19/8/15

#2bg3 | Anàlisi dels equips 2015-2016 (3 de 5)

Anàlisi dilluns | Anàlisi dimarts | Dimarts iniciàvem l'anàlisi de la temporada 2015-2016 a Segona B amb el primer dels cinc articles que podreu llegir (si us interessa, és clar) al Blog de l'Hospi. Avui dimecres és el torn per a dos equips que volen repetir presència la fase d'ascens (Hércules i Huracán), d'un altre que hi vol ser després de quedar-s'hi a les portes el curs passat (Lleida Esportiu) i d'un equip, el CE l'Hospitalet, que enceta una nova etapa amb una barreja d'il·lusió i temor.

HÉRCULES CF
A casa d'Herrero, cullera de plata?

Imatge: Hércules CF
Dubtes i més dubtes. I encara més dubtes. La lliga regular va ser poc menys que un suplici a Alacant, on ben aviat van veure que això de la Segona B, més enllà de les discussions sobre el nivell dels equips i la categoria, no era cap broma. Que qualsevol rival et podia pintar la cara, més encara quan el rendiment de l'equip a casa era tan discret (per no dir dolent) com el de l'Hércules al Rico Pérez. L'acomiadament de Pacheta va conduir Manolo Herrero a la banqueta herculana i sense escarafalls, sense massa miracles, l'equip va aconseguir colar-se entre els quatre primers. Tal com pintava la cosa mesos abans, aires de satisfacció i poques esperances d'ascens fins que un gol tardà de Fran González a Múrcia va activar tota la maquinària emotiva d'un herculanisme que va tornar-hi a creure. Va arribar el Cádiz i l'àrbitres (o els àrbitres, perquè el gol gadità de l'anada també té tela) van apartar els alacantins d'una, diguem-ne, merescuda final. Per a la història el gest de Chechu, sota la pluja gaditana d'un mes de juny. A aquella imatge de ràbia que va unir, en el dolor, l'afició de l'Hércules s'agafa el nou projecte d'un històric del futbol espanyol.

Manolo Herrero seguirà a la banqueta del Rico Pérez i s'espera que afició, club i mitjans hagin après la lliçó del nou estatus de l'Hércules: des del més ric fins al Llosetense tots pertanyen a la mateixa categoria; tot està per guanyar. Amb el bagatge de l'any passat Dani Barroso ha pogut filar més prim a l'hora de definir les incorporacions d'un equip que, entre d'altres coses, estava mancat de gol. Continua Javi Portillo (els motius els deixaríem per un altre dia) però arriba un Mariano que torna a 'casa' després de formar-se al Benidorm i passar per Osasuna i Racing. Continuïtat d'un bloc que manté 12 futbolistes i que, llevat de David González, ha aconseguir renovar els jugadors que els responsables esportius consideraven convenients. La línia defensiva manté gairebé els mateixos elements, als quals cal sumar Connor i Rojas; Yeray reforçarà el mig del camp i Àlex Gallar, Gato i Nieto donaran més velocitat a l'atac d'un Hércules que no ha brillat especialment en una pretemporada escassa quant a gols.

-> A favor: la comunió que es va generar a la fase de l'ascens i, especialment, arran del desenllaç de Cadis. Aquesta llavors és la que l'Hércules ha d'aprofitar per germinar un projecte que elimini els dèficits de l'any passat per caminar amb pas ferm.

-> En contra: les urgències. Com sempre... i és comprensible. L'Hércules és un històric del futbol espanyol poc avesat a transitar pel bronze i la impaciència pròpia de l'entorn del món del futbol poden provocar ansietat en un equip obligat, novament, a ser a dalt les 38 jornades de Lliga.

HURACÁN VALENCIA CF
#Volen ser a dalt. Un altre cop

Imatge: Huracán CF
Tercers, segons, novens i segons. És com quan no treies matrícula d'honor a l'escola i els excel·lents deixaven poc regust d'èxit. Huracán s'ha acostumat a lluitar pel màxim: Jaén i Osca ja formen part de la curta història d'un club que ambiciona, com molts d'altres, l'ascens a la Lliga Adelante. Sota l'etiqueta d'engendro, Huracán batallarà enguany, un cop més (no se'n cansen) per ser a dalt, per allargar la temporada i, qui sap, si per disputar una altra eliminatòria directa per l'ascens i, aquest cop sí, a la tercera, fer realitat un somni pel qual es desviu el grup de treball que encapçala el seu president, Toni Hernández i l'ex Hospi José Ignacio Hernández a la parcel·la esportiva. Desil·lusió després de la derrota però reacció immediata. Hi ajuda Torrent, una ciutat que ha respost prou bé a l'arribada d'Huracán al Sant Gregori (a partir d'aquest any, al Blog, en valencià). De cara al nou curs, quant a l'aspecte social, facilitats màximes per abonar-se. Huracán vol convertir el seu terreny de joc en un feu encara més prohibitiu del que ja ho és ara.

A la graderia hi pot haver 3.000 responsable i a la gespa, sense comptar els àrbitres, 11 i un que s'ho mira des de la banqueta. Un Toni Seligrat que continuarà com a tècnic al seu Torrent natal per bé que l'expulsió a l'anada contra el Huesca el privarà de seure a la banqueta dissabte contra l'Atlètic. Segell personal inconfusible el que mirarà de marcar el tècnic valencià, que ha engegat una mena de procés de renovació a la plantilla. Es farà difícil no veure els Pablo Vidal, Amarilla o Tomás Ruso, part de la història d'Huracán des de la seva creació, gairebé com un Javi Navarro que ha defensat la samarreta valenciana durant tres temporades. Continuen Paco i Sanju com a representants de la gènesi esportiva de l'entitat i com a part del grup de 9 renovats del curs passat. Aridai torna a presentar candidatura a home diferent no només a l'equip sinó a la categoria. Si ho vol, és clar. I de fora, experiència, centímetres i noms amb cartell: jugadors que responen al perfil d'Huracán. Espín, Javi Marco i Soria reforcen la defensa, tornen Cubillas i Adrià Granell, arriba la màgia de l'asturià Jandro Castro... I a 10 dies de tancar el mercat encara podria caure alguna sorpresa més.

-> A favor: tenir les coses clares ajuda força. Saber de què va la història, també. Sempre hi ha errors, aspectes que es poden millorar i situacions que no es poden controlar, però des d'Huracán intenten apropar-se al màxim al seu objectiu clar: el pack playoff + ascens.

-> En contra: la sensació de rutina que pot provocar quedar-se de forma habitual a tocar del gran objectiu. Un club nou, format i dissenyat per ser a dalt... des de fora hi ha dubtes, sobrevola aquella pregunta de "fins quan insistiran?". El temps, és clar, ho dirà.

CE L'HOSPITALET
La nòvia bé, però els sogres...

Surts una nit a fer una Copa (o actives Tinder o Grindr) coneixes un noi (o una noia), us caieu bé, us enlliteu (modern, el terme), la cosa va bé, passen els dies, la relació s'aferma... T'agrada, però arriba el dia 'D': el dinar/sopar amb els seus sogres. Amb els que no l'han de ficar però sí que pinten alguna cosa, agradi o no. I la cosa comença a grinyolar. A vegades hi ha parelles que es mantenen fermes davant les opinions dels patriarques, sovint entestats a opinar del que no saben; altres cops, desgraciadament, la parella mostra una manca de personalitat que acaba afectant el dia a dia de la relació... i tot per culpa dels interessos (egoistes) de tercers. Coses de la vida i que a vegades no n'hi ha prou amb estimar, que sempre hi ha persones alienes que apareixen com un huracà, trenquen amb tot, et perjudiquen... i, com diuen en castellà, a otra cosa mariposa. Benvinguts al Centre d'Esports l'Hospitalet.

Com si es tractés d'una nova evolució de Locomía, l'Hospi 2015-2016 presenta una renovació profunda. Un any més i ja en van... Comencem per una banqueta que ocuparà Martí Cifuentes; el vallesà té ganes de reivindicar-se després de la sortida del Sant Andreu i res millor, a priori, que un projecte dissenyat per ell mateix per demostrar la seva vàlua com a tècnic. Tanmateix, ha tingut, té i tindrà feina a ensamblar un bon grapat de peces d'un puzzle, el riberenc, que repeteix pocs elements del curs passat (Via, Aleix, Boris i Rubén Carreras). Falta, encara, l'home decisiu, el davanter centre (llevat que ja l'hagin anunciat i no haguem retocat aquesta entrada). El que queda clar és que Cifuentes no ha tingut massa bona sort al llarg d'un estiu marcat per les lesions de Marc Vales, Boris i Lucas del Campo. Amb tot, l'Hospi ha aconseguit dibuixar un planter amb certa experiència a Segona B amb el mateix pressupost, cal dir-ho, que l'any passat (tot i les primeres manifestacions de pressupost de guerra que s'havien fet des de la directiva i l'entrenador). Jugadors com Puerto, Ton Alcover, Raúl Torres, David Medina, Guzmán, Sierra o David López asseguren la quota necessària d'experiència a Segona B per poder competir des del primer partit, ja que l'Hospi té una primera meitat de Lliga de pel·lícula de terror. Vital no, lo siguiente, començar amb bons resultats i millors sensacions perquè el somni del playoff de la permanència (peus a terra) s'assoleixi de forma solvent.

-> A favor: la fam de Martí Cifuentes. Bona feina a Rubí, salvació a Sant Andreu i fi d'etapa abrupte que, després d'un any sabàtic, converteixen el seu fitxatge per l'Hospi en una oportunitat per demostrar la seva capacitat com a tècnic

-> En contra: els de dalt. Coneixer el món del futbol és vital per dirigir i decidir... i aquest no seria el cas. La gestió econòmica ja deixa molts dubtes quan no fa ni un any que la nova Junta és al capdavant i a nivell esportiu alguna decisió fora de lloc fa pensar que si les coses no van com ells voldrien (sense entrar en una qüestió de lògica) l'equip se'n podria ressentir

LLEIDA ESPORTIU
Insistents

Imatge: Santi Iglesias
Deu ser cosa de Seligrat, això de fer playoff. Amb ell a la banqueta el Lleida Esportiu ha disputat les seves dues fases d'ascens en quatre anys d'existència; ni abans amb Emili Vicente ni Imanol Idiákez en el seu any I. Perquè el basc, tot i els dubtes, tot i les crítiques, seguirà un any més al Camp d'Esports, aquest cop al capdavant d'un projecte que sense trencador, perquè manté peces importants de plantilles anteriors, sí que presenta novetats sensibles pel seu significat. Va ser un curs, el 2014-2015, en què els blaus van anar de més a menys: bé a casa, fluixos a fora, els lleidatans van arribar fosos a un tram final de Lliga poc lluït. Probablement els blaus van acabar pagant la poca activitat durant el curs dels teòrics suplents, que van haver d'agafar el rol de titular amb les baixes de peces importants. Amb tot, quan aspires a ser entre els quatre primers, guanyar dos dels últims nou partits o sumar un punt de quinze a domicili, sense ser capaç de marcar, complica molt una empresa que, a Lleida, tenen ben clara.

Per això cal aplaudir la confiança dels responsables del club cap a Idiákez, el tècnic dels canvis tardans: de mitjana, el canvi tipus del guipuscoà arribava al minut 73. Tingui alguna cosa a veure o no, el cert és que l'aposta del basc és clara. I també l'aposta per tornar a rondar una zona alta que és poc menys que una obsessió per a un club que vol emular els èxits de l'extinta UE Lleida. I ho faran, enguany. sense Pau Torres a la porteria. El meta de Capellades ha marxat a l'Alavés i el càntabre Iván Crespo (Murcia) serà el seu substitut. Set renovacions, amb Molo, Raúl Fuster, Ekhi i el capità Pau Bosch al capdavant i una profunda renovació, especialment en el capítol ofensiu. Idiákez tira de coneixença, cas de Toño, Julen Colinas i Urko Arroyo, que ja van ser a les ordres del basc al Toledo. La cessió de Diego Suárez, el retorn d'Òscar Rubio o els fitxatges dels migcampistes Manu Onwu i Marc Martínez completen, de moment, una plantilla que aspira a lluitar per ser entre els quatre primers amb el plus de saber quins errors del passat cal evitar per augmentar les opcions d'èxit.

-> A favor: l'ambició que destil·len els dirigents del Lleida Esportiu. Des de la seva creació els blaus han ambicionat el playoff i el possible ascens, no se n'han amagat i han mogut les fitxes necessàries per apropar-s'hi independentment que després el futbol no els ho hagi permès.

-> En contra: l'obligació que suposa marcar-se, any rere any. objectius ambiciosos. Si les coses es torcen, la gestió de la situació es converteix en un problema si no es condueix correctament. A més, després dels dubtes de l'any passat, Idiákez serà observat amb lupa per poc que les coses no rutllin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada