#2bg3 | Anàlisi dels equips 2015-2016 (4 de 5)

Anàlisi dilluns | Anàlisi dimarts | Anàlisi dimecres | Dilluns iniciàvem l'anàlisi de la temporada 2015-2016 a Segona B amb el primer dels cinc articles que podreu llegir (si us interessa, és clar) al Blog de l'Hospi. Avui dijous abaixem el cap, deixem l'ambició i els luxes de l'LFP a un costat per parlar del Llosetense, el Mestalla i l'Olímpic, tres equips que poc tenen a veure l'un amb l'altre pero què tenen una xifra en comú: el 45. També la té un Olot que es mostra ambiciós tot i haver patit baixes importants.

CD LLOSETENSE

Carpe Diem

Imatge: Fútbol Balear

Podria ser una frase d'aquelles d'Instagram. I una altra podria ser "aquí, con los amigos, en Segunda B". I tampoc distaria massa lluny de la realitat d'un Llosetense que viurà una aventura diferent, especial i potser única com a equip de bronze. Deia Nico López en la seva presentació que els del Raiguer eren l'equip 80 de Segona B i que volien aspirar a ser el 60, el darrer dels que no baixen. Cap més pretensió que la de travar un bloc competitiu i solidari, com ja va fer el tècnic inquer fa dos anys a l'Atlètic Balears, amb un pressupost de mínims i en una entitat modesta però amb la il·lusió per bandera. Queden pocs vestigis de l'etapa d'Óscar Troya, d'un cicle de creixement continua que finalitzava la darrera setmana de juny amb el ja històric ascens contra el San Pedro en un camp des Puig ple a vessar. Una setantena de socis tenia el club durant l'any; 2.000 persones es van reunir un dissabte de juny per veure un partit irrepetible. Per tercer cop en quatre anys la comarca del Raiguer situava un equip a Segona B després que el 2012 ho aconseguissin el Constància i, quatre setmanes després, el Binissalem.

I a Lloseta tenen clar, per sobre de tot, que no volen hipotecar el club i acabar passant pena com ha passat a Inca i a Binissalem. Amb el cinturó ajustat però sense treure el fetge per la boca, amb el Producte de la Terra pel qual sempre ha batallat Nico López: el Llosetense debutarà diumenge vinent a les 10:30 contra el Mestalla amb el cardinal encara entravessat però amb unes ganes enorme. Pocs futbolistes, dèiem, continuen del bloc de l'ascens: els porters Xesc i Mingo, el defensa Bibi i, això sí, dos dels homes més desequilibrants: Héctor i el menorquí Aitor Pons. S'hi afegirà gent de la terra, procedent de Tercera en la seva majoria, però també jugadors joves com Pep Biel, que torna a la Mallorca després del seu pas pel Rayo o d'un Xesc Regis que amb 6 gols ha estat el màxim golejador de la categoria. I com no podia ser de cap altra manera, el toc d'experiència l'aportaran homes en els quals Nico López hi té una confiança cega: Cristian, Bernat, Mairata o Thiago, juntament amb un Javi Ramos que també va compartir la primera volta del curs passat amb el seu nou entrenador a Son Malferit. Modèstia, dificultats, però il·lusió a dojo.

-> A favor: no estan obligats a res. Bé, a competir. I ho faran. Els 19 equips restants tindran la pressió i l'obligació de lluitar per un objectiu però els de Lloseta miraran de gaudir conscients que la simple empresa de salvar la categoria ja és prou complicada.

-> En contra: la manca de recursos. El club ha batallat fins l'extenuació per tal que el Llosetense pugui competir a Segona B. A partir d'aquí tot el que pugui venir de més serà benvingut, però els recursos limitats provoquen que no es pugui exigir massa a una plantilla sense grans noms.

VALENCIA MESTALLA

El filial de les múltiples cares

Imatge: Nàstic de Tarragona

En la línia del que apuntàvem dimarts amb l'Espanyol B, la joventut pot ser el gran pecat d'un València Mestalla que ha patit en excés els últims cursos. Amb la salvetat de l'any del retorn al bronze, el 2011-2012, el filial che sempre ha arribat a la darrera jornada amb els deures per fer: l'any 2013 es va salvar, tot i no jugar, gràcies a la derrota del Mallorca B contra el Constància; l'any passat va haver de jugar la promoció de descens contra l'Algeciras i enguany, en una darrera jornada d'infart, va fer els deures golejant a La Romareda per 2-8 i salvant-se de tot perill. Però a Paterna, a València, són del parer que no cal arribar a aquests extrems. A manca de deu dies per tancar el mercat, però, els reforços que han tancat els valencians tampoc no fan pensar en res més que no sigui patir per lligar la permanència. Hi ha certa continuïtat però la joventut que abans apuntàvem, conjugada amb la típica irregularitat dels filials, pot passar factura.

Seguirà al capdavant Curro Torres, que viurà la seva tercera temporada com a tècnic d'un filial que ha promocionat diversos valors del Juvenil de Divisió d'Honor que l'any passat ja van tenir força minuts amb el Mestalla. Parlem dels Maiki, Sito, Lato o Fran Villalba, un futbolista que encara està en edat juvenil però que pot tenir un paper important, per habitual, sota les ordres d'un Curro Torres que si alguna cosa ha demostrat és que no li tremola el pols a l'hora d'apostar pel planter. Fins ara el filial només ha lligat quatre incorporacions externes: el porter Ovejero, el defense Caballo, el migcampista Rai i el davanter Víctor Ruiz. Tots quatre ja saben què és jugar a Segona B, experiència que buscaran fer servir per contrarrestar la marxa d'homes de pes específic com ara Àlex López, Nando, Alberto, Jaume o Salva Ruiz. Tot i la renovació, el Mestalla manté la qualitat que s'espera (i en aquest cas queda demostrada) d'un filial, però fa pinta que caldrà alguna cosa més per no haver de patir com darrerament. I els marcadors de la pretemporada no ajuda a rebatre aquesta idea.

-> A favor: una plantilla jove que tindrà el plus de l'experiència. Alguns futbolistes que l'any passat encara tenien edat juvenil ja van tenir un rol destacable en la dinàmica del filial, de forma que el salt a la Segona Divisió B serà menys gran que no pas si hi haguessin de debutar.

-> En contra: si no hi posen remei d'aquí que tanqui el període fitxatges Curro Torres pot trobar a faltar algun element amb més experiència: cap futbolista supera els 23 anys, un fet sorprenent vista la deriva que han agafat molts equips de l'estil a l'hora d'incorporar jugadors de molta més edat.

CD OLÍMPIC

Nous aires i la modèstia de sempre

Imatge: CD Olímpic

Si servidor clavés tots els pronòstics que fa abans de començar la Lliga es guanyaria la vida al món de la vidència i passaria la vida viatjant per camps de lligues com la feroesa, la de San Marino o veient un partit de l'Imabari japonès. Com que no l'encertem (sempre), passen coses com que fa dos anys col·loqui el Llagostera en descens i acabi pujant, o que l'any passat vaticini que l'Olímpic acabarà en descens i acabi a la part alta de la Lliga. No són desitjos, són sensacions. Més enllà de factures justament cobrades, el període de transformació que pateix l'Olímpic amb el canvi de president com a punt d'inflexió clau genera engrescament i dubtes al mateix temps. Es respira un aire de més compromís (en minúscula) a Xàtiva, amb una major conjunció de forces entre els de dalt i els de la graderia, que sempre és d'agrair quan, de debò, vols fer créixer un club. En paral·lel, la pilota serà qui dictarà sentència i tot i haver format un equip de certes garanties per a la categoria, el cert és que l'Olímpic haurà de batallar de valent per millorar el paper del curs passat (i el de les seves aventures els últims quatre anys a Segona B).

Els encarregats de dirigir aquesta nouvell vague del futbol a Xàtiva seran Luismi Garrido des de la direcció esportiva i Guillermo Fernández com a tècnic d'un Olímpic que en la mesura del possible ha procurat conservar els elements importants de l'any passat. S'han escapat Àlex Cortell (Sabadell), Belda (La Hoya Lorca) o Víctor Ruiz (Mestalla), futbolistes joves que asseguraven bon rendiment a un Olímpic que, per substituir-los, ha confiat en el currículum de Luismi Loro i Javi Navarro, l'any passat a Huracán. Els dos atacants coincidiran amb Cifo, company l'any passat i amb Alexis, una de les incorporacions d'una reraguarda que manté Mendoza, Pepín i que també ha fitxat Berna; en total, gairebé 1.000 partits d'experiència a Segona B. També continuen Diego Jiménez, Dani Gómez, Vaquero, Samu i Rifaterra; sota pals la garantia serà l'asturià Diego García, necessitat de treure's el mal regust de boca del seu pas per l'Alcoyano. En total, gairebé 3.000 partits de recorregut per una categoria fotuda com la Segona B que requerirà d'una bona feina perquè l'Olímpic no pateixi.

-> A favor: l'onada positiva que ha general el canvi de president a nivell social. L'entrada de Kike Alcázar, la promoció de l'equip arreu de la ciutat, la creació d'un departament de comunicació treballador i que coneix la categoria... ingredients que cal complementar amb un bon rendiment sobre la gespa però que, sens dubte, ja són un bon punt de partida.

-> En contra: caldrà veure quina és l'aposta futbolística de Guillermo Fernández a Xàtiva. En principi compta amb prou futbolistes de la categoria com per poder interpretar diversos rols, però el fet de tenir el planter més veterà de la Lliga (29 anys de mitjana) pot passar factura en certs moments de la temporada.

