30/9/12

Un senyor partidàs | CE l'Hospitalet - Club Gimnàstic (diumenge, 19:00 hores)

A la història recent de l'Hospi, quan als socis, abonats i aficionats se'ls hi pregunta per quin partit recorden de la darrera dècada riberenca, si bé molts recorren a l'inoblidable Eldense-Hospi de maig de 2007 amb el gol de David Giménez, molts altres recordem la màgica nit de Copa d'octubre de 2005 a l'Estadi, quan l'Hospi de Ramon Moya va ser capaç de remuntar un 0-2 i un 2-3 advers davant del Nàstic de Tarragona, aleshores a Segona A i amb Luís César Sampedro a la banqueta grana. Aquella nit el tècnic ferrolà va saber, finalment, on era l'Hospitalet. Records, com els que ara mateix té el Nàstic del futbol professional, una etapa bonica però que cal oblidar quan més aviat millor per adonar-se que la realitat és la Segona Divisió B. Una realitat dura, fotuda; una categoria puta que fins ara està passant factura als equips que hi havia l'any passat a la Lliga Adelante. Arriba avui a l'Estadi un lleó, ferit, però lleó. Un Nàstic farcit de jugadors amb fam, amb ganes de créixer, condimentat amb jugadors amb experiència en categories altes del futbol espanyol i amb un tècnic de la casa que cada partit veu més a prop la soga de la destitució mentre l'allargada ombra del seu probable substitut, Andrés García Tébar, guanya en solidesa. Barreja de sentiments, bipolaritat grana que converteix del rival de demà en imprevisible.

L'Hospi
Un Hospi que arriba a la cita d'aquesta tarda després d'una setmana tranquil·la, d'haver descansat de la jornada intersetmanal que la resta de rivals sí han disputat. Bona forma per recuperar forces i dosificar esforços després d'un inici de temporada dens, amb partits dimecres i diumenge gairebé cada setmana. La intenció, evident d'altra banda, és perllongar fins on sigui possible les bones sensacions que l'equip transmet especialment a l'Estadi. A favor, l'Hospi tindrà l'oportunitat de jugar amb l'ansietat del rival a mesura que passin els minuts si el marcador no està en contra. I en contra, precisament, la imprevisibilitat d'un rival amb qualitat suficient com per exigir màxima concentració al llarg dels 90 i escaig minuts. Amb la baixa segura de Peque i el dubte de Bacari, no s'esperen massa canvis respecte de l'onze que va sortir al camp de l'Orihuela i diumenge passat enfront l'Espanyol B a l'Estadi.

El Gimnàstic
"En los campos hoy se juega con la mente y con los pies". És el que diu un dels primers versos de l'himne de l'Sporting Mahonés. Que què hi té a veure, amb el Nàstic? Doncs potser, des de la distància, la sensació és que l'equip de Kiko Ramírez està lligat de peus i mans per la responsabilitat que se li ha otorgat amb un projecte que exigei sí, sí o també, l'ascens de categoria, el retorn a la Lliga Adelante. Fins aquí, res d'excepcional. Més discutible és que des del primer minut del primer partit, l'exigència es torni mal entesa i es converteixi una mena de bogeria que fa perdre el món de vista fins al punt que alguns vulguin cremar-ho tot després d'empatar a casa amb el Mestalla o de caure eliminats al Prat en partit de Copa. Vaja, perdre no agrada a ningú, però és que algú esperava que el Nàstic sumaria els 120 punts del campionat?

I en què ha redundat això? En una mena de bola en un món paral·lel que s'ha anat fent més gran per allò que alguns anomenen entorn i que, en el cas del Nàstic, també hi podem incloure el mateix club, que ha acabat per afectar qualsevol moviment també en el plànol esportiu. I així portem un mes, el que portem de competició i el que fa que el Nàstic no guanya en partit oficial si exceptuem la final de la Copa Catalunya a Manlleu (0-1). No serà per falta de potencial a la plantilla i al cos tècnic, d'experiència, de joventut i ganes d'avançar, de qualitat, d'alternatives, de fons d'armari. Però quan les coses van mal dades una de dos: o l'equip fa un 'Llagostera 11-12' i reneix com si fos l'au fènix o s'encasta com molts altres megaprojectes han fet... i bàsicament, per culpa de la manca de paciència.

Dos paràgrafs i poca lletra 'esportiva' per un equip que a dia d'avui tanca la classificació amb 3 punts fruit de 3 empats i dues derrotes. Bona imatge en general en els dos partits al Nou Estadi. Cal prendre, doncs, com a referència, el partit de dimecres davant el Badalona i la primera part dels grana a Oriola, on van poder matar el rival. A la segona part, tot el contrari. Aquest vespre no hi serà Lucas Viale, que després del partit a Vila-real ha desaparegut de les convocatòries de Kiko Ramírez; com tampoc no hi seran els mallorquins Xisco Campos i Pere Mairata o Albert Virgili.

Els precedents
Fins a 25 vegades han jugat Hospi i Nàstic en terreny riberenc d'ençà que l'1 de novembre  de 1957 s'estrenessin a Torre Molina amb un 3-0 a favor de l'Hospi. És, de fet, l'emparellament que més cops s'ha repetit, en Lliga, a la història del Centre d'Esports l'Hospitalet. En total, 11 victòries riberenques, 9 empats i 5 victòries dels grana. La darrera, el curs 1998-1999, a la darrera jornada de Lliga amb el Nàstic lluitant per no baixat a Tercera i amb l'Hospi de Ramon Moya totalment salvat. Va ser la primera derrota riberenca a l'Estadi. El darrer precedent, gairebé heroïc, va tenir com a protagonista l'incombustible Roberto Navarro, que amb un gran xut va marcar el 2-1 al temps de descompte la temporada 2002-2003. Va ser la darrera victòria de l'Hospi de Jaume Creixell abans d'iniciar la davallada que el va dur a Tercera Divisió 15 anys després.

Centre d'Esports l'Hospitalet - Club Gimnàstic
Diumenge, 19:00 hores | Estadi de Futbol de l'Hospitalet
Campionat de Lliga de Segona Divisió B - Grup III - 7a jornada

Possible onze del CE l'Hospitalet: Craviotto, Hammouch, Valentín, Viale, Moyano, Pol, Marc Pedraza, Corominas, Cirio, Manga i Osado.

Possible onze del Gimnàstic: Rubén Pérez, Ñoño, Fran Vélez, Alberto Benito, Aleix Coch, Rodri, Eugeni, Aarón Bueno, Quintana, Marcos i Jon Uriarte.

Àrbitre: David Jesús Pinto Herrera (Tenerife).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada