No ens hem comprat cap dron: l'Hospi no ens deixa fer fotos des de la gespa. |
Sempre m'he preguntat si hi havia algun criteri en aquestes primeres jornades per decidir quin ordre calia seguir en una classificació quan dos equips aconseguien el mateix resultat i, per tant, tenien els mateixos punts, gols marcats, gols encaixats... Manava qui havia jugat primer? El que s'havia fundat abans? El que no feia distincions entre mitjans de comunicació (!) i webs i blogs? La qüestió és que davant el dubte hi ha dues opcions: la tradicional, per exhuberant o la de tirar pel dret i fer el que ens sembli. No ha calgut enguany, almenys, per definir i decidir el primer líder del curs a #2bg3. Durant sis dies l'honor correspon al filial del Villarreal, que d'acord amb el partit que ha fet a Can Hospi s'hauria de dir "Villarreal Molt B". El filial, al dente, ha superat clarament l'Hospi en moltes fases del partit i, per sobre del resultat, les sensacions amb què els de Paco López tornen a casa enfortiran més un equip jove a qui molts hem etiquetat com a aspirants per rondar la zona noble. Una zona noble que després dels primers 10 partits (de 380) completen cinc equips més que han guanyat per la mínima, dels quals només Alcoyano i Hércules són habituals de les travesses per fer playoff.
Els dos equips alacantins van suar la cansalada per treure endavant els seus partits: l'Alcoyano perquè va jugar a Olot durant 67 minuts (del 14 al 81) en inferioritat numèrica... i malgrat tot va guanyar amb un gol de d'Alfaro gairebé sobre la botzina... tot i l'esgarrapada de l'olotí Gato per situar l'empat provisional. No va ser l'únic felí que va sucar dissabte, ja que el Gato de l'Hércules va fer l'únic gol dels de Manolo Herrero davant d'un Atlético Levante que va desaprofitar una pena màxima picada per Álvaro Traver. La resta de victòries anaven acompanyades de certs aires de sorpresa si no fos perquè la categoria és capriciosa i la història i els números dictaven que l'estrena del Barcelona B no seria senzilla, menys encara a Cornellà. Si el Cornellà és verd el filial encara ho està, bàsicament perquè permetre un gol als quaranta segons obra de Dani Martí i després d'un servei de banda. De primer de Segona B, tu! Després Dongou va fer el primer dels aproximadament 20 gols que marcarà enguany per bé que Óscar Muñoz va transformar un penal al minut 94 per donar tres punts als de Jordi Roger. Per diumenge quedaven les victòries escarransides però igualment valuoses d'Espanyol B i Badalona a costa de Lleida Esportiu i Olímpic, respectivament. A la Dani Jarque un gol de Dalmau resolia el partit a favor dels de Planagumà i perllongava la marca d'un filial que mai ha perdut en una estrena de Lliga com a local; a Xàtiva, d'altra banda, el Badalona demostrava un cop més que la pretemporada no és sinònim de res (llevat dels casos en què passa el contrari): com l'any passat, després d'un estiu fluix i d'arribar a Murta amb una llista de circumstàncies els de Manolo González en sortien amb un preciós 0-1 per obra i gràcia de Facundo Ponzio.
Imatge: Jorge Bailén |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada