18/8/15

#2bg3 | Anàlisi dels equips 2015-2016 (2 de 5)

Anàlisi dilluns | Ahir iniciàvem l'anàlisi de la temporada 2015-2016 a Segona B amb el primer dels cinc articles que podreu llegir (si us interessa, és clar) al Blog de l'Hospi. Avui dimarts parlarem de quatre equips més, de dos filials catalans com són el Barcelona B i l'Espanyol B, amb objectius aparentment diferents. També hi haurà espai per al Cornellà i l'Eldense, dos equips que van aconseguir la permanència de forma agònica i que enguany aspiren, sobre el paper, al mateix objectiu: la salvació.

FC BARCELONA B
Cracks a l'infern del bronze

Imatge: Germán Parga / FC Barcelona
Segurament serà un dels rivals més esperats, especialment per a tots aquells que veuen una samarreta blanca o blaugrana i embogeixen tot oblidant l'equip del seu poble. El Barcelona B torna al purgatori de la Segona Divisió B després de cinc anys de trànsit per la Lliga Adelante, amb bons cursos en general i un final tètric, empitjorat amb el relleu a la banqueta. Un dels millors equips del món no té el seu filial a la màxima categoria possible i això ja s'ho han de fer mirar els responsables d'un Futbol Club Barcelona que ha de mirar de redreçar aquesta situació al més aviat possible. Per si no n'hi hagués prou, la prohibició de fitxar ha obligat la direcció esportiva a mantenir els jugadors amb contracte i a no fitxar fins el mes de gener. Problemes i més problemes per a un conjunt que està obligadíssim a fer playoff i, diria, a ascendir. Un equip jove, evidentment de qualitat, però en el qual factors com la motivació i l'adaptació a entorns allunyats de les gespes i dimensions perfectes del futbol professional poden afectar negativament un filial de l'entitat del blaugrana.

I també caldrà veure com respon Gerard López, l'escollit per capitanejar el retorn a l'LFP. Sorpresiva decisió la de comptar amb el granollerí per sobre, per exemple, de qui serà el seu segon, un García Pimienta que durant anys ha fet mèrits suficients com per encapçalar un projecte engrescador però també que suposa una pressió terrible per tot allò que envolta un club tan gran. El Barcelona B haurà de fer front a la pèrdua d'elements importants i desequilibrants com Adama, el croat Halilovic o Sandro i Munir, que enguany seran futbolistes del Primer Equip. A dia d'avui, l'únic fitxatge és el del porter Jokin, que tanmateix no debutarà fins el mes de gener. Així les coses, la secretaria tècnica ho confia tot al bloc que l'any passat va tenir un fluix paper a la Lliga Adelante (van tancar la classificació). Pugen del Juvenil A Palencia, Quinti, Tarín, Enguene, Ros i Aitor. Amb tot, hauran de ser els Samper, Gumbau, Dongou, Babunski, etc els qui condueixin el filial blaugrana, pressionat des que dissabte a les 7 rodi la bola a Cornellà.

-> A favor: un filial amb futbolistes de molts quirats. No discutirem que el Barcelona tindrà l'equip amb més talent per metre quadrat de la Lliga, però també sabem que amb això no n'hi ha, ni de bon tros, prou.

-> En contra: l'ambició i la motivació. Més enllà de l'ús que Luís Enrique pugui fer dels futbolistes del filial, per a futbolistes joves cridats a ser estrelles (o almenys, que s'ho pensin), jugar a Segona B pels matins, en camps de dimensions reduïdes o de gespa artificial ha de ser complicat. Allà demostraran (haurien de fer-ho, almenys) el seu caràcter i capacitat de sacrifici.

UE CORNELLÀ
Continuïtat per continuar a Segona B

Minut 87. Falta lateral que acaba al segon pal i que Óscar Muñoz enganxava per fer l'únic gol del partit. Era un Cornellà-Lleida Esportiu decisiu que servia, en clau verda, per a salvar una categoria que un sospir abans estava perduda. Final agònic en una primera temporada històrica, que va barrejar l'experiència de competir a Segona B amb la il·lusió de participar a la Copa del Rei i de jugar, per exemple, a tot un Santiago Bernabéu. Records d'una època que ja és passada. Perquè al futbol el passat no compta per molt que sovint ajudi a encarar el futur. Segon any a Segona B i objectiu innegociable: 45 punts per lligar una segona permanència. Ho tenen clar al Nou Municipal de Cornellà on, novament, Jordi Roger tornarà a ser l'inquilí de la banqueta local. Els verds han apostat per la continuïtat tot i el patiment extrem d'una temporada on l'esforç físic i mental de la Copa del Rei va acabar passant factura a un equip que va basar bona part del seu èxit en el rendiment local.

Aquesta recepta és la que buscarà aplicar enguany el tècnic cornellanenc, que com dèiem ha preferit tocar ben poques coses. Sense grans fitxatges, el Cornellà ha dissenyat un planter en una línia semblant a la d'anys anteriors, que manté la referència d'Óscar Muñoz i Enric Gallego a la punta de llança però que perd un dels homes més destacats com és Gallar, que ha marxat a l'Hércules. La porteria pateix un salt de qualitat en positiu amb l'arribada de Marcos, titular indiscutible per davant de Toni Casamayor. 11 renovacions, aposta per la joventut amb els retorns de Lucas Gafarot i Antonio Pelegrín o la cessió de Lauren, però també experiència personificada en les incorporacions dels defenses Lulu i Ñoño i en la d'un Fran Piera que torna al futbol català després de mil i una voltes pel futbol espanyol i europeu. L'estratègia tornarà a tenir un pes important en els partits que jugui el Cornellà: d'alçada no li'n faltarà, segur. 

-> A favor: ja no són debutants. 38 partits i moltes experiències dures que han d'haver servit a dirigents i tècnics per plantejar bé una categoria complicada com la Segona B. Caldrà, però, tornar a sorprendre uns rivals que ja saben què trobaran al Nou Municipal.

-> En contra: un té la sensació que el Cornellà, després d'alguns ingressos extraordinaris, podria haver fet una aposta més ambiciosa quant a incorporacions del que finalment ha fet. L'aposta per la renovació sembla clara, però després del patiments de l'any passat i de casos com el del Prat 13-14 un salt endavant permetria una major tranquil·litat.

CD ELDENSE
Foc nou, objectiu permanència

Imatge: CD Eldense
Com el Cornellà, l'Eldense va haver de patir de valent per aconseguir la permanència. O com a mínim, va haver d'esperar un parell de setmanes més per assegurar-la, via eliminatòria, contra l'Avilés. Una altra cosa és la situació institucional, amb un període electoral pel mig, que va fer trontollar l'estabilitat del següent projecte eldenc, aparentment més auster dels que van engegar a Tercera Divisió però també l'any passat. Els primers anys, els de debut o els de retorn sempre il·lusionen la gent; els segons ja són més complicats si no hi ha un salt de qualitat, un canvi d'objectiu o un incentiu que encengui l'aficionat. A Elda busquen això, engrescar la parròquia blaugrana en un any de pressupost modest on el futbolista de Tercera Divisió jugarà un rol ben important en un equip que, com d'altres, també ha canviat de capità. El gallec Rubén Albés ha marxat a Valladolid i sense Mario Rosas voltant per Elda el retorn de Galiana, tècnic fa dos anys, era gairebé un secret de domini públic. Tot i això, el murcià tindrà feina.

No li podran retreure ni vehemència ni no tenir les coses clares. El nou tècnic de l'Eldense té clar quin estil ha de tenir el seu equip: "que l'Eldense marxi d'un camp i setmanes després l'afició rival encara se'n recordi". Per bé, imaginem. Perquè la primera tasca de Galiana és la d'acoblar una amalgama de jugadors procedents d'una pila de lloc. Perquè de l'any passat només seguiran Harry Potter Cañadas, Luís Doménech i l'argentí Vivanco; la resta, tot novetats. Fins a 10 dels gairebé 20 fitxatges que han fet els del Baix Vinalopó arriben d'equips de Tercera Divisió, un clar símptoma de les restriccions econòmiques que ha tingut el club per dissenyar un planter que, tot i aquests problemes, pinta millor del que podia semblar en un primer moment. Les arribades dels defenses Belforti, Gotor i Juanje Torrejón, de Juan Fresno o del català Quim Araujo li donen a l'equip el plus d'experiència necessari en una categoria exigent com aquesta. Araujo serà un dels integrants de la parcel·la ofensiva d'un Eldense que també comptarà amb Carlitos (germà del davanter de l'Ilicitano, Rubio) i amb Diego Piquero, que després de destapar-se com a màxim golejador amb Formentera o Peña Deportiva voldrà demostrar el seu olfacte en una categoria superior.

-> A favor: l'abandonament dels objectius i els projectes grandiloqüents. Retorn a la modèstia i a la necessitat de maximitzar recursos econòmics escassos. L'Eldense tornarà a lluitar per la permanència conscient que aquest és la seva única fita.

-> En contra: tot i els reforços de darrera hora fa l'efecte que els blaugrana poden patir una certa manca d'experiència a la categoria. Molts futbolistes procedents de Tercera, situació provocada pels ajustos econòmics, fan que l'Eldense parteixi com un dels equips més modestos del Campionat.

RCD ESPANYOL B
Lifting perico

De més a menys. L'Espanyol B va respondre inicialment a les expectatives dispositades durant els mesos d'estiu degut a la configuració d'una plantilla que apostava clarament, dins les possibilitats d'un filial, per futbolistes que coneguessin la categoria. Tot i l'aposta, l'univers dels equips filials fa imprevisible preveure amb certesa el seu destí; milers de factors influeixen en el rendiment dels futbolistes al llarg d'una temporada: convocatòries i minuts amb el Primer Equip, ofertes o cants de sirenes d'altres equips, representants que emboliquen la troca. Vaja, que amb 20 i pocs anys, la temptació de progressar més ràpid del compte pot minvar el rendiment personal i, al mateix temps, afectar la dinàmica grupal. Que no vol dir que això passés a l'Espanyol B l'any passat. O sí, tant és. Com els petons a la boca, això ja és cosa del passat i ara la moda a Can Perico és... tornar a apostar per la joventut. I per coordinar-ho tot, a banda de la sort i de l'encert, un Lluís Planagumà que per sisè any consecutiu (Grama B, Villarreal C, Villarreal B i Espanyol B) tornarà a dirigir un filial. Sort de la barba, que sinó encara semblaria un futbolista més (sobretot perquè hi ha algun filial que ha signat jugadors de 30 anys).

La regeneració és ben visible, ja començant per l'estadística. Si l'any passat era el filial amb la mitjana d'edat més alta i amb més partits d'experiència a Segona B (uns 800 abans de començar la Lliga), enguany l'Espanyol B serà tot el contrari. El filial blanc-i-blau, amb una vintena d'elements al planter, no supera els 400 partits acumulats a la categoria (el Barcelona B ronda la mateixa xifra però amb força partits jugats en categories superiors). En paral·lel, els espanyolistes tenen una mitjana d'edat de 20 anys i 4 mesos, sensiblement inferior (entre un i dos anys) en comparació a la resta d'equips filials. Tot això complica la tasca d'acoblament, una tasca que es veurà compensada pel sentiment de pertinença que, en principi, emanarà dels nombrosos jugadors que han fet el salt des del Juvenil de Divisió d'Honor. Parlem del porter Rubén, Aarón, Lluís López, Carles Soria, Iago, Marc Roca, Entrena, Campuzano... però també de Lucas Porcar o de Rufo, que tornen a l'Espanyol després d'aventures més enllà de l'Ebre. Poca continuïtat (Andrés, Galas, Marc Navarro i Borja) en un equip que, en atac, comptarà amb la velocitat de Robert Simón o la capacitat golejadora d'Adrián Dalmau i de Miquel Ripoll.

-> A favor: la direcció esportiva ha aprofitat l'embranzida d'una bona fornada procedent del Juvenil A. Són joves, algun encara en edat juvenil, però el sentiment de pertinença a l'entitat por reforçar la confiança del bloc en situacions complicades.

-> En contra: l'excessiva renovació del bloc. Ja sol passar això, en alguns filials. Numèricament diferent al projecte de l'any passat, estem davant de l'equip més jove de la Lliga, amb menys experiència acumulada. Això ho podria acusar l'Espanyol si, a diferència de l'any passat, l'equip no arrenca amb una bona dinàmica de marcadors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada