24/8/12

Sant Tornem-hi: el retorn del #2bg3 (2)

Dimecres passat us deixàvem a la vostra elecció llegir la primera part de l'anàlisi que fèiem de la temporada 2012-2013 al grup 3 de Segona Divisió B. Un primer capítol en què tractàvem les opcions i sensacions que transmetien els principals aspirants al títol de Lliga com són el Gimnàstic, el Villarreal B i l'Alcoyano, però també equips com l'Atlètic Balears, el Llagostera, l'Huracán i l'Hospi, que el curs passat van rondar la zona alta al tram final de Lliga (de fet, l'Atlètic va ser campió i l'Huracán, tercer). Per cloure, també fèiem una ullada a la resta d'equips mallorquins del campionat: Mallorca B, Constància i Binissalem. Avui, doncs, serà el torn pels deu equips restants que queden per analitzar: 5 catalans, 1 murcià i 4 equips valencians. Tres filials i set 'primers equips'. De ben segur que ens equivocarem (si no ens dedicaríem a la vidència i, probablement, seríem a les Maldives gaudint dels beneficis aconseguits). Així doncs, us deixem amb el segon (i últim) capítol de 'Sant Tornem-hi'.

Començant pels catalans i per ordre de classificació el curs passat, toca encetar capítol amb un Badalona que tot i una bona pretemporada desperta força dubtes. Ho fa, principalment, afectat per la dràstica reducció pressupostària que ha obligat els escapulats a tancar una plantilla curta amb un onze inicial interessant però que pot veure minvat el seu potencial a mesura que sancions i lesions afectin els del Barcelonès Nord. Marxa Márquez i 'puja' Cámara, arriba un nou president. De fons, la necessitat de recuperar una massa social que s'ha perdut amb el pas de les temporades i les decepcions. Uns 100 quilòmetres cap al sud, Reus viurà la seva segona temporada consecutiva a Segona B amb 13 continuïtats respecte l'any passat i amb una bona participació de jugadors de la base (Reddis i Juvenil). S'han perdut jugadors importants com Borja, Pablo Álvarez, o sobretot, Chumbi. Arriben Nando i, principalment, un Rubén Fonte destinat a ser la referència roig-i-negra en atac. Veurem en què queden els seus 30 gols al Borriol l'any passat.

Tornant a Barcelona, el Sant Andreu afronta el seu segon any dG (després de Gaspart -de forma visible, almenys-), i de nou amb Piti Belmonte com a tècnic. Equip que s'ha reforçat ràpid, embastant la plantilla abans de marxar de vacances, amb jugadors curtits com Azparren, Prats, Chapi Arnau o Cárdenas. Belmonte disposarà d'una de les millors davanteres del grup (luxe comptar amb Pratigol, Araujo, Édgar i Xavi Jiménez), però haurà de fer mans i mànigues en un mig del camp que es presumeix curt d'efectius. A favor, també, la passió de la fidel afició andreuenca, sempre exigent però alhora entregada als seus colors. Més crítica, en canvi, pot ser l'afició de l'Espanyol B després de la destrossa que ha tingut lloc a Can Perico en un estiu que pot acabar passant factura a llarg termini. Decepcionant durant el curs passat a la Lliga, però també al play-off, l'Espanyol B ha acabat comprant una plaça per poder competir a Segona B i s'ha carregat les il·lusions de bona part del planter deixant de banda els èxits aconseguits pel Juvenil A l'any passat.

Moltes coses a explicar -ben poques s'acabaran sabent- per un equip que ha apostat per jugadors joves, alguns de més de 23 anys, majoritàriament de fora de Catalunya i amb experiència a Segona B. Una amalgama estranya, segurament tan exagerada com innecessària per un club sovint obsessionat amb la crítica a l'enfocament del planter del Barcelona per acabar jugant el mateix rol. Esportivament, caldrà veure com Longhi aconsegueix fer rutllar tantes cares noves i de quina forma Pochettino comptarà amb els seus efectius. Molta més il·lusió, però, hi haurà al Prat de Llobregat en la temporada del seu debut a Segona Divisió B. Segueix Vacas i segueixen 15 jugadors del bloc de l'ascens. Set reforços (només tres amb experiència a Segona B) i la sensació que un bloc més que correcte per Tercera pot ser insuficient per la categoria de bronze sense un home referent que pugui marcar diferències (tot i la qualitat de David López, per exemple). Caldrà confiar molt en el bloc i en la solidesa defensiva, també en el factor Sagnier que hauria de servir per cimentar-hi la somiada salvació. I sobretot, molt important no perdre els nervis si les coses no van bé.

I d'un campió a un altre: el Yeclano Deportivo. Els murcians tornen a Segona B després d'un any a Tercera, però ho faran al grup 3 després de l'afer UCAM/Orihuela. Probablement, per distància, també sigui l'equip més desconegut per la majoria i això el faci entrar en moltes apostes per ocupar una plaça de descens. La crisi ha obligat a mantenir un bloc que, no obstant, va fer un gran paper al grup 13 de Tercera Divisió. Compten amb un vell conegut del futbol català com és Rubén Sánchez (ex de Sant Andreu, Gavà o Manlleu) i amb un clàssic del grup 3 com és el central Gonzalo Bonastre. Hauran de treure molt de profit de les dimensions i l'olla pressió en què poden convertir el mític camp de La Constitución.

Per tancar, hem de tocar els quatre equips de la província de València que ens resten per analitzar: dos filials i dos històrics. Començant pels més joves, sempre es fa difícil predir el destí dels equips filials. D'una banda el València Mestalla va anar de menys a més la temporada passada: Ventosa va aconseguir treure profit de la qualitat d'una bona plantilla que enguany compta amb només 8 integrants del darrer curs. De nou, aniran de menys a més amb l'objectiu de sumar 45 punts abans d'hora. Més obligat a fer-ho 'bé' estarà el Levante B, almenys després de la inversió per comprar una plaça a Segona B. Segueix José Gómez en un dels filials 'més filials' del grup, però que també ha acabat recorrent a l'exterior per reforçar l'equip cercant experiència al futbol de bronze amb homes com Mossa, que torna a vestir-se de granota, Dani Provencio (ex del Rayo B en aquella infame nit a l'Estadi), el central Carlos Tomás o els davanters Olaizola i Ortuño.

I finalment, marxem a la Costera i a la Vall d'Albaida per fer quatre pinzellades de dos històrics com l'Olímpic i l'Ontinyent. Camins que es creuen per Toni Aparicio, que torna a Xàtiva després de dues experiències fallides als anys 90 i ho fa convertit en autèntic mite a Ontinyent després del 'quasi ascens' d'Alcorcón. 271 partits a la categoria converteixen el 'Profe' d'Énguera en la màxima garantia d'un equip renovat però que s'ha sabut moure per reforçar-se de forma conscient. Seguiran comptant amb Nando Ramon, un dels homes més destacats al grup 3 l'any passat, però sobretot Aparicio comptarà amb l'entramat defensiu (Francis, i també, Pepín, Heras, Mendoza, Peris,...) que convertia els setabins en el segon conjunt menys golejat del grup. Més al sud, el nou projecte de l'Ontinyent desperta incògnites. Amb l'escocès John Clarkson com a cap visible, els ontinyentins salvaven un match ball institucional a finals de juny i han construït un equip prou interessant amb homes de confiança per a Clarkson i jugadors amb experiència a Segona B que, amb ordre i paciència, pot aspirar, fins i tot, a la zona alta. Almenys, i de moment, ha renascut la il·lusió al Clariano com es pot veure en petits detalls com ara la seva nova pàgina web.

Així es presenta la temporada 2012-2013 a Segona Divisió B. O no. El dubte sobre la hipotètica presència de l'Orihuela al grup planarà fins que el jutge d'Elx no es pronunciï. El pitjor no és la història en sí, sinó el fet que no sorprèn que hagi passat. En el país de la picaresca i les excuses, a la terra de culpar els demés sense acceptar les responsabilitats d'un mateix, era qüestió de temps que acabés passant això. Una història dels mateixos creadors que van disposar que un equip amb 27 milions de deute es refundés amb un altre nom per seguir competint, com si res, a la mateixa categoria. Dels mateixos que, coneixent la situació mesos abans, van embarcar-se en un projecte sense cap ni peus com el de l'Sporting Mahonés 2011-2012. Els mateixos que, en definitiva, creuen que el futbol està per sobre del bé i del mal i que s'aferren a això per creure's al marge de la llei i de la realitat que viu el món actualment. Per això ens queda el futbol, la pilota. La passió, però també la raó. Perfectament compatibles per molt que la necessitat d'informació i de resultats immediats faci perdre l'oremus i la objectivitat a més d'un.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada