#2bg3 All-Star. Primera part

Hi ha pocs moments millors que la finalització de la primera part d'un campionat per a fer balanç. Si a més, aquest final coincideix amb l'aturada nadalenca, amb dues setmanes de descans familiar i rumorologia sense fonament, aquests balanços es converteixen en un clàssic del període, entre torrons i polvorons. Sovint s'aprofita per triar el millor de l'any; bé, si fóssim a Islàndia, Suècia o en un país on la competició futbolística té l'any natural com a base seria comprensible. A Espanya, es fa difícil comparar entre dues temporades diferents, entre jugadors que han tingut diferents companys, que han actuat en categories diferents... Per tant, al Blog hem optat per fer balanç, únicament, de la primera part de la temporada al grup 3 de Segona Divisió B. Fa uns dies obríem les votacions per escollir el millor gol de la primera volta. Avui, aprofitarem per proposar dos onzes de qualitat, 22 jugadors que segons el nostre modest parer podrien actuar en un hipotètic partit de les estrelles del grup 3 de Segona Divisió B. Hem buscat tot tipus de perfils, però sobretot, hem recorregut a sensacions després de veure'ls jugar, al camp, per televisió o mitjançant resums, i no per la fredor de les xifres. Comencem, avui divendres, amb la primera part: l'equip #1.

Equip # 1

BANQUETA | Lluís Carrillo / Oriol Alsina (LLA).

Ara potser seré incoherent. Al futbol hi ha la dèria d'individualitzar els èxits i separar-los del treball grupal. Al final, sense deu companys un jugador és insignificant. El mateix passa amb els entrenadors: sovint escollim el cap de cartell, però el darrere hi ha un cos tècnic, cadascú dedicat a una parcel·la concreta de feina que contribueix a l'èxit (o fracàs). N'és un clar exemple un Llagostera on Oriol Alsina és la cara mediàtica però on Lluís Carrillo i, també els Salavedra, Coll o Bardera (fins i tot el César, delegat). Tots ells tenen part de culpa, compartida amb els futbolístics, de la temporada que s'estan 'cascant' els blaugrana.

PORTERIA | José Miguel Morales (STA).

Juntament amb David Rangel, Morales és el porter més veterà del grup 3 de Segona B. Com els vins, el porter català millora amb el pas dels temps i les seves intervencions en aquesta primera volta han salvat el seu Sant Andreu de passar el Nadal, probablement, en zona de descens. Les seves actuacions contra Llagostera, Hospi, Huracán o Atlético de Madrid són la prova que als seus 37 anys (va fer-los per Sant Esteve), Morales encara té molta corda per endavant.

DEFENSA | Joan Vich (ATB), Canelada (STA), Amarilla (HUR) i Charlie (ILI).

Si alguna paraula defineix els carrils d'aquest equip és 'compromís'. Joan Vich i Rubén Canelada són l'ànima dels seus equips, Atlètic i Sant Andreu. Rèdit diferent a la classificació, però la passió i l'empenta que transmeten tots dos laterals els fan mereixedors d'aquest reconeixement. Darrera Vich hi ha una història de superació, d'un jugador que ha aconseguit fer-se un lloc en el futbol semiprofessional quan l'edat semblava tancar-li més portes. L'any passat ja va ser peça important a Inca i enguany Nico López ha sabut confiar en Vich per fer-lo partícip de la gran temporada balearica. Titular indiscutible, comparteix la condició de maratonià amb Canelada. Però 'Gareth' Vich i 'Gattuso' també comparteixen els gols salvadors sobre la campana; el palmesà, per exemple, va ser el culpable de l'única derrota del Llagostera en aquest campionat. Canelada, per contra, va aconseguir amb dos grans xuts donar el triomf al Sant Andreu contra Huracán (2-1) i salvar la imbatibilitat al Narcís Sala contra l'Hospi (2-2).

Dos laterals de garanties per un eix defensiu que conjuga l'experiència del paraguaià Roberto Amarilla amb el prometedor futur de l'anglès Charlie I'Anson. A Amarilla no el descobrirem ara: rodamón del futbol, des de fa tres anys és un dels baluarts d'Huracán. Defensa contundent, expeditiu, Amarilla ha explotat a Manises la seva faceta golejadora gràcies al pes que tenen les accions d'estratègia per als valencians. Enguany, són tres els gols que ha marcat el paraguaià; un total de 13 en dues temporades i mitja amb Huracán. 32 anys que contrasten amb els 20 de Charlie Ianson, central i capità de l'Elche Ilicitano. De fet, l'anglès ja ha debutat amb el primer equip (va jugar el partit complet contra l'Espanyol al Martínez Valero).  No és un defensa excessivament alt (1m81) però sí ràpid i hàbil, precís. Aporta seguretat a una defensa especial com és la d'un equip filial, qualitat que ja li ha valgut fer el salt amb el Primer Equip.

DOBLE PIVOT | Pol (L'H), Jordi López (LLA).

Si 12 anys separen els dos components de l'eix defensiu, la diferència només es redueix en un any en el cas del doble pivot. El formen Pol Llonch, tota una garantia de futur i que duu tres temporades a ple rendiment a l'Hospi i un Jordi López que després de voltar per cinc lligues diferents ha tornat a casa per retrobar sensacions. Seu va ser elgol del primer triomf del Llagostera a domicili, a Alcoi. Punt d'enlairament per als blaugrana. El mèrit per al migcampista vallesà ha estat adaptar-se a una categoria de poca llum i taquígrafs, a superfícies i dimensions allunyades del futbol d'elit. Un futbol d'elit al qual pot arribar (i sobrat) Pol Llonch. És el 'Polmó' d'un Hospi que se sent alliberat quan Llonch està al seu màxim nivell. 90 minuts de pressió incansable, curses amunt i avall, presència arreu del terreny de joc. Només li ha faltat un gol (ha estat a tocar en els últims dos partits de l'any) per cloure una gran primera volta a nivell personal i que marca de forma decisiva la dinàmica guanyadora de l'Hospi de Kiko Ramírez.

EXTREMS | Aridai (L'H), Adrià Granell (HUR).

Potència i velocitat, força i gol per cobrir les bandes atacants d'aquest equip #1. Adrià Granell va explotar ja fa alguns cursos a l'Alcoyano, explosió que li va valer el fitxatge per l'Albacete. Presència el primer any i mig, menys participatiu el curs passat, Granell vol reivindicar-se a Huracán. Fins ara, la discreta temporada dels valencians ha impedit que Granell llueixi tot el seu potencial. Un potencial que ha tret a passejar Aridai Cabrera en les darreres jornades. Amb 7 gols, l'extrem de l'Hospi ja ha igualat la seva millor marca al futbol sènior... quan tot just hem arribat a la primera volta. Jugador únic, Aridai està marcant la diferència en un Hospi en constant creixement. Força, potència, velocitat i capacitat de desbordar que en els darrers partits ha aconseguit culminar amb el seu idili amb el gol. Un cop l'equip ha guanyat en confiança, també Aridai ha crescut en paral·lel al seu CE l'Hospitalet, demostrant el que ja va oferir fa uns anys quan defensava la samarreta del Mallorca B.

DAVANTERS | Cristian Herrera (ILI) i Mata (LL.E).

Hem optat pel més fàcil: els dos màxims golejadors del grup 3 de Segona Divisió B. L'any passat ho eren Roger Martí i Sergio Cirio i enguany, Cristian Herrera i Mata. L'un ja viu a cavall del Primer Equip i l'Ilicitano; l'altre, Mata, constantment rodejat dels rumors d'interès d'equips de superior categoria que només difuminen la clàusula que el lliga al Lleida Esportiu. Entre tots dos sumen 22 gols i, sobretot, instint assassí cara al gol. En el cas del punta canari, que també ha estrenat compte golejador a la Lliga BBVA amb l'Elche, una de les seves grans virtuts és el desquilibri, la superioritat en els u contra u. En el cas del punta madrileny, Mata reuneix més aviat les característiques d'un davanter clàssic, amb rematada i capacitat de definir.