29/12/13

#2bg3 All-Star. Segona part

Recorda l'equip #1 | Hi ha pocs moments millors que la finalització de la primera part d'un campionat per a fer balanç. Si a més, aquest final coincideix amb l'aturada nadalenca, amb dues setmanes de descans familiar i rumorologia sense fonament, aquests balanços es converteixen en un clàssic del període, entre torrons i polvorons. Sovint s'aprofita per triar el millor de l'any; bé, si fóssim a Islàndia, Suècia o en un país on la competició futbolística té l'any natural com a base seria comprensible. A Espanya, es fa difícil comparar entre dues temporades diferents, entre jugadors que han tingut diferents companys, que han actuat en categories diferents... Per tant, al Blog hem optat per fer balanç, únicament, de la primera part de la temporada al grup 3 de Segona Divisió B. Fa uns dies obríem les votacions per escollir el millor gol de la primera volta. Avui, aprofitarem per proposar dos onzes de qualitat, 22 jugadors que segons el nostre modest parer podrien actuar en un hipotètic partit de les estrelles del grup 3 de Segona Divisió B. Hem buscat tot tipus de perfils, però sobretot, hem recorregut a sensacions després de veure'ls jugar, al camp, per televisió o mitjançant resums, i no per la fredor de les xifres. Comencem, avui divendres, amb la primera part: l'equip #1.

Equip #2
BANQUETA | Nico López / Guillem Llaneras (ATB).

Si el cos tècnic encarregat de dirigir l’equip #1 era el del líder, difícilment podríem optar per l’equip #2 per algú que no fos Nico López & Co. La temporada de l’Atlètic Balears, amb un pressupost modest, no deixa indiferent ningú. S’ha retrobat bona part del cos tècnic que va ascendir el Constància fa dos anys, amb Nico López com a cap visible i Guillem Llaneras i Andreu Llistó com a ajudants. La clau: el coneixement del grup i de la gestió del vestidor. Compromís, solidaritat i, sobretot, un enorme aprofitament dels recursos d’una entitat acostumada als sous milionaris les darreres temporades. Enguany, amb una recepta antagònica, de “ca nostra”, l’Atlètic ja té lligada la permanencia a mig campionat.

PORTERIA | Francis (OLÍ).

Si alguna cosa hi ha en aquest grup són bons porters: Rangel, Paco, Craviotto, Marcos, Toni Texeira, Xavi Ginard… però només en podíem triar dos i, a banda de Morales, la ratxa de 8 partits invictes a la Lliga li ha valgut l’oportunitat a Francis. El malagueny segueix guardant a pany i forrellat la porteria d’un Olímpic que després d’un inici de Lliga dubitatiu en l’aspecte defensiu, ha recuperat el segell dels xativins des que van recuperar la Segona B. Francis és la personalització d’una trama defensiva amb Peris, Pepín, Mendoza i Alcázar com a actors habituals i que tampoc se sol resentir quan entren els Alcázar o Pablo Revert.

DEFENSA | Gayá (VME), Moyano (L’H) i Socias (REU).

Imatge: Sergio Sanz
Com si fóssim el Joan Francesc Ferrer ‘Rubi’ dels inicis, dibuix de tres pel que fa a la línia defensiva, amb dos centrals i un lateral. El darrer, el més jove, un José Luís Gayá que és part del futur del València Mestalla. Lateral esquerre polivalent (també pot actuar més avançat), Gayá ha estat internacional amb les seleccions espanyoles inferiors i ja ha debutat amb el primer equip a l’Europa League contra el Kuban Krasnodar (l’any passat va fer-ho contra el Llagostera a la Copa del Rei). Per complementar el futur de Gayá, experiència i savoir faire amb dos catalans experts a Segona B: Isma Moyano i Enric Socias. Gayá ha estat la nostra tria per la capacitat que té, malgrat que d’altres jugadors com Enric Pi (lateral a casa, atacant a domicili), Óscar Sierra, Valentín, Clerc o fins i tot el constancier Jaime Hernández també han fet una bona primera volta més enllà del paper col·lectiu dels seus conjunts.

Imatge: Sergio Sanz
El central del Reus és un dels pocs jugadors que ha disputat tots els minuts de la Lliga. 19 partits que amplien a 371 el total de partits disputats a Segona B. Bona gestió de les situacions al llarg d’un partit com demostra la seva mitjana de 6,1 grogues per temporada (amb gairebé 33 partits de mitjana per curs) i només 5 expulsions. Enguany, la defensa reusenca té en Socias i Ñoño els seus elements indiscutibles, juntament amb Jaume Sobregrau i Carlos Quesada. Socias i Moyano comparteixen sobrietat i bona col·locació; no destaquen per una gran rapidesa però la seva experiència els ajuda a ser en el moment i lloc adequats. El central de l’Hospi porta vuit temporades consecutives disputant més de 30 partits: allunyat de lesions i en bona forma física, Moyano forma amb Manu Viale la parella de centrals de l’Hospi. Això sí, veu més targetes que Socias (enguany n’ha vist 5, ja), tot i que amb el pas dels anys ha aconseguit reduir-ne el promig.

MIG DEL CAMP | Rifaterra (OLÍ), Andy (LEV), Pitu (LLA) i Portu (VME).

Tampoc és que acumular quatre pivots tingui massa lògica. O sí. Total, hi ha entrenadors amb títol que fan coses més rares. De nou, tractem de conjugar experiència i joventut, veterania i futur amb portes per obrir. Dos clubs clàssics i dos filials. Per començar, com no, l’avi de #2bg3, Edu Rifaterra. Als seus 39 anys ‘Rifa’, el capi de l’Olímpic, segueix recorrent els camps de Segona B amb prou èxit. Un habitual en l’execució de l’estratègia de l’equip d’Aparicio, Rifaterra encara té corda per alguna temporada més: excel·lent estat físic, bona lectura de les situacions del joc i extensió del cos tècnic en un bloc ‘fàcil’ de gestionar per la seva experiència i coneixement de la categoria. 16 anys menys té Andy Rodríguez, màxim golejador del Levante B aquesta temporada. El granadí és l’encarregat de picar els penals al filial granota, però també destaca per la seva facilitat a l’hora d’executar serveis de falta i pel seu bon cop de pilota. A diferència de Rifaterra, Andy té un peril més ofensiu que no pas el migcampista navarrès.

I com que ens agraden els gols, i sobretot si són espectaculars, poques tries millors que Pitu per cobrir aquest capítol. Esquerra de seda que acumula ja cinc gols aquesta temporada; els xuts llunyans i les faltes són la seva especialitat, però el saltenc també és el culpable de l’acció d’estratègia per excel·lència del Llagostera: córner picat al primer pal. Així han arribat un nombre important de gols blaugrana en aquesta primera volta. Un bon relleu generacional de Pitu podria ser el murcià Cristian Portugués, més conegut com a Portu. Juga al Mestalla, on només s’ha perdut 10 minuts de joc aquesta temporada (a banda dels dos partits en què ha estat sancionat). Capaç d’agafar les regnes de l’equip quan les coses van mal dades, la discreta temporada dels valencianistes impedeix Portu lluir les seves millors qualitats: bon organitzador, tant en contracop com en possessió, capaç d’accelerar el joc d’atac de l’equip en un conjunt amb una davantera titular demolidora.

DAVANTERA | Nahuel (VIL), Rayco (ALC) i Florin (ATB).

Si fem una ullada als darrers 20 anys de futbol espanyol, probablement un dels clubs “dignes d’admirar” sigui el Villarreal. Més enllà de la plantilla professional, els groguets han aconseguit crear una estructura de base que a la llarga ha aconseguit assortir el primer equip. Curiosament, els tres integrants de l’equip #2 tenen a veure amb els filials groguets. De fet un d’ells, l’argentí Nahuel, encara hi juga: és una de les sensacions de la temporada a Segona B... amb tan sols 17 anys acabats de fer. Fa uns mesos, al Blog de l’Hospi, ja dedicàvem un dels articlessetmanals a la seva figura i al seu prometedor futur. És un dels golejadors més precoços de la història de la Segona Divisió B i aquest curs ja n’ha anotat cinc amb el filial groguet; màxim golejador de l’equip juntament amb Juanto i Cámara.

Imatge: Lluc Martorell
Complementen la tríada atacant d’aquest cap un canari i un romanès. De Miranda a Alcoi: trajecte de Rayco García, davanter de l’Alcoyano. Amb 26 anys, el de Las Palmas és el màxim golejador dels de David Porras, far atacant d’un bloc defensivament sòlid i tímid numèricament parlant en l’aspecte atacant. Rayco, que pot actuar com a mitjapunta, s’ha destapar actuant com a referència, fent parella amb Pedro Conde; sis gols ja pel de Las Palmas, gairebé el 30% de gols de l’equip). També porta sis gols Florin Andone, màxim realitzador de l’Atlètic Balears juntament amb Xisco Hernández. El romanès, però, no n’ha fet cap de penal. És un autèntic corcó per a les defenses rivals: ràpid i intens, el seu instint golejador és l’essència del caràcter d’un dels equips revelació del Campionat. Florin ja va debutar a Segona B amb el Castellón fa tres temporades; ara, als 20 anys, vol reivindicar-se després que el Villarreal decidís cedir-lo a l’entitat palmesana durant tota aquesta temporada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada