Diumenge a Vila-real, a banda de sumar-hi un punt treballat que obre encara més les portes del playoff, el Centre d'Esports l'Hospitalet va celebrar més coses. 9 de març, els germans Viale feien anys (casualitat que tots dos celebrin el seu aniversari el mateix dia). El més petit dels riberencs, Lucas, en feia 29 i el gran, Juan Manuel, 33. Però més enllà de l'efemèride, Manu Viale (Rosario, Argentina, 1981) tenia un altre motiu que convertia aquest 9 de març de 2014 en una data realment especial: el central argentí de l'Hospi disputava davant el Villarreal B el seu partit número 400 com a jugador de Segona Divisió B. Als seus 33 anys, Viale és tota una referència a la categoria: és el quart jugador que acumula més experiència al futbol de bronze gràcies a les 14 temporades que hi ha jugat amb nou equips diferents. Només el seu primer any al Centre d'Esports l'Hospitalet (2009-10) el va viure a Tercera: l'únic parèntesi en una trajectòria brillant com el bronze.
Viale, a Europa
Juan Manuel Viale va debutar a Segona Divisió B el 30 de gener de 2000 en un mític estadi com és el Lluís Sitjar de Palma. L'argentí, als seus 18 anys, debutava al minut 46 d'un Mallorca B 1-1 Murcia. Miquel Buades, Albert Riera, Chando, Guïza o Jonathan Sesma eren alguns dels seus companys al filial mallorquinista, amb el qual va disputar 12 partits de Lliga i va marcar dos gols (contra el Cartagonova i el Terrassa). Aquella temporada no va ser especial només pel seu debut amb el filial a Segona B, ja que sense gairebé vacances d'estiu i amb 19 anys, Viale va debutar en competició europea amb el primer equip, dirigit per López Caro. El central riberenc va jugar 13 minuts a Son Moix i el partit de tornada sencer al camp del Ceahlaul Piatra Neamt en l'eliminatòria de la Intertoto Cup. Desgraciadament, tot i el 2-1 de l'anada, un gol de Florin Axinia a sis minuts del final va eliminar de la competició un Mallorca plagat de joves del filial.
Juan Manuel Viale va debutar a Segona Divisió B el 30 de gener de 2000 en un mític estadi com és el Lluís Sitjar de Palma. L'argentí, als seus 18 anys, debutava al minut 46 d'un Mallorca B 1-1 Murcia. Miquel Buades, Albert Riera, Chando, Guïza o Jonathan Sesma eren alguns dels seus companys al filial mallorquinista, amb el qual va disputar 12 partits de Lliga i va marcar dos gols (contra el Cartagonova i el Terrassa). Aquella temporada no va ser especial només pel seu debut amb el filial a Segona B, ja que sense gairebé vacances d'estiu i amb 19 anys, Viale va debutar en competició europea amb el primer equip, dirigit per López Caro. El central riberenc va jugar 13 minuts a Son Moix i el partit de tornada sencer al camp del Ceahlaul Piatra Neamt en l'eliminatòria de la Intertoto Cup. Desgraciadament, tot i el 2-1 de l'anada, un gol de Florin Axinia a sis minuts del final va eliminar de la competició un Mallorca plagat de joves del filial.
En total, Manu Viale va disputar 90 partits amb el Mallorca B en les tres temporades i mitja que va jugar amb el filial a Segona B. Després, l'argentí va començar el seu periple pel futbol espanyol, recorregut que ja l'havia dut a jugar mig any amb el Ciudad de Murcia (13 partits) abans de tornar a Mallorca l'hivern de 2003. Va ser a partir d'aleshores que Viale va fitxar per equips que el durien a allargar les temporades més de l'habitual, bé fos per baix (promoció de permanència amb el Sabadell de Robert Elvira) o per dalt (promoció d'ascens a Segona Divisió A primer amb el Zamora i després amb la Gramenet d'Emilio Remírez).
Decepció contra el Tenerife. Segon cop que Álvaro Cervera privava Viale de l'ascens |
A Sabadell (2003-04), a banda de coincidir amb Iván Hammouch, Viale va jugar 25 partits, va marcar un gol contra el Villajoyosa i va participar en la salvació dels arlequinats en l'eliminatòria contra el Peña Sport (global 4-2). Bona temporada tot i no ser titular habitual (20 partits) que li van valer fitxar pel Zamora. Tot i l'enorme any (van ser quarts a la Lliga regular), els castellans no van poder pujar a Segona per primer cop en la seva història: en el darrer partit, el Castellón va remuntar el 2-1 de l'anada al Ruta de la Plata amb un gol de Manu Busto. Curiosament, l'entrenador orellut era Álvaro Cervera, que la passada temporada també s'interposava en el camí de l'ascens de Viale, aleshores amb el Tenerife.
La següent temporada, Viale va repetir presència al playoff d'ascens, en aquest cas amb la Gramenet. Allà va coincidir també amb el seu actual company de fatigues a l'eix de la defensa riberenca: Ismael Moyano. L'argentí va disputar 23 partits i va marcar un gol contra l'Osasuna B al Nou Municipal. A la promoció, el totpoderós Salamanca va eliminar els colomencs en la seva darrera experiència a la zona alta de la Lliga. Un curs més tard (2006-07), Viale va jugar la primera volta amb el Figueres (va coincidir amb Craviotto) i la segona amb el Logroñés CF. Amb els empordanesos no va tenir gairebé oportunitats (9 partits) i va ser Balta, que ja el va tenir al Zamora, qui va rescatar el central de Córdoba per disputar la segona volta amb els riojans (19 partits).
Viale (primer a la fila de dalt, esquerra) amb el Dénia. Imatge: Orihuela Digital |
163 partits amb l'Hospi
L'estiu de 2009, Manel Viale tornava a Catalunya per fitxar pel Centre d'Esports l'Hospitalet. Els riberencs reforçaven l'equip després del desastre de Santanyí. Amb Quique Cárcel a la secretaria tècnica i Vinyals a la banqueta, l'Hospi reunia per primera vegada els germans Viale al mateix equip (Lucas arribava procedent de l'Atlètic Balears). Aquell primer any, Viale va jugar 35 partits en la seva única experiència a Tercera Divisió, on va fer dos gols (a Blanes i a Cassà). Després d'un playoff tan èpic com inacabale, l'argentí aconseguia el seu primer i fins ara únic ascens de categoria en un agònic partit contra l'Almería B (0-0).
Així, Viale tornava a Segona B després d'una pausa d'un any. Des d'aleshores, ja són quatre les temporades que Viale ha jugat en aquesta categoria amb l'Hospi. Ha tingut com a entrenadors Ángel Pedraza, Miguel Álvarez (en dues etapes), Jordi Vinyals, Martín Posse i Kiko Ramírez, amb qui per ben poc no va coincidir jugant la temporada 1999-00 quan el tarragoní defensava els colors del Novelda a #2bg3. Entre Lliga i Copa del Rei, Viale va disputar diumenge a Vila-real el seu partit número 163, cinc dels quals van ser a la Copa del Rei. Dels 158 de Lliga, 35 van ser a Tercera Divisió i els 123 restants, a Segona Divisió B. El rècord, els 43 partits del curs passat: Viale només es va perdre l'encontre de Lliga a casa contra el Yeclano Deportivo i, al playoff d'ascens a la Lliga Adelante, la tornada contra el Caudal i l'anada a Ipurua.
163 partits en riberenc del central argentí i, de moment, 6 gols els que ha marcat Manu Viale. La temporada 2009-2010 va marcar contra el Blanes i el Cassà; el curs 2010-2011 a Benidorm i a l'Estadi contra el Dénia, la passada temporada al camp del Nàstic i, enguany, novament contra els grana però a l'Estadi. Als seus 33 anys, però, a Viale encara li queda corda per estona. Instal·lat al Vallès Oriental des de fa alguns anys, Viale compagina la defensa del Centre d'Esports l'Hospitalet amb el negoci que ha obert a Corró d'Avall amb la Pizzeria Calcio i amb el càrrec d'entrenador de l'Hostalric (quan no coindideix amb l'Hospi), que actualment milita al grup 16 de Tercera Catalana
Només tres homes superen Viale
Com dèiem a l'inici, els 400 partits de Juan Manuel Viale a Segona Divisió B són una xifra realment meritòria. Tant, que només tres jugadors més del grup 3 superen els quatre centenars de partits al futbol de bronze. Encapçala la llista el jugador de la UE Llagostera Pere Tarradellas, a qui una lesió l'ha impedit en els darrers set partits del líder de la Lliga; als seus 34 anys, el de Mollet del Vallès ha jugat ni més ni menys que 438 partits a Segona B. A banda del Llagostera, Tarradellas ha jugat a Segona B amb Figueres, Espanyol B, Mataró, Lleida, Ponferradina, Badalona, Gavà i Sant Andreu. El segon de la llista és Luís Larios; el defensa del Prat, que va passar per l'Hospi la temporada 2006-07, va jugar diumenge a Inca el seu partit número 412 a la categoria. Titular indiscutible amb els potablava, Larios també ha passat per Gramenet, Ponferradina, Novelda, Recreación, Huesca, Girona i Badalona. El tercer en discòrdia és San Julián (Huracán). El valencià, que va ser expulsat dissabte i no podrà enfrontar-se a Viale diumenge a l'Estadi, suma 407 partits després de defensar les samarretes de València B, Hércules, Algeciras, Terrassa, Racing de Ferrol i Gandia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada