21/8/15

#2bg3 | Anàlisi dels equips 2015-2016 (5 de 5)

Anàlisi dilluns | Anàlisi dimarts | Anàlisi dimecres | Anàlisi dijous | Avui publiquem el darrer capítol de l'anàlisi de la temporada 2015-2016 a Segona B amb l'últim dels cinc articles que heu pogut llegir al Blog de l'Hospi. Aquest divendres és torn per als nouvinguts: des de dalt arriba un Sabadell que jugarà a #2bg3 després de quatre anys a la Lliga Adelante; des de baix ho fa un Pobla de Mafumet que debutarà de la mà de Martín Posse. Completen el pòquer d'analitzats dos equips cridats a fer-la grossa enguany: Reus Deportiu i Villarreal B.

CF POBLA DE MAFUMET
Debutants sota el paraigua grana

Imatge: CF Pobla de Mafumet
Quants de vosaltres recordeu el primer cop que vau muntar en una bicicleta? Va ser complicat? Vau caure? Teníeu ajuda? Els començaments solen ser complicats, sobretot si tires pel dret i no vols que ningú et doni un cop de mà. Des fa uns anys a la Pobla de Mafumet han tingut ajuda dels veïns del sud, de la capital, del Nàstic. Es fa difícil deslligar l'evolució esportiva dels pobletans de la col·laboració/conveni amb un Nàstic que ha estat allà i que ara, amb el doble ascens, no pot deixar escapar l'oportunitat de tenir un filial (diferent, però filial) a Segona B. El Pobla de Mafumet debutarà a Segona B després d'ascendir patint, als penals, contra un Gerena que va posar les coses ben complicades. No és massa habitual, almenys al grup 3, que els debutants facin temporades brillants (o que aspirin a massa cosa més que a la permanència), amb el permís de Llagostera o Olímpic el curs 2011-12, però els tarragonins han construït el filial menys filial possible, per edat, però confiant el seu destí a bona part del bloc de l'ascens.

L'encarregat de posar ordre serà un Martín Posse que viurà la seva segona experiència al futbol de bronze després del seu efímer pas per l'Hospi 13-14. Amb ganes de reivindicar-se, doncs, al capdavant d'un planter que amb una mitjana superior als 22 anys ha volgut complementar una fornada de futbolistes ja de per sí interessant. Fins a 13 dels futbolistes que van assolir l'ascens continuen, a dia d'avui, sota la disciplina de la Pobla: els Varo, Denis Coch, Joaqui, Vadillo, Serra, Emaná o Kike Tortosa són els pilars on edificar un projecte que el Pobla de Mafumet ha tancat amb la incorporació d'un gruix de jugadors procedents (o amb experiència) en filials de Segona B. Els únics que s'escapen d'aquesta descripció són els defenses Luís Acosta (Olímpic) i Víctor Espasandín, que als seus 30 anys serà, probablement, el jugador més veterà d'entre els sis filials que enguany prendran part a #2bg3.

-> A favor: la condició de filial d'un Nàstic que després dels dubtes inicials sembla haver trobat la tecla amb el Primer Equip. Darrere hi ha un Pobla de Mafumet que pot aprofitar-se molt d'aquesta necessitat del Nàstic de tenir un filial competitiu, de garanties, en una categoria important com és la Segona Divisió B (ja ho voldrien Nàstic o Llagostera, sense anar més lluny).

-> En contra: caldrà veure el rendiment dels futbolistes i l'adaptació d'un club a una categoria exigent, més després d'un bon grapat d'anys lluitant sempre per objectius ambiciosos que contrasten amb els 45 punts (aproximats) que es marca l'entitat del Camp de Tarragona. Veurem com canvien el xip.

