-> Victòria amb l'ànima d'un Hospi que fa una passa important en favor de la permanència després de vèncer per la mínima al camp de la Pobla de Mafumet.
-> Un gol matiner de David Corominas il·lumina el camí d'un triomf tremendament sofert davant d'un rival directe que mai no s'ha rendit.
-> Els riberencs tornen a deixar la porteria a zero gairebé tres mesos després en una actuació notable de la defensa i d'Andrés Díez, novament titular avui.
FITXA TÈCNICA
CF POBLA DE MAFUMET: Varo, Marcelo, Víctor, Polaco, Joaqui, Gil (Toni Vela, 55'), Gabi López, Alfons (Vadillo, 81'), Nacho Pérez, Cristian Herrera (Kike Tortosa, 59') i Emana.
CE L'HOSPITALET: Andrés, Dani Fernández, David López, Sierra, Prior, Cristian Gómez, Tià Sastre, Puerto (Héctor, 89'), Christian Alfonso (Miki Muñoz, 83'), Guzmán (Gerard Oliva, 92') i Corominas.
Gol: 0-1 Corominas (4').
Àrbitre: Sergio Usón Rosel (Aragó). Ha amonestat els locals Marcelo, Cristian Herrera, Gil, Polaco, Nacho Pérez, Kike Tortosa, Emana i els visitants David López, Dani Fernández.
Incidències: partit corresponent a la jornada 32 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi Municipal de la Pobla de Mafumet davant d'uns 175 espectadors. Presència d'aficionats de l'Hospi. Tarda ennuvolada.
Diuen que al futbol tot, absolutament tot, està inventat. No sé fins a quin punt aquesta màxima és del tot certa, però la que sí que ho deu ser és la que resa que, també al futbol, no es pot controlar absolutament tot. Hi ha coses que no s'entrenen, es treballen i es maximitzen; se sap fer o no se sap fer. Avui l'Hospi ha guanyat amb el cor, amb l'ànima d'un equip que ha sabut patir fins l'extenuació, fins passat un minut 94 que hauria pogut ser dramàtic si la pilota hagués arribat 20 centímetres lluny en lloc que un defensa riberenc la tragués sobre la mateixa línia de gol. Detalls que semblen accessoris, potser fruit de l'atzar, però que justifiquen l'entrega d'un Hospi que s'ha buidat després d'obrir la llauna quan no havien passat ni cinc minuts. Si fem una lectura futbolística, per la qual, recordem, no estem suficientment formats, sembla clar que l'Hospi no ha fet un partit brillant i que té moltes coses a millorar. L'important, però, és haver tornat a recuperar l'ànima que l'equip havia demostrat de manera puntual el dia que tocava, el dia que no guanyar significava caure en zona de perill, el dia que calia fer una passa endavant. I s'ha fet. Només una passa, però la meta ja és una mica més a prop. Només una mica.
Hi havia curiositat per observar els canvis que podrien proposar Miguel Corominas i Antonio Olmo d'inici. Al final, l'única novetat ha estat la d'un Cristian Gómez que ha format parella al mig del camp amb Tià Sastre, ja que ha estat Juanjo Prior qui ha endarrerit la seva posició a l'eix de la defensa i Héctor qui ha partit d'inici des de la banqueta. Una rematada als nuvols de Cristian Herrera al primer minut de partit semblava tota una declaració d'intencions del quadre local, però res més lluny de la realitat ha estat l'Hospi qui ha colpejat primer... i de manera definitiva. I d'una forma poc habitual: el més petit de la casa, David Corominas, ha rematat de cap, a la perfecció, una centrada lateral. No hi ha pogut fer res Alberto Varo (4'). Una diana important per rebaixar nervis i aportar confiança a un equip que la necessitava com l'aigua de la pluja. I que durant un bon grapat de minuts es mostraria sòlid sobre la gespa; de fet, Xavi Puerto hagués pogut eixamplar la diferència si hagués estat més afortunat en un mà a mà que, aleshores sí, Alberto Varo aconseguia salvar (20'). El tram final del primer temps tindria clar color vermell, però sense que els de Martín Posse arribessin a crear perill clar sobre la porteria d'Andrés tot i l'insistent domini, que obligava l'Hospi a recular i a mostrar-se més solidari que mai per mantenir la tensió defensiva. Amb el 0-1 s'arribava al descans.
Calia preservar el botí, tot i saber que els pobletans premerien l'accelerador a la represa. Als cinc minuts doble avís en una acció embolicada en què la Pobla demanaria penal per mans d'un defensa de l'Hospi i, acte seguit, Andrés brillava en una fantàstica aturada per treure el xut de Cristian Herrera (50'). Primer avís d'una segona part de nervis, anades i vingudes i, sobretot, molta intensitat. Tanta que l'àrbitre va acabar mostrant nou targetes grogues (i encara en va perdonar alguna); tantes anades i vingudes que tan aviat patíem per no encaixar com ens desesperàvem per no sentenciar. El pas dels minuts enfortia la inèrcia dominadora de la Pobla de Mafumet, però els riscos que prenien els de Martín Posse també facilitaven els contracops d'un Hospi poc lluït a l'hora de definir. Christian Alfonso seria el màxim exponent d'aquesta tendència, ja que en dues accions calcades no encertava a triar destinatari per la seva passada de la mort (73' i 77'). Pel mig, David Corominas era a punt de sorprendre Varo amb un córner directe que picava el travesser abans de marxar fora (75') i, novament Christian Alfonso, tornava a perdonar davant Varo en un mà a mà claríssim (81'). D'aquí al final, patiment màxim. L'Hospi miraria de perdre temps amb els dos canvis que li restaven i la Pobla, gairebé a l'heroïca, buscava un empat que no va arribar tot i acaronar-lo en la darrera acció del partit, després d'un servei de cantonada que acabava amb la defensa de l'Hospi refusant la pilota sobre la mateixa línia de gol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada