Etiquetes

7/2/12

Una simple qüestió de respecte (.cat)

Com tots (va, la majoria) sabeu, aquest Blog va començar l'agost de 2009 sense cap altra pretensió que explicar i narrar des d'una altra visió, aliena a l'oficial, allò que passava a Can Hospi, especialment pel que fa als partits. Amb el pas de les setmanes, dels mesos, el vostre suport, les vostres visites, el recolzament, els retwitts i tots els "crack" que li heu anat dedicant a aquest blog m'han ajudat a anar millorant, a redissenyar i recomposar algunes coses, a ampliar 'fronteres' i tractar, des de la modèstia i des de la 'no obligació' que aquesta pàgina pugui ser un punt de trobada per tots aquells que ens estimem el futbol modest, especialment per aquells que compartim passió pels equips que conformen aquest grup tercer de Segona Divisió B. El que va començar com un projecte per amor a l'art ha anat creixent en diversos paràmetres llevat en això, en els beneficis que produeix. Tal com passava des dels primer dies, dos anys i mig després aquest segueix sent un espai la producció del qual comporta més despeses (moltes més de les imaginables) que beneficis econòmics (nuls). Raó de més per valorar els agraïments, felicitacions i copets d'esquena sincers que molts de vosaltres em feu arribar via cibernètica o cara a cara.

Raó de més, també, per deplorar l'actitud d'aquella gent, d'aquells mitjans que s'aprofiten d'aquesta feina, de feina 'gratuïta' originada per una passió, la de l'Hospi. Quedi clar, el text l'escric jo, personalitzat en la meva 'criatura', però hi ha prou exemples en el món del futbol català que podrien utilitzar les mateixes paraules fil per randa. Un món, el del futbol català, que no ens traurà de pobres a cap de nosaltres, no ens enganyem. Un món que requereix moltes vegades de persistència, d'una obsessió gairebé malaltissa per ser dissabte rere dissabte i diumenge rere diumenge en qualsevol camp deixat de la mà de Déu per gaudir i per informar del que passa al llarg dels 90 minuts i escaig que duren els partits. Però tot això no està barallat amb el respecte. Ni molt menys amb la seva absència. De cap altra manera es pot interpretar la forma de perpetrar (ni tan sols actuar) d'alguns personatges d'alguns mitjans de comunicació que es dediquen a afusellar informacions, asseguts còmodament a la cadira de la seva redacció o fins i tot des de casa seva i cobrant a final de mes. O si no, penjant-se les injustes medalles de la bona feina feta. Qui diu feina parla de copiar, evidentment. O de maquillar les còpies.

Al gra. Que des de fa setmanes la Vanguàrdia copiï 'tal qual' les fitxes que publiquem al Blog té fins a cert punt un passi, un perdó. Hi ha informacions, xifres, dades, que no són patrimoni de ningú, si bé la 'gràcia' està en recopilar-les d'una forma més lícita que no pas la de seleccionar, copiar i enganxar sense ni tan sols consultar-ho. Més greu, molt més greu és el que passa amb alguns 'articulistes' o 'periodistes' de lajornada.cat. Ja la temporada passada va haver-hi problemes amb les prèvies i amb les cròniques, quan utilitzaven fotos i informacions del Blog per publicar-les com seves sense passar-les per cap tipus de sedàs i, evidentment, sense consultar. Després de contactar-los via correu, van disculpar-se dient que tractarien que això no tornés a passar, que era difícil trobar informació de l'Hospi, que el Blog tenia bona informació,... Val, molt bé. I què? Això impedeix tenir el respecte, l'educació, la decència, la cortesia de, com ha fet molta altra gent (i com hem fet amb molts altres amics) demanar permís a l'hora de demanar informació, de citar la font. En definitiva, de demanar un permís que no és permís sinó respecte?

Res més lluny de la realitat: els préstecs unilaterals van repetir-se amb prèvies que 'curiosament' preveien els mateixos onzes inicials que els que anteriorment havíem publicat al Blog. Vam tornar a contactar amb lajornada.cat però no, aquell cop no hi va haver resposta. Seguim. Partit Zaragoza B 0-0 Llagostera. Som a Cuarte perquè l'Hospi jugava l'endemà a Terol i, via Twitter, fem el minut a minut del partit a petició d'algun usuari: alineacions, jugades, targetes,... Sorpresa! L'endemà la crònica de lajornada.cat, feta per l'usuari que demanava aquestes dades, reflecteix el seguiment del partit que havíem fet via Twitter. Evidentment, cap cita ni cap al·lusió a la font informativa real apareixia en cap punt de la notícia. Un cop més. Tornant a l'Hospi, els partits de fora de Catalunya no han tingut més mitjans que Ràdio i Televisió de l'Hospitalet i el Blog. Bé, això a priori, ja que fins l'extinció de les retransmissions de la ràdio, el senyor Pablo Velasco, articulista de l'Hospi a lajornada.cat ha explicat els partits de l'Hospi sense ser al terreny de joc.

Deduïm, dedueixo (no en tinc proves, evidentment), que la Ràdio hi ajudava. Perquè casualitat o no, els partits de Xàtiva i Palma de Mallorca no van comptar amb retransmissió. Per temes horaris, la crònica no es va publicar fins la nit aquí al Blog i, sorprenentment, lajornada.cat no va fer cap esment als partits de l'Hospi. Vaja, com si no s'haguessin disputat. Però és clar, dues setmanes d'inactivitat es notaven massa i calia passar a l'acció. Diumenge passat a Saragossa, només érem 80 persones a la grada. Vaja, les suficients com per saber qui hi va i qui no. Tampoc seré jo qui descobreixi la sopa d'all dient que hi ha (no especificarem percentatge) qui es permet el luxe de fer cròniques sense ni tan sols aparèixer pels camps (no parlo de partits televisats). Bé, allà cadascú. El que 'baix cap concepte', com diria Gaspart, s'ha de permetre, o almenys deixar fer amb total impunitat, és que hi hagi qui es dediqui a afusellar la feina altruista d'altres per acabar posant-se les medalles. I tornem a Saragossa.

Dèiem, 80 persones: fàcil d'identificat que només servidor estigués acreditat com a premsa del país per cobrir el Zaragoza B-l'Hospitalet. La sorpresa, majúscula (bé, no tant), és quan em fan arribar l'enllaç de la crònica del partit del senyor Pablo Velasco a lajornada.cat. Perdó? És que el van televisar i no ens en vam assabentar? Fil per randa, amb alguna errada per fer veure que la producció era original però amb un benefici del dubte inexistent. El pitjor, insisteixo, més enllà de copiar, és el lleig detall de no consultar la possibilitat de 'compartir' l'article com, repeteixo, han fet altres amics d'altres mitjans. Per què? Desgraciadament la resposta no entra dins de les meves capacitats ni atribucions. I pel que sembla, tampoc a les d'aquest mitjà, que ofereix la callada per resposta donant veracitat a aquella dita que resa que 'qui calla, otorga'.

Amb aquesta entrada tracto, simplement, de denunciar casos d'una manca de respecte brutal, indecent i injusta. Tampoc descobrim res nou si diem que en això del Futbolcat som quatre gats, i alguns ens conformem amb les espines. Això no justifica que algú, amb tota la barra del món, vingui a treure'ns l'únic que ens queda: el reconeixement. I és que si entre els pocs que som, som incapaços de mantenir una sèrie de codis per una simple qüestió d'ètica potser és perquè tanquem la paradeta. Al final és la història de sempre: per utòpic que resulti, un té la consciència tranquil·la de combinar oci, passió i 'treball' i de fer les coses de la forma més honesta possible. Per sort o per desgràcia, que els altres facin el mateix no és al nostre abast. Però com sempre, peti qui peti, persisitirem. Diumenge, des de Dénia.

11 comentaris:

  1. He practicat el meu dret a opinió i se m'ha borrat el comentari. Llibretat d'expressió no?

    Tingui qui tingui raó, com he dit lajornada.cat té més de 50 col·laboradors per tots els camps i estadis del país i tu no ets ningú per desacreditar-los d'aquesta manera i menys quan ells TAMPOC cobren per la feina que fan. Fan una feina molt bona i per ràbies personals o interessos de protagonisme no cal que montis tot això. Què? aquest comentari també el borraràs?

    ResponElimina
  2. Tu ho has dit: "se t'ha esborrat el comentari". L'únic requisit per comentar és tenir un compte blogger. El tens i s'ha publicat l'únic comentari que ha arribat, bàsicament perquè no hi ha cap filtre a l'hora de comentar.

    Per la resta, és la teva opinió: tan respectable com allunyada de la realitat que permet l'experiència personal amb lajornada.cat. I gràcies per llegir-nos!

    ResponElimina
  3. La meva experiència personal amb lajornada.cat i com la de tants altres és que estic molt contenta com un grup de joves estudiants estan tirant un projecte totalment professional endavant. El que fan té molt de mèrit i això no els hi pot treure ningú. Un corresponal per cada equip, en la majoria de vegades al camp, que ens acosten entre tots ells tota l'actualitat de l'esport del nostre país. És injust que facis aquesta denúncia, quan en aquest mitjà hi treballen molts periodistes i tots ells per amor a l'art. Respecta la feina dels altres i si veus que ets l'únic mitjà que ha anat el camp i et queixes queixet de tots els mitjans. També penso que els hi podries dir per colaborar amb ells ja que la feina que fas està molt bé també. Cristian sapigues respectar i si parles de quelcom informa't de què és qui ho porta i com va. Des d'aquí felicito als promotors de lajornada.cat i els felicito per una feina molt digne i molt admirable que fan!

    ResponElimina
  4. Com veus, el teu darrer missatge també ha estat publicat. Ho dic perquè vegis que aquí ningú censura res, com has volgut dir en el teu primer missatge.

    Dit això, em queixo d'això, que no siguin al camp. Si no hi van, que no enganyin el personal fent veure que hi són. Així de clar. Em queixo de l'ÚNIC mitjà que ha tirat del meu blog per fer la seva crònica. Els altres mitjans tenen corresponsals o funcionen per agència. I els que no, han tingut la decència de trucar-me o contactar-me per fer ús de les dades. Cosa que lajornada.cat MAI ha fet.

    Si parlo de lajornada.cat és perquè hi he contactat diverses vegades des de fa molts mesos i no s'ha fet res per evitar aquesta situació. Efectivament, hi ha gent professional que s'ho treballa, i així ho he reconegut (entenc que no t'interessa això), però jo miro pel meu interès i denuncio el que crec convenient des d'aquesta plataforma. I si en parlo, és perquè sé què hi ha. Digues si alguna de les informacions que hi ha a l'article no és certa i a partir d'aquí defenses que no pugui està mosquejat. El corporativisme no està barallat amb la realitat, la sinceritat i la decència.

    ResponElimina
  5. esto se arregla rápido, cuando no estén acreditados y solo estés tu como acreditado, te curras un FAKE de crónica y que se la traguen enterita.... es decir te la inventas totalmente, les dejas que te la copien y luego ZAAAAS!!

    vamos es lo que aria yo, para probar, (sin replicas), que te copian tu trabajo.... no se puede tolerar de una gente que van de profesionales, pero a la hora de la verdad solo utilizan copy&paste, al menos en el caso del redactor de L'Hospi!!

    Saludos y espero que no dejes este gran hobby!!

    ResponElimina
  6. Completament d'acord amb el Cristian. Aquí va un altre copet a l'esquena, te'l mereixes. Feina impagable. Per cert, Glòria, com dirien en castellà, penso que barreges "la velocidad y el tocino". Qui posa en dubte el treball de la gent de LaJornada.Cat? El que es posa en dubte és la seva ètica professional, no si cobren o no.

    ResponElimina
  7. Glòria, Cristian en su entrada no pone en duda en ningún momento el trabajo respetable de los chicos de LaJornada.Cat . Simplemente, Cristian hace una denuncia totalmente lógica, necesaria que incluso si no ha llegado antes, es por la buena lid y paciencia del autor de este sensacional blog de referencia de todos los aficionados del Hospi y del futbol del Grupo III de Seg.B.
    Este blog cuesta mucho trabajo tanto antes de cada partido, como en el mismo tiempo de partido y hasta en los días siguientes, es decir Cristian no para. Lo que Cristian denuncia de forma lógica en su entrada es que desde lajornada.cat se aprovechen de la totalidad de su trabajo sin citarlo como fuente y de esta manera quede como trabajo autónomo; a diferencia de lo que han hecho otros compañeros al publicar en sus respectivos medios y plataformas información de este blog la cual sí han pedido permiso a Cristian y han citado sus fuentes.
    Como bien dices, si son chicos que están haciendo un trabajo excelente y un proyecto profesional (que nadie lo pone en duda), han de saber que para que sean verdaderamente profesionales todo periodista ha de ser honesto en su trabajo y no atribuirse el trabajo de otros, Cristian habla ya de una cuestión de respeto pero incluso yo añado también de lealtad y honestidad para con tus lectores y con uno mismo.
    Sin ánimos de abrir ninguna "guerra" en este sensacional blog que tengo de referencia sobre mi equipo (y más ahora que nos han quitado los pilares básicos de información de nuestra ciudad de L'Hospitalet de Llobregat), simplemente apoyo a Cristian en su entrada porque tiene toda la razon del mundo, igual que si estuviera en desacuerdo en algo lo diría sin problemas, pues es un blog con total libertad de expresión desde el respeto.
    No te lo tomes a mal Glòria, en el mundo del futbol regional nadie quiere ser más periodista que nadie, sino al contrario, nos hemos de apoyar todos entre todos porque somos cuatro gatos.

    ResponElimina
  8. Això és com tot a la vida. Jo només reclamo que ja que es treu a la llum una injustícia es parli pel seu nom. Crec que s'ha anat molt en contra dels nois de lajornada.cat i no per exemple de la Vanguardia o un altre diari esportiu que, segons el Cristian, han fet el mateix. De la mateixa manera m'agradaria també que veiessiu que hi ha qui còpia directament cròniques senceres iguals, iguals, i ni citen la font tampoc. Entreu a aquesta plana web i veure com http://catalunyafutbol.cat/ va còpiar directament -corta pega- desenes d'articles dels nois qui precisament us queixeu. Els que acosten tota la informació de tots els equips catalans de Primera a Tercera amb total rigor i, com el Cristian, tampoc cobren un sol duro.
    S'ha d'anar més de cara, no es pot anar a "difamar" d'un mitjà tan jove i intentar embrutar-lo quan fa una feina tan ben feta. No és just i per això he expressat la meva modesta opinió. Si us ho mireu en aquest context de guerra, la gent de lajornada.cat també hagués pogut fer tan "rebombori" per el que fan els www.catalunyafutbol.cat de copiar-los directament i crec que no han fet pas públic res.
    Anem més de cara sisplau i, en cap cas, anem a fer mal.
    A vegades hem d'aprendre, també, dels més joves i ho dic jo, precisament, la que segurament sóc més gran de tots.
    Canalitza les teves energies en el blog, una gran feina Cristian.

    ResponElimina
  9. Hi han periodistes que s'ho curren i que van als camps, en canvi n'hi ha d'altres que es dediquen a afusellar directament articles de gent que simplement vol gaudir del seu equip o esport preferit mentre estan tranquil·lament tombats en el sofà.

    Ànim Cristian, i els que copien SENSE DEMANAR PERMÍS, que els bombin. A mi m'ha passat i dona bastant per sac, sincerament.

    ResponElimina
  10. Glòria, veig que et sents ferida pel comentari del Cristian i la teva justificació és el discurs aquell de "no són (o som?) els únics que ho fan (o fem?), critiqueu als altres també". Què passa, que si surten més noms a la llista de mitjans 'afusselladors' ja està ben fet?

    A veure si ara la culpa la tindrà el Cristian per denunciar que una web està copiant-li tota la informació sense citar la font... Només faltaria!

    PD: Torno a dir, sense que això no tregui que sigui un mitjà jove, amb gent que no cobra, que s'ho treballa etc... Crec que això no ho ha posat en dubte ningú, i no entenc per què ho utilitzes com a argument.

    ResponElimina
  11. Glòria, en tot cas els encarregats de decidir fer públic si catalunyafutbol copia lajornada.cat és La Jornada, no jo. Prou feina tinc com podràs comprendre amb el blog com per veure quins altres copien a tercers. Com es diu en castellà, 'que cada palo aguante su vela'.

    No hi ha cap altre diari esportiu que hagi copiat la crònica. No sé d'on ho treus (com tampoc sé d'on treus que t'he esborrat un missatge, però vaja...). De LV dic que han copiat la fitxa, dades objectives, igual que fa La Jornada. El que no ha fet La Vanguàrdia ha estat fer cròniques a partir del que explico al Blog com sí ha fet La Jornada. I no és el primer cop, ni el segon, ni el tercer. I el primer que vaig fer va ser contactar-los per privat: llevat de disculpes corporatives el resultat ha estat estèril. Pretens que em quedi de braços creuats? Doncs no.

    I si us plau, no manipulis. En cap moment he posat en dubte la professionalitat de la totalitat de col·laboradors del mitjà. Crec que he donat noms i casos concrets com perquè tu facis veure que generalitzo.

    P.D. De catalunyafutbol n'ha fet articles, i se n'ha parlat a la ràdio per part de qui s'ha vist afectat. De moment, no és el meu cas.

    ResponElimina