La Història respecta els clàssics | Lleida Esportiu 1-4 CE l'Hospitalet

Sala Multimèdia | Al futbol, les úniques xifres que valen són els gols. I els punts que donen els gols. Poc més. La resta es estadística, matemàtica, simbolisme o romanticisme per als no resultadistes, o per als que no volen acceptar la realitat. Per als que no conceben això del futbol com una festa, com un donar suport al seu equip. Avui, malgrat que a les graderies del Camp d’Esports de Lleida alguns han estat més pendents de buscar brega que d’animar un equip que ha acabat encaixant la golejada més àmplia de la seva història, l’Hospi s’ha doctorat en una temporada que va començar tan malament com brillantment l’està conduint. Cop sobre la taula a Lleida, davant l’equip que després de 21 jornades sense perdre avui ha fet aigües arran del 0-1 de penal d’Aridai, de l’expulsió de Raúl Fuster i d’un rosari de regals defensius provocats per un equip, l’Hospi, que per enèsima vegada ha sabut madurar el partit per sumar tres punts d’or, d’aquells que agraden especialment. El partit ha acabat 1-4 (com fa dos cursos, curiosament) com podria haver acabat 2-6. Ha calgut patir quan els locals han escurçat distàncies i Moyano ha vist la segona groga, però aquest Hospi té fam, competeix i no es cansa. Potser és un altre poderío, o potser és simplement un estil propi, el d’anar partit a partit des de la modèstia i el futbol. Un estil consistent en parlar sobre la gespa, en declarar sobre el camp. Com cada cap de setmana. De moment, paraula a paraula, gol a gol, lluita a lluita, l’Hospi es regala una setmana amb totes les despeses pagades en una tercera posició inimaginable fa, posem, quatre mesos.

Ja el partit pintava complicat quan l'Hospi només tenia quatre pilotes desinflades (bé, una no, que estava directament punxada) per fer l'escalfament. Abans que quatre cafres (els que provocarien que l’afició de l’Hospi sortís escortada al final del partit) comencessin a perdre veu tot cridant “Puta Hospitalet” (poca feina tenien quan el seu equip hauria agraït més crits d’ànim), tots dos equips ja feien rodar la bola sobre la perfecta gespa natural del Camp d’Esports. A l’Hospi, Peque retornava al lateral i Lucas Viale recuperava la titularitat i desplaçava Canario a la suplència. D’inici, els de Seligrat arrencaven el matx amb una marxa més, fidels a les seves senyes d’identitat. Equip rocós, físic i amant del joc llarg i l’estratègia, el Lleida Esportiu provaria fortuna amb dues accions gairebé consecutives de Pere Milla: el lleidatà primera xutava dins la gran per fer treballar Craviotto (8’) i després enviava fora una altra rematada provinent d’un servei de cantonada (9’). L’Hospi, per la seva banda, també era fidel al seu estil: calma al darrere i velocitat amunt; de nou, poca alçada i molta rapidesa en un Hospi que tindria en Aridai l’autor de la primera opció. El canari, però, veia com Pau Torres li treia la seva rematada (18’).

La millor opció del primer temps semblaria arribar pels volts de la mitja hora de partit, quan una passada de Peque habilitava Iban Salvador, que perdonava el 0-1 en un mà a mà davant Pau Torres (31’). La resposta d’un Lleida Esportiu cada cop més diluït quan a clarividència ofensiva seria un xut innocent de Monforte que es perdia per sobre del travesser. Molts apostàvem ja per l’empat al descans, per aguantar, quan una pilota llarga queia als peus de David Haro, que era placat per Raúl Fuster, últim defensa blau. Penal clar i expulsió encara més clara. Ja sense excuses, el partit havia de ser riberenc i Aridai seria l’encarregat de començar a construir un altre triomf històric tot transformant el penal en el 0-1 amb què arribaríem al temps de descans (41’). Els cargols ja eren a la llauna i la carn, a la graella, però encara li quedava cocció.