UE OLOT

Sobreviure als comiats

Imatge: UE Olot

Tu al Japó i jo a Vila-real. L'altre a Tarragona i el de la moto, a Cadis via Granada. Podrien ser remakes de les germanes Olsen (que per cert han estat demandades per explotar i no pagar els becaris) però són adaptacions als moviments, anomenem-los inesperats, que ha viscut l'Olot al llarg d'aquest estiu. Diem inesperats perquè Coro, Carlos, Musa i Aridane tenien contracte, perquè qui els ha fitxat ha hagut de passar per caixa per endur-se quatre jugadors que, des dels seus rols, havien de ser puntals de l'Olot 2015-2016. Els garrotxins han hagut de reinventar-se per renovar la seva aposta per l'estil, per un futbol estèticament atractiu i efectiu quant a resultats. Tercer any del garrotxins a una Segona Divisió B que encara no els ha vist ambicionar, de debò, per una zona noble que a dia d'avui, per plantilla, sensacions i equips rivals, no sembla que hagin de trepitjar tampoc enguany.

L'any passat Rodri va substituir Arnau Sala a mig curs i l'Olot va salvar la categoria la darrera jornada a casa contra el Villarreal B. Segurament hi havia plantilla per a força més, però el desencert de cara a porteria en moltes fases de campionat, igual que l'ostracisme de jugadors com David López, tampoc no van ajudar a una continuïtat de la reacció que l'equip va experimentar a inicis d'any amb la remuntada a Sant Adrià (2-3). De cara a aquest curs la direcció esportiva ha hagut d'improvisar per cobrir les marxes que hem esmentat abans; de primeres, sembla difícil que puguin fer oblidar els Carlos i Coro d'inici, per bé que les apostes per Dieguito i Gato són apostes per 'tios de la categoria'. Al darrere, experiència personificada en José Martínez i Vallho, juntament amb l'arribada d'un d'aquells futbolistes que fa feina i més feina, el polivalent Juanjo Prior. Amb aquests ingredients i amb tan sols sis renovacions, l'Olot vol mirar de fer un salt endavant. Caldrà veure si, especialment en el capítol ofensiu, l'equip és capaç de concedir el desig a la seva afició.

-> A favor: la capacitat de reacció de l'àrea esportiva. Caldrà veure si els recanvis estan a l'alçada, però Dieguito, Gato o Sergio Ortiz són jugadors que poden aportar moltes coses a la parcel·la ofensiva de la UE Olot.

-> En contra: que les apostes no surtin bé i les comparacions aflorin al tercer partit que els encarregats de sucar no facin. Caldrà paciència per l'adaptació de futbolistes que, a diferència de Carlos Martínez o Corominas, encara s'han d'adaptar a l'equip i a la ciutat.

#2bg3 | Qui serà el successor de Naranjo?

Imatge: María José Segovia

Hi ha vegades, ho sabem de fa anys, que al grup 3 cal alguna cosa més que un miracle per veure gols. Sempre hi ha una primera vegada: a la Lliga, a la jornada... i, en moltes ocasions, al partit, per bé que molts cops el doble dònut acabi lluïnt al marcador. Altres vegades la pilota llisca per la gespa directa cap a la porteria sense que ningú hi pugui fer absolutament res; l'any passat l'estrena simultània de la Lliga a Torrent, Elx i Vila-real ens va deixar una situació sorprenent: al minut 20 els tres partits (Villarreal B-Reus, Huracán-Atlètic i Ilicitano-Hospi) registraven empat... a un gol! Però sempre hi ha d'haver un encarregat de trencar el gel, un honor que la passada temporada va recaure en José Manuel García Naranjo (Rociana del Condado, 1994). Corria el minut 5 del partit entre el Villarreal B i el Reus Deportiu quan el davanter andalús rebia una passada des de la defensa en banda dreta, marxava d'un parell de defenses roig-i-negres per centrar la seva posició i resolia amb cama dreta davant Édgar Badia per fer pujar el primer gol de la temporada del filial groguet, un gol que finalment donaria un punt als de Paco López. Va ser, també, el primer dels 849 gols (32 menys que la temporada 2013-2014) que es van marcar el curs passat al llarg de les 38 jornades del grup 3 de Segona B. Aquesta vegada Naranjo, que ha fitxat pel Nàstic de Tarragona, no podrà repetir l'honor de ser el primer futbolista a marcar aquesta temporada, però casualment el Reus Deportiu sí que es podria convertir en l'equip que encaixi aquest primer gol.

Dissabte la temporada s'estrenarà a #2bg3 amb un total de sis partits, però serà el derbi tarragoní entre el Pobla de Mafumet i el Reus Deportiu el que monopolitzi l'atenció durant mitja hora, l'estona que passarà abans que comencin el Cornellà-Barcelona B i l'Olot-Alcoyano. Mitja hora la que tindran 22 futbolistes (no fos cas que Alberto Varo i Édgar Badia s'animin) per fer el primer gol d'una Lliga que acabarà el proper 15 de maig de 2016. Nou mesos de competició, 380 partits i un inici trepidant amb partits realment interessants. Veurem si amb dos equips catalans en dansa hi ha algun futbolista català capaç de fer aquest primer gol del curs, una situació que no s'ha produït d'ençà que el curs 2002-2003 els equips valencians i catalans hagin compartit grup. I no és que cap equip català no hagi estat capaç de marcar el primer gol de la temporada, però tant el Sabadell 2008-2009, dirigit per Ramon Moya, com el Gavà 2009-2010 que entrenava Jaume Bonet van veure com dos futbolistes andalusos (l'arlequinat Fernando Carralero i el blaugrana Quino), anotaven el seu primer gol del curs.

Aquest any només un futbolista dels últims tretze obrellaunas podria repetir honor aquesta temporada, el defensa de l'Alcoyano Óscar López. El central valencià, que viurà la seva quarta temporada consecutiva a Alcoi, ja va marcar el primer gol de la temporada 2010-2011 quan jugava amb el Dénia en un calorós matí d'agost al camp de l'Atlètic Balears (1-3). Dissabte (19:00), Óscar López també jugarà com a visitant amb l'Alcoyano, en aquest cas al camp de la UE Olot.

#2bg3 | Anàlisi dels equips 2015-2016 (3 de 5)

Anàlisi dilluns | Anàlisi dimarts | Dimarts iniciàvem l'anàlisi de la temporada 2015-2016 a Segona B amb el primer dels cinc articles que podreu llegir (si us interessa, és clar) al Blog de l'Hospi. Avui dimecres és el torn per a dos equips que volen repetir presència la fase d'ascens (Hércules i Huracán), d'un altre que hi vol ser després de quedar-s'hi a les portes el curs passat (Lleida Esportiu) i d'un equip, el CE l'Hospitalet, que enceta una nova etapa amb una barreja d'il·lusió i temor.

HÉRCULES CF

A casa d'Herrero, cullera de plata?

Imatge: Hércules CF

Dubtes i més dubtes. I encara més dubtes. La lliga regular va ser poc menys que un suplici a Alacant, on ben aviat van veure que això de la Segona B, més enllà de les discussions sobre el nivell dels equips i la categoria, no era cap broma. Que qualsevol rival et podia pintar la cara, més encara quan el rendiment de l'equip a casa era tan discret (per no dir dolent) com el de l'Hércules al Rico Pérez. L'acomiadament de Pacheta va conduir Manolo Herrero a la banqueta herculana i sense escarafalls, sense massa miracles, l'equip va aconseguir colar-se entre els quatre primers. Tal com pintava la cosa mesos abans, aires de satisfacció i poques esperances d'ascens fins que un gol tardà de Fran González a Múrcia va activar tota la maquinària emotiva d'un herculanisme que va tornar-hi a creure. Va arribar el Cádiz i l'àrbitres (o els àrbitres, perquè el gol gadità de l'anada també té tela) van apartar els alacantins d'una, diguem-ne, merescuda final. Per a la història el gest de Chechu, sota la pluja gaditana d'un mes de juny. A aquella imatge de ràbia que va unir, en el dolor, l'afició de l'Hércules s'agafa el nou projecte d'un històric del futbol espanyol.

Manolo Herrero seguirà a la banqueta del Rico Pérez i s'espera que afició, club i mitjans hagin après la lliçó del nou estatus de l'Hércules: des del més ric fins al Llosetense tots pertanyen a la mateixa categoria; tot està per guanyar. Amb el bagatge de l'any passat Dani Barroso ha pogut filar més prim a l'hora de definir les incorporacions d'un equip que, entre d'altres coses, estava mancat de gol. Continua Javi Portillo (els motius els deixaríem per un altre dia) però arriba un Mariano que torna a 'casa' després de formar-se al Benidorm i passar per Osasuna i Racing. Continuïtat d'un bloc que manté 12 futbolistes i que, llevat de David González, ha aconseguir renovar els jugadors que els responsables esportius consideraven convenients. La línia defensiva manté gairebé els mateixos elements, als quals cal sumar Connor i Rojas; Yeray reforçarà el mig del camp i Àlex Gallar, Gato i Nieto donaran més velocitat a l'atac d'un Hércules que no ha brillat especialment en una pretemporada escassa quant a gols.

-> A favor: la comunió que es va generar a la fase de l'ascens i, especialment, arran del desenllaç de Cadis. Aquesta llavors és la que l'Hércules ha d'aprofitar per germinar un projecte que elimini els dèficits de l'any passat per caminar amb pas ferm.

-> En contra: les urgències. Com sempre... i és comprensible. L'Hércules és un històric del futbol espanyol poc avesat a transitar pel bronze i la impaciència pròpia de l'entorn del món del futbol poden provocar ansietat en un equip obligat, novament, a ser a dalt les 38 jornades de Lliga.

HURACÁN VALENCIA CF

#Volen ser a dalt. Un altre cop

Imatge: Huracán CF

Tercers, segons, novens i segons. És com quan no treies matrícula d'honor a l'escola i els excel·lents deixaven poc regust d'èxit. Huracán s'ha acostumat a lluitar pel màxim: Jaén i Osca ja formen part de la curta història d'un club que ambiciona, com molts d'altres, l'ascens a la Lliga Adelante. Sota l'etiqueta d'engendro, Huracán batallarà enguany, un cop més (no se'n cansen) per ser a dalt, per allargar la temporada i, qui sap, si per disputar una altra eliminatòria directa per l'ascens i, aquest cop sí, a la tercera, fer realitat un somni pel qual es desviu el grup de treball que encapçala el seu president, Toni Hernández i l'ex Hospi José Ignacio Hernández a la parcel·la esportiva. Desil·lusió després de la derrota però reacció immediata. Hi ajuda Torrent, una ciutat que ha respost prou bé a l'arribada d'Huracán al Sant Gregori (a partir d'aquest any, al Blog, en valencià). De cara al nou curs, quant a l'aspecte social, facilitats màximes per abonar-se. Huracán vol convertir el seu terreny de joc en un feu encara més prohibitiu del que ja ho és ara.

A la graderia hi pot haver 3.000 responsable i a la gespa, sense comptar els àrbitres, 11 i un que s'ho mira des de la banqueta. Un Toni Seligrat que continuarà com a tècnic al seu Torrent natal per bé que l'expulsió a l'anada contra el Huesca el privarà de seure a la banqueta dissabte contra l'Atlètic. Segell personal inconfusible el que mirarà de marcar el tècnic valencià, que ha engegat una mena de procés de renovació a la plantilla. Es farà difícil no veure els Pablo Vidal, Amarilla o Tomás Ruso, part de la història d'Huracán des de la seva creació, gairebé com un Javi Navarro que ha defensat la samarreta valenciana durant tres temporades. Continuen Paco i Sanju com a representants de la gènesi esportiva de l'entitat i com a part del grup de 9 renovats del curs passat. Aridai torna a presentar candidatura a home diferent no només a l'equip sinó a la categoria. Si ho vol, és clar. I de fora, experiència, centímetres i noms amb cartell: jugadors que responen al perfil d'Huracán. Espín, Javi Marco i Soria reforcen la defensa, tornen Cubillas i Adrià Granell, arriba la màgia de l'asturià Jandro Castro... I a 10 dies de tancar el mercat encara podria caure alguna sorpresa més.

-> A favor: tenir les coses clares ajuda força. Saber de què va la història, també. Sempre hi ha errors, aspectes que es poden millorar i situacions que no es poden controlar, però des d'Huracán intenten apropar-se al màxim al seu objectiu clar: el pack playoff + ascens.

-> En contra: la sensació de rutina que pot provocar quedar-se de forma habitual a tocar del gran objectiu. Un club nou, format i dissenyat per ser a dalt... des de fora hi ha dubtes, sobrevola aquella pregunta de "fins quan insistiran?". El temps, és clar, ho dirà.

CE L'HOSPITALET

La nòvia bé, però els sogres...

Surts una nit a fer una Copa (o actives Tinder o Grindr) coneixes un noi (o una noia), us caieu bé, us enlliteu (modern, el terme), la cosa va bé, passen els dies, la relació s'aferma... T'agrada, però arriba el dia 'D': el dinar/sopar amb els seus sogres. Amb els que no l'han de ficar però sí que pinten alguna cosa, agradi o no. I la cosa comença a grinyolar. A vegades hi ha parelles que es mantenen fermes davant les opinions dels patriarques, sovint entestats a opinar del que no saben; altres cops, desgraciadament, la parella mostra una manca de personalitat que acaba afectant el dia a dia de la relació... i tot per culpa dels interessos (egoistes) de tercers. Coses de la vida i que a vegades no n'hi ha prou amb estimar, que sempre hi ha persones alienes que apareixen com un huracà, trenquen amb tot, et perjudiquen... i, com diuen en castellà, a otra cosa mariposa. Benvinguts al Centre d'Esports l'Hospitalet.

Com si es tractés d'una nova evolució de Locomía, l'Hospi 2015-2016 presenta una renovació profunda. Un any més i ja en van... Comencem per una banqueta que ocuparà Martí Cifuentes; el vallesà té ganes de reivindicar-se després de la sortida del Sant Andreu i res millor, a priori, que un projecte dissenyat per ell mateix per demostrar la seva vàlua com a tècnic. Tanmateix, ha tingut, té i tindrà feina a ensamblar un bon grapat de peces d'un puzzle, el riberenc, que repeteix pocs elements del curs passat (Via, Aleix, Boris i Rubén Carreras). Falta, encara, l'home decisiu, el davanter centre (llevat que ja l'hagin anunciat i no haguem retocat aquesta entrada). El que queda clar és que Cifuentes no ha tingut massa bona sort al llarg d'un estiu marcat per les lesions de Marc Vales, Boris i Lucas del Campo. Amb tot, l'Hospi ha aconseguit dibuixar un planter amb certa experiència a Segona B amb el mateix pressupost, cal dir-ho, que l'any passat (tot i les primeres manifestacions de pressupost de guerra que s'havien fet des de la directiva i l'entrenador). Jugadors com Puerto, Ton Alcover, Raúl Torres, David Medina, Guzmán, Sierra o David López asseguren la quota necessària d'experiència a Segona B per poder competir des del primer partit, ja que l'Hospi té una primera meitat de Lliga de pel·lícula de terror. Vital no, lo siguiente, començar amb bons resultats i millors sensacions perquè el somni del playoff de la permanència (peus a terra) s'assoleixi de forma solvent.

-> A favor: la fam de Martí Cifuentes. Bona feina a Rubí, salvació a Sant Andreu i fi d'etapa abrupte que, després d'un any sabàtic, converteixen el seu fitxatge per l'Hospi en una oportunitat per demostrar la seva capacitat com a tècnic

-> En contra: els de dalt. Coneixer el món del futbol és vital per dirigir i decidir... i aquest no seria el cas. La gestió econòmica ja deixa molts dubtes quan no fa ni un any que la nova Junta és al capdavant i a nivell esportiu alguna decisió fora de lloc fa pensar que si les coses no van com ells voldrien (sense entrar en una qüestió de lògica) l'equip se'n podria ressentir

LLEIDA ESPORTIU

Insistents

Imatge: Santi Iglesias

Deu ser cosa de Seligrat, això de fer playoff. Amb ell a la banqueta el Lleida Esportiu ha disputat les seves dues fases d'ascens en quatre anys d'existència; ni abans amb Emili Vicente ni Imanol Idiákez en el seu any I. Perquè el basc, tot i els dubtes, tot i les crítiques, seguirà un any més al Camp d'Esports, aquest cop al capdavant d'un projecte que sense trencador, perquè manté peces importants de plantilles anteriors, sí que presenta novetats sensibles pel seu significat. Va ser un curs, el 2014-2015, en què els blaus van anar de més a menys: bé a casa, fluixos a fora, els lleidatans van arribar fosos a un tram final de Lliga poc lluït. Probablement els blaus van acabar pagant la poca activitat durant el curs dels teòrics suplents, que van haver d'agafar el rol de titular amb les baixes de peces importants. Amb tot, quan aspires a ser entre els quatre primers, guanyar dos dels últims nou partits o sumar un punt de quinze a domicili, sense ser capaç de marcar, complica molt una empresa que, a Lleida, tenen ben clara.

Per això cal aplaudir la confiança dels responsables del club cap a Idiákez, el tècnic dels canvis tardans: de mitjana, el canvi tipus del guipuscoà arribava al minut 73. Tingui alguna cosa a veure o no, el cert és que l'aposta del basc és clara. I també l'aposta per tornar a rondar una zona alta que és poc menys que una obsessió per a un club que vol emular els èxits de l'extinta UE Lleida. I ho faran, enguany. sense Pau Torres a la porteria. El meta de Capellades ha marxat a l'Alavés i el càntabre Iván Crespo (Murcia) serà el seu substitut. Set renovacions, amb Molo, Raúl Fuster, Ekhi i el capità Pau Bosch al capdavant i una profunda renovació, especialment en el capítol ofensiu. Idiákez tira de coneixença, cas de Toño, Julen Colinas i Urko Arroyo, que ja van ser a les ordres del basc al Toledo. La cessió de Diego Suárez, el retorn d'Òscar Rubio o els fitxatges dels migcampistes Manu Onwu i Marc Martínez completen, de moment, una plantilla que aspira a lluitar per ser entre els quatre primers amb el plus de saber quins errors del passat cal evitar per augmentar les opcions d'èxit.

-> A favor: l'ambició que destil·len els dirigents del Lleida Esportiu. Des de la seva creació els blaus han ambicionat el playoff i el possible ascens, no se n'han amagat i han mogut les fitxes necessàries per apropar-s'hi independentment que després el futbol no els ho hagi permès.

-> En contra: l'obligació que suposa marcar-se, any rere any. objectius ambiciosos. Si les coses es torcen, la gestió de la situació es converteix en un problema si no es condueix correctament. A més, després dels dubtes de l'any passat, Idiákez serà observat amb lupa per poc que les coses no rutllin.

Els precedents de l'Hospi-Villarreal B

El de diumenge (19:00 hores) serà el cinquè enfrontament entre el Centre d'Esports l'Hospitalet i el Villarreal CF B a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet. Fins ara, el balanç és molt favorable als riberencs actuant com a local, ja que han guanyat els quatre partits disputats fins ara. L'any 2007-08, estrena amb un triomf per la mínima (1-0); el curs 2012-2013, més gols però triomf igualment exigu (2-1); fa dos cursos, victòria al descompte amb remuntada inclosa (3-2) i l'any passat, un 2-0 que servia per inaugurar la casella de victòries riberenques. En resum, 4 victòries de l'Hospi en quatre partits, 8 gols de l'Hospi i 3 dels groguets. A continuació, recordem tots aquests partits.

Temporada 2014-2015 | CE l'Hospitalet 2-0 Villarreal CF B
Prèvia | Crònica | Sala Multimèdia

Temporada 2013-2014 | CE l'Hospitalet 3-2 Villarreal CF B
Prèvia | Crònica | Sala Multimèdia

La temporada passada, la primera victòria sobre la gespa va haver d'esperar 10 (!) jornades. Era el dia que Kiko Ramírez debutava a la banqueta de l'Hospi a l'Estadi. Després d'empatar a Elx, l'Hospi estava obligat a derrotar el Villarreal B per no complicar-se (més) la vida. I poc va trigar a fer-ho (a complicar-se-la, és clar). Golàs de falta de Juanto passat el quart d'hora per deixar glaçada la parròquia local. A la represa, tot i els intents, serien els castellonencs els qui ampliarien distàncies amb un altre gran gol, ara d'Edison Flores. Pintaven bastos amb el 0-2 però la millor versió èpica de l'Hospi, la de la porteria de l'hospital i les segones parts de rauxa va tornar a aparèixer. I ho va fer, en gran part, gràcies a Pirulo, autor d'un 1-2 immediat al gol visitant. L'Hospi va insistir un i altre cop, més encara quan Cámara va ser expulsat a 10 minuts del final. El premi va arribar al minut 89, amb el segon gol del gadità i l'empat... provisional. Perquè al descompte, com l'any anterior, David Haro resolia una jugada ofensiva de l'Hospi per fer pujar el 3-2 al marcador. Per dur el deliri a l'Estadi. Per respirar. Per fi.

Temporada 2012-2013 | CE l'Hospitalet 2-1 Villarreal CF B
Prèvia | Crònica | Sala Multimèdia

En una setmana de somni, de 9 punts de 9, Sergio Cirio apareixia al temps de descompte per reviure l'èpic final de feia uns mesos contra l'Andorra i donar als de Miguel Álvarez dos punts vitals en la lluita pel campionat. En un partit complicat, dens, davant d'un Villarreal B que tot i uns números pobres a domicili va plantar cara als riberencs. Bacari avançava l'Hospi a l'hora de partit però els groguets, que ja havien avisat amb un llançament de falta al pal, van empatar mitjançant Juanto, que transformava un penal per mans de Valentín. L'eufòria es desfermaria a l'afegit, amb la resolució a sang freda del killer #2bg3 del curs passat, Ciriogol.

Temporada 2007-2008 - L'Hospitalet 1-0 Villarreal B

El primer duel entre riberencs i groguets va tenir un important component emotiu, ja que suposava el retorn de Juan Carlos Oliva a l'Hospitalet pocs mesos després de la inoblidable temporada 2006-07. Dirigia un Villarreal B que feia poques setmanes havia destituït qui anys després seria entrenador riberenc, Ángel Pedraza. L'Hospi de Roura necessitava guanyar per no caure en zona de descens i ho va aconseguir gràcies a un gol de Thaer Bawab, actual jugador de Gaz Metan romanès i que contra el Villarreal B va marcar un dels dos gols oficials que va fer amb la samarreta riberenca. De fet, els tres golejadors riberencs contra el Villarreal B juguen, curiosament, en lligues estrangeres ara mateix: Cirio a Austràlia, Bacari a Bulgària i Thaer a Romania.

Primer Equip | Balanç de la pretemporada 2015

Dissabte a Cornellà el Centre d'Esports l'Hospitalet va tancar una de les pretemporades més intenses de l'última dècada. Intensa no només pels moviments, entrades i sortides, constants des de primers de juliol, des de dies abans que els riberencs es vestissin de curt per realitzar el primer entrenament un ja llunyà 13 de juliol. Ha estat una pretemporada intensa perquè amb 810 minuts de joc, ha estat l'estiu amb més càrrega de partits des de 2005, igualant els minuts de la pretemporades 2008 i 2009, amb l'equip a Tercera Divisió i amb Julià Garcia i Jordi Vinyals, respectivament, dirigint aquells equips. Els riberencs van tancar una pretemporada irregular quant a resultats però també pel que fa al joc; ha faltat regularitat en un equip que curiosament va transmetre molt bones sensacions en el primer test, contra un equip de Segona com el Llagostera i amb pocs dies de treball a les cames. Posteriorment l'equip ha alternat actuacions fluixes, amb els partits contra l'Europa a l'Estadi o contra el Sants als Històrics com a punts àlgids, i la dinàmica creixent arran de la final del Torneig dels Històrics contra el Granollers.

Bé al darrere, desencertats en atac

El partit de dissabte al camp del Cornellà va ser un reflex del que ha estat la temporada quant a joc i encert en fase defensiva i ofensiva. Estadísticament l'Hospi de Cifuentes deixa bones sensacions en el capítol defensiu: en l'equivalent a nou partits l'equip ha encaixat set dianes, de les quals quatre han estat des del punt de penal (i Víctor va aturar una cinquena pena màxima a la Copa Baix Llobregat) contra el Prat. L'altra xifra de penals és, probablement, la nota més negativa d'una reraguarda que ha rebut els altres dos gols al contracop (Llagostera i Prat) i després d'una pilota aturada (Sabadell B). Pel que fa al capítol ofensiu els riberencs han manifestat problemes durant tot l'estiu, si bé s'ha experimentat una certa evolució a l'hora de generar perill, convertint un doble problema en un de sol a dia d'avui. Amb l'excepció del partit del Prat i fins aproximadament la final dels Històrics els de Cifuentes van tenir força problemes a l'hora de generar ocasions de gol: contra l'Europa a casa i contra el Prat al Sagnier l'equip gairebé no va tenir presència ofensiva i va estar lluny de poder guanyar els partits. Des del partit contra el Granollers, però, l'Hospi ha trepitjat més àrea rival, tot i que contra el Santboià o a la primera part del Cornellà va evidenciar una clara manca d'encert de cara a porteria tot i gaudir de nombroses ocasions de gol. Amb 2 gols, Carreras, Javi Pérez i David López han estat els màxims golejadors d'un equip que tampoc no s'ha vist afavorit ni per la lesió de Boris ni pel pobre rendiment del francès Roy (a prova) ni per la manca del davanter centre que ha de tancar la parcel·la ofensiva.

Minuts repartits amb la calculadora

Amb 540 minuts i un 66,7% del total, Guillem Savall ha estat el futbolista més utilitzat (dels 31 que han vestit la samarreta riberenca) per Martí Cifuentes al llarg d'aquesta pretemporada. El tècnic vallesà ha defensat des del primer dia l'aposta per repartir minuts i esforços des del primer partit i gairebé fins la darrera setmana sempre que fos possible. Per això ha comptat amb futbolistes del Juvenil com ara el suec Aks o amb els nombrosos jugadors a prova que han desfilat per l'Hospi durant aquestes setmanes (el lateral dret Dani Fernández és l'únic que segueix). Només la reglamentació de la Copa Catalunya i l'assaig general contra el Cornellà, juntament amb les baixes generades per les lesions de Lucas, Vales, Agus i Boris, han modificat el planning inicial de Cifuentes. Els futbolistes amb fitxa que van iniciar la pretemporada se situen entre el 45% i el 65% de minuts disputats. Sota pals, Víctor Ibáñez (63,8%) ha estat (i serà a la Lliga) el titular indiscutible; a la defensa, Sierra i Èric Via als laterals i Savall i Aleix a la defensa formarien la línia tipus, tots ells per sobre del 48%; al mig del camp tindríem un doble pivot format per Ton Alcover i Medina, ambdós amb 520 minuts de joc, per bé que Medina també ha actuat com a central en alguns partits. Rubén Carreras també ha tingut protagonisme amb un 60% dels minuts mentre que Puerto, Guzmán i David López, al voltant del 50%, lluitarien per les altres dues places de l'onze ideal de l'estiu. Al davant, la lesió de Boris contra el Granollers ha propiciat que Aitor Ruibal hagi agafat un rol més important (410 minuts, 50,6%).

Resultats i sensacions. De fredes i de calentes.

L'Hospi ha disputat un total de set partits de 90 minuts i quatre minipartits de 45 minuts (dos als Històrics i un parell més a la Copa Baix Llobregat), amb un total de minuts acumulat de 810. Els riberencs han guanyat quatre partits (dos de 90 minuts -Granollers per 1 a 2 i Cornellà per 0 a 1 i dos de 45 a Martinenc i Montañesa), n'han empatat cinc (Llagostera i Sants a un gol i Europa, Santboià i Prat a la Copa Baix Llobregat sense gols) i han perdut dos encontres, contra el Prat a la Copa Catalunya (2-0) i en l'amistós a Castellar contra el Sabadell B (2-0). Si bé en el debut a Palafrugell contra el Llagostera l'Hospi va plantar cara davant d'un equip de categoria superior, els riberencs han tingut moltes més dificultats contra els equips de Tercera (només han derrotat Granollers i Martinenc (aquest a 45 minuts). Contra el Prat (135 minuts) i l'Europa (90 minuts), cap gol i ben poques ocasions de gol generades i a la semifinal dels Històrics contra el Sants, empat a l'afegit després d'un mal partit i una reacció -obligada- a la darrer mitja hora del matx. Només en la darrera setmana de pretemporada l'equip ha tingut continuïtat en el joc: bona imatge a la Copa Baix Llobregat amb la porteria a zero, sense concedir gaire perill en jugada però amb el dèficit golejador (un gol en 180 minuts) com a Taló d'Aquil·les.

#2bg3 | Anàlisi dels equips 2015-2016 (2 de 5)

Anàlisi dilluns | Ahir iniciàvem l'anàlisi de la temporada 2015-2016 a Segona B amb el primer dels cinc articles que podreu llegir (si us interessa, és clar) al Blog de l'Hospi. Avui dimarts parlarem de quatre equips més, de dos filials catalans com són el Barcelona B i l'Espanyol B, amb objectius aparentment diferents. També hi haurà espai per al Cornellà i l'Eldense, dos equips que van aconseguir la permanència de forma agònica i que enguany aspiren, sobre el paper, al mateix objectiu: la salvació.

FC BARCELONA B

Cracks a l'infern del bronze

Imatge: Germán Parga / FC Barcelona

Segurament serà un dels rivals més esperats, especialment per a tots aquells que veuen una samarreta blanca o blaugrana i embogeixen tot oblidant l'equip del seu poble. El Barcelona B torna al purgatori de la Segona Divisió B després de cinc anys de trànsit per la Lliga Adelante, amb bons cursos en general i un final tètric, empitjorat amb el relleu a la banqueta. Un dels millors equips del món no té el seu filial a la màxima categoria possible i això ja s'ho han de fer mirar els responsables d'un Futbol Club Barcelona que ha de mirar de redreçar aquesta situació al més aviat possible. Per si no n'hi hagués prou, la prohibició de fitxar ha obligat la direcció esportiva a mantenir els jugadors amb contracte i a no fitxar fins el mes de gener. Problemes i més problemes per a un conjunt que està obligadíssim a fer playoff i, diria, a ascendir. Un equip jove, evidentment de qualitat, però en el qual factors com la motivació i l'adaptació a entorns allunyats de les gespes i dimensions perfectes del futbol professional poden afectar negativament un filial de l'entitat del blaugrana.

I també caldrà veure com respon Gerard López, l'escollit per capitanejar el retorn a l'LFP. Sorpresiva decisió la de comptar amb el granollerí per sobre, per exemple, de qui serà el seu segon, un García Pimienta que durant anys ha fet mèrits suficients com per encapçalar un projecte engrescador però també que suposa una pressió terrible per tot allò que envolta un club tan gran. El Barcelona B haurà de fer front a la pèrdua d'elements importants i desequilibrants com Adama, el croat Halilovic o Sandro i Munir, que enguany seran futbolistes del Primer Equip. A dia d'avui, l'únic fitxatge és el del porter Jokin, que tanmateix no debutarà fins el mes de gener. Així les coses, la secretaria tècnica ho confia tot al bloc que l'any passat va tenir un fluix paper a la Lliga Adelante (van tancar la classificació). Pugen del Juvenil A Palencia, Quinti, Tarín, Enguene, Ros i Aitor. Amb tot, hauran de ser els Samper, Gumbau, Dongou, Babunski, etc els qui condueixin el filial blaugrana, pressionat des que dissabte a les 7 rodi la bola a Cornellà.

-> A favor: un filial amb futbolistes de molts quirats. No discutirem que el Barcelona tindrà l'equip amb més talent per metre quadrat de la Lliga, però també sabem que amb això no n'hi ha, ni de bon tros, prou.

-> En contra: l'ambició i la motivació. Més enllà de l'ús que Luís Enrique pugui fer dels futbolistes del filial, per a futbolistes joves cridats a ser estrelles (o almenys, que s'ho pensin), jugar a Segona B pels matins, en camps de dimensions reduïdes o de gespa artificial ha de ser complicat. Allà demostraran (haurien de fer-ho, almenys) el seu caràcter i capacitat de sacrifici.

UE CORNELLÀ

Continuïtat per continuar a Segona B

Minut 87. Falta lateral que acaba al segon pal i que Óscar Muñoz enganxava per fer l'únic gol del partit. Era un Cornellà-Lleida Esportiu decisiu que servia, en clau verda, per a salvar una categoria que un sospir abans estava perduda. Final agònic en una primera temporada històrica, que va barrejar l'experiència de competir a Segona B amb la il·lusió de participar a la Copa del Rei i de jugar, per exemple, a tot un Santiago Bernabéu. Records d'una època que ja és passada. Perquè al futbol el passat no compta per molt que sovint ajudi a encarar el futur. Segon any a Segona B i objectiu innegociable: 45 punts per lligar una segona permanència. Ho tenen clar al Nou Municipal de Cornellà on, novament, Jordi Roger tornarà a ser l'inquilí de la banqueta local. Els verds han apostat per la continuïtat tot i el patiment extrem d'una temporada on l'esforç físic i mental de la Copa del Rei va acabar passant factura a un equip que va basar bona part del seu èxit en el rendiment local.

Aquesta recepta és la que buscarà aplicar enguany el tècnic cornellanenc, que com dèiem ha preferit tocar ben poques coses. Sense grans fitxatges, el Cornellà ha dissenyat un planter en una línia semblant a la d'anys anteriors, que manté la referència d'Óscar Muñoz i Enric Gallego a la punta de llança però que perd un dels homes més destacats com és Gallar, que ha marxat a l'Hércules. La porteria pateix un salt de qualitat en positiu amb l'arribada de Marcos, titular indiscutible per davant de Toni Casamayor. 11 renovacions, aposta per la joventut amb els retorns de Lucas Gafarot i Antonio Pelegrín o la cessió de Lauren, però també experiència personificada en les incorporacions dels defenses Lulu i Ñoño i en la d'un Fran Piera que torna al futbol català després de mil i una voltes pel futbol espanyol i europeu. L'estratègia tornarà a tenir un pes important en els partits que jugui el Cornellà: d'alçada no li'n faltarà, segur. 

-> A favor: ja no són debutants. 38 partits i moltes experiències dures que han d'haver servit a dirigents i tècnics per plantejar bé una categoria complicada com la Segona B. Caldrà, però, tornar a sorprendre uns rivals que ja saben què trobaran al Nou Municipal.

-> En contra: un té la sensació que el Cornellà, després d'alguns ingressos extraordinaris, podria haver fet una aposta més ambiciosa quant a incorporacions del que finalment ha fet. L'aposta per la renovació sembla clara, però després del patiments de l'any passat i de casos com el del Prat 13-14 un salt endavant permetria una major tranquil·litat.

CD ELDENSE

Foc nou, objectiu permanència

Imatge: CD Eldense

Com el Cornellà, l'Eldense va haver de patir de valent per aconseguir la permanència. O com a mínim, va haver d'esperar un parell de setmanes més per assegurar-la, via eliminatòria, contra l'Avilés. Una altra cosa és la situació institucional, amb un període electoral pel mig, que va fer trontollar l'estabilitat del següent projecte eldenc, aparentment més auster dels que van engegar a Tercera Divisió però també l'any passat. Els primers anys, els de debut o els de retorn sempre il·lusionen la gent; els segons ja són més complicats si no hi ha un salt de qualitat, un canvi d'objectiu o un incentiu que encengui l'aficionat. A Elda busquen això, engrescar la parròquia blaugrana en un any de pressupost modest on el futbolista de Tercera Divisió jugarà un rol ben important en un equip que, com d'altres, també ha canviat de capità. El gallec Rubén Albés ha marxat a Valladolid i sense Mario Rosas voltant per Elda el retorn de Galiana, tècnic fa dos anys, era gairebé un secret de domini públic. Tot i això, el murcià tindrà feina.

No li podran retreure ni vehemència ni no tenir les coses clares. El nou tècnic de l'Eldense té clar quin estil ha de tenir el seu equip: "que l'Eldense marxi d'un camp i setmanes després l'afició rival encara se'n recordi". Per bé, imaginem. Perquè la primera tasca de Galiana és la d'acoblar una amalgama de jugadors procedents d'una pila de lloc. Perquè de l'any passat només seguiran Harry Potter Cañadas, Luís Doménech i l'argentí Vivanco; la resta, tot novetats. Fins a 10 dels gairebé 20 fitxatges que han fet els del Baix Vinalopó arriben d'equips de Tercera Divisió, un clar símptoma de les restriccions econòmiques que ha tingut el club per dissenyar un planter que, tot i aquests problemes, pinta millor del que podia semblar en un primer moment. Les arribades dels defenses Belforti, Gotor i Juanje Torrejón, de Juan Fresno o del català Quim Araujo li donen a l'equip el plus d'experiència necessari en una categoria exigent com aquesta. Araujo serà un dels integrants de la parcel·la ofensiva d'un Eldense que també comptarà amb Carlitos (germà del davanter de l'Ilicitano, Rubio) i amb Diego Piquero, que després de destapar-se com a màxim golejador amb Formentera o Peña Deportiva voldrà demostrar el seu olfacte en una categoria superior.

-> A favor: l'abandonament dels objectius i els projectes grandiloqüents. Retorn a la modèstia i a la necessitat de maximitzar recursos econòmics escassos. L'Eldense tornarà a lluitar per la permanència conscient que aquest és la seva única fita.

-> En contra: tot i els reforços de darrera hora fa l'efecte que els blaugrana poden patir una certa manca d'experiència a la categoria. Molts futbolistes procedents de Tercera, situació provocada pels ajustos econòmics, fan que l'Eldense parteixi com un dels equips més modestos del Campionat.

RCD ESPANYOL B

Lifting perico

De més a menys. L'Espanyol B va respondre inicialment a les expectatives dispositades durant els mesos d'estiu degut a la configuració d'una plantilla que apostava clarament, dins les possibilitats d'un filial, per futbolistes que coneguessin la categoria. Tot i l'aposta, l'univers dels equips filials fa imprevisible preveure amb certesa el seu destí; milers de factors influeixen en el rendiment dels futbolistes al llarg d'una temporada: convocatòries i minuts amb el Primer Equip, ofertes o cants de sirenes d'altres equips, representants que emboliquen la troca. Vaja, que amb 20 i pocs anys, la temptació de progressar més ràpid del compte pot minvar el rendiment personal i, al mateix temps, afectar la dinàmica grupal. Que no vol dir que això passés a l'Espanyol B l'any passat. O sí, tant és. Com els petons a la boca, això ja és cosa del passat i ara la moda a Can Perico és... tornar a apostar per la joventut. I per coordinar-ho tot, a banda de la sort i de l'encert, un Lluís Planagumà que per sisè any consecutiu (Grama B, Villarreal C, Villarreal B i Espanyol B) tornarà a dirigir un filial. Sort de la barba, que sinó encara semblaria un futbolista més (sobretot perquè hi ha algun filial que ha signat jugadors de 30 anys).

La regeneració és ben visible, ja començant per l'estadística. Si l'any passat era el filial amb la mitjana d'edat més alta i amb més partits d'experiència a Segona B (uns 800 abans de començar la Lliga), enguany l'Espanyol B serà tot el contrari. El filial blanc-i-blau, amb una vintena d'elements al planter, no supera els 400 partits acumulats a la categoria (el Barcelona B ronda la mateixa xifra però amb força partits jugats en categories superiors). En paral·lel, els espanyolistes tenen una mitjana d'edat de 20 anys i 4 mesos, sensiblement inferior (entre un i dos anys) en comparació a la resta d'equips filials. Tot això complica la tasca d'acoblament, una tasca que es veurà compensada pel sentiment de pertinença que, en principi, emanarà dels nombrosos jugadors que han fet el salt des del Juvenil de Divisió d'Honor. Parlem del porter Rubén, Aarón, Lluís López, Carles Soria, Iago, Marc Roca, Entrena, Campuzano... però també de Lucas Porcar o de Rufo, que tornen a l'Espanyol després d'aventures més enllà de l'Ebre. Poca continuïtat (Andrés, Galas, Marc Navarro i Borja) en un equip que, en atac, comptarà amb la velocitat de Robert Simón o la capacitat golejadora d'Adrián Dalmau i de Miquel Ripoll.

-> A favor: la direcció esportiva ha aprofitat l'embranzida d'una bona fornada procedent del Juvenil A. Són joves, algun encara en edat juvenil, però el sentiment de pertinença a l'entitat por reforçar la confiança del bloc en situacions complicades.

-> En contra: l'excessiva renovació del bloc. Ja sol passar això, en alguns filials. Numèricament diferent al projecte de l'any passat, estem davant de l'equip més jove de la Lliga, amb menys experiència acumulada. Això ho podria acusar l'Espanyol si, a diferència de l'any passat, l'equip no arrenca amb una bona dinàmica de marcadors.

#2bg3 | Pretemporada 2015-2016

Com cada estiu al Blog també parem atenció a tot el període de preparació dels 20 equips que, en principi, conformaran el grup 3 de Segona Divisió B. En aquesta entrada anirem actualitzant el llistat de partits de pretemporada, amb horari, terreny de joc i marcador i golejadors quan aquests es disputin. Si detecteu alguna errada o falta per afegir algun partit, no dubteu a fer-nos-ho saber. A diferència d'altres temporades, enguany teniu els partits llistat per la data de disputa i no agrupats per club com fins ara.

Dijous, 16 de juliol
ATLÈTIC BALEARS 1-2 Atlètic Juvenil A
Chando

Dissabte, 18 de juliol

ATLÈTIC BALEARS 16-0 Anker Wismar
Rodrigo (5), Tim (2), Kike López (2), Esteban, Marc Juárez, David Prieto, Thilo, Malik, Jaime, Wiemann
Betis B 1-2 VILLARREAL B
Rayco / Joel, Carlos Martínez
L'Escala 0-5 UE OLOT
Uri Santos (3), Kike, Gato
Elche 2-0 CD ELDENSE
Lombán, Mario Arqués
CF REUS DEPORTIU 0-1 Villarreal
Baptistao

Diumenge, 19 de juliol
Llagostera 1-1 CE L'HOSPITALET
Querol / Carreras
Navata 0-8 FC BARCELONA B
Maxi Rolón (4), Adama (2), Cámara, Campins

Dimarts, 21 de juliol
L'Escala 0-3 FC BARCELONA B
Maxi Rolón (2), Aitor

Dimecres, 22 de juliol

CD ALCOYANO 7-0 Sunderland U-20
Óscar López (2), Abraham, Rubén Ramos, Mustafá, Ismael, Borja Sánchez
VALENCIA MESTALLA 2-2 Betis B
Toni Martínez, Fran Navarro / Luís Lara, Iván
Godella 0-5 HURACÁN CF
Tariq (2), Marc Ferris, Adrià, Juliá
Albacete 0-1 VILLARREAL CF B
Carlos Martínez

Dijous, 23 de juliol
ATLÈTIC BALEARS 5-1 Rotlet Molinar
Salvà, Tim, Joan Vich, Rodrigo, Biel Coll

Divendres, 24 de juliol
Ascó 0-4 RCD ESPANYOL B
Dalmau (2), Antonio Cristian, Lauren

Dissabte, 25 de juliol

CD LLOSETENSE 4-0 Génova
Regis (3), Vaz
ATLÉTICO LEVANTE - Buñol
Juan Delgado, Matías, Balaguer
Murcia 1-0 VALÈNCIA MESTALLA
Carlos Álvarez
Sariñena 1-0 LLEIDA ESPORTIU
Dailos
Vilanova 0-6 CF REUS DEPORTIU
Fernando (2), Fran Carbia, Ángel Martínez, Masqué, Haro
Figueres 0-1 UE OLOT
Uri Santos
Nàstic 3-0 UE CORNELLÀ
Ferran, Xisco Muñoz, Marcos
Sabadell B 2-0 CE L'HOSPITALET
Manel, Adri Díaz
ATLÈTIC BALEARS 3-0 Collerense
Fullana (2), Rodrigo
Elche 2-1 OLÍMPIC
Álvaro, Edu Albácar / Luismi Loro
CD ELDENSE 1-1 Elda Industrial
Serra / Amat
Recambios Colón 0-0 HURACÁN CF

Diumenge, 26 de juliol
Cartagena 0-1 VILLARREAL CF B
Carlos Joel
ESPANYOL B 1-2 Llagostera
Robert / Jorge, Emilio Sánchez

Dimecres, 29 de juliol
ATLÉTICO LEVANTE 1-1 Atlético Saguntino
Rober / Mario Gallego
Gavà 0-4 RCD ESPANYOL B
Borja MG, Marc Navarro, Marc Gual, Lauren
CD LLOSETENSE 2-0 San Francisco DHJ
Aitor Pons, Jaume Pol
Morell 1-4 CF REUS DEPORTIU
Blanes / Fran Carbia (2), Sangrà (pp), Haro
Buñol 0-1 HURACÁN CF
Juliá
FC BARCELONA B 5-1 Terrassa FC
Dongou (2), Maxi Rolón, Babunski, Aitor / Marcos
Benigànim 3-0 CD OLÍMPIC
Koeman (2), ¿?¿?
UE CORNELLÀ 0-1 Prat
Sascha
Huércal-Overa 1-2 HÉRCULES CF
¿?¿? / Salinas, Siro
CE L'HOSPITALET 0-0 Europa
CD ELDENSE 0-2 Granada B
Denilson, Cuero

Dijous, 30 de juliol

El Catllar 0-1 LLEIDA ESPORTIU
Diego Suárez
Rialp 1-9 CF POBLA DE MAFUMET (70')
Mutu / Iván Vidal (4), Carlos Esteve (2), Toni Vela, Joaqui, Cédric
VALÈNCIA MESTALLA 1-3 Nàstic
Nacho Gil / Marcos, Emaná, Tejera

Divendres, 31 de juliol
ATLÈTIC BALEARS 3-0 Santa Catalina
Chando (2), Joan Vich
UE CORNELLÀ 2-0 Rubí
Pelegrí, Xemi
Contestano 0-4 CD ALCOYANO
Abraham (2), Alfaro, Yacine
CF REUS DEPORTIU 0-0 Llagostera
La Roda 1-0 VILLARREAL CF B
Megías

Dissabte, 1 d'agost
FC BARCELONA B 7-0 Horta
Maxi Rolón (2), Dongou, Babunski, Juste, Aitor, Horta (pp)
Europa 1-0 RCD ESPANYOL B (Copa Catalunya)
Cano
Santfeliuenc 1-3 CORNELLÀ (Copa Catalunya)
Èric / Enric (2), David
HÉRCULES CF 0-2 Albacete
Jona, Cidoncha
CD ELDENSE 1-1 Ilicitano (3x1, 45')
Carlitos / ¿?¿?
Petrelense 0-2 CD ELDENSE (3x1, 45')
Óscar, Serra
Bani Yas 3-2 ATLÉTICO LEVANTE
Larrivey (2), Dada / Traver, Nanclares
Prat 1-2 CE SABADELL FC
Elhadji / Pirulo, Osado
Quintanar del Rey 0-0 CD OLÍMPIC
Ascó 1-1 LLEIDA ESPORTIU (Copa Catalunya)
Artur Gòdia / Colinas
Binissalem 2-4 CD LLOSETENSE
¿?¿? / Cristian, Thiago, Héctor, Xesc Regis
Acero 0-1 HURACÁN CF
Cubillas
Muro 1-1 CD ALCOYANO
Torrella / Abraham
Manlleu 0-1 UE OLOT  (Copa Catalunya)
Marcel Serramitja

Diumenge, 2 d'agost
Cerdanyola 1-0 BADALONA (Copa Catalunya)
Sergio Ginés
CF POBLA DE MAFUMET 1-3 Villarreal C
Iván Vidal / Beli, Vicent, Mario
Prat 2-0 L'HOSPITALET (Copa Catalunya)
Jaime, Molins

Dilluns, 3 d'agost
UE CORNELLÀ 1-0 Vilafranca (Torneig d'Històrics)
Bartu
UE CORNELLÀ 1-2 Júpiter (Torneig d'Històrics)
Antonio / Pau (2)

Dimarts, 4 d'agost
ATLÈTIC BALEARS 0-0 Cartagena
Zaragoza B 0-5 LLEIDA ESPORTIU
Diego Suárez, Colinas, Losín (pp), Molo, Putxi
CF BADALONA 0-1 Granollers
Durán
CF BADALONA 1-1 Europa
Joan Grasa / Alberto
Sabadell B 1-2 ESPANYOL B
Ñito / Pibe, Ripoll
Teruel 0-1 VALÈNCIA MESTALLA (3x1, 45')
Soler
Huesca 0-0 VALÈNCIA MESTALLA (3x1, 45')
CD OLÍMPIC 0-2 VILLARREAL CF B
Fran Sol, Mario

Dimecres, 5 d'agost

ATLÉTICO LEVANTE 1-1 HURACÁN CF
Juan Delgado / Gaizka (pp)
Gavà 2-2 CE SABADELL FC
Cazorla, Kata / Valentín, Manel
HÉRCULES CF 1-2 Bani Yas
Tabala / Bandar, Larrivey
Vilafranca 0-3 CF REUS DEPORTIU
Óscar Rico, Fran Carbia, David Haro
CD ALCOYANO 1-5 Albacete
Alfaro / Fran García, Jona, Cidoncha, Portu (2)

Alaró 2-4 CD LLOSETENSE
Sabater, Amengual / Aitor, Campins, Gálvez, Vaz

Dijous, 6 d'agost
ATLÈTIC BALEARS 0-0 UCAM Murcia
CE L'HOSPITALET 3-0 Martinenc (Torneig d'Històrics)
Javi Pérez, Carreras, Ruibal
CE L'HOSPITALET 1-0 Montañesa (Torneig d'Històrics)
David López
UE OLOT 1-0 Figueres (45')
Kike Sánchez
Banyoles 0-3 UE OLOT (45')
Marcel Serramitja (2), Gato
CF POBLA DE MAFUMET 1-1 Ascó
Raúl González / Iván Muntaner

Divendres, 7 d'agost
El Catllar 0-2 CF POBLA DE MAFUMET
Alfons Serra, Carlos Esteve
Torrevieja 0-0 HÉRCULES CF
Yeclano Deportivo 0-1 CD ELDENSE
Carlitos
Suspès per la pluja | Almansa - CD ALCOYANO

Dissabte, 8 d'agost
Elche 2-0 ATLÈTIC BALEARS
Pedro Astray, Álvaro
Suspès per la pluja | Girona - LLEIDA ESPORTIU
Mallorca B 1-3 CD LLOSETENSE
¿?¿? / Héctor, Xesc Regis, Pep Biel
Socuéllamos 3-1 ATLÉTICO LEVANTE
Javi Gómez, Calle, Juanma Ortiz / Juan Delgado
Figueres 1-0 UE OLOT (Copa de Catalunya)
Pedro
Sants 1-1 CE L'HOSPITALET (Torneig d'Històrics)
Navarro / Boris
Llagostera 1-1 FC BARCELONA B
Juanto / Dongou
Prat 0-0 UE CORNELLÀ (Copa de Catalunya)
Cornellà DHJ 1-3 CF BADALONA
Damià / Amantini, David Jiménez, Morgado
CD OLÍMPIC 1-0 Rayo Ibense
Samu
CE SABADELL FC 0-0 Gimnàstic
La Roda 1-2 HURACÁN
Megías / Jandro (2)

Diumenge, 9 d'agost
Masnou 1-0 CF BADALONA
Lora
Granollers 1-2 CE L'HOSPITALET (Torneig d'Històrics)
Cano / Guzmán, Javi Pérez
UE OLOT 2-2 Girona
Luismi, Héctor Simón / Alcaraz (2)
Novelda 0-1 CD ELDENSE
Gol en pp
CF POBLA DE MAFUMET 2-2 Morell
Álvaro Fernández, Toni Vela / Jordi Roca (2)
CF REUS DEPORTIU 2-1 LLEIDA ESPORTIU (Copa de Catalunya)
Édgar, Moyano / Colinas
Real Madrid Castilla 1-2 VILLARREAL B
Mariano / Javi García, Carlos Martínez

Dimarts, 11 d'agost

CE L'HOSPITALET 0-0 Santboià (45')
CE L'HOSPITALET 0-0 Prat (45')
Ferriolense 0-3 ATLÈTIC BALEARS
Tim (2), Thilo

UCAM Murcia 0-0 HÉRCULES
Muro 0-0 CD OLÍMPIC
RCD ESPANYOL B 1-0 Montañesa
Ripoll

Dimecres, 12 d'agost

UE CORNELLÀ 1-1 Gavà (45')
Enric / Felipe
UE CORNELLÀ 1-0 Santfeliuenc (45')
Dani Martí
CD LLOSETENSE 0-0 Atlètic Balears DHJ
Torre Levante 0-1 VILLARREAL CF B
Carlos Martínez
Sant Ildefons 2-5 FC BARCELONA B
Marc Llobet, ¿?¿? / Ros, Grimaldo, Theo, Dongou, Babunski

Osasuna 1-3 LLEIDA ESPORTIU
Adrián Cruz / Raúl Fuster, Óscar Vega, Diego Suárez
POBLA DE MAFUMET 2-0 Sant Andreu
Iván Vidal, Emaná
VALENCIA MESTALLA 1-3 ATLÉTICO LEVANTE
Nacho Gil / Yosu, Juan Delgado, pp

Castellón 1-1 CF REUS DEPORTIU
Carlos Meseguer / Colorado
Palamós 2-2 CE SABADELL FC
Corominas, David Torres / Osado, Forgas
CD ALCOYANO 1-0 Murcia
José Ruiz (pp)
Atlético Saguntino 1-2 HURACÁN
Néstor / Juliá, Cubillas

Dijous, 13 d'agost

Orihuela 1-0 HÉRCULES CF
Pastor

Divendres, 14 d'agost
UCAM Murcia 1-1 CD ELDENSE
Manolo / Quim Araujo
RCD ESPANYOL B 2-0 Girona (partit d'entrenament)
Robert, Dalmau
HURACÁN CF 4-0 Torrent
Tariq (2), Jandro, Moscardó
Alaró 0-4 ATLÈTIC BALEARS
Rodrigo, Jaime, Kike López, Chando
Almansa 0-1 CD OLÍMPIC
Javi Navarro

Dissabte, 15 d'agost
Alzira 0-0 VILLARREAL CF B
Amposta 1-3 ESPANYOL B
Becerra/ Ripoll, Marc Gual, Borja Martínez
l'Hospitalet de l'Infant 0-4 CF POBLA DE MAFUMET
Carlos Esteve (2), Cristian Herrera, Toni Vela
UE CORNELLÀ 0-1 CE L'HOSPITALET
David López
Manlleu 0-1 FC BARCELONA B
Dongou
Murcia 1-2 HÉRCULES
Carlos / Portillo, Adri Cuevas
CD ALCOYANO 0-0 Ontinyent
Castelldefels 1-1 CF BADALONA
Francis / Joan Grasa
CE SABADELL FC 2-3 Llagostera
Cortell, Forgas / Chumbi, Benja, Expósito
Constància 1-0 CD LLOSETENSE
Juan Murillo
Socuéllamos 2-0 VALÈNCIA MESTALLA
Zurdo, Calle
Villanovense 2-0 ATLÉTICO LEVANTE
Juanfran, Cubi

Diumenge, 16 d'agost
CF POBLA DE MAFUMET 0-1 LLEIDA ESPORTIU
Albistegi
Peralada 1-0 CF BADALONA
Marc Mas
Europa 0-1 UE CORNELLÀ
Ñoño
Vilafranca 1-1 REUS DEPORTIU
Aitor Casas / Ricardo Vaz
UE OLOT 1-1 Gimnàstic
Marcel / Emana

Dilluns, 17 d'agost
HÉRCULES CF 1-0 CD ELDENSE
Gato

#2bg3 | Anàlisi dels equips 2015-2016 (1 de 5)

Diuen que els dilluns són el pitjor dia de la setmana. A més, suposo que si el teu equip ha perdut encara deu ser més complicat encara set dies de rutina. Però avui és diferent: molts sou de vacances però, sobretot sobretot, aquest és en un dilluns únic, el primer dia d'una setmana única, el de l'estrena de la temporada al grup 3 de Segona Divisió B, del nostre #2bg3. Per catorzè curs consecutiu els equips valencians compartiran aventura amb els catalans, que enguany seran la meitat del grup. A banda dels 8 valencians hi tindrem, també, l'Atlètic Balears i el Llosetense, un dels dos debutants al futbol de bronze juntament amb el Pobla de Mafumet. Serà en aquesta petita localitat tarragonina on la temporada obrirà foc amb un derbi prou interessant entre el filial del Nàstic i el Reus Deportiu, un dels favorits a ser a dalt a finals de temporada. I d'això versa l'article d'avui. I el de demà... De fet, els cinc articles que tindreu cada dia al Blog d'avui fins divendres: com ja hem fet en temporades anteriors volem escriure quatre línies sobre com veiem cada equip a dia d'avui. Que a la jornada 5 pensem tot el contrari? Doncs endavant, perquè afortunadament el futbol no és cap ciència exacta, per això ens deu agradar tant. Sigui com sigui, encetem aventura i encetem primer fascicle de l'anàlisi #2bg3 2015-2016 amb dos aspirants a tot com l'Alcoyano i l'Atlètic Balears, un retornat com l'Atlètic Balears i un Badalona que, a dia d'avui, prou farà de saber si podrà començar o no la Lliga com a local a Montigalà.

CD ALCOYANO

Obligats... un cop més

Imatge: Radio Alcoy

Era complicat pensar que l'Alcoyano no faria playoff la passada temporada. Per història, per plantilla, per pressupost... Però un cop més es va demostrar que amb les etiquetes s'aconsegueixen ben poques coses, almenys al món del fut... Espereu! Fa dues línies i escaig que escric el mateix que l'any passat. Serà que l'exigència i l'Alcoyano van sempre de la mà. Serà que a Alcoi l'imperceptible trànsit d'un any per la Lliga Adelante va tenir gust de gairebé no res. L'embut de la Segona B és fotut, però també és cert que ni tan sols jugar la fase d'ascens per segon any consecutiu es podria considerar un fracàs. Va ser un any complicat, amb moltes incorporacions de garanties, sobre el paper, però amb la figura del tècnic Óscar Cano com a element de discòrdia a nivell de club, de plantilla, d'afició. L'acomiadament de l'andalús després de caure a Elx (2-1) va ser la primera pedra del projecte 2015-2016: Carlos Sempere va agafar les regnes per intentar salvar la situació, amb Andrés Palop com a segon.

