Can Perico: tot en contra?

Dissabte (18:00 hores), el Centre d'Esports l'Hospitalet té un repte d'alçada davant de l'actual segon classificat del Campionat, un Espanyol B que està realitzant un dels millors inicis de temporada de la seva història a Segona Divisió B. Més enllà de la distància a la classificació (més en posició que no pas en punts, ja que són només 6 els que separen espanyolistes d'hospitalencs), el partit reverteix una dificultat excepcional si ens fixem en les estadístiques històriques dels enfrontaments de tots dos equips, però també del rendiment de blanc-i-blaus i franjavermells en aquesta temporada. Ens haurem d'agafar a aquell tòpic del món del futbol que diu que "les estadístiques hi són per trencar-les"

La Dani Jarque, terreny prohibit

L'11 de setembre de 2001 va inaugurar-se de forma oficial la Ciutat Esportiva del RCD Espanyol a Sant Adrià de Besòs. Mesos després (març de 2002), l'Hospi hi feia la primera visita en partit oficial: en un partit boig, l'equip d'Escribano deixava escapar tres avantatges al marcador i acabava empatant a tres gols davant d'un filial que dirigia el ja exriberenc Ramon Moya. Després. van succeir-se quatre desplaçaments consecutius (en temporades alternatives) que es van saldar amb un pèssim balanç de quatre derrotes: no importava que fos inici o final de Lliga, a Segona B o a Tercera, comandant la classificació o rondant la zona baixa; Can Perico era (i és) terreny prohibit per un Hospi que, almenys, ha rescatat un empat en les darreres dues visites a la Ciutat Esportiva. Fa dos cursos Moyano salvava un puntet a tocar del descompte el dia que Manolo Márquez debutava a la banqueta espanyolista i la temporada passada era l'Hospi que deixava escapar un 1-2 favorable, amb superioritat numèrica, a costa de l'Espanyol B de l'exjugador de l'Hospi Sergio González.

L'Espanyol B, invicte a casa

Els de Lluís Planagumà són un dels dos equips al grup 3 de Segona Divisió B que, 13 jornades després de començar, encara no coneixen la derrota com a locals. Amb 4 victòries i 2 empats en sis partits, els pericos són el tercer millor local de la categoria només superat per l'Ilicitano, invicte i amb 15 punts de 21 sumats i el Mallorca B, amb 15 de 18 i una única derrota davant del Reus Deportiu (0-3). De fet, el filial blanc-i-blau no perd a casa des del passat 2 de febrer (fa mes de 9 mesos), quan la UE Llagostera hi va guanyar per 1-2. Des d'aleshores, 12 partits sense perdre, amb 8 victòries i 4 empats. Espanta encara més el fet que els periquitos han marcat 29 gols en aquests 12 partits, una mitjana de 2,42 gols per partit, mentre que n'han encaixat 13 (9 l'any passat i 4 l'actual). De fet, els de Planagumà són, amb 15 gols, el local més golejador del Campionat (per exemple, han marcat més gols a casa que l'Hospi, en 13 jornades, a l'Estadi i a domicili); quant a l'aspecte defensiu, només l'Alcoyano, el Lleida Esportiu i el líder, el Reus Deportiu, han rebut menys gols que l'Espanyol B (tres dianes, per quatre del filial).

L'Hospi, inèdit lluny de l'Estadi

El gol d'Aridai a Xàtiva va donar l'última victòria de l'Hospi lluny de l'Estadi

Si l'Espanyol B és un dels dos equips que no ha perdut a casa, l'Hospi és curiosament un dels dos equips del grup que encara no ha guanyat a domicili (l'altre és l'Ilicitano). Amb tres empats i tres derrotes en sis partits, els riberencs són el segon pitjor visitant de la Lliga, una situació que contrasta amb les xifres del curs passat quan amb 28 punts i +11 de diferència general de gols els riberencs van ser el segon millor visitant a #2bg3, només superat pel Lleida Esportiu de Toni Seligrat. De fet, l'Hospi acumula 9 partits sense guanyar a domicili (4 empats i 5 derrotes) si hi afegim els tres partits de playoff d'ascens de la temporada passada. Els de Ramírez no guanyen a domicili des del passat 11 de maig, quan un gol d'Aridai a Xàtiva va donar un triomf tardà als riberencs (0-1). Des d'aleshores, l'equip ha marcat cinc gols en nou desplaçaments (dos a Llorca, un a Elx, un quart a Sant Andreu i el darrer, a Paterna), mentre que n'ha encaixat 11 (dos a Llorca, un a Leganés, dos a Elx, un a Sant Andreu, quatre a Paterna i el darrer, a Reus).

L'Espanyol, bé contra els grans

I és que les tres derrotes del filial blanc-i-blau aquesta temporada han arribat, casualment, contra tres filials (3-2 a Mallorca, 2-0 a Vila-real i 2-1 a Elx). Balanç de 5 victòries i 4 empats en el que portem de curs, al qual cal afegir la victòria davant l'Ontinyent (4-3) la passada temporada i els empats a Xàtiva (1-1) i a Alcoi (2-2). Xifres que confeccionen una ratxa de 12 partits sense perdre davant d'equips no filials, una ratxa que s'estén fins a una única derrota en 20 partits davant d'equips 'grans': l'excepció, la derrota a Magaluf davant l'Atlètic Balears (2-0) el passat 13 d'abril. La clau? Potser, com diu Planagumà, "competir": el filial perico ha agafat experiència amb els fitxatges de l'estiu però, també, amb la renovació del bloc del passat curs i amb la practicitat que els va encomanar Sergio González quan va agafar el relleu de Manolo Márquez. Per la seva banda, des de l'arribada de Kiko Ramírez l'Hospi només ha estat capaç de guanyar un partit dels sis que ha disputat en territori filial: va ser el passat mes de febrer a Bunyol davant el Levante B gràcies a un solitari gol d'Iban Salvador abans del descans (0-1). La resta, tres empats (l'any passat a Elx, Vila-real i Sant Adrià) i dues derrotes, enguany, davant l'Ilicitano (2-1) i el Mestalla (4-1). En aquest sentit, la línia de joc que ha manifestat l'Hospi des de l'arribada de Ramírez a la banqueta riberenca ha demostrat que l'equip se sol sentir més còmode davant d'equips més curtits davant els quals pot explotar una de les grans virtuts de l'Hospi: la velocitat.