I l’Hospi engegava la segona meitat amb seguretat i poderío, el que li faltaria un Lleida Esportiu que pocs dirien que fa un mes duia 21 partits seguits sense perdre. Per l’esquerra, per la dreta i pel centre, l’Hospi hauria pogut clavar un cabàs de gols (encara més) generós als blaus. Podria haver-ho fet David Haro amb un xut que marxava a córner (50’) o Aridai amb una rematada que Pau Torres treia amb els punys (52’). Però seria el més jove de Can Hospi, un cada cop més gran Iban Salvador que faria callar un cada cop més tímid Camp d’Esports amb el 0-2: cavalcada d’Aridai per l’esquerra, assistència Deluxe per al de Bellvitge i barraca (58’). Pintaven bastos per als de Seligrat, que encara faria entrar Dídac per Monforte per tractar d’arreglar el panorama. Un horitzó que hauria pogut pintar pitjor si a David Haro l’hagués acompanyat la sort en la seva bonica vaselina que marxaria acaronant el pal esquerre d’un Pau Torres de més a menys en el dia d’avui (67’). L’Hospi perdonava; amb tot lligat i ben lligat, els riberencs concedirien un últim ball als blaus: córner sense aparent perill, rebuig a la frontal i bon batzac de Chupe per fer pujar l’1 al caseller lleidatà (71’).

Les passaria putes, l’Hospitalet. Sobretot, quan una rigorosa segona groga a Moyano deixava els riberencs també amb 10 homes i amb 10 minuts i propina per davant. Però no només els equips que omplen busos guanyen partits, també els que tenen caràcter per bé que la seva afició no sigui la més nombrosa del grup. I avui l’Hospi ha matat i rematat el Lleida Esportiu aprofitant el desgavell en què s’ha convertit el quadre local aquesta tarda. A mesos de començar la recollida de fruita, Pau Torres ha anat a collir pomes en la jugada del tercer i matador gol riberenc, que amb més intriga de la que hauríem volgut David Haro transformava en la seva onzena diana del curs (85’). Amb el públic desfilant i l’afició riberenca alleujada, encara hi hauria temps i aplaudiments per la perla del partit: mala sortida de Pau Torres, pilota al cercle central i golàs imperial de Canario. Golàs de l’ex (i ja era complicat amb dos anys i escaig d’història), per fer pujar l’1-4 al marcador i escalfar els ànims d’una grada que s’ha endut un cop dur, que ha vist com l’Hospi repetia l’1-4 de fa dues temporades (com si fos tan senzill). Quedaven dos minuts i el descompte, i tal com estava el partit l’Hospi decidiria no fer més sang ni tensionar més un rival totalment superat per un Hospi que encara té pàgines per escriure abans d’un final feliç. Un pas endavant. I amb les pilotes punxades.

 
FITXA TÈCNICA

LLEIDA ESPORTIU: Pau Torres, Barreda, Raúl Fuster, Mario (Aldalur, 82'), Biel Medina (Amara Konaté, 85'), Monforte (Dídac, 58'), Pau Bosch, Miramón, Chupe, Pere Milla i Mata.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Peque, Valentín, Viale, Moyano, Lucas, Pol (Canario, 74'), Provencio, David Haro, Aridai (Hammouch, 87') i Iban Salvador (Pirulo, 69').

Gols: 0-1 Aridai (42', pen); 0-2 Iban Salvador (58'); 1-2 Chupe (71'); 1-3 David Haro (85'); 1-4 Canario (88'). 

Àrbitre: Luís Collado López (Castella-la Manxa). Ha amonestat els locals Mario Fuentes (15'), Pere Milla (55'), Biel Medina (63'), Mata (63') i els visitants Viale (35'), Pol (55'), Aridai (86'). Ha expulsat el local Raúl Fuster amb vermella directa (41') i el visitant Moyano amb doble groga (8' i 79'). També ha expulsat el preparador físic de l'Hospi, Néstor Salmerón (82'). 

Incidències: partit corresponent a la 31a jornada del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat al Camp d'Esports de Lleida davant de 3.602 espectadors. Tarda fresca però assolellada. A l'Hospi, Akinsola i Álex Sánchez han completat la convocatòria; al Lleida Esportiu ho han fet Pau Núñez i Oriol Esteve.