26/11/12

El Girona somia amb passat riberenc

Quan tirem la vista enrere i tractem de recordar tots aquells que han passat per la disciplina del Centre d'Esports l'Hospitalet tendim a recordar jugadors i entrenadors que han deixat empremta per bé... o també per malament. Alguns recents en el temps, d'altres fa moltes temporades, van deixar diferent record a l'Hospi i han continuat amb les seves carreres professionals. La seva evolució, en alguns casos, és positiva. És el cas dels cinc exHospi amb què compta el Girona FC, sens dubte, la sensació de la temporada a la Lliga Adelante. Tercers amb 30 punts, els roig-i-blancs van perdre dissabte a Montilivi per 0-1 davant l'Elche en un partit que els hauria pogut deixar com a líders en solitari del que abans coneixíem per Segona Divisió. Una entitat modesta, poc acostumada a les altures en el futbol professional, amb una plantilla que, nom per nom, no ens fa sorprendre de la seva bona marxa i que enguany està dirigida per Joan Francesc Ferrer 'Rubi'. Al camp, creant sempre perill a l'atac, Felipe Sanchón. Al costat de Rubi, a la banqueta, hi ha el segon entrenador, Xabi Gil i el preparador de porters, Eduardo Pérez. Dirigint l'orquestra, des dels despatxos, hi ha Sergi Raset, secretari tècnic del club i que completa el repòquer d'exjugadors riberencs al Girona FC.

Al capdavant i com a tècnic gairebé revelació hi ha Joan Francesc Ferrer Sicília, 'Rubi'. Nascut a Vilassar de Mar el gener de 1970, als seus 42 anys li ha arribat l'oportunitat de la seva vida per dirigit els destins d'una plantilla professional. Precisament de la UE Vilassar procedia Rubi quan va signar, l'estiu de 2003, per un CE l'Hospitalet que havia caigut a Tercera Divisió 15 temporades després. Un tècnic diferent, modern i metòdic que apostava per un arriscat 3-4-3 que va permetre sumar 15 dels primers 18 punts a la Lliga fins que dos 0-5 consecutius a l'Estadi davant Reus i Tàrrega li van fer veure que la utopia futbolística i les urgències històriques del moment a Can Hospi no eren compatibles. Tot i comptar amb defenses experts com Robert Subirón, o dos clàssics com Antonio Uceda i Roberto Navarro, el moment requeria un altre enfocament sobre el camp. La situació es va redreçar, especialment en els partits com a local, però la pobre prestació de l'equip a domicili (3 punts de 21 possibles al final de la Lliga) van restar opcions a l'Hospi de ser campió.

Amb tot, l'equip arribava a la darrera jornada amb opcions de ser primer; el Badalona de Calderé, però, va assestar un cop dur i va endur-se el títol amb un merescut 0-2 que va relegar l'Hospi a la tercera posició i a la pèrdua del factor camp en la primera eliminatòria del play-off d'ascens. Allà s'hi va trobar un Mazarrón que va perdre per 1-0 a l'Estadi i que, tot i les males arts fetes servir a la tornada, no va poder superar els riberencs a terres murcianes (0-0). El destí va voler que en l'altre encreuament, el Levante B, quart, es carregués la Peña Deportiva i l'Hospi recuperés el factor camp per la final. Triomf per 0-1 a Bunyol amb gol de Dani Cobo i nit pel record (negatiu) a l'Estadi el darrer cap de setmana de juny. El 0-1 de Neftalí, la lesió de Paco, el penal fallat per Cebri, l'actuació de Tato Burgada i l'eliminació als penals. Tragèdia riberenca que va acabar amb l'etapa d'un Rubi que, posteriorment, passaria per Sabadell, Espanyol B, Eivissa i Benidorm, amb un segell ofensiu indiscutible però evolucionat cap a la practicitat i l'exigència de la competició.

Anys després, un altre jugador, pequeño pero matón, va deixar empremta a la història de l'Hospi amb una de les millors temporades que es recorden. Sota la batuta de Juan Carlos Oliva, el modest projecte del Centre d'Esports l'Hospitalet 2006-2007 va acabar amb l'equip quart classificat a la Lliga amb un gol èpic de David Giménez al camp de l'Eldense i amb una eliminatòria de regust amarg davant l'Eibar, culminada amb el despropòsit arbitral a Ipurua, on després d'una rematada al pal de Raúl Capó i d'una claríssima ocasió fallada per Hernández, l'àrbitre va donar com a vàlid un gol d'un exriberenc com Lluís Codina, minuts després d'haver-se fet l'orni en una caiguda de Felipe Sanchón dins l'àrea eibarresa. Un Felipe Sanchón que, anys després, segueix marcant gols quan els tècnics li donen l'alternativa, cas de Rubi en aquest Girona.

L'estiu de 2006, Felipe Sanchón aterrava a l'Hospitalet amb una oportunitat de reivindicar-se després que al Barcelona no hi tingués oportunitats. I això que l'any abans, 21 gols amb el Girona a Tercera Divisió eren una bona carta de presentació. Amb més fets que paraules, ben aviat Felipe Sanchón es va posar l'afició de l'Hospi a la butxaca amb la seva velocitat, potència de xut, agressivitat i talent. Golassos com el que va marcat l'octubre de 2006 a Paterna encara es recorden, com ho són les 20 dianes que va marcar en total amb l'Hospi en els 39 partits que hi va disputar o el triplet que va marcar, precisament, contra el Barcelona B (3-1, 21 de gener de 2007). Un gran any a nivell personal i col·lectiu que perdurarà en l'imaginari riberenc per moltes dècades. Després, pas per l'Aris, Girona en segona etapa, Granada, Gimnàstic i Hércules abans de retornar aquest estiu amb el Girona FC de la mà de 'Rubi'.

Un tècnic, el vilassarenc, que segueix comptant amb la seva mà dreta des de temps immemorials: Xavi Gil. De fet, ja hi va ser en aquell Hospi 2003-2004, on va compaginar la tasca de segon entrenador amb la de preparador físic del primer equip. Pocs recorden, però, que Xavi Gil ja havia estat al Centre d'Esports l'Hospitalet abans de l'arribada de Rubi. Va ser, concretament, la temporada 1999-2000 quan Miquel Corominas, pare de David Corominas, n'era l'entrenador. Va ser quan feia de preparador físic a l'Hospi que Rubi va confiar-hi per dur-lo a la seva primera experiència com a tècnic amb el Vilassar de Mar, anys abans que tots dos agafessin les regnes d'aquell Hospi de Tercera Divisió. Des d'aleshores, els destins de tots dos tècnics han anat lligats a Espanyol B, Sabadell, Benidorm o Eivissa, abans que aquest estiu Joan Francesc Ferrer 'Rubi' tornés a confiar en el seu amic.

Un altre històric de l'Hospi com és Eduardo Pérez és, des de l'any passat, entrenador de porters del Girona FC. Ho és des que va penjar els guants amb l'extinta UE Lleida, club on va acabar una carrera on el Centre d'Esports l'Hospitalet hi va tenir un pes important. Curiosament, a l'Hospi hi va arribar també de la mà de Rubi, l'estiu de 2003, provinent del Badalona. Des d'aleshores, cinc temporades en què Eduardo Pérez Morán va disputar uns 150 partits amb la samarreta de l'Hospi, amb un protagonisme clarament ascendent. Carulla, Miki Queralt, Javi Reyes, Sergio Morán o Íñigo no van tenir gairebé oportunitats amb aquest madrileny, riojà d'adopció que va ser, també, capità del Centre d'Esports l'Hospitalet i que també es va guanyar el cor de l'afició riberenca amb un tracte proper cap a tothom.

I qui coordina tot això? D'alguna manera Sergi Raset és el responsable de l'àrea esportiva del Girona Futbol Club. Nascut l'any 1975 a Barcelona, Sergi Raset Reguero és l'actual secretari tècnic del Girona FC, club on hi ha desenvolupat diverses tasques en els darrers temps. Lateral esquerre en els seus temps de futbolista, Sergi Raset va estar dues temporades a l'Hospi en dues etapes diferents; la primera, amb Lluís Pujol d'entrenador (2000-01) va acabar amb aquell mític 1-5 de la darrera jornada enfront el Terrassa (de Miguel Álvarez) que esgotava les opcions riberenques de disputar el play-off. El retorn, reeixit, va tenir lloc la temporada 2004-2005, amb Robert Elvira primera i Ramon Moya després, com a entrenadors. L'ascens a Segona B va ser el premi a una bona temporada riberenca tot i els dubtes inicials; de fet, Raset va participar dels 96 gols que va marcar l'Hospi en 42 partits disputats amb dianes contra el Vilanova o la Fundació Esportiva Figueres.

Un repòquer d'exriberencs que, cadascú en el seu rol, viuen ara mateix la il·lusió de poder assolir la fita de la màxima categoria per poc que el treball i el joc hi acompanyi. Dissabte davant l'Elche, Rubi, Felipe, Gil, Eduardo i Raset van veure com l'Elche en feia prou amb un gol matiner d'oportunisme de Berry Powel per endur-se tres punts en un partit que va dominar totalment un Girona que va gaudir d'ocasions com per haver aconseguit, mínim, el gol de l'empat però que va mancar-li rematar el gran nombre d'arribades que va tenir, especialment en una segona part de monopoli català on l'Elche va haver de patir de valent per mantenir la renda aconseguida. Era la primera derrota del Girona com a local aquest curs, curiosament, el dia que més de 7.000 espectadors van decidir apropar-se a Montilivi per recolzar el seu equip.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada