-> Els riberencs, avui dirigits per Miguel Corominas des de la banqueta, fallen un penal al primer temps i són incapaços de fer mal al cuer, que ha jugat una hora en inferioritat.
-> El Llosetense fa justícia marcant en la seva única rematada en els tres pals després d'un partit ple de cor, orgull i sacrifici. Tot un exemple.
-> RODA DE PREMSA d'Antonio Olmo, tècnic de l'Hospi.
-> RODA DE PREMSA de Nico López, entrenador del Llosetense.
FITXA TÈCNICA
CE L'HOSPITALET: Andrés, Dani Fernández, David López, Sierra, Prior, Cristian Gómez, Tià Sastre (Miki Muñoz, 74'), Puerto, Guzmán (Toledo, 84'), Christian Alfonso (Raúl Torres, 74') i Corominas.
CD LLOSETENSE: Mingo, Junior, Bibi, Mairata, Rigo, Cristian, Nico Baleani, Jaume Pol (Guille Lara, 36'), Aitor Pons (Javi Ramos, 75'), Héctor i Joan Salvà (Regis, 57').
Gols: 0-1 Xesc Regis (93').
Àrbitre: Sergio Espasandín Cores (Galícia). Ha amonestat els locals Christian Alfonso, Prior, Toledo i els visitants Aitor Pons, Joan Salvà, Cristian, Guille Lara i Héctor. Ha expulsat el porter del Llosetense, Mingo, amb vermella directa (35').
Incidències: partit corresponent a la jornada 34 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 350 espectadors. Matí assolellat i presència d'aficionats del Llosetense.
En el seu dia, Martí Cifuentes s'hagués agafat al fet que l'Hospi ha tingut més ocasions que no pas el Llosetense per defensar que la derrota havia estat, diguem-ne, injusta. Però el cert és que el partit ha estat una mostra de la grandesa del futbol, que no tot són números i accions predeterminades, estratègies i jugades assajades. Avui ha estat el dia ideal per demostrar que el futbol és cor i compromís, solidaritat i creença. Igual que el dia de l'Eldense l'Hospi va tenir l'amor propi necessari per donar la cara, més enllà del resultat, avui ha estat el modest Llosetense qui ha donat una autèntica lliçó del que ha de ser el futbol. A l'Estadi, només li ha calgut disparar una vegada entre els tres pals per guanyar el partit de forma merescuda, només pel compromís que han demostrar tot i actuar una hora de rellotge amb un home menys per la discutible expulsió del porter Mingo en una acció que hauria pogut canviar el partit. Aleshores, Christian Alfonso ha errat un penal i l'Hospi l'ha vista quadrada fins el final. Amb quatre partits per davant i l'efecte del canvi d'entrenador agafat amb pinces, les últimes quatre jornades presenten més dubtes que positivisme entre la parròquia riberenca, que ha acomiadat amb bronca i desídia els seus i amb un aplaudiment històric un Llosetense que ha demostrat ser, segurament, l'equip amb més collons de la Segona Divisió B.
Miguel Corominas, avui assegut a la banqueta, ha disposat l'onze esperat, el mateix que va partir d'inici diumenge contra l'Espanyol B. De poc ha servit vista la pobra prestació que ha ofert l'Hospi, tremendament indolent de cara a porteria davant d'un Llosetense que ha controlat els primers deu minuts de partit, amb una rematada de Joan Salvà que ha marxat desviada (2') com a única acció ofensiva destacable... gairebé en tot el partit. A partir d'aquí l'Hospi ha volgut pilota i l'ha obtinguda, això sí, sense control, sense criteri. Absolutament desencertats, els riberencs no han fet treballar Mingo, que ha viscut uns 35 primers minuts de partit massa plàcids pel que era necessari. 35 minuts que són els que ha trigat l'Hospi a penetrar entre la tupida defensa del Llosetense; Puerto ha trencat la rereguarda mallorquina, s'ha plantat davant Mingo, que l'ha derribat. Penal, força clar i expulsió, més que dubtosa. Partit de cara, amb una hora en superioritat però ocasió desaprofitada, ja que Guille Lara ingressava al terreny de joc i endevinava les intencions de Christian Alfonso, que errava la pena màxima (37'). Ha estat l'acció més destacable d'un primer temps avorrit, amb un Hospi dominador però amb un rival, el Llosetense, que n'ha fet prou amb una mica d'ordre per assegurar l'empat provisional.
Tal com pintava el panorama, era evident que l'Hospi trepitjaria l'accelerador per tancar el Llosetense a la seva àrea, mirar d'avançar-se al marcador i aplanar el camí. Encara esperem. Segona meitat encara pitjor que la primera. Lamentable. Un xut de Guzmán, ras i llunyà i que ha aturat Guille Lara, al minut 65, ha estat l'única acció destacable quant a perill al llarg de la primera mitja hora del segon acte. Més que preocupant. Imprecisions constants mentre el Llosetense es preocupava únicament de defensar (prou feina tenia ja). Corominas ha fet entrar Raúl Torres i Miki Muñoz en detriment de Christian Alfonso i de Tià Sastre. Res. Més del mateix. Només al final del partit l'Hospi ha sovintejat més l'àrea del Llosetense, però Guille Lara ha brillat per mantenir vives les opcions de permanència dels homes de Nico López. Jonathan Toledo ha estat el primer a provar sort en una mitja volta que ha rebutjar el meta andalús (87'); ja en temps d'afegit, ha estat David Corominas qui s'ha quedat amb un pam de nas quan semblava que la pilota acabaria al fons de la xarxa (91'). I al final, desastre absolut. I fins i tot merescut: contracop magistral del Llosetense i magnífica resolució de Xesc Regis, que creuava el seu xut davant d'Andrés i feia embogir els aficionats i membres de la banqueta del Llosetense. Èxtasi al Raiguer i mescla de ràbia i vergonya en un Hospi que molt haurà de millorar si no vol veure com la temporada que ve la selecció catalana amateur pot convocar els seus jugadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada