Una simple qüestió de respecte (.cat)

Com tots (va, la majoria) sabeu, aquest Blog va començar l'agost de 2009 sense cap altra pretensió que explicar i narrar des d'una altra visió, aliena a l'oficial, allò que passava a Can Hospi, especialment pel que fa als partits. Amb el pas de les setmanes, dels mesos, el vostre suport, les vostres visites, el recolzament, els retwitts i tots els "crack" que li heu anat dedicant a aquest blog m'han ajudat a anar millorant, a redissenyar i recomposar algunes coses, a ampliar 'fronteres' i tractar, des de la modèstia i des de la 'no obligació' que aquesta pàgina pugui ser un punt de trobada per tots aquells que ens estimem el futbol modest, especialment per aquells que compartim passió pels equips que conformen aquest grup tercer de Segona Divisió B. El que va començar com un projecte per amor a l'art ha anat creixent en diversos paràmetres llevat en això, en els beneficis que produeix. Tal com passava des dels primer dies, dos anys i mig després aquest segueix sent un espai la producció del qual comporta més despeses (moltes més de les imaginables) que beneficis econòmics (nuls). Raó de més per valorar els agraïments, felicitacions i copets d'esquena sincers que molts de vosaltres em feu arribar via cibernètica o cara a cara.

Raó de més, també, per deplorar l'actitud d'aquella gent, d'aquells mitjans que s'aprofiten d'aquesta feina, de feina 'gratuïta' originada per una passió, la de l'Hospi. Quedi clar, el text l'escric jo, personalitzat en la meva 'criatura', però hi ha prou exemples en el món del futbol català que podrien utilitzar les mateixes paraules fil per randa. Un món, el del futbol català, que no ens traurà de pobres a cap de nosaltres, no ens enganyem. Un món que requereix moltes vegades de persistència, d'una obsessió gairebé malaltissa per ser dissabte rere dissabte i diumenge rere diumenge en qualsevol camp deixat de la mà de Déu per gaudir i per informar del que passa al llarg dels 90 minuts i escaig que duren els partits. Però tot això no està barallat amb el respecte. Ni molt menys amb la seva absència. De cap altra manera es pot interpretar la forma de perpetrar (ni tan sols actuar) d'alguns personatges d'alguns mitjans de comunicació que es dediquen a afusellar informacions, asseguts còmodament a la cadira de la seva redacció o fins i tot des de casa seva i cobrant a final de mes. O si no, penjant-se les injustes medalles de la bona feina feta. Qui diu feina parla de copiar, evidentment. O de maquillar les còpies.

Al gra. Que des de fa setmanes la Vanguàrdia copiï 'tal qual' les fitxes que publiquem al Blog té fins a cert punt un passi, un perdó. Hi ha informacions, xifres, dades, que no són patrimoni de ningú, si bé la 'gràcia' està en recopilar-les d'una forma més lícita que no pas la de seleccionar, copiar i enganxar sense ni tan sols consultar-ho. Més greu, molt més greu és el que passa amb alguns 'articulistes' o 'periodistes' de lajornada.cat. Ja la temporada passada va haver-hi problemes amb les prèvies i amb les cròniques, quan utilitzaven fotos i informacions del Blog per publicar-les com seves sense passar-les per cap tipus de sedàs i, evidentment, sense consultar. Després de contactar-los via correu, van disculpar-se dient que tractarien que això no tornés a passar, que era difícil trobar informació de l'Hospi, que el Blog tenia bona informació,... Val, molt bé. I què? Això impedeix tenir el respecte, l'educació, la decència, la cortesia de, com ha fet molta altra gent (i com hem fet amb molts altres amics) demanar permís a l'hora de demanar informació, de citar la font. En definitiva, de demanar un permís que no és permís sinó respecte?

Res més lluny de la realitat: els préstecs unilaterals van repetir-se amb prèvies que 'curiosament' preveien els mateixos onzes inicials que els que anteriorment havíem publicat al Blog. Vam tornar a contactar amb lajornada.cat però no, aquell cop no hi va haver resposta. Seguim. Partit Zaragoza B 0-0 Llagostera. Som a Cuarte perquè l'Hospi jugava l'endemà a Terol i, via Twitter, fem el minut a minut del partit a petició d'algun usuari: alineacions, jugades, targetes,... Sorpresa! L'endemà la crònica de lajornada.cat, feta per l'usuari que demanava aquestes dades, reflecteix el seguiment del partit que havíem fet via Twitter. Evidentment, cap cita ni cap al·lusió a la font informativa real apareixia en cap punt de la notícia. Un cop més. Tornant a l'Hospi, els partits de fora de Catalunya no han tingut més mitjans que Ràdio i Televisió de l'Hospitalet i el Blog. Bé, això a priori, ja que fins l'extinció de les retransmissions de la ràdio, el senyor Pablo Velasco, articulista de l'Hospi a lajornada.cat ha explicat els partits de l'Hospi sense ser al terreny de joc.

Deduïm, dedueixo (no en tinc proves, evidentment), que la Ràdio hi ajudava. Perquè casualitat o no, els partits de Xàtiva i Palma de Mallorca no van comptar amb retransmissió. Per temes horaris, la crònica no es va publicar fins la nit aquí al Blog i, sorprenentment, lajornada.cat no va fer cap esment als partits de l'Hospi. Vaja, com si no s'haguessin disputat. Però és clar, dues setmanes d'inactivitat es notaven massa i calia passar a l'acció. Diumenge passat a Saragossa, només érem 80 persones a la grada. Vaja, les suficients com per saber qui hi va i qui no. Tampoc seré jo qui descobreixi la sopa d'all dient que hi ha (no especificarem percentatge) qui es permet el luxe de fer cròniques sense ni tan sols aparèixer pels camps (no parlo de partits televisats). Bé, allà cadascú. El que 'baix cap concepte', com diria Gaspart, s'ha de permetre, o almenys deixar fer amb total impunitat, és que hi hagi qui es dediqui a afusellar la feina altruista d'altres per acabar posant-se les medalles. I tornem a Saragossa.

Dèiem, 80 persones: fàcil d'identificat que només servidor estigués acreditat com a premsa del país per cobrir el Zaragoza B-l'Hospitalet. La sorpresa, majúscula (bé, no tant), és quan em fan arribar l'enllaç de la crònica del partit del senyor Pablo Velasco a lajornada.cat. Perdó? És que el van televisar i no ens en vam assabentar? Fil per randa, amb alguna errada per fer veure que la producció era original però amb un benefici del dubte inexistent. El pitjor, insisteixo, més enllà de copiar, és el lleig detall de no consultar la possibilitat de 'compartir' l'article com, repeteixo, han fet altres amics d'altres mitjans. Per què? Desgraciadament la resposta no entra dins de les meves capacitats ni atribucions. I pel que sembla, tampoc a les d'aquest mitjà, que ofereix la callada per resposta donant veracitat a aquella dita que resa que 'qui calla, otorga'.

Amb aquesta entrada tracto, simplement, de denunciar casos d'una manca de respecte brutal, indecent i injusta. Tampoc descobrim res nou si diem que en això del Futbolcat som quatre gats, i alguns ens conformem amb les espines. Això no justifica que algú, amb tota la barra del món, vingui a treure'ns l'únic que ens queda: el reconeixement. I és que si entre els pocs que som, som incapaços de mantenir una sèrie de codis per una simple qüestió d'ètica potser és perquè tanquem la paradeta. Al final és la història de sempre: per utòpic que resulti, un té la consciència tranquil·la de combinar oci, passió i 'treball' i de fer les coses de la forma més honesta possible. Per sort o per desgràcia, que els altres facin el mateix no és al nostre abast. Però com sempre, peti qui peti, persisitirem. Diumenge, des de Dénia.