Imatge: FCF |
El davanter Boris Garrós ja és oficialment el segon reforç del Centre d'Esports l'Hospitalet en aquest mercat d'hivern. Boris Garrós Torrent (Barcelona, 1988) ha defensat aquesta temporada els colors de la UE Rubí, equip de Tercera Divisió que ocupa la tercera posició al grup 5 i amb el qual ha aconseguit 10 gols en els 21 partits que ha disputat. Anteriorment, Boris Garrós havia jugat al Masnou, al Castelldefels i al Cornellà abans de fer el salt a Segona Divisió B la passada temporada, on va tenir una presència testimonial al Sant Andreu durant la primera volta (3 partits) i va fitxar pel Prat a la segona volta. Amb els potablava va disputar 17 partits (tots com a titular). D'aquesta manera l'Hospi tanca el fitxatge del davanter centre de qui tant s'havia parlat en les darreres setmanes, després d'aconseguir la desvinculació de Boris Garrós del quadre rubinenc, obstacle que per exemple ha impossibilitat que fitxés per d'altres equips del grup 3 de Segona B.
Boris Garrós es va formar al planter de la PB Anguera, on va jugar-hi fins la seva etapa de Cadet i a l'Europa, on va viure-hi els tres anys com a juvenil i amb el Primer Equip del qual va debutar, la temporada 2007-2008, a Tercera Divisió. Bàsicament va fer-ho com a suplent, ja que 19 dels 21 partits que va disputar va sortir des de la banqueta. La seva projecció no va passar desapercebuda pel Masnou, que va confiar en ell per intentar l'ascens a Tercera Divisió el curs següent. Al Maresme Boris ja es va desatapar com un davanter amb gran olfacte golejador i, a més, regular: va marcar 18 gols en els 35 partits que va jugar. Una xifra, la de la trentena de partits, que va mantenir en les seves quatre temporades següents a Tercera (dues amb el Castelldefels i dues més amb el Cornellà). Amb els verds va disputar la fase d'ascens a Segona B el curs 2012-2013, quan Boris va anotar 10 gols amb els de Jordi Roger i el Deportivo B va barrar el pas a la següent ronda als del Baix. El seu bon paper a Tercera li va valer a Boris ser seleccionat amb Catalunya amateur; de fet, n'és el màxim golejador en partits oficials amb 5 dianes (3 a Kíev i 2 a Moldàvia, tal com ens recorda el company Roger Sánchez). Les seves xifres li van valer el pas a Segona B als seus 26 anys, tot i que l'estrena amb el Sant Andreu va ser poc lluïda amb un Patxi Salinas que no va confiar gens en el barceloní (3 estonetes des de la banqueta). Tot el contrari que Pepe Delgado, que va fer resorgir Boris en la magnífica segona volta que va realitzar el Prat i que a punt va donar-li la permanència. 17 partits (tots com a titular) i 3 gols en un equip que també comptava amb elements com Toni, Kante, Àlex Granell o Rubén Alcaraz, que un any després tornarà a compartir vestidor amb el nou jugador de l'Hospi.
Boris Garrós es va formar al planter de la PB Anguera, on va jugar-hi fins la seva etapa de Cadet i a l'Europa, on va viure-hi els tres anys com a juvenil i amb el Primer Equip del qual va debutar, la temporada 2007-2008, a Tercera Divisió. Bàsicament va fer-ho com a suplent, ja que 19 dels 21 partits que va disputar va sortir des de la banqueta. La seva projecció no va passar desapercebuda pel Masnou, que va confiar en ell per intentar l'ascens a Tercera Divisió el curs següent. Al Maresme Boris ja es va desatapar com un davanter amb gran olfacte golejador i, a més, regular: va marcar 18 gols en els 35 partits que va jugar. Una xifra, la de la trentena de partits, que va mantenir en les seves quatre temporades següents a Tercera (dues amb el Castelldefels i dues més amb el Cornellà). Amb els verds va disputar la fase d'ascens a Segona B el curs 2012-2013, quan Boris va anotar 10 gols amb els de Jordi Roger i el Deportivo B va barrar el pas a la següent ronda als del Baix. El seu bon paper a Tercera li va valer a Boris ser seleccionat amb Catalunya amateur; de fet, n'és el màxim golejador en partits oficials amb 5 dianes (3 a Kíev i 2 a Moldàvia, tal com ens recorda el company Roger Sánchez). Les seves xifres li van valer el pas a Segona B als seus 26 anys, tot i que l'estrena amb el Sant Andreu va ser poc lluïda amb un Patxi Salinas que no va confiar gens en el barceloní (3 estonetes des de la banqueta). Tot el contrari que Pepe Delgado, que va fer resorgir Boris en la magnífica segona volta que va realitzar el Prat i que a punt va donar-li la permanència. 17 partits (tots com a titular) i 3 gols en un equip que també comptava amb elements com Toni, Kante, Àlex Granell o Rubén Alcaraz, que un any després tornarà a compartir vestidor amb el nou jugador de l'Hospi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada