David Corominas rescindeix el seu contracte

Més novetats a Can Hospi. La darrera, la rescissió del contracte de David Corominas, que d'aquesta manera posa fi a la seva segona etapa com a futbolista del Primer Equip del Centre d'Esports l'Hospitalet. De ben segur que no ha estat el final que hauria desitjat el futbolista maresmenc, que després de dos anys a l'Olot i de l'aventura de mig any al futbol japonès va tornar a l'Hospi el mes de gener passat de la mà del seu pare, Miguel Corominas, que va agafar les regnes com a secretari tècnic de l'entitat riberenca. La situació econòmica del club ha provocat que l'Hospi hagi plantejat a David Corominas la impossibilitat de fer front al contracte que va signar fa uns mesos i que lligava Corominas amb l'Hospi aquesta temporada 2016-2017. D'aquesta manera, Coro tanca una segona etapa breu i complicada al Centre d'Esports l'Hospitalet; d'ença que va debutar la 22a jornada a Reus, Corominas va jugar els 16 partits fins a final de curs, sempre com a titular, i va anotar dos gols importants als camps del Badalona i la Pobla de Mafumet que van contribuir a edificar la soferta permanència de l'Hospi 15-16.

Des del Blog, un cop més, agraïm el tracte dispensat i li desitgem tota la sort i encert del món de cara als propers reptes que trobi al món del futbol.

Oliver Sánchez marxa al Cerdanyola

Oliver, l'any passat en un amistós contra el Sabadell B.

Si l'estiu passat va ser com a cedit i amb canvis de darrera hora respecte el que estava previst, enguany l'adéu d'Oliver Sánchez sembla, durant un temps, definitiu. Ahir dimarts Jonathan Risueño va comunicar als socis que s'havia arribat a un acord per rescindir el contracte del porter hospitalencs, que la temporada passada va jugar cedit amb el Santfeliuenc de Tercera Divisió. De fet, Oliver continuarà a Tercera, ja que poc després d'anunciar-se el seu adéu de l'Hospi, el Cerdanyola va fer oficial la seva incorporació a l'equip que dirigeix Toni Carrillo. Oliver tanca aquesta segona etapa a l'Hospi acumulant 10 partits disputats (5 de Lliga i 5 de Copa) i, tot i la seva participació, guanyant-se l'estima de l'afició de l'Hospi pel seu compromís i la seva defensa de la franja vermella. Moltíssima sort!

L'Hospi es retroba amb l'herència perduda

Dissabte el Centre d'Esports l'Hospitalet rebrà a l'Estadi (18:30 hores) un Centre d'Esports Sabadell que, 24 jornades després, supera els riberencs a la classificació en sis punts i quatre posicions. Més enllà de l'evident interès esportiu que es desprèn d'aquesta cita, el duel entre riberencs i arlequinats vindrà acompanyat de la notable càrrega emocional que comporta el retorn a l'Estadi de set integrants de les últimes plantilles de l'Hospi, un tècnic i sis futbolistes que, amb el seu estil personal, han contribuït a escriure la història recent del Centre d'Esports l'Hospitalet des de la modèstia, la honestedat i els peus a terra. Dissabte tornaran (per sort seva, ja que alguns estaven advertits de suspensió si haguessin vist targeta contra l'Espanyol B) Miguel Álvarez, Carlos Craviotto, Valentín Merchán, Lucas Viale, Agustín Fernández, Juan Antonio Osado i José Antonio Ruiz, més conegut pel sobrenom de Pirulo. Amics, coneguts i saludats durant molt de temps, durant dues hores passaran a ser rivals en un escenari que els resulta, de llarg, familiar.

Comanda el Sabadell Miguel Álvarez, el tècnic amb més partits dirigits a Segona Divisió B dels 19 que treballen enguany a Can #2BG3 i l'únic que, fins ara, ha estat campió de Lliga a la categoria de bronze amb el Centre d'Esports l'Hospitalet. Va ser el curs 2012-2013, ja en la seva segona etapa en una banqueta, la riberenca, en la qual s'hi ha assegut en 76 ocasions (és el desè tècnic amb més partits dirigits a l'Hospi); l'equip va quedar campió en la darrera jornada, després d'un agònic empat sense gols davant l'Olímpic en una tarda plujosa a l'Estadi i es va guanyar el dret, primer, a una eliminatòria directa per l'ascens contra el Tenerife. Eliminats pels canaris, els riberencs van redreçar el rumb a la segona eliminatòria fent fora el Caudal però no van poder repetir èxit dues setmanes més tard davant d'un Eibar que va ser molt superior als riberencs. Ja no queda ningú, d'aquella plantilla (de fet l'Aleix Coch és l'únic jugador de la plantilla del curs passat que encara continua) on també hi havia Carlos Craviotto, Valentín i Osado, que van arribar a Sabadell l'estiu passat de la mà d'Álvarez.

Parlar de Carlos Craviotto és parlar del segon futbolista amb més partits (286, poca conya) a la història de l'Hospi. Set temporades (en podrien haver estat més) d'ençà que l'estiu de 2008 va arribar al club procedent del Miapuesta Castelldefels de Vinyals i Kiko Ramírez, un altre que va entendre des del primer dia la filosofia de l'Hospi, aquella que alguns han volgut trepitjar des del desconeixement i la falsa superioritat. Craviotto va ser titular des de la segona jornada del curs 08-09 i des d'aleshores no va deixar de ser-ho llevat que el guió (sanció o descans volgut) ho exigís. Mai des de l'absoluta perfecció, va exercir de capità (oficial i oficiós) durant temporades i va salvar molts, moltíssims punts que van ajudar l'Hospi a mirar, sempre, cap amunt tot i no comptar ni de bon tros (com enguany) amb un dels pressupostos alts de la Lliga. 

Coses d'interpretar bé el context, com un Valentín Merchán a qui l'oportunitat de debutar a Segona B li va arribar amb 27 anys, també de la mà d'Álvarez. Durant tres anys el lateral de Martorell ha estat un autèntic pulmó a la defensa riberenca; titular indiscutible, polivalent, la seva entrega va activar també des dels primers instants la connexió amb una afició que sempre li ha tingut una estima especial. Sense ser un golejador, una de les seves dianes, marcada amb l'ànima, a Magaluf, el 27 d'abril de 2014, va obrir a l'Hospi les portes d'una segona fase d'ascens consecutiva. 5 gols en 126 partits, gairebé tots els possibles, d'un futbolista que mai no es va cansar de córrer el carril esquerre de l'Estadi.

Allà també hi havia Lucas Viale, que mesos abans havia retornat a l'Hospi després d'una primera volta sense massa oportunitats al Nàstic. El central italoargentí supera el centenar de partits (126, concretament) amb la samarreta de la franja en les tres temporades i mitja que va defensar-la i, com la majoria dels seus companys, també ha estat present en moments històrics com el playoff d'ascens de fa dues temporades (i subcampionat setmanes abans) però també l'any 2010 en el retorn dels riberencs a Segona B davant l'Almería B. En una eliminatòria que es va resoldre pel valor doble dels gols en camp contrari, Lucas Viale va ser l'autor de l'únic gol dels riberencs, al Juan Rojas d'Almería, que set dies després es va mostrar suficient com per validar el sofert ascens a la categoria de bronze. Les seves llàgrimes d'alegria després de l'agònic empat a zero contra el filial almerienc i les seves llàgrimes de tristesa després de l'1-1 contra el Leganés a l'Estadi, després del que podria haver estat i no va ser, denoten el sentiment del 'Viale petit' per aquests colors.

Gols que mai no s'oblidaran com els que van marcar Osado i Pirulo contra el Caudal i el Cádiz en sengles promocions d'ascens a la Lliga Adelante. Osado és un altre dels nois d'Álvarez, tot i que va arribar l'hivern de 2012 amb Jordi Vinyals de tècnic; temporada i mitja del tarragoní a l'Hospitalet, 52 partits i 9 gols. Osado va ser, possiblement, el millor futbolístic d'aquella erràtica promoció d'ascens 2012-2013: ens va donar la vida amb un gol in extremis al camp del Tenerife i tres setmanes després completava la remuntada contra el Caudal a l'Estadi; desgraciadament, la seva bona estrella no va tenir continuïtat contra l'Eibar. Màgic, també, va ser el gol de Pirulo en aquella èpica jornada matinal a l'Estadi, un maig de 2014, contra un Cádiz que ja es veia guanyador. De Valentín a Akinsola, d'Akinsola a Pirulo i barraca del gadità per dur l'èxtasi, no sé si mai vist, a les graderies del millor estadi del món. Va ser un dels sis gols que Pirulo va marcar en 31 partits a l'Hospi, bons números per un atacant i fantàstics si els hagués marcat un defensa. Un defensa com Agustín Fernández, capità del CE Sabadell i dirigent de la rereguarda de l'Hospi la passada temporada. A diferència dels seus companys, l'extremeny no va tenir l'opció de disputar cap fase d'ascens però sí que va tenir l'oportunitat d'enfrontar-se a tot un Atlético de Madrid a la Copa del Rei. I ell va ser-ne un dels culpables, gràcies al seu gol en una inoblidable nit de setembre a Guijuelo, però també contribuïnt en la remuntada contra l'Izarra un mes després a l'Estadi. Atenció: Agustín va acabar anotant sis gols en els 37 partits que va jugar amb l'Hospi.

#exHospi | Coro torna a Catalunya

A partir de desembre, els clubs de Segona Divisió B podran ampliar el ventall de possibles reforços hivernals amb el retorn d'un altre futbolista contrastat. Es tracta de l'extrem maresmenc David Corominas, que en pocs dies tornarà a Catalunya després d'haver finalitzat la temporada amb l'FC Imabari, l'equip japonès pel qual va fitxar l'estiu passat. Un adéu prematur, ja que l'Imabari va caure força abans del previst als playoffs d'ascens; aquesta situació ha alliberat l'ex de l'Hospi i de l'Olot, que als seus 30 anys i en plena forma té ganes d'allargar la temporada disputant la segona volta en algun conjunt de Segona B.

Han estat pocs mesos al Japó, però Corominas qualifica aquest període de temps com a "meravellós". "És una experiència diferent en tots els sentits, tant pel que fa al futbol com també en l'aspecte personal, en el dia a dia". David Corominas Saura (Vilassar de Mar, 1985), que ha jugat amb el Mataró, la Universidad de las Palmas, el Badalona, l'Hospitalet i l'Olot abans de fitxar per l'Imabari, acumula 258 partits a la categoria bronze d'ençà que hi debutés, amb 18 anys, el 31 d'agost de 2003 defensant la samarreta del Mataró en un partit contra la Gramenet. Els 10 gols amb l'Hospi 2010-2011 i els 13 que va fer amb l'Olot la temporada 2013-2014 són els seus millors registres golejadors a Segona B.

José Rodríguez fitxa pel Socuéllamos

L'Hospi semblava tenir-lo oblidat, sense dir ni ase ni bèstia, però fa tot just una estona hem sabut que el defensa José Rodríguez, que la passada temporada va defensar la samarreta de la franja vermella, continuarà un any més a Segona Divisió B tot i que es mudarà al grup 2 per jugar amb el Yugo Socuéllamos, equip de la província de Ciudad Real que va ascendir fa dues temporades després d'eliminar, entre d'altres rivals, el CE Europa. D'aquesta manera José Rodríguez posa fi a una breu etapa amb el quadre riberenc, marcada per les poques opcions de què va gaudir, en part per alguns problemes físics que li van impedir tenir continuïtat i, de l'altra, pel bon rendiment de la línia defensiva amb Peque al lateral dret i amb Aleix i Agus a l'eix de la defensa. En total, José Rodríguez haurà disputat 797 minuts oficials amb l'Hospi, fruit de 12 partits de Lliga i la tornada dels 1/16 de final al Calderón contra l'Atlético. Quatre grogues (tres a la Lliga i a la Copa) i cap expulsió completen el pas del defensa mallorquí per l'Hospi, una etapa que no ha tingut continuïtat després que el futbolista i el club no arribessin a un acord contractual per renovar que pogués satisfer totes dues parts. Des del Blog, tota la sort del món a un futbolista que tot i no haver viscut el seu millor any esportiu ha mirat d'aportar la seva experiència sempre en benefici de l'equip.

Oliver, cedit al Santfeliuenc

Finalment (i si no hi ha cap daltabaix) seran cinc els futbolistes de l'any passat que començaran la temporada amb el Primer Equip de l'Hospi. N'eren sis, però avui s'ha confirmat la marxa d'Oliver Sánchez; el porter hospitalenc, que dissabte a Castellar va exercir de capità, jugarà aquesta temporada en qualitat de cedit al Santfeliuenc de Tercera Divisió. Així ho ha anunciat aquest migdia l'entitat del Baix Llobregat (sí, abans que l'Hospi), que d'aquesta manera suma experiència de cara al seu tercer any a Tercera. Curiosament, Oliver havia renovat el seu contracte amb l'Hospi pocs dies abans d'iniciar la pretemporada, però la previsió de poques oportunitats per part del nou cos tècnic riberenc, diguem que ha aconsellat la seva cessió a un altre equip per donar-li minuts de cara a la propera temporada, ja que la renovació que va signar Oliver Sánchez té una durada de dos anys. Era un secret a veus, ja que tal com vam publicar ahir des d'aquesta setmana l'Hospi tenia a prova el porter Javi Martínez, que la temporada passada va jugar al Juvenil A del Cornellà i que enguany havia de formar part del Primer Equip verd... fins que l'arribada de Marcos el va deixar sense opcions. No és gens descartable que la condició de sub-23 del Javi Martínez el convertís en segon porter si acabar convencent Cifuentes i companyia. Evidentment, des del Blog li desitgem tota la sort del món en aquesta nova aventura i aprofitem per agrair-li el tracte que ha tingut cap a nosaltres ja des de la seva primera etapa a l'Hospi. 

Quadres que recorden la franja

#Tornarem. Aquest és el hashtag-lema al qual s'agafen a Sabadell per iniciar una travessia per l'aspre desert de la Segona Divisió B. Un trànsit que esperen que sigui el més curt possible per bé que a la Plaça d'Olímpia la tasca no serà ni de bon tros fàcil; menys encara en un primer any on les urgències dels rivals i la situació econòmica pròpia tampoc permeten que la parròquia arlequinada pugui exigir massa a un equip nou de trinca, amb nou capità a la banqueta, amb incorporacions de sabor de bronze i amb un marcat accent jove amb un Sabadell B que ha vist promocionar part dels seus elements principals dels darrers dos anys. Amb aquestes línies mestres es presentava ahir a la tarda el Centre d'Esports Sabadell. A la Nova Creu Alta i davant de mig miler d'espectadors, Sergi Garcés exercia de mestre de cerimònies d'una presentació ràpida, amb parlaments breus i amb una sessió d'entrenament com a colofó.

Una presentació marcada, també, per la presència de vells (i recents) coneguts de l'afició riberenca. Si algun atractiu especial tindrà enguany la visita de l'Hospi a la Nova Creu Alta (quatre anys i mig després d'aquell fantàstic 1-2) serà la nombrosa presència d'#exHospi a les files arlequinades. Al camp i a la banqueta, la història riberenca i la nova realitat se citaran el proper 27 de setembre per lluitar per tres punts que, tot i correspondre a la sisena jornada, seran igual d'importants que els altres 111. Obvietats a banda, avui ha estat dia d'estrena per fins a cinc jugadors que han vestit la samarreta de la franja vermella fins no fa massa. Bé, 4: Carlos Craviotto, Valentín Merchán, Juan Antonio Osado i Pirulo. El cinquè en discòrdia, Agustín Fernández, no feia res més que tornar a la que va ser casa seva durant quatre anys, amb dues promocions d'ascens, l'ascens de 2011 a Ipurua i el seu debut a Segona A el curs següent. Agus ha estat l'escollit per fer un parlament clàssic en què ha demanat paciència a l'afició per a un grup jove que donarà moltes alegries.

En la mateixa línia s'ha manifestat Miguel Álvarez. Tècnic riberenc en dues etapes (2010-2011 i 2012-2013), el de Guarromán s'ha mostrat il·lusionat per encapçalar el nou projecte arlequinat. Álvarez ha fet referència a la joventut de la plantilla però també ha parlat de les ganes de totes les incorporacions per formar part d'un projecte que a mitjà termini ha de retornar el Sabadell al futbol professional. Un objectiu al qual no renuncia el quadre vallesà aquest mateix curs, tot i que a la Nova Creu Alta són conscients que al mateix grup 3 (per no mirar a d'altres grups) hi haurà rivals ben importants que no faran la tasca gens fàcil. L'única promesa, la del treball i el compromís (que tot sigui dit, és un tòpic recurrent en aquest tipus de presentacions).

Luque marxa a Romania

Una nova baixa per afegir a l'enorme llistat d'aquest estiu. Miguel Ángel Luque no vestirà la samarreta del Centre d'Esports l'Hospitalet de cara al curs vinent, ja que el futbolista vallesà ha signat un contracte de tres anys de duració amb l'FC Rapid de la Lliga romanesa. Així doncs, el sabadellenc tan sols s'haurà estat una temporada a l'Hospi d'ençà que l'agost passat arribés al club procedent del futbol hongarès. Els problemes físics han marcat la trajectòria d'un jugador que mai no ha trobat la continuïtat necessària per poder mostrar la qualitat que se li pressuposava a un futbolista que havia passat pel planter de clubs importants com Barcelona i Atlético de Madrid, per bé que quan ha tingut 3-4 partits seguits sí ha donat mostres de la seva qualitat.

Una irregularitat que ha impedit que Miguel Ángel Luque (Sabadell, 1990) actués en més dels 26 partits oficials que ha disputat amb el Centre d'Esports l'Hospitalet (24 de Lliga i 2 de Copa del Rei). Ha marcat un gol, de falta, contra el Reus Deportiu. Balanç agredolç per a un futbolista que estava cridat a ser una de les peces importants del projecte 14-15 de l'Hospi i al qual les lesions no han respectat: durant les primeres 10 jornades va haver d'abandonar el camp per problemes físics en tres ocasions abans del descans i no va ser fins la segona volta, amb 15 partits jugant de forma consecutiva, que Luque va trobar-se més còmode sobre el camp. Des del Blog li desitgem molta sort i encerts de cara al futur.

Valentín: marxa la calba d'or

Punt i apart. De moment. S'acaba l'etapa de Valentín Merchán, la d'un futbolista que en qüestió de tres temporades s'ha convertit en tot un símbol de l'Hospi i que, sobretot, s'ha guanyat l'estima de l'afició riberenca per la seva lluita i entrega sobre la gespa i el seu compromís, també fora del terreny de joc. Va arribar l'estiu de 2012 de la mà de Cárcel i Miguel Álvarez, amb 27 anys i sense haver debutat encara a Segona Divisió B. Tres estius després, el lateral esquerre de l'Hospi (per bé que també l'hem pogut veure actuar a l'eix de la defensa) deixa de vestir la samarreta de la franja vermella ja consolidat en una categoria plena de complicacions com és la Segona Divisió B.

126 partits oficials (Lliga, fases d'ascens i Copa del Rei) és la primera de les xifres que ens deixa el pas de Valentín Merchán Pérez (Martorell, 1985) pel Centre d'Esports l'Hospitalet. Tres participacions a la Copa del Rei, dues fases d'ascens, tres eliminatòries finals per ascendir a la Lliga Adelante i un títol de campió la temporada 2012-2013 són algunes de les fites ja inscrites al palmarès d'un futbolista que ho ha jugat gairebé tot amb l'Hospi en aquests tres cursos. Tres anys en què ha anotat cinc gols, sempre amb una emotiva dedicació a la seva mare (gols contra Espanyol B, Ontinyent, Cornellà...). Moments difícils d'oblidar per part d'un jugador que ha deixat empremta i gran record a l'Hospitalet, on se'l trobarà a faltar. Des del Blog, només podem agrair-li de forma molt especial el tracte durant tot aquest temps, les facilitats per treballar i, com no podia ser de cap altra manera, li desitgem sort i encerts en el seu futur immediat (i no immediat també, vaja).

Peque o la marxa d'un tros d'Hospi

12 temporades al club. Ràpid d'escriure però llarg i intens de viure. Fins aquí l'etapa d'Albert Vega Saladie al Centre d'Esports l'Hospitalet. 7 anys al Futbol Base i cinc més al Primer Equip són part del currículum d'un Peque que ha crescut i s'ha fet futbolista en riberenc. Avui hem sabut que el lateral de Sant Joan Despí no vestirà la propera temporada la samarreta del Centre d'Esports l'Hospitalet, una (nova) mala notícia que deixa el club sense un altre dels seus referents dels últims anys sobre la gespa. Futbolista i club no han arribat a un acord per perllongar l'estada de Peque a l'Hospi, que posa punt i final a una etapa més que fructífera on s'ha fet un nom a jugador a Segona Divisió B amb gairebé un centenar de partits disputats entre Lliga, fases d'ascens i Copa del Rei.

96 partits en cinc temporades són el bagatge d'experiència sobre la gespa d'un futbolista que ha cregut en les seves capacitats per superar les adversitats. Els problemes de pubàlgia van ser una constant durant les primeres dues temporades al Primer Equip, on mai va acabar de gaudir de continuïtat ni amb Pedraza (amb qui va debutar, però), Álvarez ni Vinyals. Es va perdre per lesió la primera part del curs 2012-2013, el del campionat de Lliga, però va tenir més presència al tram final i va ser el riberenc més destacat al partit d'anada contra el Tenerife. Indicis que el que havia de venir era el més il·lusionant: 70 partits de Lliga en dues temporades són la demostració que Peque s'havia convertit en amo i senyor del carril dret de l'Hospi; gairebé sempre amb metres per davant, però puntualment actuant en posició avançada per reforçar la tasca d'Iván Hammouch al darrere. I en l'apartat individual, el record d'haver-se enfrontar a Barcelona i Atlético de Madrid a la Copa del Rei. Des del Blog, moltíssima sort de cara al futur i gràcies pel bon tracte durant tots aquests anys!

Pablo Morgado tampoc seguirà

Continua engreixant-se el llistat de baixes. La darrera, la dotzena, acaba d'anunciar-la fa tot just uns minuts el seu protagonista. Pablo Morgado no vestirà la propera temporada la samarreta del Centre d'Esports l'Hospitalet tal com ha comunicat en un missatge al seu compte de Twitter. El futbolista valencià va arribar procedent de l'Huracán l'estiu passada i tot i haver tingut alguns alt i baixos quant a participació, finalment s'ha acabat fent un lloc en l'onze inicial, tot convertint-se en un home important per a Kiko Ramírez. Després de cinc titularitats en les primeres 15 jornades, el seu bon paper al partit d'anada de 1/16 de Copa contra l'Atlétic va suposar un punt d'inflexió positiu per al futbolista valencià, titular en 18 de les últimes 23 jornades. Pablo Morgado Blanco (València, 1989) deixa el Centre d'Esports l'Hospitalet després d'una temporada que "tot i ser un període curt de temps permet viure moltes experiències", segons reconeix en el seu comunicat.

Pablo Morgado deixa l'entitat riberenca després d'haver jugat un total de 31 partits oficials amb el CE l'Hospitalet (28 de Lliga i 3 Copa del Rei) i d'haver anotat 3 gols (contra Huracán a Torrent, contra l'Ilicitano a l'Estadi i al camp de l'Hércules); quatre targetes grogues i una expulsió (la que va patir al camp de l'Olot i que li va comportar dos partits de sanció completen el registre estadístic d'un futbolístic que s'ha adaptat bé al club després de tres temporades 'a casa' amb l'Huracán. "Agraeixo al club, a Iván Hammouch i als companys la confiança que m'han demostrat i haver-me fet la vida més fàcil aquí a Barcelona" diu Morgado, que també ha tingut paraules de record per als aficionats: "He sentit el vostre suport des del primer dia, els que he pogut conèixer sou gent excepcional i els que no, heu animat l'equip de principi a fi". L'Hospi guanya un seguidor més i, molt probablement, Pablo Morgado s'emporti uns quants fans a la butxaca. I des d'aquí, tota la sort i encert del món per a un bon futbolista i, donem fe, millor persona. Suerte, Pablo!

Craviotto: marxa el capità

En castellà se sol dir que "cuando el río suena...". El porter, capità i emblema del Centre d'Esports l'Hospitalet Carlos Craviotto marxa després de set temporades sota pals. A més, segons algunes fonts, sembla que algun membre de l'àrea esportiva riberenca no veia de bon grat la continuïtat del meta lleidatà. Baixa complicada de pair, la de Craviotto. Carlos Craviotto Martos (1983) va arribar l'estiu de 2008 procedent del Miapuesta Castelldefels de Jordi Vinyals, després de dos anys consecutius jugant a Segona B i va apostar per un Hospi acabat de descendir i que amb Julià Garcia com a tècnic tenia l'ascens com a únic objectiu; set anys després s'ha convertit, amb 286 partits oficials en el segon futbolista amb més partits disputats en tota la història del club, només superat per Roberto Navarro.

"Gratitud infinita al CE l'Hospitalet per aquests 7 anys plens de molts moments i de vivències úniques". Així comença el breu escrit que el fins ara porter de l'Hospi ha publicat al seu compte de Facebook. Craviotto ha volgut agrair el tracte rebut a "l'afició, directiva i gent de l'Hospitalet", un factor que ha complicat "prendre la decisió d'abandonar l'entitat i intentar nous reptes personals". "Vull donar les gràcies a tots els meus companys, entrenador i empleats del club, sense els quals aquesta història no hagués estat possible", segueix Craviotto, que és conscient d'haver format part d'una etapa històrica del club. El lleidatà també ha agraït a mitjans de comunicació oficials i no oficials per "haver estar al seu costat i fer-me sentir molt important". D'alguna manera, el capità riberenc no ha tancat les portes -almenys les sentimentals: "No us dire adéu perquè sempre estaré pendent de vosaltres, Hospi! Gràcies per tot"

Es fa difícil recollir en un article "d'urgència" (sí, crèiem que al final acabaria renovant) tot el que Craviotto ha donat a l'Hospi al llarg d'aquests set anys d'una franja que, per la seva condició de porter, mai ha vestit en un partit. Probablement els 286 partits jugats siguin la xifra que millor il·lustra el seu pas per l'Hospi: titular indiscutible, ha vist com Íñigo, Dani Planchería, Moragón, Oliver o Álex Sánchez han viscut (i alhora crescut) a la seva ombra. Set temporades brillants que també exemplifiquen la seva qualitat amb una simple dada: sempre ha mantingut un promig de gols encaixats inferior al gol per partit; 240 gols rebuts en 286 partits, 0,84 per partit. Dades sobre les quals s'ha edificat una etapa brillant de la història del Centre d'Esports l'Hospitalet, la més brillant si ens centrem en l'època moderna del club tot i les dues temporades a Tercera Divisió que van acabar sent trampolí riberenc.

Un títol de Lliga de Segona Divisió B (2012-2013), dues fases d'ascens i tres eliminatòries directes per pujar a la Lliga Adelante (2012-2013 i 2013-2014), dues fases d'ascens a Segona Divisió B (2008-2009 i 2009-2010), un ascens a Segona Divisió B (2009-2010), porter menys golejat de Tercera Divisió (2009-2010), cinc participacions a la Copa del Rei (del 2010 al 2014)... són algunes de les fites més destacades al palmarès d'un porter que ha progressat en paral·lel a l'entitat i que s'ha guanyat l'estima i el respecte de l'afició i també dels rivals, curiosament en un grup, el tercer de Segona B, que acull tants i tan bons porters. Han estat set temporades en què Craviotto ha pogut, fins i tot, defensar els colors de l'Hospi en escenaris tan històrics com el Camp Nou o el Vicente Calderón. La cirereta, evident, hagués estat pujar amb l'Hospi a la Lliga Adelante ja fos contra el Tenerife, l'Eibar o el Leganés; eliminatòries que queden en l'imaginari històric del que hagués pogut ser i, finalment, no es va assolir.

I des del Blog de l'Hospi, etern agraïment també al capità. A un futbolista al qual, en algunes ocasions, no se l'ha valorat com mereixia la seva dedicació i trajectòria al club. Un gran professional que amb les seves intervencions ha donat molts i molts i molts punts a l'Hospi al llarg de set anys, però també un bon tio que sempre ens ha fet la feina més fàcil amb el seu tracte personal. Acostumen a ser paraules tòpiques i típiques, però desitgem tota la sort del món a Carlos Craviotto en els seus projectes futurs. La mereix. CRA-VIO-TTO!

David Haro no continuarà a l'Hospi

El novè. David Haro s'ha convertit en el novè jugador que, de forma confirmada (perquè el concepte oficial des del club és totalment aleatori) no continuarà la temporada vinent. Segons l'entitat riberenca, el futbolista vallesà "no ha acceptat l'oferta de renovació". No per menys esperada deixa de ser negativa la marxa d'un jugador que ja l'estiu passada va ser una peça cobejada per un bon grapat d'equips i que va apostar per seguir vestint la samarreta de la franja, tot rebutjant ofertes econòmiques molt més suculentes. Enguany, el de l'Ametlla no ha passat per l'aro i emprendrà una nova aventura després de tancar la seva segona etapa (aquesta de dos anys, com a futbolista del Centre d'Esports l'Hospitalet). Marxa un futbolista que sense fer massa soroll, a base de molt de treball i de constància, s'ha convertit en un dels jugadors franquícia d'una marca Hospi que alguns pretenen esguerrar en qüestió de mesos.

David Haro hi ha jugat gairebé tot aquest curs; amb 3.164 minuts de joc el vallesà ha estat el tercer jugador de la plantilla amb més minuts a la Lliga, només per darrere d'Aleix i Valentín. Com l'any passat, Haro ha tornat a ser el màxim golejador de l'equip: si la temporada 13-14 en va fer 15 enguany, amb 13 (gairebé un terç del total de l'equip a la Lliga), ha tornat a encapçalar la llista. El vallesà tanca d'aquesta manera la paradeta a l'Hospi havent superat el centenar de partits oficials amb els riberencs. Ha superat futbolistes com Jordi Martínez i David Corominas com a golejador històric; amb 34 gols oficials en 115 partits, Haro s'ha convertit en referència ofensiva d'un Hospi amb el qual es va quedar a les portes de l'ascens fa un any contra el Leganés. Una mica tirant de tòpics, Haro marxa de l'Hospi amb un gran record però amb dues espines clavades: "M'he quedat amb les ganes de pujar a Segona A, ja que contra el Leganés vam tenir-ho ben a prop i va ser molt dur no aconseguir l'ascens. A nivell personal, m'hagués agradat jugar la tornada al Calderón", partit que es va perdre per la lesió que va patir 10 dies abans al camp del Mallorca B. Malgrat aquests punts negatius, Haro deixa l'Hospi "als companys, als tècnics i a l'afició". Marxa, com dèiem, un jugador important en els darrers anys al Centre d'Esports l'Hospitalet. Prou important com per desitjar-li tota la sort i encert de cara al seu futur.

Joel fitxa pel Zaragoza B

Ahir dimarts vam conèixer un nou moviment a les files del Centre d'Esports l'Hospitalet. I un cop més a l'Estadi va obrir-se la porta de sortida per tal que Joel Méndez, davanter que arribava fa poc menys d'un any procedent del Juvenil A de la Damm, enfili camí de Saragossa per incorporar-se a partir del mes vinent a la disciplina del Real Zaragoza B. Joel Méndez del Río (Barcelona, 1995) emprèn una nova aventura després de debutar aquest curs a Segona Divisió B, just després d'haver acabat la seva etapa com a futbolista juvenil. No ho ha tingut fàcil, ja que s'ha trobat amb companys amb més experiència a la categoria; tot i això, Joel fa una valoració positiva d'un any de "canvis importants" en què ha "pogut gaudir de minuts en camps històrics com el de l'Hércules o el Nàstic". També té paraules d'agraïment per als seus companys: "M'he trobat amb un gran vestidor, amb grans persones que m'han ajudat en el dia a dia, igual que el cos tècnic".

Joel Méndez deixa l'Hospi havent disputat 24 partits oficials entre Lliga (21) i Copa del Rei (3), sense haver vist cap targeta en tota la temporada, amb 939 minuts de joc i amb un gol al sarró; va ser decisiva la seva diana al camp del Villarreal B, que va suposar la victòria de l'Hospi per 1-2 i passar la nit de dissabte a diumenge com a quart classificat. Tot i iniciar una etapa il·lusionant a Saragossa, Joel reconeix que no li importaria tornar a l'Hospi: "Des del primer dia l'afició m'ha tractat molt bé; l'Hospi i és un club que mai oblidaré i espero, amb una mica de sort, poder tornar-hi en un futur". Quant al seu fitxatge pel Zaragoza B, el davanter barceloní espera continuar la seva progressió com a futbolista sense ambicionar metes més altes: "Evidentment, m'agradaria arribar al Primer Equip i poder estar el màxim d'anys possible al futbol d'elit, com qualsevol futbolista voldria". De moment, caldrà veure si amb el Zaragoza immers en plena fase d'ascens aquest salt seria a Segona o a Primera Divisió. Des del Blog, tota la sort del món en aquest nou projecte.

Javi Martínez: "M'he trobat molt còmode a l'Hospi"

Un altre dels futbolistes que no continuarà la temporada vinent a l'Hospi és Javi Martínez. L'andalús haurà vestit la samarreta de la franja vermella durant cinc mesos, d'ençà que arribés al club a mitjan gener amb l'obertura del mercat d'hivern i arran de la retirada d'Iván Hammouch. Francisco Javier Martínez Rodríguez (Sevilla, 1988) va arribar el passat mes de gener procedent del Nàstic, on només havia disputat set partits després de la lesió que havia patit la temporada anterior. Amb ganes de reivindicar-se, Javi Martínez no ha tingut continuïtat en les seves aparicions i no ha pogut aportar tot el que s'esperava d'ell a la parcel·la ofensiva de l'Hospi, un dels aspectes menys positius del curs riberenc. Amb tot, el sevillà reconeix que s'ha trobat molt còmode en "un club històric del grup 3 com l'Hospi".

Un Javi Martínez que tanca la seva etapa riberenca havent disputat 12 partits de Lliga (la meitat com a titular) i 549 minuts; balanç de 4 targetes grogues, cap expulsió i 1 gol, el que va marcar el 3 de maig al camp de l'Eldense: va ser el més llest de la classe a l'hora d'empènyer al fons de la xarxa un servei de cantonada. Tot i això, Javi Martínez reconeix que li hagués agradat tenir més continuïtat, tot i que afegeix que treu coses positives de la seva etapa a l'Hospitalet: "l'equip ha estat una família amb alts i baixos que ens han impedit ser a dalt de la classificació". L'andalús creu que potser ha faltat alguna cosa a la parcel·la ofensiva per convertir el playoff en una realitat, però en conjunt fa un balanç positiu del curs. Des del Blog desitgem al Javi Martínez molta sort en el seu futur.

---------------------------------------------------------------------------------------------

Otro de los futbolistas que no continuará la temporada que viene en el Hospi es Javi Martínez. El andaluz habrá vestido la camiseta de la franja roja durante cinco meses, desde que llegara al club a mediados de enero con la apertura del mercado de invierno y a raíz de la retirada de Iván Hammouch. Francisco Javier Martínez Rodríguez (Sevilla, 1988) llegó el pasado mes de enero procedente del Nàstic, donde solo había disputada siete encuentros oficiales después de la lesión sufrida la temporada anterior. Con ganas de reivindicarse, Javi Martínez no ha tenido continuidad en sus apariciones y no ha podido aportar todo lo que se esperava de él a la parcela ofensiva del Hospi, uno de los aspectos menos positivos del curso ribereño. Pese a todo, el sevillano reconoce que se ha encontrado muy "a gusto en un club histórico del grupo 3 como el Hospi".

Un Javi Martínez que cierra su etapa ribereña habiendo disputado 12 partidos de Liga (la mitad como titular) y 549 minutos; balance de 4 tarjetas amarillas, ninguna expulsión y 1 gol, el que marcó el 3 de mayo en el campo del Eldense: fue el más listo de la clase a la hora de empujar al fondo de las mallas un saque de esquina. Pese a todo, Javi Martínez reconoce que le hubiese gustado tener más continuidad, aunque añade que saca conclusiones positivas de su etapa en l'Hospitalet: "el equipo ha sido una familia, con altibajos que nos han impedido estar arriba en la tabla". El andaluz cree que quizás ha faltado alguna cosa más en la parcela ofensiva para convertir el playoff en una realidad, pero en conjunto hace un balance positivo del curso. Desde el Blog deseamos a Javi Martínez mucha suerte en el futuro.

Bueno, un altre que no renova

Un dels molts jugadors que no dirigirà Martí Cifuentes la propera temporada al Centre d'Esports l'Hospitalet és l'aragonès José Ángel Bueno. Una temporada ha durat l'aventura riberenca de l'exfutbolista de la Pobla de Mafumet, la seva primera experiència com a jugador a Segona Divisió B. José Ángel Bueno (Saragossa, 1991) va tenir en Kiko Ramírez el principal responsable del seu aterratge a l'Hospitalet, ja que el fins ara tècnic riberenc ja l'havia tingut al Juvenil del Nàstic i a Tercera amb la Pobla de Mafumet. A diferència d'altres futbolistes, la participació de Bueno ha anat en augment a mesura que ha avançat la temporada; la necessitat (i voluntat) de reformular la parcel·la ofensiva ha provocat que el migcampista aragonès hagi estat un habitual del tram final de Lliga, amb 9 de les dotze titularitats de què ha gaudit al llarg del curs. Tot i la seva intermitència, Bueno ha demostrat ser un jugador de futur i perfectament vàlid per una categoria com la Segona Divisió B.

El de Saragossa tanca la seva etapa hospitalenca amb 29 partits oficials disputats (26 de Lliga i 3 de Copa del Rei); va disputar els dos enfrontaments contra l'Atlético de Madrid i l'únic punt negatiu ha estat haver-se quedat sense marcar aquesta temporada; tres grogues i la seva expulsió al camp de l'Olímpic en l'última jornada del Campionat completen les xifres de la temporada. A nivell personal, José Ángel Bueno reconeix que s'ha trobat molt a gust a l'Hospi: "M'he sentit bé tant dins el camp, amb un gran vestidor com a fora; el carinyo de l'afició és d'agrair i, sobretot, la creació de la penya Bueno 10 sense que ni tan sols em coneguessin". Pel que fa a la temporada, Bueno creu que hi va haver un abans i un després tot coincidint amb el partit de l'Atlético de Madrid: "Des d'aquella eliminatòria és quan millor m'he sentit", reconeix el migcampista aragonès. Des del Blog, desitgem a José Angel Bueno molta sort en el seu nou destí.

Canario: "Crec que hauríem pogut fer playoff"

Un altre dels jugadors que el club va anunciar que no vestiria la temporada vinent la samarreta del Centre d'Esports l'Hospitalet és Canario. El migcampista palentí, que ha decidit no acceptar l'oferta de renovació a la baixa del club, haurà defensat els colors de l'Hospi durant una única temporada, d'ençà que el passat estiu arribés a l'entitat procedent de l'Espanyol B. Alberto Castaño Luís (Palència, 1989) ha realitzat una temporada de més a menys, en què ha passat de ser titular gairebé indiscutible per a Kiko Ramírez a no gaudir de minuts en un tram final de temporada en què ha estat un habitual a la graderia de l'Estadi. Jugador de qualitat indiscutible, ha estat massa intermitent durant molts partits, factor que li ha impedit lluir al màxim i aportar tota la seva qualitat a l'equip.

Canario s'acomiada de l'Hospitalet havent defensat la samarreta de la franja vermella en 31 partits oficials (29 de Lliga i 2 de Copa del Rei) i amb un gol al seu haver, el que va marcar a la primera volta al camp del València Mestalla. Quatre grogues i cap targeta vermella completen el balanç numèric d'un Canario que diu no estar "del tot satisfet" amb la seva temporada. "He estat a un 60% del que podia donar però també m'ha faltat confiança per part d'altres persones". Quant a l'equip, Canario es queda per sobre de tot amb el vestidor: "Marxo content perquè hi ha hagut un bon vestidor, com pocs he conegut, i puc dir que me n'emporto amics". Amb tot, també fa autocrítica i reconeix que l'equip hauria pogut aspirar a jugar les eliminatòries d'ascens a la Lliga Adelante. A l'espera de definir el seu destí, des del Blog de l'Hospi li desitgem tota la sort del món.

-------------------------------------------------------------------------------------------

Otro de los jugadores que el club anunció que no vestiría la temporada que viene la camiseta del Centre d'Esports l'Hospitalet es Canario. El centrocampista palentino, que ha decidido no aceptar la oferta de renovación a la baja del club, habrá defendido los colores del Hospi durante una única temporada, desde que el pasado verano llegara procedente del Espanyol B. Alberto Castaño Luís (Palencia, 1989) ha realizado una temporada de menos a más, en la cual ha pasado de ser titular casi indiscutible para Kiko Ramírez a no gozar de minutos en un tramo final de temporada en el cual ha sido habitual verle en la grada del Estadi. Jugador de calidad indiscutible, ha sido demasiado intermitente durante algunos partidos, factor que le ha impedido lucir al máximo y aportar toda su calidad al equipo.

Canario dice adiós al Hospi habiendo defendido la camiseta de la franja roja en 31 partidos oficiales (29 de Liga y 2 de Copa del Rey) y con un gol en su haber, el que marcó en la primera vuelta en el campo del Valencia Mestalla. Cuatro amarillas y ninguna tarjeta roja completan el balance numérico de un Canario que dice no estar "del todo satisfecho" con su temporada. "He estado a un 60% de lo que podía dar pero también me ha faltado confianza por parte de otras personas". Por lo que respecta al equipo, Canario se queda por encima de todo con el vestuario: "Me voy contento porque ha habido un buen vestuario, como pocos he conocido, y puedo decir que me llevo amigos de aquí". Pese a todo, Canario también hace autocrítica y reconoce que el equipo habría podido aspirar a jugar las eliminatorias de ascenso a la Liga Adelante. A la espera de definir su destino, desde el Blog de l'Hospi le deseamos toda la suerte del mundo.

Agus no seguirà

Continuen les novetats al Centre d'Esports l'Hospitalet i ho fan en forma de baixes. La darrera, anunciada fa pocs instants pel mateix jugador, la d'Agustín Fernández, que després d'un any defensant la samarreta de la franja vermella deixa l'entitat. El central extremeny ha decidit no continuar a l'Hospi després de ser un dels homes més destacats del curs; titular indiscutible a l'eix de la defensa, el de Mèrida ha estat un dels culpables del bon treball defensiu dels homes de Kiko Ramírez al llarg de gairebé tot el curs. Als 33 anys, la seva dilatada experiència ha sumat (i molt) a favor d'un Hospi que s'ha beneficiat de la seva capacitat de col·locació a la reraguarda però també del seu potencial en el joc aeri. I és que amb 6 gols entre Lliga i Copa del Rei, Agus ha estat el tercer màxim golejador de l'equip només superat per David Haro i Rubén Alcaraz.

L'extremeny només s'ha perdut cinc dels 42 partits oficials que l'Hospi ha disputat al llarg de la temporada. En Lliga, Agus ha disputat 33 encontres amb un balanç de 4 gols marcat i 15 grogues; d'aquí surten tres partits de sanció per acumulació d'amonestacions a banda de causar baixa a la primera volta contra el Zaragoza B i al darrer partit de Lliga a Xàtiva per una grip. A la Copa, en canvi, el central riberenc va obrir el camí de la història amb el seu gol d'or al camp del Guijuelo; aquella diana va suposar, d'una banda, la primera victòria oficial de l'Hospi aquesta temporada i, de l'altra, el passi a la tercera ronda on, curiosament, va ser l'autor del 3-2 definitiu contra l'Izarra. Una bona actuació per partida doble que li va valer actuar com a titular en els dos partits contra l'Atlético de Madrid, tant a l'Estadi com al Vicente Calderón. Com per a molts futbolistes, Agus enceta una nova etapa però, des del Blog, li seguirem la pista com a #exHospi. Evidentment, li desitgem tota la sort de cara al futur.