3/1/16

Avís important | CD Alcoyano 3-0 CE l’Hospitalet

-> L'Hospi estrena el 2016 amb mal peu, cau golejat a Alcoi (3-0) i ja fa quatre jornades que no guanya. 
-> Dos gols psicològics a l'inici del partit i abans del descans apaivaguen un Hospi voluntariós però sense mala llet. 
-> Una segona meitat pèssima enfosqueix la imatge de l'equip i Cifuentes fa un toc d'atenció a alguns futbolistes en roda de premsa.
-> RODA DE PREMSA de Martí Cifuentes, tècnic de l’Hospi 
-> RODA DE PREMSA d’Andrés Palop, tècnic de l’Alcoyano
-> GALERIA DE FOTOS de l'Alcoyano 3-0 l'Hospitalet.

FITXA TÈCNICA

CD ALCOYANO: Marc Martínez, Mode, Navarro, Mongil, Mario Fuentes, Fran Miranda, Julio de Dios (Javi Rubio, 75'), Borja Sánchez, Alfaro, Rubén Ramos (Carles Salvador, 91') i Yacine (Devesa, 85').

CE L’HOSPITALET: Aulestia, Sierra, Castell, Aleix, Savall, Miki Muñoz, Javi Pérez, Guzmán, Carreras (David López, 60'), Raúl Torres i Collado (Boris, 60').

Gols: 1-0 Yacine (4', penal); 2-0 Navarro (42'); 3-0 Yacine (54').

Àrbitre: Antonio Monter Solans (Aragó). Ha amonestat els locals Mario Fuentes i Borja Sánchez i els visitants Castell, Javi Pérez, Ton Alcover, Aulestia i Sierra.

Incidències: partit corresponent a la jornada 19 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat al camp del Collao, Alcoi, davant d’uns 1.300 espectadors. Tarda ennuvolada a l’Alcoià. A l’Hospi, Bigas, Ton Alcover i Andrés han completat la convocatòria.



Toc d'atenció molt destacable el que va rebre l'Hospi ahir a Alcoi. A la gespa i en sala de premsa. Sobre el camp, més del que ja s'ha vist aquesta temporada: l'equip regala gols al rival i quan et costa Déu i ajuda generar perill, i ja no diguem convertir-lo en gol. Alguns futbolistes, tal com va passar al camp de l'Espanyol B, es van deixar anar en un tram final de partit per (no) oblidar, per prendre'n nota i subratllar-ho amb un rotulador fluorescent d'aquells encegadors. Derrota dura que obria l'any i tancava la primera volta amb un panorama no precisament esperançador. La sorpresa, però, arribaria en una sala de premsa en què el tècnic riberenc, Martí Cifuentes, no es va mossegar la llengua i va carregar contra l'actitud d'alguns futbolistes. "Crec que avui (per ahir) hi ha jugadors que no han estat a l'alçada. Jo els he defensat sempre però avui hi ha jugadors que no han donat la talla i cal demanar responsabilitats". Mals temps per un Hospi que haurà de fer front a un temible calendari amb tres rivals que ocupen zona de playoff d'ascens a la Lliga Adelante.

Del partit, la veritat, poca cosa a dir. És cert que l'Hospi viatjava a Alcoi amb quadre, que Ton Alcover va seure a la banqueta per allò de completar el llistat de 16 tot i que el seu concurs estava destacat, que hi havia futbolistes joves al camp. Però al final, les sensacions han estat les de Lleida, Sabadell o Sant Adrià, la d'un equip que acusa en excés els cops rivals i que té molt poca manca de reacció. Ahir, sense anar més lluny, al minut 3 Miki Muñoz cometia un penal tan absurd com clar sobre Rubén Ramos; el francomarroquí Yacine enganyava Aulestia i avançava l'Alcoyano quan encara no havia passat res de res al Collao (4'). Palop respirava, perquè ni els alcoians arribaven a la cita d'ahir en comunió amb l'afició ni tampoc es pot dir que l'Alcoyano fes un enorme partit. Però quan el bagatge del teu oponent, l'Hospi en aquest cas, es limita a una ocasió (claríssima, això sí, de Rubén Carreras) i a una aproximació del mateix extrem menorquí, mala peça al teler. Com en tants altres partits l'Hospi va tenir 20 minuts de partit equilibrat, d'intenció i poca cosa més. Falta mala llet, posar-hi més ganes, més empenta. Orgull, en definitiva. El pitjor, però, és que aquesta desidia acaba per contagiar els qui partit rere partit, amb més o menys encert, donen la cara. I abans del descans, pam! Segon gol de l'Alcoyano en una acció col·lectiva eterna que ningú va voler, va saber o va considerar oportú frenar de cap manera; centrada de Mode des de la dreta i rematada de cap d'Antonio Navarro, lateral esquerre, directa al fons de la xarxa (42').

Es reproduïa, unes setmanes després, el partit al camp de l'Espanyol B. I com a Can Perico, tot i l'estirada d'orelles al decans, res no va canviar. Bé, sí: l'Alcoyano va eixamplar distàncies quan encara no havien transcorregut deu minuts del segon acte després que Borja Sánchez, aquell futbolista d'Àvila que va marxar a la francesa l'estiu de 2012, va servir en safata el gol a Yacine, que de cap va batre Aulestia (54'). A partir d'aquí, el que va passar (i el que no va passar) va ser prou revelador. No és una qüestió de nivell, que potser també, però sí d'idoneïtat, de perfil adequat a una categoria i a unes situacions habituals de partits que precisen maduresa i seriositat, orgull i menys tantsemenfotisme. El millor, d'una banda, que Aulestia encara va salvar el 4-0 en un parell d'opcions clares dels locals, la més clara de Rubén Ramos. El millor, de l'altra, que aquest partit arribi en ple mercat de fitxatges amb tot el que això comporta. Per bé i per malament, perquè els que fa anys que seguim això de la Segona B ja sabem que de gangues n'hi ha ben poques i que de gats, per llebres, n'hi ha masses. Amb tot, insistim, recordem: l'arrel de tot plegat, a diferència de la dels arbres, la tenim a dalt, als que se suposa que han de manar i tenen el club immers en ple procés de generar desafecció. Sort que diumenge visitem el líder.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada