AE PRAT
Després del debut,
toca créixer
Si preguntem als
seus aficionats quin és el reforç de l’estiu, el més segur és que la majoria
optin per José Kante. El manresà torna al Prat després de la seva aventura ‘boquerona’;
la seva arribada no puposa, únicament, reforçar la part ofensiva, sinó també el
cor d’un equip que recupera un referent. Com referent al mig del camp han de
ser Àlex Granell i Alfonso Artabe, contrastats a Segona B i que augmentaran la
competència a una medul·lar que semblava propietat d’Alcaraz i de Fernando
Núñez. Si Vacas en sap treure suc, la part ofensiva donarà moltes alegries al
Prat: a Ignacio i a Manu Balda se’ls hi suma el madrileny Antonio Matas
(Yeclano Deportivo) i Oribe, que juntament amb Albert Vivó són els dos terceres
que s’incorporen al Prat. Això al davant; al darrere, i gairebé de memòria,
Toni Texeira, Óscar Sierra, Luís Larios, Rafa Murillo i Oriol Ricarte.
A favor: bagatge
d’un any d’experiència pel bloc de jugadors que continuen i incorporacions
contrastades. Plantilla més àmplia que pot donar joc si no s’opta per un onze
fix.
En contra: com tots
els equips en dinàmica d’ascensos, el Prat és a la vora de tocar sostre.
Acostumats a guanyar, la Segona B és un altre món i cal tenir paciència si les
coses no surten bé.
L’era postClarkson
 |
| Imatge: Benicadell Esportiu |
Només continuen 5
jugadors (Jonathan, Berna, Paco Sáez, Raúl Muñoz i Kikín).i han arribat ni més
ni menys que 17 fitxatges, 14 dels quals jugaven l’any passat a Tercera
Divisió. De fet, només els atacants Trujillo, Oskar Martín i el maurità Cheikh
Saad van jugar l’any passat a Segona B. Moreno ha confiat el destí de
l’Ontinyent a gent jove i amb fam de triomfar. Confia, per exemple, en Héctor
Camps, Huertas, Alberto i Tasio, jugadors de confiança que ja han entrenat amb
Moreno al Muro. Els ‘scouters’ segur que fixaran la seva mirada en homes
com Vicente Flor, que ja sap què és jugar a Segona B, però sobretot en David
Verdú (Alzira) i Mauro Melo (Eldense), dos jugadors que també han tastat el
futbol de bronze i que tenen encara camí per recórrer en això el futbol
(sobretot en el cas de l’ex del Gandia, Melo).
A favor: sense
tants diners, el bloc guanyarà pes a Ontinyent. Un tècnic amb experiència,
‘tradicional’ com és Juan Moreno pot treure suc a una plantilla que conjuga
joventut i experiència.
En contra: moltes
incorporacions (17!) i molta gent jove, sense massa recorregut a Segona Divisió
B. En una categoria com aquesta, la gestió de partits ajustats i el control de
“l’altre futbol” és vital.
Un nouvingut que no
renuncia a res
 |
| Imatge: David Planella |
Si fem una ullada
als reforços, fins a 7 jugadors ja saben que és jugar amb certa assiduïtat a
Segona B. Destaquen, per sobre de tot, jugadors com David Corominas, Xavi Muñoz
o Miki Martínez, apostes importants que comptaven amb l’interès esportiu
d’altres equips que no han pogut apropar-se a l’oferta econòmica dels olotins.
De futur són les apostes per Guillem Savall i, sobretot, les d’Èric Reverter i
Xavi Ferrón. Sota pals, garantia de seguretat amb Óscar Fornés, veterania al
darrere amb Serra o Freixa, premi per tota una institució a Olot com Abel Solé
i, qui sap, si pot ser l’any de Carlos Martínez (que ja ha deixat enrere allò
de Carlitos), amb l’ajuda d’Uri Santos com a company de fatigues a l’atac
garrotxí.
A favor: l’empenta
i la il·lusió que destil·la el projecte 2013-2014 de la UE Olot. Important
moviment social i a nivell de club, xarxes socials, visibilitat als mitjans…
En contra: dubtes,
vist l’any passat, en la gestió d’una hipotètica situació de mals resultats.
Dubtes, també, en una línia defensiva que pot patir amb la velocitat dels atacs
rivals, en camps grans i, fins i tot, a casa.
A la recerca d’un
tercer miracle
 |
| Imatge: Pablo Orts |
I ara què? Doncs
com l’au fènix, a Xàtiva busquen reinventar-se i tornar al miracle que suposa
que un equip de curt pressupost rondi la zona alta per tercer any seguit. José
Alemany ha aconseguit salvar la papereta pel que fa a la fuga de talents
(marxen Carles Salvador, De Val i Ferran), però ha aconseguit mantenir un ja
mític bloc defensiu amb els Francis, Mendoza, Pepín, Peris i Ramón, amb “l’avi”
(dit amb tot el carinyo) Edu Rifaterra i el balear Nando Ramón com a “chico
para todo”. A dalt, Pau Franch repeteix i comptarà enguany amb els gols de
Christian Perales; el d’Énguera va ser màxim golejador del grup 6 de Tercera
amb el Novelda el curs passat. A més, Aparicio comptarà amb dos jugadors a
seguir molt de prop: torna a Segona B l’ex del Castellón Jordi Marenyà, mig
creatiu que donarà joc a un Olímpic que comptarà a la banda amb la tècnica i
velocitat del colombià Jhon Edison.
A favor:
l’experiència de Toni Aparicio a les banquetes i en la gestió de grups, així
com el treball de José Alemany a la secretaria tècnica són dos valors segurs
pels de la Costera.
En contra:
2010-2011 ascens a Segona B; 2011-2012 retorn amb nota; 2012-2013 a tocar del play-off. Dos anys a un gran nivell a Segona B posen el
llistó molt alt per l’Olímpic. A més, la Copa del Rei és un objectiu important,
dues competicions exigents alhora…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada