Som del... Dénia

Si l'estiu de 2005 algú ens demana la nostra opinió sobre el Dénia, l'opció majoritària hagués estat situar geogràficament aquesta localitat de la comarca de la Marina Alta, al nord de la província d'Alacant. I és que fins aleshores, el CD Dénia era un autèntic desconegut, almenys a Catalunya, en això del món del futbol. I és que els deniencs, fins aquella temporada no passaven d'un equip 'regular' del grup sisè, el 'valencià', de Tercera Divisió que amb prou feines havia assolit una plaça a la zona alta de la classificació. Mai? Bé, només una excepció quan el curs 1990-1991, el primer amb promoció d'ascens a Segona B, el Dénia es classificava en segona posició i s'incrustava en el grup C1 juntament amb el Platges de Calvià, el Mar Menor i el Nàstic de Tarragona. Poca 'fortuna' pels alacantins, que acabarien tercers de grup amb una sola victòria (1-0 contra el Mar Menor) en un grup que acabaria liderant i conquistant el quadre grana. Anys després, amb travessia pel desert de la Preferent inclosa, el Dénia va tornar a recuperar la Tercera Divisió amb l'arribada del nou mil·leni i, anys després, va tornar a intentar l'ascens a Segona B.

El curs 2005-2006, quart a la Lliga, el Dénia va viure una curta però intensa aventura als play-off d'ascens a la categoria de bronze. Va caure a semifinals, a doble partit, davant d'un Orihuela que va remuntar l'1-0 de l'anada amb un 3-1 a Los Arcos. L'eliminatòria, però, va estar marcada per la tensió entre aficions i clubs i pels incidents, una 'marxa' que va tensionar els enfrontaments entre oriolans i deniencs els primers anys que es van enfrontar a Segona B. No menys estressant va ser l'aventura de la següent temporada, l'exitosa. I és que la temporada 2006-2007 el Dénia, de la mà de Pepe Aroca, va aconseguir l'ansiat ascens a Segona B; primer, derrotant el Margaritense a la semifinals (0-1 a Palma i 2-0 a Dénia en un partit suspès, per incidents, a set minuts del final del partit). Competició va donar guanyador al Dénia, que a la final va desfer-se sense massa complicacions del San Fernando madrileny per 0-2 o 2-0. No va ser Aroca, però l'encarregat de fer història a la banqueta del Dénia a la categoria de bronze, ja que va ser destituït a la setena jornada (2007-2008), sinó que va ser l'històric jugador gallec Nino Lema qui va tenir l'honor de debuta amb els deniencs. Això, i marcar un estil que des de la tardor de 2007 ha definit el Dénia.

Un estil de futbol que ve marcat pel Nou Camp de Dénia, un terreny de joc que els alacantins han tingut tradicionalment apamat i que sovint ha estat font de crítiques per alguns visitants degut a la pressió ambiental i a la condicionada actuació arbitral, sovint permissiva amb l'agressivitat (ben o mal entesa dels alacantins). Un conjunt, el Dénia que viu ja la cinquena temporada consecutiva de bronze, un èxit esportiu sens dubte però que encara agafa més importància si valorem la delicada situació econòmica que sovint ha travessat el CD Dénia, que ha viscut cada estiu amb la incertesa de poder competir la temporada següent a Segona B. Amb un Lema que ha esdevingut capità d'un vaixell amb un sol parèntesi, el de la temporada 2008-2009 quan Pepe Aroca i Manolo Sánchez van fer-se càrrec de la nau denienca. Un dels capítols més exitosos en Lliga regular va ser la cinquena posició de la temporada 2009-2010, en què els de Nino Lema van arribar amb opcions de play-off a la darrera jornada; aquell de 9 de maig, però, la victòria de l'Alcoyano per 0-2 al camp de l'Espanyol B va sentenciar l'esperança d'un Dénia que perdia per 1-0 a Lleida.

Amb tot, Lema viu actualment la seva quarta temporada (129 partits) amb el Dénia. Amb amants i detractors a parts iguals (ja són prou mítiques algunes de les seves lectures de certs partits i algunes declaracions que han sorprès part de la premsa que segueix l'actualitat del grup 3), el que és indiscutible és el mèrit que el treball del tècnic gallec ha sabut implementar a un Dénia que ha sabut reinventar-se amb el pas dels èxits i de les dificultatss, que ha sabut passar dels Luigi, Paco i Migue de la primera època a una plantilla de mínims, amb economia de guerra i mexicanitzada com l'actual. Poc sabran els joves mexicans Lalo Arce, Fajardo, Rojo de la Vega de la fita que el Dénia de com d'aprop va estar el Dénia de donar la campanada a la Copa del Rei a inicis del 2008, en una eliminatòria de 4a ronda davant del Sevilla en què els alacantins van ser a punt d'eliminar tot un Primera Divisió (de moda). Un equip, el Dénia, en què militava tot un exHospi com és Andrés Barón. I és que com cantava Bob Dylan, els 'temps canvien'. Reformular-se o morir. I de moment, el Dénia se n'està sortint; a nivell esportiu, però, esperem que el Nou Camp de Dénia s'oblidi de ser fortí per un dia i l'Hospi pugui sucar-hi una bona recompensa diumenge.