#2bg3 | Anàlisi dels equips 2015-2016 (4 de 5)

Anàlisi dilluns | Anàlisi dimarts | Anàlisi dimecres | Dilluns iniciàvem l'anàlisi de la temporada 2015-2016 a Segona B amb el primer dels cinc articles que podreu llegir (si us interessa, és clar) al Blog de l'Hospi. Avui dijous abaixem el cap, deixem l'ambició i els luxes de l'LFP a un costat per parlar del Llosetense, el Mestalla i l'Olímpic, tres equips que poc tenen a veure l'un amb l'altre pero què tenen una xifra en comú: el 45. També la té un Olot que es mostra ambiciós tot i haver patit baixes importants.

CD LLOSETENSE

Carpe Diem

Imatge: Fútbol Balear

Podria ser una frase d'aquelles d'Instagram. I una altra podria ser "aquí, con los amigos, en Segunda B". I tampoc distaria massa lluny de la realitat d'un Llosetense que viurà una aventura diferent, especial i potser única com a equip de bronze. Deia Nico López en la seva presentació que els del Raiguer eren l'equip 80 de Segona B i que volien aspirar a ser el 60, el darrer dels que no baixen. Cap més pretensió que la de travar un bloc competitiu i solidari, com ja va fer el tècnic inquer fa dos anys a l'Atlètic Balears, amb un pressupost de mínims i en una entitat modesta però amb la il·lusió per bandera. Queden pocs vestigis de l'etapa d'Óscar Troya, d'un cicle de creixement continua que finalitzava la darrera setmana de juny amb el ja històric ascens contra el San Pedro en un camp des Puig ple a vessar. Una setantena de socis tenia el club durant l'any; 2.000 persones es van reunir un dissabte de juny per veure un partit irrepetible. Per tercer cop en quatre anys la comarca del Raiguer situava un equip a Segona B després que el 2012 ho aconseguissin el Constància i, quatre setmanes després, el Binissalem.

I a Lloseta tenen clar, per sobre de tot, que no volen hipotecar el club i acabar passant pena com ha passat a Inca i a Binissalem. Amb el cinturó ajustat però sense treure el fetge per la boca, amb el Producte de la Terra pel qual sempre ha batallat Nico López: el Llosetense debutarà diumenge vinent a les 10:30 contra el Mestalla amb el cardinal encara entravessat però amb unes ganes enorme. Pocs futbolistes, dèiem, continuen del bloc de l'ascens: els porters Xesc i Mingo, el defensa Bibi i, això sí, dos dels homes més desequilibrants: Héctor i el menorquí Aitor Pons. S'hi afegirà gent de la terra, procedent de Tercera en la seva majoria, però també jugadors joves com Pep Biel, que torna a la Mallorca després del seu pas pel Rayo o d'un Xesc Regis que amb 6 gols ha estat el màxim golejador de la categoria. I com no podia ser de cap altra manera, el toc d'experiència l'aportaran homes en els quals Nico López hi té una confiança cega: Cristian, Bernat, Mairata o Thiago, juntament amb un Javi Ramos que també va compartir la primera volta del curs passat amb el seu nou entrenador a Son Malferit. Modèstia, dificultats, però il·lusió a dojo.

-> A favor: no estan obligats a res. Bé, a competir. I ho faran. Els 19 equips restants tindran la pressió i l'obligació de lluitar per un objectiu però els de Lloseta miraran de gaudir conscients que la simple empresa de salvar la categoria ja és prou complicada.

-> En contra: la manca de recursos. El club ha batallat fins l'extenuació per tal que el Llosetense pugui competir a Segona B. A partir d'aquí tot el que pugui venir de més serà benvingut, però els recursos limitats provoquen que no es pugui exigir massa a una plantilla sense grans noms.

VALENCIA MESTALLA

El filial de les múltiples cares

Imatge: Nàstic de Tarragona

En la línia del que apuntàvem dimarts amb l'Espanyol B, la joventut pot ser el gran pecat d'un València Mestalla que ha patit en excés els últims cursos. Amb la salvetat de l'any del retorn al bronze, el 2011-2012, el filial che sempre ha arribat a la darrera jornada amb els deures per fer: l'any 2013 es va salvar, tot i no jugar, gràcies a la derrota del Mallorca B contra el Constància; l'any passat va haver de jugar la promoció de descens contra l'Algeciras i enguany, en una darrera jornada d'infart, va fer els deures golejant a La Romareda per 2-8 i salvant-se de tot perill. Però a Paterna, a València, són del parer que no cal arribar a aquests extrems. A manca de deu dies per tancar el mercat, però, els reforços que han tancat els valencians tampoc no fan pensar en res més que no sigui patir per lligar la permanència. Hi ha certa continuïtat però la joventut que abans apuntàvem, conjugada amb la típica irregularitat dels filials, pot passar factura.

Seguirà al capdavant Curro Torres, que viurà la seva tercera temporada com a tècnic d'un filial que ha promocionat diversos valors del Juvenil de Divisió d'Honor que l'any passat ja van tenir força minuts amb el Mestalla. Parlem dels Maiki, Sito, Lato o Fran Villalba, un futbolista que encara està en edat juvenil però que pot tenir un paper important, per habitual, sota les ordres d'un Curro Torres que si alguna cosa ha demostrat és que no li tremola el pols a l'hora d'apostar pel planter. Fins ara el filial només ha lligat quatre incorporacions externes: el porter Ovejero, el defense Caballo, el migcampista Rai i el davanter Víctor Ruiz. Tots quatre ja saben què és jugar a Segona B, experiència que buscaran fer servir per contrarrestar la marxa d'homes de pes específic com ara Àlex López, Nando, Alberto, Jaume o Salva Ruiz. Tot i la renovació, el Mestalla manté la qualitat que s'espera (i en aquest cas queda demostrada) d'un filial, però fa pinta que caldrà alguna cosa més per no haver de patir com darrerament. I els marcadors de la pretemporada no ajuda a rebatre aquesta idea.

-> A favor: una plantilla jove que tindrà el plus de l'experiència. Alguns futbolistes que l'any passat encara tenien edat juvenil ja van tenir un rol destacable en la dinàmica del filial, de forma que el salt a la Segona Divisió B serà menys gran que no pas si hi haguessin de debutar.

-> En contra: si no hi posen remei d'aquí que tanqui el període fitxatges Curro Torres pot trobar a faltar algun element amb més experiència: cap futbolista supera els 23 anys, un fet sorprenent vista la deriva que han agafat molts equips de l'estil a l'hora d'incorporar jugadors de molta més edat.

CD OLÍMPIC

Nous aires i la modèstia de sempre

Imatge: CD Olímpic

Si servidor clavés tots els pronòstics que fa abans de començar la Lliga es guanyaria la vida al món de la vidència i passaria la vida viatjant per camps de lligues com la feroesa, la de San Marino o veient un partit de l'Imabari japonès. Com que no l'encertem (sempre), passen coses com que fa dos anys col·loqui el Llagostera en descens i acabi pujant, o que l'any passat vaticini que l'Olímpic acabarà en descens i acabi a la part alta de la Lliga. No són desitjos, són sensacions. Més enllà de factures justament cobrades, el període de transformació que pateix l'Olímpic amb el canvi de president com a punt d'inflexió clau genera engrescament i dubtes al mateix temps. Es respira un aire de més compromís (en minúscula) a Xàtiva, amb una major conjunció de forces entre els de dalt i els de la graderia, que sempre és d'agrair quan, de debò, vols fer créixer un club. En paral·lel, la pilota serà qui dictarà sentència i tot i haver format un equip de certes garanties per a la categoria, el cert és que l'Olímpic haurà de batallar de valent per millorar el paper del curs passat (i el de les seves aventures els últims quatre anys a Segona B).

Els encarregats de dirigir aquesta nouvell vague del futbol a Xàtiva seran Luismi Garrido des de la direcció esportiva i Guillermo Fernández com a tècnic d'un Olímpic que en la mesura del possible ha procurat conservar els elements importants de l'any passat. S'han escapat Àlex Cortell (Sabadell), Belda (La Hoya Lorca) o Víctor Ruiz (Mestalla), futbolistes joves que asseguraven bon rendiment a un Olímpic que, per substituir-los, ha confiat en el currículum de Luismi Loro i Javi Navarro, l'any passat a Huracán. Els dos atacants coincidiran amb Cifo, company l'any passat i amb Alexis, una de les incorporacions d'una reraguarda que manté Mendoza, Pepín i que també ha fitxat Berna; en total, gairebé 1.000 partits d'experiència a Segona B. També continuen Diego Jiménez, Dani Gómez, Vaquero, Samu i Rifaterra; sota pals la garantia serà l'asturià Diego García, necessitat de treure's el mal regust de boca del seu pas per l'Alcoyano. En total, gairebé 3.000 partits de recorregut per una categoria fotuda com la Segona B que requerirà d'una bona feina perquè l'Olímpic no pateixi.

-> A favor: l'onada positiva que ha general el canvi de president a nivell social. L'entrada de Kike Alcázar, la promoció de l'equip arreu de la ciutat, la creació d'un departament de comunicació treballador i que coneix la categoria... ingredients que cal complementar amb un bon rendiment sobre la gespa però que, sens dubte, ja són un bon punt de partida.

-> En contra: caldrà veure quina és l'aposta futbolística de Guillermo Fernández a Xàtiva. En principi compta amb prou futbolistes de la categoria com per poder interpretar diversos rols, però el fet de tenir el planter més veterà de la Lliga (29 anys de mitjana) pot passar factura en certs moments de la temporada.

UE OLOT

Sobreviure als comiats

Imatge: UE Olot

Tu al Japó i jo a Vila-real. L'altre a Tarragona i el de la moto, a Cadis via Granada. Podrien ser remakes de les germanes Olsen (que per cert han estat demandades per explotar i no pagar els becaris) però són adaptacions als moviments, anomenem-los inesperats, que ha viscut l'Olot al llarg d'aquest estiu. Diem inesperats perquè Coro, Carlos, Musa i Aridane tenien contracte, perquè qui els ha fitxat ha hagut de passar per caixa per endur-se quatre jugadors que, des dels seus rols, havien de ser puntals de l'Olot 2015-2016. Els garrotxins han hagut de reinventar-se per renovar la seva aposta per l'estil, per un futbol estèticament atractiu i efectiu quant a resultats. Tercer any del garrotxins a una Segona Divisió B que encara no els ha vist ambicionar, de debò, per una zona noble que a dia d'avui, per plantilla, sensacions i equips rivals, no sembla que hagin de trepitjar tampoc enguany.

L'any passat Rodri va substituir Arnau Sala a mig curs i l'Olot va salvar la categoria la darrera jornada a casa contra el Villarreal B. Segurament hi havia plantilla per a força més, però el desencert de cara a porteria en moltes fases de campionat, igual que l'ostracisme de jugadors com David López, tampoc no van ajudar a una continuïtat de la reacció que l'equip va experimentar a inicis d'any amb la remuntada a Sant Adrià (2-3). De cara a aquest curs la direcció esportiva ha hagut d'improvisar per cobrir les marxes que hem esmentat abans; de primeres, sembla difícil que puguin fer oblidar els Carlos i Coro d'inici, per bé que les apostes per Dieguito i Gato són apostes per 'tios de la categoria'. Al darrere, experiència personificada en José Martínez i Vallho, juntament amb l'arribada d'un d'aquells futbolistes que fa feina i més feina, el polivalent Juanjo Prior. Amb aquests ingredients i amb tan sols sis renovacions, l'Olot vol mirar de fer un salt endavant. Caldrà veure si, especialment en el capítol ofensiu, l'equip és capaç de concedir el desig a la seva afició.

-> A favor: la capacitat de reacció de l'àrea esportiva. Caldrà veure si els recanvis estan a l'alçada, però Dieguito, Gato o Sergio Ortiz són jugadors que poden aportar moltes coses a la parcel·la ofensiva de la UE Olot.

-> En contra: que les apostes no surtin bé i les comparacions aflorin al tercer partit que els encarregats de sucar no facin. Caldrà paciència per l'adaptació de futbolistes que, a diferència de Carlos Martínez o Corominas, encara s'han d'adaptar a l'equip i a la ciutat.