes de maig el coordinador del Futbol Base de l'entitat hospitalenca, amb més de 400 nens i nenes jugant-hi. Veu, doncs, autoritzada, per parlar del present i, sobretot, del futur del que ha de ser un dels pilars que assegurin la supervivència i posterior creixement de l'Hospi. Us oferirem l'entrevista en dues parts; a la primera, que podeu llegir tot seguit, parlarem dels reptes immediats que té l'Hospi a nivell de base però també de l'estat del futbol formatiu a nivell general.

Pregunta: Vas arribar a l'Hospi el passat mes de maig. Quan vas arribar, quins són els problemes que vas detectar i fins a quin punt això s'ha aconseguit solucionar?
Resposta: Bàsicament calia crear una estructura. Cal tenir en compte que a les alçades de curs que vam arribar ja era complicat fer feina com ara la captació de jugadors de manera que en tots aquests mesos hem mirat d'assentar unes bases mínimes. Quan vaig signar amb el club el passat mes de maig vaig demanar temps per fer un petit projecte a 3-4 anys vista, que és el temps mínim per intentar que l'Hospi pugui estar entre els cinc millors clubs de Catalunya pel que fa al Futbol Base, una posició que per història i ciutat l'Hospi hauria d'ocupar. De moment el club ens ha fet confiança i, la veritat, estic molt satisfet de la feina feta durant aquests mesos pel que fa a coordinació, entrenadors, jugadors, pares i mares... més enllà dels resultats, que al final és el que acaba comptant.

P: Parles de resultats. No sé si al Futbol Base se li dóna massa importància als marcadors i no tant a l'aspecte formatiu. Això també passa a l'Hospi?
R: Sincerament, crec que per poder créixer la competició és el més important. Ser en categories altes, competir contra grans rivals ajuda. Prioritzem la formació? Sí. Però si formes però no competeixes el procés no és complet. Tot i això, volem formar futbolistes, també a nivell humà i que la gent al final acabi parlant bé de l'Hospi i que, poc a poc, recuperem una fama que serveixi per a que jugadors d'altres clubs vulguin venir aquí.

P: D'acord amb la teva experiència a la base, com han canviat les coses al llarg dels anys? Fa l'efecte que molts pares veuen en els seus fills un Messi o Ronaldo en potència. Complica això la vida a tècnics i a clubs?
R: És un tema complicat perquè tots els pares volen que els seus fills juguin en les millors categories, que facin el màxim de gols possibles, que els convoqui la selecció catalana... Per tot això és complicat convèncer tots els pares que això és un projecte esportiu i que cal mirar el bé comú, però també és cert que la mentalitat de molts pares és la de donar més importància a la categoria que no pas a l'estructura o al projecte que ofereixi cada club. Tant de bo aquesta manera de pensar pugui canviar amb el temps, però això ja no depèn tant de nosaltres com d'un tema social.

P: A partir de quina edat creus que la competició agafa un aspecte prioritari?
R: Si bé tenim el Benjamí i els dos alevins a les màximes categories, crec que és a partir del Futbol 11 on l'aspecte competitiu pot començar a estar per sobre del capítol formatiu, però el fet que alguns clubs accelerin aquest procés té les seves conseqüències. Sense anar més lluny ens ha passat enguany amb els alevins de Preferent: quan alguns pares veien que el seu fill jugava amb el 'B' i no amb l'A, tot i que tots dos equips juguen a la mateixa categoria (Preferent), preferien endur-se'l de l'Hospi i portar-lo a un equip d'inferior categoria però en un equip 'A'. Cal que entenguin que a Futbol 7, les plantilles poden tenir 14 fitxes i que perquè tothom pugui jugar, que és el més important a aquesta edat, cal distribuir els 50 o 60 alevins que puguis tenir en equips d'11 o 12 jugadors com a màxim.

P: Un altre problema que sorgeix habitualment als clubs modestos és el de la crisi econòmica. De quina manera afecta això als clubs però, sobretot, als pares que volen que els seus fills puguin jugar a futbol?
R: Als clubs en general i a l'Hospi en particular mirem d'ajudar sempre el màxim de famílies que podem però està clar que en un club amb 430 nens i nenes és impossible arribar a tothom. És cert, però, que dels vint primers clubs de Catalunya, en tots ells podrem trobar jugadors que estiguin becats pels clubs, especialment als equips principals; a l'Hospi ho fem en alguns casos en què un futbolista que estigui interessat a venir, a nosaltres també ens interessi i arribem a un acord per tal de pagar la benzina o el peatge i fer possible que jugui amb nosaltres.

P: Aquesta setmana la FCF presentava la campanya "Zero insults a la grada" per tal d'eradicar la violència verbal dels camps catalans. Creus que és una mesura utòpica i que el problema d'arrel cal atacar-lo des d'altres àmbits? De quina forma es gestiona l'actitud dels pares durant un partit?
R: Sóc del parer que quan un pare va al camp s'hauria de limitar a animar el seu equip. Cada equip té el seu cos tècnic, els seus monitors, que són els encarregats de donar les indicacions tècniques mentre que el pare ha d'exercir de pare i fer costat, no només al seu fill sinó també a la resta de companys. I evidentment, evitar crítiques als rivals, insults perquè d'aquesta manera només generes conflictes a la graderia i problemes innecessaris. Per posar-te un exemple, jo que veig molts partits de base no només aquí a l'Estadi sinó arreu de Catalunya, m'he trobat amb situacions de partit en què un pare dóna instruccions al seu fill: "passa-la", "xuta", "vés enrere",... I el fill s'ha girat per demanar-li al seu pare que callés. A vegades són els fills els qui acaben donant classe als pares. I en aquests casos és el pare qui queda en evidència.

(...)
Ja passa al primer equip on per poca gent que hi vagi sempre hi ha 200 o 300 Martí Cifuentes a la graderia. Al Futbol Base succeeix el mateix, amb 22 pares, 22 mares i els avis, amics, cridant i donant ordres. Ja hi ha els tècnics, per a fer-ho i els familiars el que haurien de fer és acompanyar els nens a les convocatòries, deixar-se anar i gaudir de veure jugar el seu nen, d'aprofitar el cap de setmana i dedicar-se únicament a fer-li costat durant el partit, que és l'ideal.

-> Dimarts, la segona part de l'entrevista, centrada en el capítol esportiu i la situació actual dels equips de base del Centre d'Esports l'Hospitalet.