I enguany és el torn de Palop. Debutant no només a la categoria sinó també a les banquetes, l'empresa per a l'ara entrenador és exigent i complicada. És a l'Alcoyano. Per quart any consecutiu els alacantins s'han reforçat a consciència, amb el playoff com a fita però sense oblidar que són més de quatre els equips que opositen a aquesta plaça. Pendents de tancar el grup, Palop compta amb el concurs d'un bloc important de futbolistes que ja eren l'any passat: 12 renovacions que permeten, entre d'altres coses, mantenir una línia defensiva que es va mostrar prou fiable el curs passat. De fora arriben futbolistes de cartell, amb Abraham al capdavant. El canari deixava Badalona per fer un salt endavant quant a objectiu de club; un futbolista diferent que ha de guiar l'Alcoyano cap a la segona fase del campionat. El retorn de Fran Miranda o les incorporacions de Borja Sánchez i Mustafá completen un equip amb una dilatadíssima experiència a Segona B (gairebé 3.000 partits).

-> A favor: per bé que és un favor que pot tornar-se en contra (ja es va veure l'any passat) ser local al Collao i tenir una afició passional i fidel com la blanc-i-blava ha de donar un plus a un equip dissenyat per donar satisfaccions a la parròquia de l'Alcoyano.

-> En contra: un any més, l'obligació de ser amunt sí o sí. Des de fa uns quants anys que qualsevol equip acusa dos mals resultats consecutius. La gestió dels sotracs és vital per al bon funcionament d'un conjunt al qual s'exigirà el màxim des de la primera jornada. Un tercer any sense jugar la promoció seria un pal. Massa dur, fins i tot.

ATLÈTIC BALEARS

Große Hoffnungen

Imatge: Guiem Sánchez

L'any passat començava amb el Producte de la Terra com a lema d'un Atlètic Balears que havia deixat el llistó alt amb un pressupost de mínims fa 2 temporades. Es van salvar els mobles l'estiu passat amb l'entrada de la nova propietat, uns capitans que van aprofitar els dubtes que generava l'equip durant la primera volta per fer canvis a la banqueta: marxava Nico López i tornava un Gustavo Siviero que, quatre cursos després, repetia operació salvant l'equip amb uns reforços que permetien somiar amb la continuïtat a Segona B. Es passava del Producte de la Terra a una mescolanza amb el Deutsch Produkt, una evolució que es ben visible des de la presidència a la direcció esportiva passant, sobretot, per una plantilla que disposa de cinc futbolistes amb recorregut al futbol alemany. De fet, amb matisos, la nova etapa de l'Atlètic es pot considerar un remember de l'època daurada, quant a ambició, del que podríem anomenar crespinisme: en el segon any de Siviero, un projecte absolutament megalòman permetia els balearicos fer campions. Mirandés i Lugo van barrar el pas al futbol professional i els de la Via de Cintura van començar una davallada institucional i esportiva que van aconseguir frenar a temps.

I com fa quatre anys, el projecte balearico el tornarà a dirigir un Gustavo Siviero que després de la seva frustrada etapa al Murcia i de la fugaç esperança del Salamanca Athletic ha tornat a sentir-se entrenador. Meritori haver aconseguit treure l'Atlètic de dues situacions complicades, però també ha comptat (i tornarà a fer-ho) amb una plantilla gairebé galàctica per mirar de colar-se entre els quatre primers. 10 renovacions i, de moment 10 novetats: els balearicos encara tenen dues setmanes per fitxar i algun peix gros pescaran (s'ha parlat d'Airam Cabrera, sense anar més lluny). Continuïtat de bona part del bloc de casa, amb els Joan Vich, Jaime, Chando, Biel Guasp, Esteban i Fullana com a elements 'de la terra'. De fora han arribat dos alemanys més com són el gegant porter Pliquett (202 centímetres, d'alçada) i el central Wiemann. I a aquests ingredients hi afegim Kike López i Javi Casares, Carles Marc o l'experiència que aportarà David Prieto a la reraguarda. Motius suficients per creure en un equip amb vímet per fer patir tothom malgrat la ferotge competència d'una lliga que, d'inici, presenta dues velocitats ben diferenciades.

-> A favor: Siviero disposa d'una plantilla molt competitiva, per noms però també per possibilitats. Amb una bona gestió de grup els balearicos lluitaran fins el final per colar-se entre els quatre primers.

-> En contra: l'autoexigència, haver-se posat l'etiqueta de favorits. Fa quatre anys va ser una rèmora que va impedir que l'equip 'fluís' com calia. Només quatre equips poden fer playoff i serà important no perdre els nervis (especialment pels de dalt) quan les coses no rutllin.

ATLÉTICO LEVANTE

Aposta pel bronze

Imatge: Jorge Ramírez / Levante UD

Dues temporades va durar el primer retorn de l'aleshores Levante B a Segona B. La nit i el dia o, millor dit, el dia i la nit. Compra de plaça i playoff d'ascens en un primer any brillant, gràcies a una plantilla amb diamants com Mossa, Roger, Provencio, Higón o Morales, per dir alguns noms. Les seves absències les van acusar els granotes l'any següent, el del descens, el que va desembocar en el comiat de José Gómez de la banqueta del filial. Descens a Tercera, renovació profunda, canvi de denominació... però aposta clara per l'ascens amb fitxatges nobles per a la quarta categoria del futbol espanyol. El Castelló va guanyar la partida a la Lliga però els de Villafaina, un jove tècnic que ha viscut llevantinisme des de fa molts anys, va dur l'Atlético Levante (de forma èpica i agònica contra l'Atlético Sanluqueño) a l'ascens de categoria. Aquest cop per la via esportiva. Un premi massa valuós com per no conservar-lo dins una caixa forta imaginària amb la combinació més complicada possible. Una combinació que passa, clarament, pel coneixement de la categoria.

Aquesta és la línia que han seguit els responsables esportius d'un Atlético Levante que tot i estar pendent (com tots) de polir la seva plantilla té el bloc ben definit. Seguirà Miguel Ángel Villafaina com a tècnic i, amb ell, vuit futbolistes que van assolir l'ascens el passat curs. El porter Zagalá i el defensa Luca Ferrone són els únics que segueixen en una línia de contenció que, evidentment, ha patit una renovació a fons, amb sis incorporacions que reuneixen més de 250 partits d'experiència a Segona Divisió B, una xifra important per a un conjunt filial. Perquè com dèiem, a València han tingut clar que el #2bg3 és un campionat especial, diferent, que precisa de coneixement per gestionar situacions peculiars que una plantilla tendra i inexperta podria no saber gestionar. Potser per això els granota concentren el gruix d'experiència al davant i aposten per la joventut i la desimboltura en la zona de creació i de finalització. Potser caldrà seguir de prop Pepelu, un juvenil de segon any que ja va debutar amb el filial a Tercera i que apunta bones maneres. També han pujat del Juvenil Colau, Keko, Riera o Matías, un davanter que ja ha fet alguna pretemporada amb el filial i que enguany fa el salt un cop conclosa l'etapa de juvenil. Matías Alonso competirà amb Juan Delgado (màxim golejador de la pretemporada) i amb Álvaro Traver per ser titulars a la davantera granota.

-> A favor: a manca de futbolistes difícils d'igualar com els de la temporada 2012-2013, el Levante ha entès que l'experiència a Segona B era bàsica per teixir un projecte que té l'únic objectiu esportiu de la permanència.

-> En contra: poques renovacions en un bloc guanyador. A manca de confirmar quants jugadors de la base s'acaben quedant, Villafaina tindrà feina a ensamblar un grup heterogeni en una categoria exigent des de la primera jornada com és la Segona Divisió B.

CF BADALONA

Tornar a començar

Imatge: Àngel Garreta

Tremendament meritòria va ser la passada temporada, al Badalona. Canvi de camp, canvi d'entrenador, renovació profunda, pressupost ajustat... Però Manolo González ja havia demostrat a la Montañesa que sense grans pressupostos (pero sí amb criteri i amb bona gestió) es pot treure rendiment d'una plantilla carent de grans noms però que unida és capaç de dibuixar un bloc competitiu que compliqui la vida a qualsevol rival. Bé, i també hi havia Abraham. El canari no serà el jugador franquícia d'un Badalona que, a dia d'avui, encara no sap si la segona jornada podrà rebre el Cornellà a Montigalà o haurà de fer-ho ves a saber on (a Santa Coloma, fa pinta). Com si les dificultats fossin un plus de motivació (és qüestió de buscar el cantó positiu si és que n'hi ha), els escapulats s'han de tornar a regenerar dins un context advers, amb la fugida d'elements importants el curs passat, amb les baixes de futbolistes que van ser titulars, però sobretot amb l'obligació de tornar a crear el bloc que va ser senyal d'identitat dels del Barcelonès Nord durant bona part del curs passat.

Manolo González no tornarà a comptar amb un pressupost gran, però els escapulats han mirat de reforçar-se com han pogut. La trajectòria del tècnic gallec és, potser, el millor aval per dur el timó d'una plantilla encara en construcció, pendent d'incorporar algun futbolista abans que tanqui el mercat d'estiu. Només segueixen cinc futbolistes, dels quals només tres eren indiscutibles per al de Folgoso do Courel: Amantini, Toni Lao i Fran Grima. Les novetats comencen per la porteria, on es farà estrany no veure Marcos per bé que l'experiència estarà assegurada amb els guants de José Miguel Morales. Rubén Canelada i la polivalència d'Alberto Carroza també garanteixen fortalesa en una línia defensiva que comptarà amb el ghanès Akrong com a nota exòtica. Al davant, la recuperació del lesionat Joan Grasa es un fitxatge de per sí, una incorporació que s'afegeix a la d'un Xavi Civil que debutarà a Segona B o a les de Javi Rodriguez i Pablo Morgado, atacant que ja coneixen la categoria prou bé.

-> A favor: per segon any seguit, el factor Manolo González. Un tècnic que sap esprémer al màxim les possibilitats i qualitats dels seus futbolistes en benefici del grup. La seva trajectòria l'avala i mentre el rendiment li doni la raó...

-> En contra: va sortir bé l'any passat, però els canvis continus no ajuden a afermar un bloc que l'any passat va ser l'essència de l'èxit del Badalona. D'altra banda, les condicions de treball dels escapulats a Montigalà mediatitza els objectius de l'equip, encara pendent d'on jugarà els seus partits com a local.