17/2/12

Som... del Teruel

De nou, 'un altre Juan Palomo' per salvar el 'Som de...' setmanal, ara dedicat al Club Deportivo Teruel. Sí, en castellà. O millor dit, respectant-ne la forma original. Fet l'apunt lingüístic, sobre el qual en podríem divagar, parlar, discutir eternament, el cert és que, tot i que el club mudèjar viu tot just la segona temporada consecutiva a Segona B, sisena en global, el Teruel viu el millor moment de la seva història si tenim en compte el moment en què ha recuperat la categoria i els passos que ha donat per, d'una banda, enganxar una ciutat que des de fa un temps s'ha pujat al carro del voleibol i, de l'altra, tractar de professionalitzar una entitat senzilla on les coses s'han fet de bona forma i, sobretot, de forma transparent. La mateixa transparència i sinceritat que fins ara ha permès els seus dirigents no estirar més el braç que la màniga és la mateixa que ha permès reconèixer que poden existir dificultats econòmiques per cobrir les despeses previstes per aquest curs; en part per les retallades en els ajuts de la Diputación de Teruel i, especialment, per una resposta de l'afició (o millor dit, de la ciutat) inferior a allò que s'havia previst. Una autèntica llàstima per una ciutat i una província que sempre han buscat reivindicar-se i per un camp, Pinilla, que respira ambient de futbol i regust històric en tots els aspectes.

I és que la temporada 2005-2006 el Teruel acabava 15è... a només un punt del descens a Regional Preferent. Potser va ser el punt d'inflexió, per negatiu, en una temporada on el 8-1 al Lalueza va ser l'única alegria, contrastada amb els 2 punts de 12 que va treure davant de l'Alcañiz i l'Andorra (resta d'equips de la província a Tercera) i, sobretot, de l'humiliant 0-6 encaixat a Pinilla davant la Universidad de Zaragoza, tercer filial blanquillo fa sis temporades. A partir d'aquí, i d'una sisena plaça de transició el curs següent, el Teruel enllaçaria tres fases d'ascens consecutives. Primer el Roquetas i després el Villanovense privarien els aragonesos d'aconseguir l'ascens somiat a bronze. I sí, com resa la dita, va ser a la tercera que va anar de debò pel Teruel, de la mà de Ramon Maria Calderé. Campions el curs 2009-2010, el Teruel va ascendir a la primera en eliminar el Noja per un parcial de 3-2 i l'eufòria viscuda en un Campo Pinilla ple a vessar.

L'any passat, temporada còmode pels de Calderé, que en canvi va abandonar l'entitat mudèjar conscient que havia complert un cicle. L'afició del Teruel, exigent en un número important, semblava demanar un salt de qualitat per poder lluitar per coses més importants. En aquesta línia, es contractava Félix Arnáiz per dirigir el projecte 2011-2012, un tècnic amb experiència que tirava de coneixements i d'experiència per teixir una plantilla de més qualitat i compromís que noms coneguts. Amb tot, els bons números a Pinilla contrasten amb la baixada de rendiment a domicili (només un triomf al camp del Mallorca B), tot i que el Teruel encara reserva opcions de fer coses importants a la Lliga... i sobretot a la Copa Federació, on es veurà les cares amb el Binissalem a les semifinals d'aquesta competició després d'haver eliminat el Calatayud, el Barbastro, l'Ontinyent, el Badalona i el Racing B. 90.000 euros en cas de guanyar la competició esperen un Teruel que rebria aquest premi amb les mans obertes, com una cirereta per adornar un pastís que necessita aguantar per poder aspirar a premis majors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada