- Els gols de Corominas (8') i Agus (82') als seus exequips decoren un partit que ha anat qualitativament de menys a més.
- L'Hospi torna a llançar una primera meitat a l'Hospi i Kiko Ramírez critica en roda de premsa l'actitud d'alguns jugadors.
- Tercera jornada sense perdre d'un Hospi que seguirà una jornada més fora de la zona de perill.
- SALA MULTIMÈDIA: galeria de fotos, rodes de premsa dels entrenadors, declaracions d'Agustín i videoresum del partit.
FITXA TÈCNICA
CE L'HOSPITALET: Craviotto, Peque, Valentín, Aleix, Agus, Alcaraz, Canario, Morgado (Joel, 66'), David Haro, Bueno (Rubén Carreras, 60') i Nano (Via, 77').
UE OLOT: Wilfred, Argi, Canelada, Germán, Rojas, Maestre, Uri Santos, Èric Vilanova (Héctor Simón, 46'), Ferrón (David Márquez, 60'), Corominas i Carlos (Sielva, 87').
Gols: 0-1 Corominas (9'); 1-1 Agus (82').
Àrbitre: Cristian Adrian Lixandru (Aragó). Ha amonestat els locals Alcaraz (42'), Nano (53'), Haro (63'), Canario (83') i els visitants Èric (14'), Rojas (62').
Incidències: partit corresponent a l'11a jornada del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 400 espectadors. Matí assolellat i temperatura agradable. A l'Hospi, Hammouch i Oliver han completat la convocatòria; a l'Olot ho han fet Gianni i Abel.
Quants cops ens haurem complicat una vida que transitava per la mediocritat i la rutina després de creuar-nos amb un ex? Allò que acabes recordant el millor que et va donar, les seves virtuds, aquelles que vas oblidar quan ho vas deixar anar... Això han sentit aquest migdia l'Hospi i l'Olot a l'Estadi, després d'una cita que ha acabat amb focs d'artifici després d'un inici tímid però amb un intercanvi de cops seriós. Els dos ex que hi havia sobre la gespa s'han encarregat de posar allò que alguns consideren la salsa del futbol: els gols. Primer ha estat l'exriberenc Coro, tal com va passar el curs passat a Olot, qui ha batut Craviotto per donar als garrotxins un avantatge que els ha durat poc més de 70 minuts, els que ha trigat l'exOlot Agustín Fernández en empatar el partit i salvar un punt per als riberencs, un premi curt vist el balanç d'ocasions però satisfactori vista la dinàmica que el partit havia adoptat desde el tram inicial. Un cop més, i ja en van uns quants a l'Estadi, l'Hospi ha tornat a regalar 45 minuts a un rival que, afortunadament, no ha pogut resistir l'empenta d'un Hospi que ha reaccionat tard però bé. Punt per seguir en zona tranquil·la però sensacions dispars que mereixeran una atenció especial durant la setmana que entra.
Les baixes al mig del camp mediatitzaven les opcions en un onze inicial que ha vist José Ángel Bueno vestit de titular per primer cop en sis partits. La resta, faves comptades en un onze cada cop més tipus (fins a quatre jugadors ho han jugat tot i tres més han estat sempre titulars) que, per variar, no ha tingut una estrena precisament brillant. I és que quan els dos equips encara s'estaven temptejant una bona acció en atac de l'Olot ha desembocat en el 0-1: bona acció engegada per Èric Vilanova, que cedeix l'esfèrica a Uri Santos i aquest obre el joc cap a l'esquerra; recepció de Coro, que afina l'angle, mira porteria i bat Craviotto amb un xut creuat que significaria un 0-1 ben matiner (9'). A l'Hospi li costaria reaccionar, si més no quant a ocasions ja que el domini passaria a ser riberenc tot i la manca d'arribada. De fet, l'única opció clara per a l'equip que avui dirigia Albert Luque des de la banqueta ha anat a càrrec de David Haro, que amb tota la porteria per ell solet ha etzibat el seu xut per sobre del travesser (34'). I encara rai que en l'acció posterior, novament David Corominas ha fet tremolar l'Estadi... i el travesser de la porteria de l'Hospi amb una gardela des de la frontal que ha escopit la fusta riberenca (35').
A la represa, Arnau Sala ha fet entrar Héctor Simón en lloc del lesionat Èric i l'Hospi ha intensificat el seu domini sobre la porteria d'un Olot que amb prou feines ha trepitjat l'àrea de Craviotto en tot el segon temps. De fet, la primera opció clara de gol ha arribat en forma de jugada anul·lada, ja que Nano ha rematat una pilota morta al punt de penal directament al fons de la xarxa quan l'àrbitre havia invalidat l'acció per unes possibles mans en atac de l'Hospi (53'). El camí, però, estava marcat i l'Hospi cercava l'empat cada cop més a la desesperada. La fusta era tendència aquest matí a l'Estadi i la mateixa que havia repel·lit minuts abans el xut de Coro repetia despreci amb un xut de falta de, qui sinó, Rubén Alcaraz (60'). L'Hospi opositava a l'empat i Albert Luque aniria donant entrada a Carreras, Joel i Èric Via en detriment de Bueno, Morgado i Nano, respectivament.
L'Olot, mentrestant, tenia tanta feina a tallar les internades d'un Hospi cada cop més pesat i directe que només recorreria a la pissarra per crear perill: una falta picada per Coro la rematava de volea Carlos Martínez poc per sobre del travesser riberenc (70'). A l'altra porteria, primer Rubén Carreras (72') i després Alcaraz, amb el cap (80') gaudien d'opcions claríssimes per empatar, però seria un ex de l'Olot qui endreçaria el partit amb el gol de l'empat. En l'acció prèvia, Wilfred treia una mà enorme per salvar una rematada de cap d'Aleix Coch, però el meta del Puerto de Santa María no hi podria fer res segons després amb la mil·limètrica centrada d'Alcaraz al segon pal que Agus enviava al fons de la xarxa després de picar un dels pals (82'). El marcador ja assenyalava un empat que, en canvi, podria no haver estat definitiu si primer Joel Méndez no hagués enviat una pilota al travesser (85') o si altre cop David Corominas no hagués vist com Craviotto treia a passejar una magnífica mà per enviar a córner la seva rosca (85'). I és que en això dels ex és qüestió de caure-hi, màxim, un cop: haver-hi recaigut hagués deixat massa preocupació, en aquest cas, a l'Hospi.
Quants cops ens haurem complicat una vida que transitava per la mediocritat i la rutina després de creuar-nos amb un ex? Allò que acabes recordant el millor que et va donar, les seves virtuds, aquelles que vas oblidar quan ho vas deixar anar... Això han sentit aquest migdia l'Hospi i l'Olot a l'Estadi, després d'una cita que ha acabat amb focs d'artifici després d'un inici tímid però amb un intercanvi de cops seriós. Els dos ex que hi havia sobre la gespa s'han encarregat de posar allò que alguns consideren la salsa del futbol: els gols. Primer ha estat l'exriberenc Coro, tal com va passar el curs passat a Olot, qui ha batut Craviotto per donar als garrotxins un avantatge que els ha durat poc més de 70 minuts, els que ha trigat l'exOlot Agustín Fernández en empatar el partit i salvar un punt per als riberencs, un premi curt vist el balanç d'ocasions però satisfactori vista la dinàmica que el partit havia adoptat desde el tram inicial. Un cop més, i ja en van uns quants a l'Estadi, l'Hospi ha tornat a regalar 45 minuts a un rival que, afortunadament, no ha pogut resistir l'empenta d'un Hospi que ha reaccionat tard però bé. Punt per seguir en zona tranquil·la però sensacions dispars que mereixeran una atenció especial durant la setmana que entra.
Les baixes al mig del camp mediatitzaven les opcions en un onze inicial que ha vist José Ángel Bueno vestit de titular per primer cop en sis partits. La resta, faves comptades en un onze cada cop més tipus (fins a quatre jugadors ho han jugat tot i tres més han estat sempre titulars) que, per variar, no ha tingut una estrena precisament brillant. I és que quan els dos equips encara s'estaven temptejant una bona acció en atac de l'Olot ha desembocat en el 0-1: bona acció engegada per Èric Vilanova, que cedeix l'esfèrica a Uri Santos i aquest obre el joc cap a l'esquerra; recepció de Coro, que afina l'angle, mira porteria i bat Craviotto amb un xut creuat que significaria un 0-1 ben matiner (9'). A l'Hospi li costaria reaccionar, si més no quant a ocasions ja que el domini passaria a ser riberenc tot i la manca d'arribada. De fet, l'única opció clara per a l'equip que avui dirigia Albert Luque des de la banqueta ha anat a càrrec de David Haro, que amb tota la porteria per ell solet ha etzibat el seu xut per sobre del travesser (34'). I encara rai que en l'acció posterior, novament David Corominas ha fet tremolar l'Estadi... i el travesser de la porteria de l'Hospi amb una gardela des de la frontal que ha escopit la fusta riberenca (35').
A la represa, Arnau Sala ha fet entrar Héctor Simón en lloc del lesionat Èric i l'Hospi ha intensificat el seu domini sobre la porteria d'un Olot que amb prou feines ha trepitjat l'àrea de Craviotto en tot el segon temps. De fet, la primera opció clara de gol ha arribat en forma de jugada anul·lada, ja que Nano ha rematat una pilota morta al punt de penal directament al fons de la xarxa quan l'àrbitre havia invalidat l'acció per unes possibles mans en atac de l'Hospi (53'). El camí, però, estava marcat i l'Hospi cercava l'empat cada cop més a la desesperada. La fusta era tendència aquest matí a l'Estadi i la mateixa que havia repel·lit minuts abans el xut de Coro repetia despreci amb un xut de falta de, qui sinó, Rubén Alcaraz (60'). L'Hospi opositava a l'empat i Albert Luque aniria donant entrada a Carreras, Joel i Èric Via en detriment de Bueno, Morgado i Nano, respectivament.
L'Olot, mentrestant, tenia tanta feina a tallar les internades d'un Hospi cada cop més pesat i directe que només recorreria a la pissarra per crear perill: una falta picada per Coro la rematava de volea Carlos Martínez poc per sobre del travesser riberenc (70'). A l'altra porteria, primer Rubén Carreras (72') i després Alcaraz, amb el cap (80') gaudien d'opcions claríssimes per empatar, però seria un ex de l'Olot qui endreçaria el partit amb el gol de l'empat. En l'acció prèvia, Wilfred treia una mà enorme per salvar una rematada de cap d'Aleix Coch, però el meta del Puerto de Santa María no hi podria fer res segons després amb la mil·limètrica centrada d'Alcaraz al segon pal que Agus enviava al fons de la xarxa després de picar un dels pals (82'). El marcador ja assenyalava un empat que, en canvi, podria no haver estat definitiu si primer Joel Méndez no hagués enviat una pilota al travesser (85') o si altre cop David Corominas no hagués vist com Craviotto treia a passejar una magnífica mà per enviar a córner la seva rosca (85'). I és que en això dels ex és qüestió de caure-hi, màxim, un cop: haver-hi recaigut hagués deixat massa preocupació, en aquest cas, a l'Hospi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada