Dir que al futbol els resultats no són importants seria faltar a la veritat, evidentment. Però tot té un matís i una context, una situació que condiciona les veritats absolutes i que precisa de temps per ser analitzda 'correctament'. Després de quatre proves en forma d'amistosos, de quatre tests estiuencs, el nou Centre d'Esports l'Hospitalet 2015-2016, l'Hospi de Cifuentes, encara no coneix la victòria. Després de deixar bones sensacions en el seu debut contra el Llagostera ja fa 15 dies, els riberencs no han acabat de treure cap resultat positiu més per plasmar en un marcador l'evolució que se li presuposa en aquest procés d'aprenentatge que suposa una pretemporada, especialment per a un equip nou de trinca com aquest. La derrota contra el Sabadell B i la discreta imatge en la presentació davant l'afició amb l'empat contra l'Europa van evidenciar la necessitat de reforçar la parcel·la ofensiva més enllà del lògic procés d'adaptació en què es troba immers l'equip. Per acabar-ho d'adobar, les lesions, expulsions, problemes personals no han ajudat a aquesta continuïtat necessària per a qualsevol equip, desembocant en l'eliminació de la Copa de Catalunya diumenge passat al camp del Prat.
El que fa una setmana, deu o quinze dies, eren lloances per part d'un sector d'aficionats a una plantilla que feia molt millor pinta del que ens havien pintat fa dos mesos, amb un pressupost tècnicament clavat al del passat exercici, s'han convertit en crítiques al joc d'un equip que, insistim, està en construcció. Entenc que resulta llaminer i alhora inevitable jutjat un equip, un grup de jugadors, en base al que veiem durant 90 minuts cada tres o quatre dies (cada 7 amb la Lliga començada), però precisament la pretemporada és molt més que els amistosos. És un procés d'adquisició de conceptes tàctics, de moviments... Interpretar les idees d'un cos tècnic nou, conjuntar-se amb 17 companys nous i traslladar-ho sobre el terreny de joc no és una tasca senzilla. Menys encara quan aquests conceptes es treballen de forma gradual, sovint a mode de provatures. Els jugadors són conscients que dimecres contra l'Europa l'equip no va estar fi, menys encara en un dia que havia de servir per alimentar la il·lusió de la parròquia riberenca; amb tot, la plantilla riberenca està satisfeta del treball diari, creu en la seva capacitat i, també, en la del cos tècnic amb Martí Cifuentes al capdavant.
Per aquest motiu cal paciència, tranquil·litat i bons aliments. Ja fa alguns anys que seguim l'Hospi (d'altres socis encara n'acumulen molts més) i si alguna cosa hem après és que les pretemporades no acostumen a ser garantia de res. Períodes de preparació brillants, amb l'equip invicte, han desembocat en temporades desastroses... i viceversa. O no recordem, per exemple, la pretemporada 2006 amb Juan Carlos Oliva? Victòries per la mínima a Palafrugell i a Granollers, eliminats a la fase de grups dels Històrics i derrotes a mans de Barbastro i Castelldefels abans d'empatar al camp del Prat. I un 'trist' empat a zero en el debut a la Lliga al camp del Barcelona B va valer molt més que tot un estiu de resultats discrets, el punt d'inflexió (positiu) d'un any històric. La història es pot repetir. O no. Però és necessari respirar i donar marge de temps. Des de la graderia i des de la llotja. Deixar treballar i confiar en qui, a dia d'avui, capitaneja el vaixell riberenc. I que cadascú sigui conscient del seu rol dins del club, sense pressions, sense invasions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada