17/8/15

#2bg3 | Anàlisi dels equips 2015-2016 (1 de 5)

Diuen que els dilluns són el pitjor dia de la setmana. A més, suposo que si el teu equip ha perdut encara deu ser més complicat encara set dies de rutina. Però avui és diferent: molts sou de vacances però, sobretot sobretot, aquest és en un dilluns únic, el primer dia d'una setmana única, el de l'estrena de la temporada al grup 3 de Segona Divisió B, del nostre #2bg3. Per catorzè curs consecutiu els equips valencians compartiran aventura amb els catalans, que enguany seran la meitat del grup. A banda dels 8 valencians hi tindrem, també, l'Atlètic Balears i el Llosetense, un dels dos debutants al futbol de bronze juntament amb el Pobla de Mafumet. Serà en aquesta petita localitat tarragonina on la temporada obrirà foc amb un derbi prou interessant entre el filial del Nàstic i el Reus Deportiu, un dels favorits a ser a dalt a finals de temporada. I d'això versa l'article d'avui. I el de demà... De fet, els cinc articles que tindreu cada dia al Blog d'avui fins divendres: com ja hem fet en temporades anteriors volem escriure quatre línies sobre com veiem cada equip a dia d'avui. Que a la jornada 5 pensem tot el contrari? Doncs endavant, perquè afortunadament el futbol no és cap ciència exacta, per això ens deu agradar tant. Sigui com sigui, encetem aventura i encetem primer fascicle de l'anàlisi #2bg3 2015-2016 amb dos aspirants a tot com l'Alcoyano i l'Atlètic Balears, un retornat com l'Atlètic Balears i un Badalona que, a dia d'avui, prou farà de saber si podrà començar o no la Lliga com a local a Montigalà.

CD ALCOYANO
Obligats... un cop més

Imatge: Radio Alcoy
Era complicat pensar que l'Alcoyano no faria playoff la passada temporada. Per història, per plantilla, per pressupost... Però un cop més es va demostrar que amb les etiquetes s'aconsegueixen ben poques coses, almenys al món del fut... Espereu! Fa dues línies i escaig que escric el mateix que l'any passat. Serà que l'exigència i l'Alcoyano van sempre de la mà. Serà que a Alcoi l'imperceptible trànsit d'un any per la Lliga Adelante va tenir gust de gairebé no res. L'embut de la Segona B és fotut, però també és cert que ni tan sols jugar la fase d'ascens per segon any consecutiu es podria considerar un fracàs. Va ser un any complicat, amb moltes incorporacions de garanties, sobre el paper, però amb la figura del tècnic Óscar Cano com a element de discòrdia a nivell de club, de plantilla, d'afició. L'acomiadament de l'andalús després de caure a Elx (2-1) va ser la primera pedra del projecte 2015-2016: Carlos Sempere va agafar les regnes per intentar salvar la situació, amb Andrés Palop com a segon.

I enguany és el torn de Palop. Debutant no només a la categoria sinó també a les banquetes, l'empresa per a l'ara entrenador és exigent i complicada. És a l'Alcoyano. Per quart any consecutiu els alacantins s'han reforçat a consciència, amb el playoff com a fita però sense oblidar que són més de quatre els equips que opositen a aquesta plaça. Pendents de tancar el grup, Palop compta amb el concurs d'un bloc important de futbolistes que ja eren l'any passat: 12 renovacions que permeten, entre d'altres coses, mantenir una línia defensiva que es va mostrar prou fiable el curs passat. De fora arriben futbolistes de cartell, amb Abraham al capdavant. El canari deixava Badalona per fer un salt endavant quant a objectiu de club; un futbolista diferent que ha de guiar l'Alcoyano cap a la segona fase del campionat. El retorn de Fran Miranda o les incorporacions de Borja Sánchez i Mustafá completen un equip amb una dilatadíssima experiència a Segona B (gairebé 3.000 partits).

-> A favor: per bé que és un favor que pot tornar-se en contra (ja es va veure l'any passat) ser local al Collao i tenir una afició passional i fidel com la blanc-i-blava ha de donar un plus a un equip dissenyat per donar satisfaccions a la parròquia de l'Alcoyano.

-> En contra: un any més, l'obligació de ser amunt sí o sí. Des de fa uns quants anys que qualsevol equip acusa dos mals resultats consecutius. La gestió dels sotracs és vital per al bon funcionament d'un conjunt al qual s'exigirà el màxim des de la primera jornada. Un tercer any sense jugar la promoció seria un pal. Massa dur, fins i tot.

ATLÈTIC BALEARS
Große Hoffnungen

Imatge: Guiem Sánchez
L'any passat començava amb el Producte de la Terra com a lema d'un Atlètic Balears que havia deixat el llistó alt amb un pressupost de mínims fa 2 temporades. Es van salvar els mobles l'estiu passat amb l'entrada de la nova propietat, uns capitans que van aprofitar els dubtes que generava l'equip durant la primera volta per fer canvis a la banqueta: marxava Nico López i tornava un Gustavo Siviero que, quatre cursos després, repetia operació salvant l'equip amb uns reforços que permetien somiar amb la continuïtat a Segona B. Es passava del Producte de la Terra a una mescolanza amb el Deutsch Produkt, una evolució que es ben visible des de la presidència a la direcció esportiva passant, sobretot, per una plantilla que disposa de cinc futbolistes amb recorregut al futbol alemany. De fet, amb matisos, la nova etapa de l'Atlètic es pot considerar un remember de l'època daurada, quant a ambició, del que podríem anomenar crespinisme: en el segon any de Siviero, un projecte absolutament megalòman permetia els balearicos fer campions. Mirandés i Lugo van barrar el pas al futbol professional i els de la Via de Cintura van començar una davallada institucional i esportiva que van aconseguir frenar a temps.

I com fa quatre anys, el projecte balearico el tornarà a dirigir un Gustavo Siviero que després de la seva frustrada etapa al Murcia i de la fugaç esperança del Salamanca Athletic ha tornat a sentir-se entrenador. Meritori haver aconseguit treure l'Atlètic de dues situacions complicades, però també ha comptat (i tornarà a fer-ho) amb una plantilla gairebé galàctica per mirar de colar-se entre els quatre primers. 10 renovacions i, de moment 10 novetats: els balearicos encara tenen dues setmanes per fitxar i algun peix gros pescaran (s'ha parlat d'Airam Cabrera, sense anar més lluny). Continuïtat de bona part del bloc de casa, amb els Joan Vich, Jaime, Chando, Biel Guasp, Esteban i Fullana com a elements 'de la terra'. De fora han arribat dos alemanys més com són el gegant porter Pliquett (202 centímetres, d'alçada) i el central Wiemann. I a aquests ingredients hi afegim Kike López i Javi Casares, Carles Marc o l'experiència que aportarà David Prieto a la reraguarda. Motius suficients per creure en un equip amb vímet per fer patir tothom malgrat la ferotge competència d'una lliga que, d'inici, presenta dues velocitats ben diferenciades.

-> A favor: Siviero disposa d'una plantilla molt competitiva, per noms però també per possibilitats. Amb una bona gestió de grup els balearicos lluitaran fins el final per colar-se entre els quatre primers.

-> En contra: l'autoexigència, haver-se posat l'etiqueta de favorits. Fa quatre anys va ser una rèmora que va impedir que l'equip 'fluís' com calia. Només quatre equips poden fer playoff i serà important no perdre els nervis (especialment pels de dalt) quan les coses no rutllin.

ATLÉTICO LEVANTE
Aposta pel bronze

Imatge: Jorge Ramírez / Levante UD
Dues temporades va durar el primer retorn de l'aleshores Levante B a Segona B. La nit i el dia o, millor dit, el dia i la nit. Compra de plaça i playoff d'ascens en un primer any brillant, gràcies a una plantilla amb diamants com Mossa, Roger, Provencio, Higón o Morales, per dir alguns noms. Les seves absències les van acusar els granotes l'any següent, el del descens, el que va desembocar en el comiat de José Gómez de la banqueta del filial. Descens a Tercera, renovació profunda, canvi de denominació... però aposta clara per l'ascens amb fitxatges nobles per a la quarta categoria del futbol espanyol. El Castelló va guanyar la partida a la Lliga però els de Villafaina, un jove tècnic que ha viscut llevantinisme des de fa molts anys, va dur l'Atlético Levante (de forma èpica i agònica contra l'Atlético Sanluqueño) a l'ascens de categoria. Aquest cop per la via esportiva. Un premi massa valuós com per no conservar-lo dins una caixa forta imaginària amb la combinació més complicada possible. Una combinació que passa, clarament, pel coneixement de la categoria.

Aquesta és la línia que han seguit els responsables esportius d'un Atlético Levante que tot i estar pendent (com tots) de polir la seva plantilla té el bloc ben definit. Seguirà Miguel Ángel Villafaina com a tècnic i, amb ell, vuit futbolistes que van assolir l'ascens el passat curs. El porter Zagalá i el defensa Luca Ferrone són els únics que segueixen en una línia de contenció que, evidentment, ha patit una renovació a fons, amb sis incorporacions que reuneixen més de 250 partits d'experiència a Segona Divisió B, una xifra important per a un conjunt filial. Perquè com dèiem, a València han tingut clar que el #2bg3 és un campionat especial, diferent, que precisa de coneixement per gestionar situacions peculiars que una plantilla tendra i inexperta podria no saber gestionar. Potser per això els granota concentren el gruix d'experiència al davant i aposten per la joventut i la desimboltura en la zona de creació i de finalització. Potser caldrà seguir de prop Pepelu, un juvenil de segon any que ja va debutar amb el filial a Tercera i que apunta bones maneres. També han pujat del Juvenil Colau, Keko, Riera o Matías, un davanter que ja ha fet alguna pretemporada amb el filial i que enguany fa el salt un cop conclosa l'etapa de juvenil. Matías Alonso competirà amb Juan Delgado (màxim golejador de la pretemporada) i amb Álvaro Traver per ser titulars a la davantera granota.

-> A favor: a manca de futbolistes difícils d'igualar com els de la temporada 2012-2013, el Levante ha entès que l'experiència a Segona B era bàsica per teixir un projecte que té l'únic objectiu esportiu de la permanència.

-> En contra: poques renovacions en un bloc guanyador. A manca de confirmar quants jugadors de la base s'acaben quedant, Villafaina tindrà feina a ensamblar un grup heterogeni en una categoria exigent des de la primera jornada com és la Segona Divisió B.

CF BADALONA
Tornar a començar

Imatge: Àngel Garreta
Tremendament meritòria va ser la passada temporada, al Badalona. Canvi de camp, canvi d'entrenador, renovació profunda, pressupost ajustat... Però Manolo González ja havia demostrat a la Montañesa que sense grans pressupostos (pero sí amb criteri i amb bona gestió) es pot treure rendiment d'una plantilla carent de grans noms però que unida és capaç de dibuixar un bloc competitiu que compliqui la vida a qualsevol rival. Bé, i també hi havia Abraham. El canari no serà el jugador franquícia d'un Badalona que, a dia d'avui, encara no sap si la segona jornada podrà rebre el Cornellà a Montigalà o haurà de fer-ho ves a saber on (a Santa Coloma, fa pinta). Com si les dificultats fossin un plus de motivació (és qüestió de buscar el cantó positiu si és que n'hi ha), els escapulats s'han de tornar a regenerar dins un context advers, amb la fugida d'elements importants el curs passat, amb les baixes de futbolistes que van ser titulars, però sobretot amb l'obligació de tornar a crear el bloc que va ser senyal d'identitat dels del Barcelonès Nord durant bona part del curs passat.

Manolo González no tornarà a comptar amb un pressupost gran, però els escapulats han mirat de reforçar-se com han pogut. La trajectòria del tècnic gallec és, potser, el millor aval per dur el timó d'una plantilla encara en construcció, pendent d'incorporar algun futbolista abans que tanqui el mercat d'estiu. Només segueixen cinc futbolistes, dels quals només tres eren indiscutibles per al de Folgoso do Courel: Amantini, Toni Lao i Fran Grima. Les novetats comencen per la porteria, on es farà estrany no veure Marcos per bé que l'experiència estarà assegurada amb els guants de José Miguel Morales. Rubén Canelada i la polivalència d'Alberto Carroza també garanteixen fortalesa en una línia defensiva que comptarà amb el ghanès Akrong com a nota exòtica. Al davant, la recuperació del lesionat Joan Grasa es un fitxatge de per sí, una incorporació que s'afegeix a la d'un Xavi Civil que debutarà a Segona B o a les de Javi Rodriguez i Pablo Morgado, atacant que ja coneixen la categoria prou bé.

-> A favor: per segon any seguit, el factor Manolo González. Un tècnic que sap esprémer al màxim les possibilitats i qualitats dels seus futbolistes en benefici del grup. La seva trajectòria l'avala i mentre el rendiment li doni la raó...

-> En contra: va sortir bé l'any passat, però els canvis continus no ajuden a afermar un bloc que l'any passat va ser l'essència de l'èxit del Badalona. D'altra banda, les condicions de treball dels escapulats a Montigalà mediatitza els objectius de l'equip, encara pendent d'on jugarà els seus partits com a local.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada