Som de... l'AE Prat

Una secció com és 'Som de...' on gent del rival setmanal de l'Hospi col·labora de forma desinteressada per aportar-nos un punt de vista diferent sobre el seu club/equip és realment agraïda quan l'altruïsme destaca per sobre de tot. Personalment, però, tenia ganes que arribés aquesta setmana per donar altaveu a un club amic com és l'AE Prat i al José David Muñoz, ànima de l'equip d'esports del Prat Ràdio. A diferència del que va passat a l'Hospitalet, El Prat Ràdio segueix amb les ales ben obertes i amb vocació de servei i fer ciutat com a pal de paller. Els esports, el seu tractament transversal, n'és un clar exemple. Pel que fa al club, un exemple de bona gestió i de feina feta amb calma però sense aturador. Sanluqueño, Nàstic, Oviedo o Llagostera formen part de la història recent d'un Prat que espera no haver tocar sostre. Ens vestirem, doncs, de potablava. Per un dia, "Som de... l'AE Prat".

AE PRAT, aprenent a trepitjar
Per José David Muñoz
 
L'Associació Esportiva Prat va pujar a la Segona Divisió B amb la il·lusió del nouvingut. Categoria nova, a estrenar, per a un club que sempre havia navegat entre la Primera Catalana i algunes, poques, vegades per la Tercera Divisió. Bon armament defensiu i homes clau en atac han marcat les senyes d’identitat del Prat des dels temps en que Manolo Márquez va agafar les regnes del primer equip. Des d’ell, i amb algun parèntesi experimental, l'equip s’ha definit amb una paraula: sòlid. Agustin Vacas ho va saber polir i perfeccionar la temporada passada amb una cirereta al pastís amb nom d’ascens. Tot, amb una austeritat econòmica i sense estirar més el braç que la màniga, i comptar també és de justícia dir-ho, amb una important aportació des de l’Ajuntament (ICV + PSC). El públic està responent a la nova categoria: la xifra d’espectadors al Sagnier gira al voltant del miler a cada partit de lliga amb excepcions puntuals com el partit de Copa del Rei contra el Llagostera (2.500) o de Copa Catalunya davant de l’Hospitalet (400).

L'arribada a la Segona B no ha estat gens traumàtica pel Prat. Ho pronosticaven molts entrenadors i experts en la categoria “El Prat s’adaptarà ràpid”. I és cert. Al Prat se'l veu relativament còmode en els partits a la categoria de bronze. Resultats ajustats i amb pocs gols són la salsa de l’equip d’Agustin Vacas. Tret d’algun cas, com els tres gols marcats al Valencia Mestalla o els quatre a l’Ontinyent, el Prat sempre ha rendibilitzat al màxim els seus gols. La victòria balsàmica davant del Badalona ha tornat al Prat a una posició a la taula des d’on permet ensumar la zona alta però, alhora, respirar ben tranquil per l’objectiu de la temporada: no patir. Al davant hi haurà l’Hospi de Cirio, un dels homes que ha deixat més emprenta al Sagnier tot i estar només dues temporades. Amb els seus gols i tarannà, CirioGol, com se’l va batejar al Prat Ràdio, és el màxim golejador de la història del Prat a Tercera. És, com és lògic, un dels perills d’un Hospi que arriba avalat per un bon joc i pels resultats, i al Prat en som conscients que el favorit per dissabte és l’equip visitant. Tot i això, en cap moment es descarta un gir. El Prat presumeix de ser, fins ara, l’únic equip que ha guanyat el líder Olímpic de Xàtiva, i amb el mèrit de fer-ho al seu camp.

La lesió de Roger Matamala a Oriola (trencament de peroné) ha modificat l’esquema ofensiu de Vacas, que aposta per Kante i l’ex de l’Hospi Pedro, per la davantera, amb alternança entre un i altre. Al darrera, l’equip continua cimentat en el seu capità, el porter Toni Texeira, i una defensa amb Murillo, Ricarte i Cazorla, franquejada per dos laterals veterans: Sierra i Larios. Óscar Sierra torna aquesta jornada a la convocatòria després de complir un partit de sanció davant del Badalona. Al mig del camp, la locomotora Fernando continua portant el pes juntament amb una de les revelacions de la temporada, Rubén Alcaraz, que torna a l’equip després d’un partit de sanció. Fran Bea porta la batuta creadora des de la mitja punta però no li tremola el pols en el moment de posar-se el “mono” defensiu. Són les armes bàsiques d’un Prat que es complementa amb les aportacions ofensives de Ferran Vila, Cano, Ignacio i David Lopez per les bandes.

Personalment, guardo un mal record de la última visita en lliga de l’Hospi al Prat. Va ser en aquell partit, que va acabar en empat a 1, quan es va lesionar de gravetat el porter Toni. I com a curiositat, Prat i Hospitalet protagonitzen, crec, el partit amb menys distància entre estadis de tot el grup tercer de la Segona B. Un desplaçament que es pot fer, i no és broma, a peu.