CF REUS DEPORTIU
L'any de la confirmació

Imatge: CF Reus Deportiu
Aposta clara per la continuïtat. La direcció esportiva encapçalada per Sergi Parés ja va interpretar en la seva arribada, l'any passat, que això no era cosa d'un any (i si ho era, tu, molt millor). Que el projecte que volien engegar a Reus era a anys vista, amb la vista posada al futbol professional però sense embogir ni exigir l'ascens el primer any. En aquesta línia el club va apostar per contractes més enllà de l'any de durada, que després d'una temporada que en algunes fases no va ser del tot brillant es va valorar de forma positiva gràcies a la classificació per la fase d'ascens com a quart classificat. Després va arribar el Racing de Ferrol, força superior, i va fer impossible el somni dels roig-i-negres a les primeres de canvi. Tot i el desencís inicial, haver vist el millor Reus de la història lluitar per l'ascens a la Lliga Adelante amb un Estadi Municipal gairebé ple era un argument suficient com per donar continuïtat a la dinàmica.

Per això, tot i allargar en excés l'anunci, el CF Reus Deportiu ha tornat a fer confiança a Natxo González. El basc dirigirà una plantilla que ha perdut pocs elements desitjats (Xisco Hernández i el cedit Rúben Semedo, principalment) i que ha guanyat 'bitxos' importants. L'any passat els del Baix Camp van insistir per David Haro, que amb un any de diferit arriba al Reus Deportiu per aportar quilòmetres, velocitat i gol a les bandes d'un Reus que, a dalt, també ha incorporat Fernando (Hércules). Els defenses Alberto Benito i Ángel Martínez reforçaran una línia defensiva que, com la resta de l'equip, tampoc no ha patit gaire canvis. Així les coses, la columna vertebral que formaven Édgar Badia, Moyano, Olmo, Folch, Colorado, Óscar Rico o Édgar serà l'eix del segon projecte de Joan Oliver a Reus, un projecte que amb el tarannà adequat pot millorar, i molt, el rendiment del curs anterior.

-> A favor: dels aspirants a la zona alta el Reus Deportiu és qui menys peces ha hagut de moure. I les que ha hagut (o volgut) canviar fan que surti guanyant. La paciència el curs passat va donar resultat, aquest any l'ha de millorar.

-> En contra: sembla que algun grup de l'entorn reusenc no veia del tot clara la continuïtat del míster, Natxo González. El vitorià ha demostrat sobradament la seva experiència a l'hora de gestionar grups amb objectius ambiciosos, però necessitarà d'una unió plena per tal d'orientar l'equip cap a la posició més alta possible.

CE SABADELL FC
Joves sobradament competitius

Més enllà de la lluita que tenen Europa i Sabadell per decidir qui és el tercer equip de Catalunya (a dia d'avui, el Girona), la temporada 2015-2016 serà, per al Sabadell, la del retorn a una situació que no tastaven des de la primavera de 2011. Quatre anys de camps de gespa natural i recursos econòmics generosos (bé, aquests potser no han durat quatre anys), de futbol professional que el passat mes de juny acabaven... de moment. És l'època de fer el que en el seu dia no van fer, per exemple, el Nàstic o l'Hércules: assumir que sigui quin sigui el seu origen, el descens de categoria els converteix en un equip més de Segona B... fins que els resultats dictin el contrari. Exercici de realitat complicat el que hauran de fer tots plegats a una Nova Creu Alta que en qüestió de dos mesos i mig passarà de rebre l'Osasuna a acollir el primer partit del curs de l'Olímpic de Xàtiva com a visitant. I pel succés d'aquest exercici passarà, en bona part, el succés esportiu d'un Centre d'Esports Sabadell que ha patit més canvis que Bibi Andersen Bibiana Fernández.

Quants cops haurà sonat al llarg dels anys Miguel Álvarez com a candidat a la banqueta del Sabadell? Doncs durant uns mesos, almenys, el tècnic andalús deixarà de veure el seu nom lligat al futur arlequinat, ja que ho farà lligat al present. Al Vallès han confiat en Álvarez per capitanejar un projecte lligat per una neteja de plantilla absoluta: dels 'grans' només queda un Juanjo Ciércoles en plena recuperació. Dels que ja hi van ser seguiran els joves, els que l'any passat pertanyien al filial: Forgas, Agus Medina, Cesc Clotet, Yeray... I dels que arriben de fora podem fer dos grups: els que han jugat a l'Hospi (Craviotto, Agustín, Valentín, Pirulo, Lucas Viale i Osado) i la resta, que tampoc són massa més. Bons reforços els d'Alcañiz (Compos), Cortell (Olímpic); més dubtes genera la segona oportunitat a Bruno després d'un any discret a Sant Andreu. Juntament amb el Llosetense, el Sabadell tindrà la plantilla més jove d'entre els equips no filials de la categoria. Dada que cal tenir en ment pels que exigeixin des del minut 2 de l'Eldense-Sabadell.

-> A favor: Miguel Álvarez. Pel meu gust, el millor tècnic del grup 3 de Segona Divisió B. Si els resultats acompanyen mitjanament aconseguirà guiar un projecte modest en comparació a d'altres equips més amunt que altres.

-> En contra: aconseguir que el gruix de l'afició s'adoni de la nova realitat del Sabadell és clau per aconseguir que els nervis no s'apoderin de l'equip si les coses no acaben de rutllar. La plantilla mescla experiència i joventut, ingredients per fer-la grossa aquest any o el vinent. Però sempre amb la premisa de deixar treballar. I Sabadell no seria la plaça amb menys pressió del futbol català, precisament.

VILLARREAL CF B
El filial més madur

Imatge: Real Madrid
I no per edat. Els números serveixen per indicar aspectes que poden incidir en la valoració de les aspiracions d'un equip o per certificar i esbrinar certes dinàmiques. Res d'absolut. Per aquest motiu, que el Pobla de Mafumet sigui el filial amb una mitjana d'edat més elevada no el converteix automàticament en el filial que més amunt ha d'estar. Perquè parlem de futbol i no pas matemàtiques. I els indicis apunten que el Villarreal B vol i pot mirar a la zona noble després d'uns anys on ha transitat per zona tranquil·la tot i que algun inici, com el de l'any passat, no hagi estat massa brillant. A Miralcamp ja fa anys que treballen bé el tema del planter, sense entrar en qüestions d'origen dels futbolistes o dels anys que s'hi han d'estar. Per això, després de tres anys de fer bullir l'olla, amb el Primer Equip ja assentat de nou a la Lliga BBVA, és l'hora de procurar que el filial pugui fer el salt al futbol professional per escurçar el salt entre el minisubmarí i l'equip gran.

Paco López viurà el seu tercer any a la casa, segon com a primer tècnic d'un filial on gaudirà d'un aspecte generalment positiu com és la continuïtat de bona part dels futbolistes de la passada temporada. En paral·lel, jugadors del filial de Tercera que ja van tenir partits al llarg del passat curs han fet el salt al 'B', de manera que els groguets comptaran amb una base important que ja coneix la categoria i que, per tant, minimitzarà el procés d'adaptació a una categoria fotuda per a tothom, però especialment per als filials. Fins a 11 jugadors continuen de l'any passat, amb els porters Aitor i Bañuz, els defenses Felipe, Adri Martín i Javi Ramírez o els atacants Nahuel, Fran Sol o Leo Suárez com a figures destacades. El Villarreal ha confinat a la Ciutat Esportiva una miniselecció mundial de talents (fins a set nacionalitats diferents trobem al 'B') i ha rematat la feina amb la incorporació de futbolistes que superen l'edat habitual d'un filial per si quedaven pocs dubtes de l'ambiciosa aposta per part del club; els fitxatges de Marcos Mauro i sobretot de Carlos Martínez (29 anys) en són una clara mostra. Més enllà de les intencions, però, la gespa serà qui dicti sentència.

-> A favor: el criteri amb què han fet feina a Vila-real. En línies generals, és clar. L'aposta per ser a dalt és evident i la resposta en forma de confecció de plantilla, coherent. Continuïtat, talent i retocs que conjuguen experiència i gol per convertir els groguets en el filial amb majors aspiracions aquest curs.

-> En contra: la competició anirà introduïnt aspectes per millorar, però d'inici la condició de filial del Villarreal fa que el minisubmarí parteixi en desavantatge respecte la resta d'aspirants a jugar el playoff. Ús constant de jugadors del Primer Equip, menys presència en els entrenaments setmanals, canvis de dinàmica... Problemes que no tindran els Reus, Huracán, Hércules, Lleida Esportiu...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada