Números en mà, les visites dels xativins a l'Hospitalet converteixen l'Olímpic en un client complicat, exigent. Els de la Costera han visitat els riberencs en quatre ocasions al llarg de tota la seva història i només han tornat a València amb una derrota de quatre enfrontaments. Després de dues dècades sense creuar els seus destins, l'última jornada del Campionat de Lliga a #2bg3 sempre havia oferta un Hospi-Olímpic a l'Estadi. Record trist fa dos cursos, consecució del campionat el passat mes de maig. Com l'alegria va per barris (i cada cop l'Hospitalet és més #barridebarcelona), la festa riberenca contrastava amb les llàgrimes de l'Olímpic. Ho repassarem tot seguit. Abans, com sempre, balanç; quatre enfrontaments entre l'Hospi i l'Olímpic: dos al vell Municipal i dos a l'Estadi. Una victòria de l'Hospitalet, una altra de l'Olímpic i dos empats amb 6 gols dels riberencs i 4 dels valencians.
Temporada 2012-2013 | CE l'Hospitalet 0-0 CD Olímpic
Prèvia | Crònica | Sala Multimèdia
19 de maig de 2013. Aquest dia anirà lligat eternament a la història del Centre d'Esports l'Hospitalet. Aquell diumenge de fa set mesos i un dia, l'Hospi va aconseguir a l'Estadi el seu primer títol de Lliga de Segona Divisió B. En un Estadi mig ple (o mig buit), amb una pluja que havia fet la guitza als que esperàvem una gran entrada per cloure la temporada regular d'un equip de somni. Èpica abans i després del futbol; patiment durant. L'Olímpic va ser millor que els riberencs, massa nerviosos i pressionats per la responsabilitat de tancar el campionat davant la seva afició. Els d'Álvarez en feien prou amb un punt per fer estèril el triomf d'Huracán a Badalona (0-1). Per la seva banda, l'Olímpic havia de guanyar per no haver d'estar pendent al que fessin Alcoyano i Levante B contra Nàstic i Sant Andreu. Ells no van fallar, però sí l'Olímpic: Guirado va fallar un 0-1 cantat al temps de descompte i les llàgrimes van ser patrimoni dels xativins a la graderia, a la gespa, al vestidor i a la sala de premsa, on Toni Aparicio no va poder contenir l'emoció quan tot just responia la primera pregunta per part de la companya de Xàtiva, Maria Beltrán.
Temporada 2011-2012 | CE l'Hospitalet 1-1 CD Olímpic
Prèvia | Crònica
El títol de l'any passat era l'antítesi del que s'havia viscut un any abans. L'Hospi necessitava guanyar i esperar les ensopegades d'Huracán i/o Badalona. Ells no van fallar i nosaltres, sí. Res a fer, doncs. En un partit que resumia de forma fefaent una segona volta més aviat fluixa dels homes de Jordi Vinyals, que només van poder salvar un empat insuficient al temps de descompte, gràcies a un penal que va transformar David Prats. Abans, Guille Andrés havia avançat l'equip de Seligrat. L'any del seu retorn a Segona B, l'Olímpic es va marcar una gran temporada que només les ensopegades davant els equips de la zona baixa (Sporting Mahonés, Manacor, Andorra o Zaragoza B). Aquell diumenge l'Olímpic, que no s'hi jugava res, estava primat per alguns dels rivals de l'Hospi. En una jornada on, tot cal dir-ho, tothom havia primat tothom. Per guanyar, és clar. No dubtéssim pas de l'honestedat del futbol espanyol, tant perseguit ara (per pura enveja) per la Unió Europea. Total, Jordi Vinyals va posar punt i final a la seva segona etapa com a entrenador de l'Hospi i va donar pas a la segona etapa de Miguel Álvarez.
Temporada 1990-1991 | CE l'Hospitalet 4-0 CD Olímpic
Temporada 1989-1990 | CE l'Hospitalet 1-3 CD Olímpic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada