Lleida Esportiu: qüestió de ratxes

Seligrat, tècnic d'un equip en ratxa. Imatge: UA1

Diccionario de la lengua española. Poderío: facultad de hacer o impedir algo. Poderío, terme recurrent en les rodes de premsa de l'entrenador del Lleida Esportiu, Toni Seligrat, quan dona a conèixer el seu punt de vista sobre el que ha passat sobre la gespa. Més enllà del to, el que és segur és que el tècnic de Torrent ha aconseguit traslladar en una entitat amb més recursos que l'Olímpic el que ja va deixar entreveure a Xàtiva fa dues temporades. Gràcies al triomf de diumenge a Bunyol, els blaus assoleixen 40 punts i enllaçaven la 15a jornada consecutiva sense conèixer la derrota. Ratxa que iguala la que el mateix Lleida Esportiu va aconseguir la temporada passada al grup 2 de Segona Divisió B; els de Seligrat van mantenir-se invictes entre les jornades 20 i 34, després de caure 3-1 contra l'Osasuna Promesas i abans de perdre a Noja per 1-0. Més enllà d'igualar el rècord d'una entitat jove com és el Lleida Esportiu, els 15 partits d'aquesta temporada també són una marca important en el context del grup 3 de Segona Divisió B.

De fet, només quatre equips han gaudit d'una ratxa de més partits invictes que el Lleida Esportiu al llarg dels darrers 15 cursos. Parlem, únicament, del grup 3 (el que ens interessa, vaja), però el cert és que els quatre equips que milloren la ratxa del Lleida Esportiu van acabar fent playoff, dos d'ells com a campions. La ratxa més recordada, de llarg, es la del Club Deportivo Castellón 2002-03. Els orelluts no van perdre el seu primer partit del curs... fins la jornada 31, quan l'Hércules va vèncer a Castalia per 1-2. Un gol de penal del canari David Dorta al temps de descompte va trencar l'enorme ratxa de l'equip de José Luís Oltra, que havia guanyat 18 dels primers 30 partits de la temporada (amb 12 empats). Els castellonencs només van encaixar 5 gols al llarg de la primera volta, la mateixa xifra que va rebre com a visitant durant tota la temporada regular. Tot i la gran temporada, els d'Oltra van perdre l'ascens en un partit dramàtic a La Condomina davant el Ciudad de Murcia de Carlos Orúe en un partit que va tenir de tot. Els albinegres van quedar-se a només un partit d'igualar la millor ratxa d'imbatibilitat en tota la història de la Segona Divisió B (des de l'any 1977), honor que comparteixen el Palamós 1988-89 i la UD Las Palmas 1992-93; tots dos van estar-se 31 partits sense conèixer la derrota.

L'Huracán 1-1 Hospi va ser un dels partits que va allargar la ratxa dels d'Estévez

Per trobar la segona millor ratxa només cal anar una temporada enrere, tot i que en aquest cas la dinàmica de 'no derrotes' no li va servir a Huracán per aconseguir el Campionat de Lliga. 20 partits va estar l'equip de Nico Estévez sense conèixer la derrota, fruit de 10 victòries i 10 empats en un període de temps encaixat entre la derrota per 3-1 al camp de l'Olímpic i la derrota per 2-1 al camp del Villarreal B. Van ser, curiosament, les dues úniques derrotes dels valencians al llarg de la Lliga regular, ja que després perdrien els seus compromisos de playoff al camp del Lucena (1-0) i a Sestao contra el Bilbao Athletic (2-1). Tot i la ratxa, i no conèixer la derrota com a local (va camí dels 2 anys), l'enorme segona volta del Centre d'Esports l'Hospitalet (que va estar-se 14 jornades seguides sense perdre) va privar Huracán d'aconseguir el seu primer títol de Lliga en la seva curta història. Com el Castellón, Huracán també va quedar a les portes de l'ascens en un dramàtic final a Jaén (0-0, 1-1 a Manises a l'anada).

Final trist per a un Ontinyent històric. Imatge: Gente Digital

El tercer lloc al quadre d'honor el comparteixen l'Ontinyent 2009-10 i el Girona 2007-08, que van estar-se 17 partits sense conèixer la derrota de la mà de Toni Aparicio i de Raúl Agné, respectivament. Tot i compartir ratxa, el destí de tots dos equips a la promoció va ser ben diferent tot i arribar amb opcions al darrer partit. El Girona va aconseguir l'ascens en l'any del seu retorn a Segona B gràcies a l'històric gol de Migue contra el Ceuta (1-0); l'enorme primera volta dels gironins, que només van perdre contra l'Alacant (0-1, 1a jornada) i l'Alcoyano (3-1, 19a jornada) va ser decisiva per assolir la fita. En canvi, va ser una segona volta brillant (només una derrota a Dénia per 1-0 la penúltima jornada) la que va conduir l'Ontinyent d'Aparicio cap al playoff d'ascens. Després d'eliminar el Guadalajara i l'Eibar, el tètric desenllaç al camp de Santo Domingo d'Alcorcón (3-2) va ensorrar les aspiracions d'un Ontinyent que amb un 0-2 havia tingut la LFP a tocar.

El Teruel 2011-12 va estar-se 12 partits sense perdre.

Resulta curiós observar, d'altra banda, la naturalesa d'aquestes ratxes i la seva evolució al llarg del temps. Les tres victòries consecutives del Lleida Esportiu (Reus, Llagostera i Levante B) han capgirat una dinàmica en què els empats guanyaven la partida als triomfs. I de fet, ha frenat un fet habitual al llarg de les sis últimes temporades al grup 3: cap de les millors ratxes d'imbatibilitat va registrar més victòries que empats, com sí havia succeït en el període 1999-2008. De fet, llevat d'Huracán (10 victòries i 10 empats), Teruel, Alacant, Ontinyent i Barcelona B van allargar la seva ratxa amb un percentatge d'empats més alt que de victòries. La raó, una certa tendència al conformisme cimentat en l'estil de joc habitual a #2bg3, en què els equips es construeixen des del darrere. Això, ajudat a la cada cop menys habitual presència d'equips superiors fa que sigui més fàcil no perdre que no pas encadenar victòries consecutives. De fet, només cal fer una ullada als perfils dels entrenadors dels equips que hem esmentat per trobar més raonable la causa d'aquest paràmetre. En paral·lel, el manteniment d'aquestes dinàmiques comporta molts cops la por a perdre i, paradoxalment, fa que alguns equips sumin menys punts dels que aconseguirien si haguessin perdut algun dels partits.

El Lleida Esportiu 13-14, disposat a fer història.

I d'això, a Lleida, en saben una mica. Ja no és només que la ratxa vigent de 15 partits hagi igualat la de la temporada passada al grup 2. Ja l'any de la seva estrena a Segona B, amb Emili Vicente a la banqueta del Camp d'Esports, el Lleida Esportiu va gaudir d'un segon tram de Campionat gairebé immaculat. Només la derrota a Terol (1-0) va impedir que els blaus s'estiguessin 17 jornades consecutives sense perdre, període encaixat entre la derrota a Son Bibiloni contra el Mallorca B (2-1, 14a jornada) i la desfeta a Llagostera (2-1, 31a jornada); en total, 8 victòries, 8 empats i la derrota a Pinilla que, sense conformar una ratxa espectacular, sí que denotaven el perfil d'equip rocós i solidari que han aconseguit dibuixar al Camp d'Esports, un perfil al qual ha donat continuïtat Toni Seligrat. I és que les 10 derrotes que ha sumat el Lleida Esportiu en els 64 partits de Lliga i playoff que ha dirigit el de Torrent no poden ser casualitat.