20/8/14

#2bg3 | Anàlisi dels equips (2 de 4)

Ja hi som. A puntet de començar. Dissabte començarà una nova temporada al grup 3 de Segona Divisió B, la tretzena consecutiva en què catalans i valencians compartiran grup. Enguany, l'Atlètic Balears, el Mallorca B i el Zaragoza B completen un #2bg3 en el qual acompanyaran nou equips catalans i vuit de valencians. Curiosament, per segon any consecutiu el millor classificat no ascendit de l'anterior temporada (vaja, l'Hospi), tornarà a obrir el foc de la competició al camp de l'Ilicitano (a la mateixa hora ho faran Huracán. Atlètic, Villarreal B i Reus). Com ja vam fer l'any passat, al Blog de l'Hospit mirarem de cobrir el que passi durant tota la temporada en aquest campionat, allunyat de la magnificència de la mal anomenada millor lliga del món. Un grup, el tercer, especial, amb un encant peculiar. Dins les nostres possibilitats, sobre el terreny, tractarem d'aportar-vos coses diferents sobre aquesta categoria, dades poc habituals, punts de vista diferents, opinió. I sempre, fent-vos partíceps. Com ja vam fer l'any passat, des d'avui i fins divendres farem una mica de prèvia general amb un breu anàlisi del que poden oferir els 20 equips que formaran part d'aquest grup 3 enguany. Des de la distància i amb reserves, avui dimecres us deixem la segona part amb un filial que torna als origens (l'Espanyol B), un descendit com l'Hércules, un ascendit com l'Eldense i dos aspirants a ser en zona noble: Huracán i Nàstic. Pots tornar a llegir la primera part aquí.

Una capsa de sorpreses

Imatge: Miguel Santiago Rico
Set anys després, l'Eldense torna a ser de bronze. Després de diversos intents infructuosos, el Club Deportivo Eldense va aconseguir l'ascens per la via lenta, després d'una dramàtica eliminatòria de campions amb un final esperpèntic a Marbella i d'eliminar amb molt de patiment l'Arandina i el Formentera. Almenys, la forta inversió econòmica havia valgut la pena: disposar a Tercera d'una plantilla amb homes com Carlos Pérez, Tabares, Soldevilla, Alberto, Mario Rosas o Sergio Egea com a tècnic és a l'abast de molt pocs clubs. Superada la primera tanca, a Elda ambicionen més i parlen, sense complexos, de ser a dalt, de fer playoff, de pujar a la Lliga Adelante. Objectiu agosarat vista la planificació d'una pretemporada estranya, en què esportivament l'equip ha anat de menys a més però en què els moviments de jugadors, com l'any passat, han estat a l'ordre del dia. Massa canvis de rumb per aspirar, d`inici, a un objectiu tan gran com és fer playoff. I l'encarregat que dirigir aquest vaixell serà l'exfutbolista Fran Yeste, que debutarà a la banqueta blaugrana sense experiència... i sense el carnet d'entrenador necessari per exercir.

Així les coses, serà el seu segon, Rubén Albés, qui posarà el carnet i farà les rodes de premsa. Veurem si també durà el pes i Yeste es limitarà a ser la cara visible d'un projecte que genera dubtes per bé que el president Omar Zeidán ha activat en els darrers dies el capítol d'altes. Sense anar més lluny, en 24 hores els alacantins han tancat les arribades de George, Samu, Richi Paz i tot un 'míster Segona A' com és el central castellonenc Pepe Mora. Procedent de l'Alavés, Mora és la segona incorporació mediàtica d'un Eldense que diumenge anunciava la contractació del davanter Quini. Vaja, que diners n'hi ha; altra cosa és com es reparteixin. De moment, continuen 8 jugadors de l'any passat, amb Alberto, Chupe, David Fas i Harry Potter Cañadas (tal com coneixien el murcià en la seva etapa al Sabadell). Les incorporacions dels dos Pablos, Vivancos i Redondo, a més de Luís Doménech aporten arguments als eldencs per fer coses, sempre i quan no perdin el món de vista volent anar més de pressa del compte.

A favor: la seva capacitat econòmica. Vista la possibilitat de fer i desfer, concedit baixes i fitxar gent contrastada, amb experiència en categories superiors, fa pensar que si l'Eldense l'encerta pot embastar una plantilla interessant per competir per alguna cosa més que la permanència.

En contra: la seva inestabilitat insitucional. La paciència és mala companya de viatge al futbol i l'any passat, tot i ser líders de Tercera, els canvis d'entrenador i la constant entrada i sortida de jugadors al planter blaugrana van crear una situació d'incertesa constant. Enguany, si no actuen amb cap fred, l'Eldense pot convertir-se en una autèntica desfilada de tècnics i futbolistes.

Retorn als orígens

Imatge: Àngel Garreta
La temporada passada pintava malament al filial perico quan el 0-4 de la darrera jornada de la primera volta, contra l'Alcoyano, deixava la relació entre Márquez i jugadors a punt del trencament. Setmanes després i lluny de millorar, els responsables del filial decidien fer un canvi a la banqueta i ascendir un Sergio González que, com si tingués una vareta màgica, va capgirar la dinàmica negativa de l'equip amb una ratxa de victòries impressionant que va conduir l'Espanyol B fins la vuitena posició, per sobre d'equips com Huracán o Olímpic. Per tant, els blanc-i-blaus comptaven amb una plantilla prou vàlida com per donar continuïtat. En paral·lel, l'arribada de Jordi Lardín al Futbol Base perico i la bona tasca de Sergio González amb el filial eren dues senyals per recuperar el camí perdut d'un planter amb un potencial enorme que en els darrers anys havia apostat de forma errònia per portar de fora el que ja era a casa. I enguany, l'aposta s'ha refermat amb l'ascens de Sergio González com a entrenador del Primer Equip i el retorn de Lluís Planagumà a casa seva, a un club son s'hi va estar un bon grapat de temporades abans de marxar a Pubilla Casas, a la Grama i a Vila-real.

Precisament l'experiència al capdavant d'un filial important com el groguet és un dels valors que l'Espanyol buscava per a un projecte 2014-2015 en què s'ha confiat en el bloc de jugadors que el curs passat va revertir una situació complicada. És per això que 15 jugadors que ja hi van ser amb Sergio González repetiran enguany amb Planagumà. Homes com Eric Bertrand, Rubén Duarte, Joan Jordán, l'hospitalenc Héctor Rodríguez o el punta Mamadou, entre d'altres, buscaran la reinvindació per convèncer Sergio González que tenen lloc al Primer Equip en un futur més o menys immediat, igual que Traoré, Jafar o Julio Rey, que fan el salt després del seu bon rendiment al Juvenil de Divisió d'Honor. Producte de la casa que es veurà complementat per un bon grapat d'incorporacions que ja coneixen la categoria: cinc dels fitxatges eren l'any passat a Segona B i un altre, Adrià Carmona, era a la Lliga Adelante amb el Girona. No descobrirem ni Pol Llonch ni Pirulo, que arriben procedents de l'Hospi, però tampoc un Marc Fernández que torna al futbol espanyol després del seu pas per Israel. Més de 800 partits d'experiència al futbol de bronze per un planter amb una mitjana d'edat de 21 anys i 3 mesos que aquesta temporada pot donar més d'una alegria als seus (i un ensurt als rivals).

A favor: el coneixement de la categoria. Dues temporades són prou bon bagatge perquè Lluís Planagumà endreci un planter amb una base sòlida de l'any passat i reforços contrastats per permeten un salt de qualitat per aspirar a objectius més ambiciosos sense oblidar l'aspecte principal: assortir el Primer Equip.

En contra: la seva condició de filial. Tòpic però realista: el tècnic del 1r equip, Sergio González, ha apostat per una plantilla curta i comptarà al llarg del curs amb els jugadors del filial, molts dels quals ja coneix. La impossibilitat de comptar durant la setmana amb jugadors importants o l'ascens sobtat de peces importants poden desequilibrar una plantilla que fa molt bona pinta.

Enèsim intent

Imatge: Nàstic de Tarragona
"Rise like a phoenix, out of the ashes seeking rather than vengeance, retribution". Això cantava el passat mes de maig Conchita Wurst al Festival d'Eurovisió, una lletra que mirarà d'aplicar-se un Nàstic que s'ha anat refent poc a poc del duríssim cop que va suposar el no ascens a Llagostera. Sense ànim de recordar uns dies intensos i desencertats a tots dos bàndols, la recepta grana és mirar endavant i venjar la derrota des de la creença en un nou projecte. La tercera temporada consecutiva del Nàstic a Segona B després d'una dècada al futbol professional ha de servir per afrontar amb modèstia i humilitat la categoria real dels tarragonins a dia d'avui. Al futbol, la història sovint fa més nosa que bé i el Nàstic ho ha anat païnt amb el pas dels mesos i les decepcions. Enguany, tornarà a tocar a treballar en camps complicats, davant equips de pressupostos escassos que res tenen a veure dimensionalment amb el Nàstic, però que avui per avui són companys d'un viatge que a la Budallera iniciaran amb bona part del grup d'excursionistes que l'any passat es van quedar a centímetres de fer el cim de l'ascens.

Enguany, el sherpa tornarà a ser un Vicente Moreno que si bé va generar dubtes amb la seva arribada  pels seus vincles directes amb Promoesport (grup inversor vinculat amb el Nàstic) finalment va saber respondre amb resultats aquests dubtes. Amb criteri i paciència, el valencià va definir un Nàstic amb possibles que fins aleshores no havia tingut la calma (o rauxa) per convertir potencial en resultats. Per això mateix, el Nàstic ha apostat per la renovació de bona part de jugadors de la temporada passada; en segueixen 13, concretament, per bé que només les marxes de David Querol a Llagostera i de David Sánchez a Melilla semblarien poc desitjades a Tarragona. A canvi, arriben jugadors amb pólvora ofensiva cas d'Azkorra i Rayco García, però també joventut a la rereguarda amb Mossa o Gerard Valentín. Els retorns de Manolo i Marc Martínez són la cirereta a un pastís que ja comptava amb ingredients com Xisco Campos, Rocha, Javi Martínez o Lago Junior per convertir el Nàstic en candidat a l'ascens des d'aquest mateix diumenge.

A favor: si l'any passat els grana van quedar-se a un gol de l'ascens i han aconseguit renovar una part molt important del bloc 2013-2014, tot fa pensar que els de Vicente Moreno, reforçats, tornaran a aspirar a tot.

En contra: tornar a començar. Emocions fortes, les de l'any passat. Llistó elevat després de la remuntada aconseguida. Si no s'aprofita l'embranzida, l'estat de decepció pot anar en augment si l'equip no és a dalt des de les primeres jornades. Repetir segones voltes com les de l'any passat és a l'abast de ben poques entitats.

Obligats a pujar

Imatge: Hércules CF
Si féssim una porra de candidats a ocupar la primera posició del Campionat, n'estic segur que una bona part dels participants escollirien l'Hércules com a màxim aspirant al títol i, de retruc, a l'ascens. Per moltes raons, probablement seria una aposta segura però l'adaptació a una categoria després d'un descens des del futbol professional no és ni molt menys fàcil. Menys, encara, quan a Alacant han estat el caviar de la Primera Divisió i ara s'han de veure batallant amb equips que no pensaven tornar a veure en partit de Lliga. La gestió d'aquesta situació serà vital per dibuixar el destí d'un Hércules que, com no podia ser d'altra manera, aspira a retornar immediatament a la Lliga Adelante però que haurà d'anar amb peus de plom i assumir que aquest any, de moment, seran un equip més dels 20 que formen part del grup 3 de Segona Divisió B. De moment, les incorporacions de Dani Barroso com a director esportiu i de José Rojo "Pacheta" com a primer entrenador herculà són senyal que les coses s'estan fent amb senderi.

Després de passar pel Numancia, l'Oviedo o el Cartagena (on va tenir un final poc agradable), Pacheta torna al futbol espanyol després d'un any a Polònia, on va dirigir el Korona Kielce. Acostumat a treballar en clubs amb urgències històriques com l'Oviedo o el Cartagena, Pacheta afronta una nova etapa en un Hércules de perfil similar al dels anteriors clubs. Des de la sensatesa i la tranquil·litat, Pacheta comptarà amb una plantilla profundament renovada on Paco Peña, Javi Portillo i (de moment) Eldin són els renovats que haurien de tenir més pes al vestuari. Importància, també, de gent jove del planter com Álex Muñoz, Sugi o Juanma Acevedo però, sobretot, reforços contrastats per dissenyar una plantilla que, nom per nom, està entre les dues millors del Campionat. A Segona A eren l'any passat Carlos Lázaro (Alavés) o el gironí Chechu Flores (Tenerife); a Primera grega hi havia el porter Chema, que retorna així al futbol espanyol. Però sobretot, Pacheta comptarà amb un esquelet de futbolistes que coneixen perfectament la categoria i, més concretament, les peculiaritats del grup 3. Parlem de gent com Adrià Granell, els defenses Pardo i Fran González o els mitjos Miñano i Mikel Martins. Amb ells hi haurà Fernando, un dels que ha d'aportar quota golejadora a un equip que s'obliga ser a dalt sí o també.

A favor: un projecte realista, amb bons jugadors, experts, però allunyats de l'acumulació d'estrelles. Una plantilla de garanties per competir pel Campionat de #2bg3 i un entrenador, Pacheta, que també sabrà mantenir l'equip amb els peus a terra. Això, en el capítol esportiu.

En contra: el capítol institucional. Són ja força temporades sense tranquil·litat a l'Hércules, amb constants moviments als despatxos que no han fet cap bé sobre el camp. Enguany, el pou de la Segona B pot penalitzar actituds similars, de manera que caldrà mantenir el cap fred per deixar fer, deixar treballar l'equip per retornar com més aviat possible al futbol professional.

L'huracà vol Emergir

Imatge: Huracán CF
A vegades els noms no són garantia d'èxit i l'any passat l'Huracán CF va comprovar-ho amb Iñaki Alonso. El tècnic biscaí no va acabar d'adaptar-se al club, al grup o a totes dues coses i els valencians, si bé van tenir algun moment de resorgiment, algun cop de geni, mai no van transmetre la sensació de poder competir amb els nobles per la que hagués estat tercera participació en un playoff d'ascens en tres anys d'història. Finalment, temporada discreta que serveix, si més no, per agafar impuls en una temporada con la Lliga serà l'únic objectiu per un Huracán que, en paral·lel, fa un salt de qualitat amb el canvi de casa, amb el pas del modest poliesportiu de Manises al San Gregorio de Torrent, amb unes instal·lacions i un entorn que permetran créixer l'entitat que presideix per quart curs consecutiu Toni Hernández. Com arreu, per bé que la base té un pes important en el futur dels clubs, novament el Primer Equip serà la referència dels blanc-i-vermells, que per fer evident aquest vincle entre base i primer equip tornen a confiar les regnes de la primera plantilla a un home que coneix bé la casa.

Enguany, Émer Esteve engegarà la seva carrera a les banquetes sènior després dels bons papers realitzats amb el Juvenil d'Huracán a Divisió d'Honor. A dia d'avui, el tècnic de Xest compta amb 20 elements en una plantilla pendent de tancar i en què els trets característics dels darrers anys es mantenen. A saber: Paco, Amarilla, Ruso, Pablo Vidal i San Julián continuen, juntament amb Jorge Julià o Fali, que prendran més protagonisme aquesta temporada. Novament, Huracán disposarà de la plantilla amb més recorregut històric a Segona B de tot el #2bg3: amb més de 3.100 partits a les seves esquenes, només els jugadors de l'Alcoyano poden fer ombra als valencians, que a més conformen la plantilla amb una mitjana d'edat més elevada (27 anys i 8 mesos). Hi ajuden dos dels principals reforços en zona d'atac: Tariq, com Javi Navarro, té 34 anys i Luismo Loro en farà 35 a principis de setembre. A l'altre extrem hi ha joves migcampistes com Cifo (Mestalla, 1992) o Txomin Barcina (Real Sociedad B, 1991), que juntament amb homes com Peris, Jesús Rubio o David Agudo, que ja coneixen el grup 3, dibuixen una plantilla interessant per, aquest any sí, tornar a barallar-se per un lloc al playoff.

A favor: després de l'experiència fallida amb el projecte capitanejat per Iñaki Alonso, Huracán torna a apostar per un tècnic de la casa com és Émer Esteve. Aquest ha de ser el punt de partida d'un projecte que aposta per mantenir el pes dels clàssics i que compta amb reforços interessants.

En contra: més que negatiu, dubtós. Caldrà veure d'una banda com respon la ciutat de Torrent, nova casa de l'Huracán. Per molts motius (dimensions i superfície, principalment), Manises era una assegurança per als valencians. Canvi de camp i nous horitzons als quals caldrà adaptar-se per convertir San Gregorio en el nou fortí huracà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada