Ángel Pedraza, nou entrenador del CE L'Hospitalet

Aquest dimecres al migdia, Ángel Pedraza Lamilla serà presentat a les oficines del Centre d'Esports l'Hospitalet com a nou entrenador del club riberenc per la propera temporada. Pedraza, de 47 anys, arriba a l'Hospi després d'aconseguir retornar l'Atlètic Balears a Segona Divisió B, tot just un any després del seu descens. Va agafar l'equip a la cinquena jornada, en què va derrotar el Santa Eulàlia (0-1) un dels altres candidats a l'ascens, el va fer campió una jornada abans de finalitzar la lliga i va pujar a la primera eliminatòria, superant el Tudelano pel valor doble dels gols a camp contrari (1-0 a Palma, derrota per 2-1 a Tudela). Tot i haver aconseguit l'objectiu, però, la directiva del club palmesà va decidir prescindir dels seus serveix, deixant el tècnic sevillà com una de les peces més interessants del mercat d'entrenadors.

Ángel Pedraza, que com a jugador va defensar els colors del Barcelona, el Vila-real, el Mallorca i el Sóller, equip en què es va retirar; viurà tot just la seva tercera experiència dirigint un club català, després d'haver entrenat a les categories de futbol base / formatiu del Barcelona i de l'Espanyol. Amb aquest fitxatge, el Centre d'Esports l'Hospitalet 2010-2011 comença a agafar forma de cara a l'inici de la pretemporada (pels volts del 19 de juliol), i a hores d'ara compta amb 12 jugadors al planter, tot comptant que els tres Cristians tenen contracte amb l'Hospi i que tant Sergio Cirio com Jordi Martínez confirmaran en els propers dies que defensaran la franja vermella la propera temporada.

ÁNGEL PEDRAZA
Nom complet: Ángel Pedraza Lamilla
Data de naixement: 04-10-1962
Lloc de naixement: Rinconada (Sevilla)
Procedència: Atlètic Balears

Trajectòria com a entrenador
1997-1998 | FC Barcelona Cadet B
1998-1999 | FC Barcelona Cadet B
1999-2000 | FC Barcelona Cadet A
2000-2001 | FC Barcelona Juvenil B
2001-2002 | FC Barcelona Juvenil B
2002-2003 | RCD Espanyol Juvenil A
2003-2004 | RCD Espanyol Juvenil A

2004-2005 | RCD Espanyol B (Segona B)
* 18è - 45 punts - 13 6 19 - 56 GF - 47 GC - 38 PJ.

2005-2006 | Benidorm CF (Segona B)
* 7è - 58 punts - 14 16 7 - 57 GF - 40 GC - 37 PJ. Va ser cessat minuts abans del darrer partit de lliga pel seu president, Vicente Pastor, que no estava d'acord amb l'alineació de Pedraza davant el Barcelona B. Davant la negativa del tècnic, el president del club alacantí va destituïr el sevillà en una de les situacions més surrealistes dels darrers anys al futbol espanyol.

2006-2007 | Vila-real B CF (Tercera Divisió)
* 2n - 83 punts - 24 11 7 - 76 GF - 28 GC - 42 PJ. Fa subcampió el minisubmarí i a la fase d'ascens, elimina el Poblense i el Mirandés per aconseguir l'ascens a Segona B per primera vegada a la història del club.

2007-2008 | Vila-real B CF (Segona B)
* 15è - 9 punts - 2 3 4 - 7 GF - 9 GC - 9 PJ. És destituït a la 9a jornada. Deixa l'equip en 15a posició i és rellevat per Juan Carlos Oliva, ex tècnic de l'Hospi.

2007-2008 | Iraklis (Primera Divisió grega)
* 10è - 21 punts - 5 6 6 - 18 GF - 20 GC - 17 PJ. Va agafar l'equip a la 14a jornada després de la marxa del serbi Ivan Jovanovic.

2008-2009 | Iraklis (Primera Divisió grega)
* 15è - 5 punts - 0 5 3 - 5 GF - 8 GC - 8 PJ. És destituït a la 8a jornada. Deixa l'equip en 15a posició -penúltim-. 5 punts de 24 possibles (5 empats i 3 derrotes).

2009-2010 | Atlètic Balears (Tercera Divisió)
* 1r - 78 punts - 23 9 4 - 75 GF - 30 GC - 36 PJ. Arriba a la 5a jornada substituïnt Pere Mariano, destituït dies abans. Fa campió l'equip i el puja dues setmanes després a la ronda de campions davant el Tudelano.

2010-xxxx | CE L'HOSPITALET

Sergio Cirio, primera incorporació de l'Hospi 2010-11

El Centre d'Esports l'Hospitalet i Sergio Cirio, davanter de l'AE Prat han arribat a un principi d'acord per tal que el davanter barceloní defensi els colors de l'Hospi la propera temporada, segons LHesport.cat. Cirio, que amb 24 gols (7 d'ells de penal) es va erigir com a màxim golejador del grup cinquè de Tercera Divisió la passada temporada (just per davant de Jordi Martínez) es convertirà així en el primer reforç de l'Hospi en l'any del seu retorn a Segona B, a falta tan sols que aquest fitxatge es faci oficial. Al final de la notícia teniu un breu recull estadístic de la trajectòria futbolística de Sergio Cirio.

Precisament el segon màxim golejador de Tercera, Jordi Martínez, es perfila com el proper jugador que renovarà a l'Hospitalet després d'haver donat el 'sí' a l'entitat riberenca. Així doncs, el cuetes formarà juntament amb Eloi Fontanella i Sergio Cirio una davantera de garanties per endegar aquest viatge per la categoria de bronze del futbol espanyol. Tot això, a pocs dies que l'Hospi faci oficial el nom del tècnic que dirigirà l'equip la propera temporada, després que aquest passat cap de setmana Quique Cárcel mantingués una sèrie de reunions amb alguns dels candidats. Tot i que sembla que l'ex míster del Juvenil A del Barcelona, Álex García, ha pres avantatge respecte la resta d'entrenadors, no cal descartar cap opció a hores d'ara.

CIRIO
Nom complet: Sergio Cirio Olivares
Data de naixement: 09-03-1985
Lloc de naixement: Barcelona
Posició: Davanter
Procedència: AE Prat

Trajectòria
Temporada; equip; [partits jugats; gols marcats]; categoria
1996-1997 | CF Badalona Aleví A [-/-]
1997-1998 | FC Barcelona Infantil B [-/-] Primera Divisió Infantil
xxxx-xxxx | Categories inferiors FC Barcelona [-/-]
2000-2001 | FC Barcelona Cadet A [-/-] Divisió d'Honor Cadet
2001-2002 | CE Premià Juvenil A [31/20] Lliga Nacional Juvenil
2002-2003 | CF Badalona Juvenil A [28/15] Divisió d'Honor Juvenil
2003-2004 | CF Badalona Juvenil A [30/12] Divisió d'Honor Juvenil
2004-2005 | CF Badalona B [17/1] Primera Divisió Catalana
2004-2005 | RCD Mallorca B [-/-] Segona Divisió B
2005-2006 | CF Badalona [18/0] Segona Divisió B
2006-2007 | CE Europa [38/8] Tercera Divisió
2007-2008 | Atromitos FC [25/1] Primera Divisió grega
1.552 minuts jugats; 1 gol (9a jornada, Apollon 0-2 Atromitos); 5 grogues; 0 vermelles
2008-2009 | AE Prat [13/7] Tercera Divisió B
2008-2009 | Orihuela CF [-/-] Segona Divisió B
2009-2010 | AE Prat [-/24] Tercera Divisió
2010-xxxx | CE L'HOSPITALET

Candidats

Com ja és habitual en els darrers anys, l'afició de l'Hospi espera que el club es pronunciï en el tema del nou entrenador. Des que Ramon Moya va renovar pels riberencs la temporada del darrer ascens a Segona B i hi va continuar la 2005-2006, cap tècnic s'ha estat més d'un any a la banqueta de l'Hospitalet i cada esiu s'ha hagut de buscar algú que es fés càrrec de la banqueta: Juan Carlos Oliva, Jordi Roura, Julià Garcia i Jordi Vinyals. De cara a la 2010-2011, la història es repeteix tot i que comença a visualitzar-se una mica de llum al final d'aquest túnel. Fumata blanca properament? Veurem...

Tot i sonar amb força el nom de Juan Carlos Oliva, sembla que el lleidatà no es troba entre els més ben situats per dirigir l'Hospi la propera temporada. És un cas similar al de Javi López, ex tècnic del Nàstic, el Salamanca o el Recre, ja que tots dos tècnics esperen tenir alguna oferta de Segona A, fet que impossibilitaria que l'Hospitalet hi pogués competir amb una oferta similar. Així les coses, un dels que ha guanyat opcions en els darrers dies és Francisco López Alfaro, ex jugador d'Espanyol i Sevilla que va dirigir el Badalona ara fa algunes temporades. i actualment es troba al futbol base del Sevilla FC. Juntament amb Francisco, l'ex de l'Hospi, Joan Francesc Ferrer 'Rubi', Miguel Álvarez o Álex Garcia (que va dirigir el juvenil A del Barcelona ara fa dues temporades) també apareixen en aquesta llista de candidats a entrenar el Centre d'Esports l'Hospitalet. Sigui com sigui, tot i que des de la direcció esportiva s'apunta que "no hi ha pressa", el cert és que la decisió, portes cap a dintre, no pot demorar-se en excés per tal de planificar correctament la propera temporada, i no partir en un clar desvantatge amb la resta de rivals.

9.453 quilòmetres i tres avions. Tenim grup

Després de la reunió celebrada aquest mateix matí, els membres del Comitè Executiu de la Segona Diivisió B, juntament amb el seu president, Marcelino Maté, han acordat per unanimitat aprovar la proposta de grups per la propera temporada, 2010-2011, que avançàvem tot just fa uns dies i que, finalment, no acompleix amb els criteris de proximitat i de no separació de territorials que propugnava la mateixa Comissió de Segona B. Una confirmació que deixa el Centre d'Esports l'Hospitalet, juntament amb la resta d'equips catalans, valencians, balears i un dels aragoneses conformant el grup tercer de Segona Divisió B. Aquests seran els equips que formaran aquest grup III de Segona Divisió B:

CD Alcoyano, Alicante CF, UD Alzira, CD Atlètic Balears, CF Badalona, Benidorm CF, CD Castellón, CD Dénia, Gandia CF, UDA Gramenet, CE L'HOSPITALET, UE Lleida, RCD Mallorca B, Ontinyent CF, Orihuela CF, CE Sabadell, UE Sant Andreu, FC Santboià, Sporting Maonès i CD Teruel.

19 desplaçaments. 9.453 quilòmetres per carretera i tres viatges (Atlètic Balears, Mallorca B i Sporting Maonès) en els quals caldrà recórrer a l'avió. D'aquests desplaçaments, el més llunyà serà el d'Oriola, a 555 km. de la nostra ciutat; a l'altre extrem se situa Sant Boi de Llobregat, a només 9,5 km de l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet. Curiosament, l'Hospi no tindrà cap debut pel que fa als rivals, ja que s'hi ha enfrontat almenys una vegada contra cadascun d'ells. Així doncs, composició gairebé clàssica i 'vells' rivals pel retorn a la categoria de bronze del futbol espanyol del Centre d'Esports l'Hospitalet. Els 60 equips restants que competiran en aquesta categoria la propera temporada es reparteixen de la següent manera:

Grup 1: Atlético de Madrid B, CD Badajoz, Cacereño, Celta B, Cerro Reyes, Conquense, Coruxo, Deportivo B, Extremadura UD, Getafe B, Guadalajara, Leganés, Lugo, Montañeiros, Pontevedra, Rayo Vallecano B, Real Madrid Castilla, RSD Alcalá, Universidad de Las Palmas i UD Vecindario.

Grup 2: Deportivo Alavés, Barakaldo, Bilbao Athletic, Caudal Deportivo, Cultural Leonesa, Eibar, Gimnástica de Torrelavega, Guijuelo, La Muela, Lemona, Mirandés, Osasuna Promesas, Oviedo, Palencia, Peña Sport, Real Sociedad B, Real Unión de Irun, Sporting B, UD Logroñés i Zamora.

Grup 4: Atlético Ciudad, Betis B, Cádiz, Caravaca, CD Alcalá, Cádiz, Ceuta, Écija, Estepona, Jaén, Jumilla, Lucena, Melilla, Murcia, Polideportivo Ejido, Puertollano, Roquetas, San Roque, Sangonera, Sevilla Atlético i Yeclano.

En un altre ordre de coses, la direcció esportiva i la Junta Directiva del club segueixen buscant el tècnic que encapçali el projecte 2010-2011 de l'Hospi, després de la marxa al Castelló de Jordi Vinyals -que va ser presentat ahir a la ciutat del Millars (foto)-. Ahir en declaracions a la Televisió de l'Hospitalet, el secretari tècnic del club Quique Cárcel tornava a insistir en el perfil d'entrenador que cercaven, "similar al de Vinyals amb gust pel bon futbol". Un dels noms que han sonat amb més força és el de Juan Carlos Oliva; el de Lleida, però, "no és la prioritat" per Cárcel, a banda de valorar que pugui tenir ofertes de superior categoria. Un dels noms que podria afegir-se a aquest llista és el d'Àngel Pedraza, ex tècnic d'Espanyol B, Benidorm o Atlètic Balears, entre d'altres equips i que s'addiu a la idea de tècnic que s'està buscant. Una llista de la qual desapareix Natxo González, que acomplirà l'any de contracte que li queda a la UE Sant Andreu i tornarà a intentar l'ascens amb el club quatribarrat que dirigeix Joan Gaspart.

Aquesta situació provoca, per tant, que el tema tant de les renovacions com dels fitxatges resti aturat fins que no es lligui el nou entrenador. A hores d'ara, hi ha set jugadors amb contracte a l'Hospi: Carlos Craviotto, Manu Viale, Lucas Viale, Eloi Fontanella, Cristian Gómez, Cristian Alfonso i Cristian Lobato. Especialment delicada és la situació dels tres joves del planter, ja que la gran temporada que han fet els ha revaloritzat enormement, tot provocant l'interès de clubs ser superior categoria amb ofertes que, econòmicament, l'Hospi no podria igualar. A banda d'aquests set jugadors, hi ha dos jugadors més, els juvenils Moussa (lateral dret) i Peque (lateral esquerre), que realitzaran la pretemporada amb el primer equip; de fet, Moussa ja va disputar algun partit de pretemporada amb l'Hospi de Vinyals.

En canvi, els despatxos d'altres clubs estan en la seva màxima efervescència, equips com el Sabadell, l'Alcoyano o l'Sporting Maonès s'han posat les piles i avançat molta feina per deixar els seus planters enllestits al més aviat possible. El cas dels menorquins és el més clar, ja que Joan Esteva compta ja amb 16 jugadors al seu equip després de les incorporacions de l'ex de l'Hospi, Pedro García i de Martí Noceras (Mallorca B). Al llarg d'aquest estiu podreu seguir en aquest blog l'evolució del mercat d'aquest grup III i les plantilles dels rivals de l'Hospi la propera temporada. Per fer un tast, aquí teniu l'estat actual de l'Sporting Maonès:

Informe CELH: Capítol 4 "Les xifres d'una gran temporada (1)"

Fa tot just una setmana que l'Hospi aconseguia davant l'Almería B el gran objectiu de la temporada: l'ascens, l'ansiat retorn a la Segona Divisió B. Una fita que ben pocs no concebien com obligatòria després de la ja històrica (i afortunadament 'superada' desfeta al Municipal de Santanyí. Aquell 31 de maig, al voltant de les 8 del vespre, tot i l'estat de xoc en què es trobava sumit qualsevol persona relacionada amb el Centre d'Esports l'Hospitalet, va néixer la llavor de l'èxit, es va conformar la gènesi del que seria aquesta temporada 2009-2010. Una temporada magnífica, inoblidable...

Una temporada que va començar a preparar-se fa gairebé un any, el 20 de juliol de 2009, amb 14 jugadors al planter, i una sèrie de juvenils i de jugadors a prova. Per davant, 11 dies per polir els primers detalls, aclarir els primers conceptes i començar a cimentar un seguit de fonaments tècnics abans que la pilota es posés en joc l'1 d'agost, en un amistós a l'Estadi davant el Vilassar de Mar. Abans que es disputés el primer dels 57 partits que el Centre d'Esports l'Hospitalet ha jugat al llarg d'aquesta temporada:

Partits jugats: 55 (31 victòries, 18 empats, 6 derrotes). Dos dels partits (fase de grups de l'Històrics van jugar-se a 45').
Lliga: 38 (25 victòries, 11 empats i 2 derrotes).
Playoff d'ascens: 6 (1 victòria, 4 empats i 1 derrota).
Copa Catalunya: 4 (2 victòries, 2 empats i 0 derrotes).
Amistosos: 7 (3 victòries, 1 empat i 3 derrotes).

La Lliga i la fase d'ascens
Lliga: 38 (25 victòries, 11 empats i 2 derrotes).
Play-off d'ascens: 6 (1 victòria, 4 empats i 1 derrota).

Gols marcats; 80.
Gols encaixats: 20.

Com s'han repartit els gols?

a) Balanç local / visitant:
· Com a local: 51 gols en 22 partits (2,32 per partit). Va tancar la lliga regular com a màxim golejador del grup amb 47 gols (tres més que el Reus Deportiu). Va marcar a 21 dels 22 partits disputats com a local (només es va quedar sense marcar en el darrer partit contra l'Almería B (0-0).

· Com a visitant: 29 gols en 22 partits (1,32 per partit). Després de millorar l'aspecte realitzador a la segona volta, l'Hspi va acabar la lliga com el segon equip més golejador a domicili amb 28 gols, lluny del Santboià, que amb 41 gols en 19 partits va culminar una gran temporada. Al play-off, l'únic gol marcat en tres partits (Lucas Viale a Almería) ha acabat valent el seu pes en or. En total, l'equip ha deixat de marcar en vuit dels 22 desplaçaments.

b) Balanç primera part / segona part:
· A la primera part: 33 gols marcats (41,25% del total). 24 com a local i 9 com a visitant.
- Minuts 0 a 15: 12 gols (7 a casa i 5 a fora).
- Minuts 16 a 30: 13 gols (10 a casa i 3 a fora).
- Minuts 31 a 45: 8 gols (7 a casa i 1 a fora).

· A la segona part: 47 gols a favor (58,75 % del total). 27 com a local i 20 com a visitant.
- Minuts 46 a 60: 11 gols (6 a casa i 5 a fora).
- Minuts 61 a 75: 13 gols (8 a casa i 5 a fora).
- Minuts 76 a 90: 23 gols (13 a casa i 10 a fora).

Qui els marca?

Finalment, 14 dels 20 jugadors de camp que han disposat de minuts a l'Hospi 09-10 han aconseguit anotar com a mínim algun gol, gols que han arribat des de totes les línies de joc llevat de la porteria. Són nou els homes que es reparteixen els 31 gols marcats fins el moment. La xifra supera, per tant, la dels 11 jugadors que van aconseguir marcar amb Julià Garcia a la banqueta l'any passat.

Tot i no haver-se pogut alçar amb el títol honorífic de màxim golejador del grup cinquè de Tercera Divisió, Jordi Martínez ha acabat la temporada com a pitxitxi de l'equip amb un total de 22 gols en 39 partits (1 d'ells de penal). El de Montmeló és, precisament, l'únic jugador que ha errat un penal aquesta temporada (va ser davant del Premià a la 36a jornada, amb empat a zero al marcador). Darrera seu se situa Eloi Fontanella, que s'ha estat 14 partits sense marcar a la segona volta, en part per culpa de lesió que el va apartar unes setmanes dels terrenys de joc. Amb 16 gols, el bredenc s'emportaria la medalla de plata en aquesta competició particular i deixaria la de bronze per Jordi Tarrés, que tot i no gaudir de massa continuïtat també per culpa de les lesions, ha estat capaç d'anotar 12 gols (1 d'ells de penal), dos dels quals van ser cabdals per culminar la històrica remuntada contra l'Azuqueca. Completa la zona d'honor Cristian Alfonso, que ha aquest any ha destapat definitivament el pot de les essències i amb 10 gols s'ha confirmat com un jugador amb gol, a banda de la qualitat que ja havia demostrat. És a dir, 60 dels 80 gols de l'Hospi els han marcat només quatre jugadors, els mateixos que van ser baixa a Vallecas amb el consegüent maldecap que això suposava per l'equip.

El grup perseguidor dels quatre 'cannonieri' de l'Hospi l'obre David Corominas, que segurament ha fet prou mèrits com per merèixer més dels 6 gols (un de penal) que ha anotat aquesta temporada, tot i ser el tercer jugador de camp que més partits ha disputat. Perseguint el vilassarenc trobem Cristian Lobato, que amb 3 gols ha donat la sensació que li han faltat partits per millorar la seva resolució de cara a porta. Tres dels jugadors més experts del planter han pogut anotat 2 gols: Manu Viale, Toni Velamazán i Manel Gómez, mentre cinc homes més han marcat un únic gol: Andrés Barón, Dani Morales, Marcos Guill, Cristian Gómez i... Lucas Viale. Repetint el camí de David Giménez, el '5' de l'Hospi ha estat l'escollit per marcar el gol decisiu de la temporada, un gol que suposava de pas la seva estrena en el compte golejador

L'altra dada curiosa que ens reporta aquest apartat és la de l'efectivitat de cara al gol, un aspecte que domina clarament Jordi Tarrés. L'ex de l'Espanyol B ha necessitat 'només' 1.320 minuts per marcar 12 gols, el que suposa una mitjana d'un gol cada 110 minuts de futbol. Per sota de la mitjana d'1 gol/200 minuts es troben Jordi Martínez (marca cada 144 minuts) i Eloi Fontanella (anota cada 178 minuts). I és que 12 dels 80 gols que ha marcat l'Hospi aquesta temporada els han marcat jugadors que han sortit des de la banqueta, amb el partit ja començat; 6 d'aquests gols els ha anotat Jordi Tarrés, que s'ha guanyat el cartell d'home revulsiu i d'home-gol d'aquest Hospi 09-10.

Com els marquen?
Tot i fer gala d'un bon entrenament pel que fa a les jugades a pilota parada, és en el decurs del partit, amb la pilota en joc, quan l'Hospi fa més mal als seus rivals. És d'aquesta manera que es reparteixen els seus 80 gols:

· De jugada: 66 gols (82,5 %)
· A pilota parada: 11 gols (9,68 %)
· A la sortida d'un córner: 6 (7,5 %).
· Després d'un servei de falta: 5 (6,25 %)
· Llançament de falta directe: 0
· De penal: 3 gols (3,75 %)

· Amb el peu: 68 gols (85 %)
· Amb el cap: 12 gols (15 %)

I si...?

Han estat 80 els gols que ha marcat l'Hospi en aquests 44 partits de lliga i de play-off. 80 gols que o bé l'atzar/encert o els àrbitres han volgut que fossin legals. D'una banda, els col·legiats han anul·lat 8 gols als riberencs aquesta temporada (tan sols tres als equips rivals). Per la seva banda, els de Jordi Vinyals en estavellat fins a 15 vegades la pilota en algun dels tres pals que conformen la porteria contrària: quatre d'aquests quinze pals són de David Corominas (tres d'ells davant el Reus), Eloi Fontanella amb 3, Lucas Viale, Manel i Jordi Martínez amb 2 i Toni Velamazán i Manu Viale amb un completen la llista.

El proper 'lliurament' d'aquest Informe CE L'H se centrarà en l'aspecte defensiu i, més concretament, en els gols encaixats.

El trencaclosques dels grups

Que el gènere humà és únic se sap des de fa molts i molts anys, segles, fins i tot mil·lenis. Que dins del subgènere humà hi ha diverses espècies, també. I que els dirigents i 'treballadors' de la Real Federación Española de Fútbol (Furbo o fúrbol, en llenguatge cult) agafen tot el pitjor de la humanitat per, passat pel sedàs del caos i de la lògica il·lògica, convertir totes i cadascuna de les seves decisions en la pitjor del ventall d'opcions amb què comptaven; tant se val que parlem de les primes de la selecció, de les denúncies dels jugadors a l'AFE de cada estiu, del format pèssim de la Copa del Rei o d'un dels culebrots estrella de cada més de juny/juliol: la confecció dels grups de Segona Divisió B de cara a la temporada següent. Com era d'esperar, aquest any no ha estat cap excepció.

I és que, com dèiem, la lògica és segurament l'últim paràmetre que la RFEF aplicarà a l'hora de formular una proposta de grups als 80 clubs participants a la categoria de bronze al futbol espanyol. Han decidit introduir-hi una sèrie de discutibles condicionants que ells mateixos decideixen saltar-se si així ho creuen convenient, uns condicionants dels quals en desconeixem els fonaments que condueixen la Federació a fer-los servir per la confecció de grups. A saber:

1-Els equips de les Illes Canàries (Vecindario i Universidad de Las Palmas) han d'anar al mateix grup que els madrilenys (6) a causa dels enllaços aeris.
2-Els equips d'una mateixa territorial no podran ser separats en la confecció d'aquests grups.3-Criteri de proximitat.

Primera resposta: canaris i madrilenys sumen vuit equips. Caldrà completar el grup amb dotze equips més, als camps dels quals els equips canaris hi arribaran per carretera, tal i com van fer la temporada passada en els partits que van jugar a Astúries o a Cantàbria. Aleshores, perquè no poden fer el mateix amb els equips andalusos o catalans, si l'aeroport de Gando (Gran Canària) també compta amb vols regulars diaris fins a Sevilla o el Prat? Segona incongruència: si dèiem que és la RFEF qui fa esment sobre la no separació dels equips de la mateixa Comunitat Autònoma; és curiosament la mateixa Federació, en la seva proposta a la resta de club, la que d'una banda separa el Puertollano del Conquense i el Guadalajara, i el CD Teruel del CD La Muela per tal de quadrar la seva configuració de grups. El més lògic i conseqüent del món, vaja. Tot plegat, fa que el tercer condicionant, el de la proximitat, soni a un acudit dels dolents quan veiem que la RFEF inclou en el mateix grup (el primer), els sis equips gallecs i els quatre extremenys: com si el desplaçament entre Almendralejo i Lugo es pogués fer a peu.

Tot plegat resulta en un caos que es repeteix any rere any sense que ni uns ni els altres -els clubs han fet gala d'un immobilisme latent al llarg de les temporades-, ara amb l'agravant d'una crisi econòmica que provoca que molts clubs hagin de mirar fins el darrer cèntim d'euro de cada desplaçament per tal de quadrar els seus pressupostos. I això, en el context de la Segona Divisió B: una categoria del tot deficitària que sovint suposa cavar la tomba per molts equips, tot i que alguns d'ells s'ho guanyin a pols per voler estirar més el braç que la màniga. Davant d'aquesta situació, doncs, no seria millor ser més pràctic i agrupar els equips per àrees geogràfiques, facilitat la proximitat entre els clubs i eliminar en la mesura del possible els gran desplaçaments? Realment és un problema tan gran pagar els desplaçaments a les Illes Canàries quan cada jugador de la selecció espanyola s'embutxacaria 600.000 euros si la 'Roja' guanya el Mundial?

Fet l'speech, l'Hospi es veurà afectat relativament per aquest guirigall dels grups, ja que la situació de Catalunya fa que les dues opcions que es tenien en compte en un principi suposin una despesa força similar, si bé esportivament els clubs catalans consideren millor la companyia dels valencians per continuar al grup tercer. I aquesta serà, llevat de cap girar inesperat de darrera hora, la proposta que sortirà de la reunió de dimarts vinent a Las Rozas: 7 catalans (CE L'Hospitalet, Sant Andreu, Sabadell, Badalona, Lleida, Gramenet i Santboià), 9 valencians (Castelló, Ontinyent, Gandia, Alzira, Alicante, Alcoyano, Benidorm, Dénia i Orihuela), 3 balears (Mallorca B, Sporting Maonès i Atlètic Balears i 1 aragonès (CD Teruel). Poques novetats i 19 rivals amb els quals l'Hospi repetirà enfrontament la propera temporada, ja que no hi haurà cap duel inèdit a la història del club riberenc.

Per la seva banda, la resta de grups podrien quedar configurats de la següent manera:

Grup 1: 6 madrilenys (Real Madrid Castilla, Atlético B, Getafe B, Rayo Vallecano B, Leganés i RSD Alcalá), 2 canaris (Vecindario i Universidad de Las Palmas), 6 gallecs (Celta B, Pontevedra, Lugo, Deportivo B, Montañeiros i Coruxo), 4 extremenys (Cacereño, Badajoz, Extremadura UD i Cerro Reyes Atlético) i 2 conjunts de Castella-la Manxa (Guadalajara i Conquense).

Grup 2: 3 asturians (Caudal de Mieres, Oviedo i Sporting B), 1 càntabre (Gimnástica), 7 bascos (Alavés, Eibar, Real Unión, Lemona, Bilbao Athletic, Barakaldo i Real Sociedad B), 1 riojà (UD Logroñés), 2 navarresos (Osasuna Promesas i Peña Sport), 1 aragonès (La Muela) i 5 equips de Castella i Lleó (Cultural, Mirandés, Palencia, Zamora i Guijuelo).

Grup 4: 11 andalusos (San Roque, Cádiz, Sevilla Atlético, Betis B, Écija, CD Alcalá, Estepona, Roquetas, Jaén, Poli Ejido i Lucena), Ceuta, Melilla, Puertollano i 6 murcians (Murcia, Sangonera, Yeclano, Caravaca, Atlético Ciudad i Jumilla).

Copa Catalunya 2010-11

Per si no n'hi hagués prou, la germana petita de la RFEF, la Federació Catalana de Futbol tampoc és que faci les coses massa bé. Després de celebrar en família la seva Assemblea General Ordinària i d'aprovar, entre d'altres mesures, la reestructuració del futbol territorial català (és a dir, eliminar la Primera Catalana, fer un canvi de nomenclatura i deixar la Preferent Territorial com a categoria prèvia a Tercera Divisió) i de plantar-se gairebé en el 30 de juny, encara ningú sap què passarà amb la Copa Catalunya 2009-2010, que té l'Hospi, l'Espanyol i el Barcelona com a finalistes (sí, tots tres), esperant que l'ens que presideix Jordi Casals doni senyals de vida per tal que aquesta estranya final pugui celebrar-se, a poder ser abans que acabi l'edició 2010-11, que tot just acaba de deixar enrere la cinquena eliminatòria.

Aquesta mateixa tarda, l'altre representant de l'Hospitalet a la competició, la Unificación Bellvitge ha progressat a la sisena ronda de la Copa Catalunya en golejar el Jesús i Maria per 0-3 en un partit disputat a l'estadi de l'Aube, a Deltebre. El conjunt de David Paredes, juntament amb el Figueres, l'Equipo Ja i l'Olímpic Can Fatjó serà present al sorteig de la sisena ronda (primera de la tercera fase, segons la FCF) que encara té la data per confirmar. Un sorteig en què, a banda d'aquests quatre equips, podrien entrar tots els equips de Segona B i Tercera Divisió que vulguin participar en aquesta Copa, és a dir: Sant Andreu, Lleida, Badalona, Gramenet, Santboià, Sabadell, Terrassa, Gavà, Reus, Prat, Cornellà, Manlleu, Llagostera, Europa, Balaguer, Amposta, Castelldefels, Palamós, Vilanova, FC Ascó, Cassà, Premià, Blanes, Rapitenca i Olesa. Tots aquests equips es batran en tres eliminatòries que es disputaran els caps de setmana del 8, 15 i 22 d'agost, abans de progressar a una nova fase de la competició, encara per determinar.

Canvi a l'Hospi: marxa Jordi Vinyals i entra...

Serrells. Sempre serrells. Això és el que falta, segons la premsa de Castelló per poder oficialitzar el fitxatge de Jordi Vinyals pel CD Castelló la propera temporada. El de Cardedeu sembla haver estat seduït pel projecte 2010-2011 que prepara el club albinegre, que acaba de baixar a Segona Divisió B després de realitzar una temporada desastrosa a la Liga Adelante i d'haver 'cremat' tres entrenadors: David Amaral, 'Tintín' Márquez i Asier Garitano. I és que tot i la retallada pressupostària que es prepara a la ciutat del Millars, la intenció primera és la de la retornar a la categoria de plata amb un projecte d'alta volada, del qual Jordi Vinyals en serà el cap principal després d'imposar-se en la cursa per ocupar la banqueta a Toni Aparicio, Javi López i Santi Castillejo, també candidats a entrenar el Castelló 2010-11.

El fet que Castelló sigui una ciutat familiar per Vinyals i per la seva família (va jugar al Vila-real a mitjans dels anys 90 i posteriorment va entrenar el filial groguet a Tercera Divisió), ha estat un dels factors que ha influït en la negociació que ha encapçalat el seu agent, Màgic Díaz. L'altre punt important "més enllà de l'aspecte econòmic" ha estat el projecte esportiu que li han presentat, en què el retorn a Segona A és gairebé innegociable, tot i que el Castelló no passa pel seu millor moment institucional, precisament, amb el seu màxim accionista José María García Osuna en el punt de mira de l'afició castellonenca i amb el fantasma de les denúncies d'alguns jugadors a l'AFE planant sobre l'històric club de la Plana. Sigui com sigui, Vinyals s'ha deixat estimar i no ha amagat la seva satisfacció per formar part del Castelló de la propera temporada, en un projecte en què possiblement també arribi acompanyat d'un preparador físic i d'un segon entrenador de la seva confiança. Res se sap fins ara dels jugadors de l'Hospi que podrien acompanyar-lo en aquesta nova aventura. En canvi, sí que es confirma l'interès per contractar Rangel i Raúl Muñoz, de l'Ontinyent i David Lázaro, del Vila-real B.

Amb la més que probable marxa de Jordi Vinyals, s'obren dos interrogants a ca n'Hospi: la continuïtat de Quique Cárcel a la secretaria tècnica del club i la contractació d'un nou entrenador per encapçalar l'Hospi 2010-11. Pel que fa al primer punt, caldrà valorar l'impacte que la no continuïtat de Vinyals té en la situació de Cárcel en el club, tot i que el pas donat pel barceloní a l'hora de deixar el futbol i dedicar-se exclusivament a la direcció esportiva fan pensar que la temporada vinent seguirà al capdavant de l'àrea esportiva de l'Hospitalet. El que sí es confirma és la renovació d'alguns jugadors; segons Televisió de l'Hospitalet, Carlos Craviotto, Juan Manuel Viale, Lucas Viale i Eloi Fontanella han signat la seva renovació i defensaran la samarreta de l'Hospi la propera temporada.

De l'altra, toca començar a buscar un nou entrenador per la propera temporada -si és que no s'ha encetat ja cap contacte ni negociació-. En aquest sentit, un dels noms que més sonen i que més agrada a l'afició de l'Hospi és el de Juan Carlos Oliva, que després de dirigir els riberencs en la històrica temporada 2006-07 no ha tingut massa sort en els clubs que ha anat dirigint (Aris, Vila-real B i Salamanca). Seria la segona etapa d'un tècnic que va deixar un gran record a l'entitat, tant pel que fa en l'aspecte professional com en el personal. Hi ha, però, tot un rest d'entrenadors que a hores d'ara es troben sense equip i podrien ser bones opcions per dirigir el CE L'Hospitalet la temporada vinent: Raúl Agné, Joan Francesc Ferrer 'Rubi', Narcís Julià, Manolo González o, en cas de confirmar-se la seva marxa del Sant Andreu, el basc Natxo González. Podeu deixar les vostres preferències sobre el nou entrenador i les reflexions sobre la marxa de Vinyals fent un comentari en aquesta entrada.

Un ascens que no es pot desaprofitar

Han passat gairebé 40 hores des que el CE L'Hospitalet va certificar el retorn a Segona Divisió B i la sensació de satisfacció, d'haver fet una bona feina i d'haver acomplert amb els objectius marcats a principis de temporada segueix latent. Ha costat molt, moltíssim, però l'Hospi, a 22 de juny de 2010, torna a ser a la categoria a la qual, com a mínim, sempre hauria de pertànyer. Hem vist com costa pujar, recuperar una categoria perduda i ara tenim per davant una oportunitat única de no fallar, de fer que aquest club es confirmi, com a mínim, com un història de la Segona Divisió B. Es tracta de posar-hi tota la il·lusió del món, de treballar per assolir la cota més alta possible, però sempre amb els peus a terra, amb el realisme per bandera i amb una cosa clara: la Segona Divisió B no és, ni de bon tros, la Tercera Divisió.

Arriba l'hora de planificar el futur, d'esboçar els traços que marcaran el retorn de l'Hospi a Segona B i de veure i negociar qui pot (o vol) formar part d'aquest projecte i qui no. Pel que dèiem, perquè tot i la bona temporada realitzada per l'equip, la Segona B és un nou món pel qual cal preparar-se a consciència i fer els retocs que calgui amb molt d'encert. Hi ha qui parla de pensar en la Segona Divisió A; és totalment lícit (només faltaria!) però precisament a ca'n Hospi, en les darreres temporades, si d'alguna cosa s'ha pecat ha estat de crear falses expectatives a partir dels equips "de campanilles" que pretenien menjar-se el món. I a la postre, el resultat ha estat clar: els dos darrers descensos de l'Hospi a Tercera Divisió s'han produït l'any després de lluitar per pujar a Segona A. Per la seva banda, les promocions per pujar a la categoria de plata han arribat sobretot gràcies a la paciència, al treball diari i a la humiltat: la generació dels Javi García, Siscu, Matamala i Bartrés, amb García Escribano a la banqueta van anar creixent al llarg dels anys fins que els va arribar l'alternativa en forma de classificació pel play-off (2001-2002); amb Juan Carlos Oliva, la clau va ser un grup magnífic i treballador com pocs, que es va plantar a la promoció quan pocs ho esperaven (2006-2007). I és que una plantilla de renom, a Segona B, no és sinònim d'èxit.

Així les coses, caldrà realitzar una bona planificació de la propera temporada per tal que no es cometin errors d'un passat no gens llunyà, més encara després de veure el que ens ha costat tornar a Segona B. S'obre un període de negociacions, rumors, oferiments i jocs de mans, d'estira i arronsa per conformar la plantilla de la propera temporada, confeccionar la llista de baixes i veure quins jugadors seran els encarregats de suplir aquests homes. Primer, però, caldrà conèixer si Jordi Vinyals seguirà sent el capità del vaixell. El de Cardedeu ha reconegut que s'ha trobat molt a gust a l'Hospi i que cal "aclarir uns quants punts" (és a dir, els ja clàssics serrells). La seva continuïtat, encara no confirmada, ha guanyat possibilitats després que el Nàstic -una de les possibles 'nòvies' de Vinyals- confirmés ahir dilluns que Luís César Sampedro seguiria sent el tècnic nastiquer la propera temporada a la Lliga Adelante.

D'altra banda, Quique Cárcel va confirmar de forma definitiva la seva retirada del món del fútbol. Tot i reconèixer que encara disfruta jugant, també va acceptar que va arribar un moment en què va haver de triar entre seguir jugant o dedicar-se de forma completa a la seva tasca com a secretari tècnic / director esportiu de l'Hospitalet. Amb aquesta decisió, el capità de l'Hospi posa fi a gairebé 20 anys com a futbolista en actiu i a 8 temporades com a futbolista del CE L'Hospitalet, amb qui ha viscut dos descensos a Tercera i els dos ascensos a Segona B 'posteriors'. Tot un exemple de dedicació i professionalitat. L'adeu de Cárcel, però, no és l'únic pel que fa a exjugadors riberencs, ja que aquest mateix mes de juny Lluís Codina (Eibar), Albert Càmara (Badalona), Xavi Roca (Europa) o Keko (Sant Andreu) també han fet oficial que pengen les botes per dedicar-se a d'altres tasques, relacionades o no amb el món del futbol.

Finalment, però no menys important, caldrà fer una sèrie de retocs al planter riberenc, tenint en compte d'una banda les baixes que es creguin necessàries concedir i, de l'altra, els jugadors que marxin de l'Hospi si tenim en compte les ofertes amb què compten. És el cas dels 'Cristians' (Gómez, Lobato i Alfonso), seguits per equips de Primera Divisió i que compten amb força números per volar del CE L'Hospitalet, tot i que caldrà veure com evolucionen aquests tres casos en les properes setmanes. És complicat, però la continuïtat dels tres jugadors, juntament amb la d'homes com Ceballos o Dani Planchería deixaria les sis places sots-23 necessàries a Segona B gairebé cobertes.

Pel que fa al plànol institucional, s'obre un horitzó realment il·lusionant que no es pot desaprofitar. Caldrà però, també, depurar responsabilitats després que als partits davant de l'Azuqueca i l'Almería B, acabessin sent els socis els pocs que van acabar passant per taquilla. Si contra l'Azuqueca només van comprar-se 421 entrades amb uns 1.500 espectadors a l'Estadi, pocs més van fer-ho diumenge passat davant el filial de l'Almería (amb 2.500 persones a les grades). Està clar que algú ha de respondre davant d'aquesta situació, totalment inacceptable i que suposa un greuge comparatiu pel soci, per la fidel afició d'aquest club (que tot sovint ha alabat Miguel García) i que, al final, ha estat qui ha pagat mentre tot un seguit de gent que no s'ha deixat veure per l'Estadi en tot l'any ha tingut entra gratuïta. Situació greu, sens dubte.

Tot i això, en aquest play-off ha quedat demostrat que sense fer massa cosa hi ha un públic potencial disposat a anar a l'Estadi i a donar suport a l'equip més representatiu de la ciutat. "L'altra cama" existeix, però quan aquesta es posa a caminar amb la cama del costat se l'ha de mimar, cuidar perquè vagi al mateix ritme i juntes puguin avançar. Però si d'alguna cosa ha pecat aquest club en els darrers anys és de falta d'inventiva, de creativitat i d'idees, especialment en l'àrea social. No es pot confiar tot al boca a boca i deixar que el soci faci la feina tractant de convèncer les seves amistats per fer-se soci de l'Hospi. A l'any 2010, anar amb un cotxe per la ciutat anunciant un partit de futbol (perquè no s'ha fet en cap dels 19 partits de lliga?) és clarament insuficient. Amb alguns canvis, però amb el mateix president, és la Junta Directiva que a finals dels 90 i a principis dels 2000 buscava mil i una iniciatives per fer que la gent vingués a l'estadi, regalava condons, repartia invitacions tot col·laborant amb diaris de la ciutat, oferia descomptes en benzina i no ho refiava tot a una pàgina web que, no ens enganyem, dista molt del que hauria de ser el lloc web oficial d'una institució històrica com el Centre d'Esports l'Hospitalet.

S'obre ara, doncs, un futur ple d'oportunitats que cal aprofitar com mai s'ha fet fins ara per fer que, d'una vegada per totes, la ciutat vegi que té un equip en categoria nacional i que hi ha vida més enllà de Barcelona i Real Madrid. No es tracta (per pura qüestió de realisme) que hi hagi 6.000 persones a l'Estadi quan vinguin a jugar Dénia, Teruel o La Muela, però qualsevol acció i idea per tractar que una sola persona formi part d'aquest Hospi ha de ser benvinguda. I és que arriba una temporada 2010-11 en què, a banda del retorn a la Segona Divisió B, viurem una nova participació a l'edició de la Copa del Rei i també -esperem- jugarem la final de la Copa Catalunya 2009-10, davant dos equips de Primera Divisió com són l'Espanyol i el Barcelona. Massa incentius com per tornar-los a desaprofitar. I més ara que Miguel García ha confirmat que esgotarà els dos anys de mandat que li resten, tot i que tenia pensat deixar el club si s'assolia l'ascens el passat diumenge -una conversa amb l'alcaldessa Núria Marín el va fer desistir-.

Composició Segona B 2010-2011
Una Segona B que, per cert, podria comportar uns rivals no massa habituals per l'Hospi. S'obre una setmana en què les diverses Comissions autonòmiques es reuniran per elaborar la seva proposta per configurar els grups de Segona B 2010-2011. A hores d'ara, Andalusia i la Comunitat Valenciana ja han deixat clara les seves preferències, que farien coincidir valencians i murcians en el mateix grup, tot provocant que els set equips catalans haguessin de mirar cap al nord (i a les Canàries) per tal de trobar els seus futurs rivals (Catalunya -7-, Euskadi -7-, Illes Canàries -1-, Navarra -2-, La Rioja -1- i Cantàbria -1-). Una combinació que si bé privaria l'Hospi de visitar Castàlia, donaria als riberencs de jugar a Mendizorrotza, a l'Stadium Gal i... a Ipurua.

Copa Catalunya 2010-11
Dos dels tres partits de la cinquena eliminatòria van disputar-se el passat cap de setmana. Dissabte, l'Equipo Ja derrotava l'Aiguafreda per 2-0 a l'Eduard Aunós i passava a la sisena eliminatòria que disputarà a principis del mes d'agost. L'endemà, en un partit espectacular, la UE Figueres golejava el Vilartagues (3-6) a Sant Feliu de Guíxols i s'unia als de la Zona Franca i a l'Olímpic Can Fatjó 8exempt) com a equip classificat. Aquest 3-6, curiosament, suposa la primera derrota dels ganxons aquesta temporada, campions dels del seu grup de Tercera Territorial amb una superioritat aplastant. El darrer classificat el coneixerem el proper dissabte, després del partit que la Unificación Bellvitge jugarà a Deltebre davant el Jesús i Maria (6 de la tarda).

Ascens agònic!! | CE l'Hospitalet 0-0 UD Almería B

No podia ser de cap altra manera. El Centre d'Esports l'Hospitalet ha aconseguit l'ansiat retorn a Segona Divisió B i ho ha fet sent fidel al seu estiu 'alternatiu': patint i fent patir l'afició. L'equip no ha passat de l'empat a zero davant l'Almería B, un empat que li ha donat l'ascens pel valor doble del gol de Lucas Viale a Almería. Tot i això, els andalusos s'han tornat a mostrar superiors a l'Hospi i han tingut prou ocasions com per desnivellar una eliminatòria, especialment en una rematada a la sortida d'una falta que Craviotto ha aturat sota pals al minut 98, en un altre descompte tan etern com injustament extens. Perquè ho anunciàvem a la prèvia: aquest equip està abonat a l'èpica, a sofrir com mai ha sofert ningú per tirar endavant els partits, a vegades per errades alienes (Rayo B) o en ocasions per no haver sabut matar el partit quan calia (cas d'avui). Finalment, el gol de Lucas Viale al Juan Rojas ha valgut el seu pes en or: a les postres, ha acabat sent el gol de l'ascens, el gol que dóna sentit a l'alegria que s'ha desbordat aquesta nit a l'Hospitalet, a les llàgrimes que molts -jugadors i aficionats- han vessat per manifestar la seva joia, el seu estat d'eufòria per veure com el CE L'Hospitalet, el nostre Hospi, tornava a la categoria on com a mínim sempre hauria de trobar-s'hi. Ho han aconseguit, ho hem aconseguit. No podíem fallar i, queda clar, no hem fallat.

Comentava Jordi Vinyals divendres passat en una conversa amb Ràdio l'Hospitalet que l'empat a gols del partit d'anada permetria l'equip, arribat el moment, saber jugar amb el resultat; gestionar el partit segons requerís el moment. Amb el partit finalitzat i l'objectiu assolit, la impressió que resta és que l'Hospitalet ha jugat massa pressionat per aquesta opció i s'ha quedat, com se sol dir, entre Pinto i Valdemoro. En camp moment l'Hospi ha donat la sensació de saber què fer amb el partit: si ser fidels a l'estil que els havia dut fins aquí, buscant la porteria contrària i l'opció d'encarrilar l'eliminatòria per la via 'fàcil'; o si bé era millor defensar el mínim avantatge que proporcionava el gol marcat a Almería ara fa set dies. I així ha anat avançant el partit, amb l'Hospi caminant en un mar de dubtes i amb l'Almería B conscient que el partit era tan llarg que potser el gol que els calia era millor marcar-lo al més tard possible.

Tot i això, els andalusos no han trigat gens ni mica a posar a prova Carlos Craviotto, que un cop més s'ha erigit com a salvador de l'Hospi gràcies a les seves intervencions. No havien transcorregut ni dos minuts quan Cobos, l'autor del gol del filial al partit d'anada veia una opció inmillorable d'armar la seva cama dreta i etzibar un xut fortíssim que el porter lleidatà de l'Hospi aturava en dos temps (2'). Era el primer avís d'un Almería que començava el partit de tornada tal i com va acabar el d'anada, avisant l'Hospi, creant perill... i mostrant-se desencertats en atac. I això que avui Andreev no sortia com a titular... A l'Hospitalet li ha costat molt entrar en el partit, si és que podem considerar que hi ha arribat a entrar. Víctima del nerviosisme i de la seva pròpia precipitació, els homes de Jordi Vinyals han estat l'ombra de l'equip que ha destacat aquesta temporada al grup cinquè de Tercera. Segur, la baixa de Lobato ha estat un llast massa evident per un equip amb les idees poc clares. Com a mostra un exemple: la primera ocasió per l'Hospi no ha arribat fins al minut 12 i ha estat gràcies a un regal de la defensa de l'Almería, en què Rigo i el seu porter Álvaro no s'han entès i Corominas ha estat a punt d'aprofitar aquesta badada posant-hi la punta del peu, però el seu xut marxava a l'esquerra de la meta andalusa.

Per l'aficionat neutral, el partit evolucionava cap a una castanya de les que precisament no fan afició. Imprecisions i més imprecisions eren la tònica d'un partit que deambulava sense un rumb concret i ni molt menys convincent. Al minut 25, Jordi Martínez tractava de sorprendre Álvaro amb un xut llunyà des d'uns trenta metres que tornava a marxar a l'esquerra del porter de l'Almería B. I, trist però cert, aquí s'acabava l'activitat ofensiva pel que fa a ocasions de gol del quadre riberenc en els primers 45 minuts. Tampoc és que l'Almería es mostrés com el millor Brasil de la història, però el plus de 'necessitat' amb què comptaven els homes de José María Salmerón els va donar aquest polsim d'ambició que els feia sovintejar la zona defensiva de l'Hospi amb més assiduïtat. Així les coses, Carlos Craviotto tornava a vestir-se de superheroi salvant un mà a mà de Baby, que tot i no brillar com al partit d'anada ha demostrat la seva gran qualitat. El 'Zamora' del grup cinquè de Tercera treia una mà providencial abans que la defensa riberenca allunyés el perill (31'). Des d'aleshores i fins el final del primer temps, el partit es va anar endurint fins el punt que els jugadors de l'Almería van veure tres targetes grogues per diverses faltes, tot i que l'entrada de Cobos sobre Coro (43') hauria pogut ser mereixedora de vermella, degut a la seva duresa. Enmig d'aquest ball de bastons, només el '6' del filial Alberto Martín provava sort amb un xut des de la frontal de l'àrea després d'una assistència de Baby; el seu xut, però, marxava per sobre del travesser de la porteria de l'Hospi (35').

Vivíem el descans amb l'incertesa d'un marcador manifestament curt i veient amb preocupació les pors d'un Hospi que tenia a tocar l'ascens però que sentia molt a prop els fantasmes que han anat sorgint en els darrers temps. Uns fantasmes que han acabat per tenallar encara més les cames dels jugadors locals. I és que l'Almería ha sortit dels vestidors amb l'ànim de posar-se per davant el marcador: ha introduït més velocitat i capacitat de desbordar amb l'entrada de Fernando Carralero per Alberto Martín (48') i minuts després, provocava una falta enganxada a la línia de l'àrea gran que donaria origen a una nova intervenció miraculosa de Craviotto, que amb la punta dels dits enviava a córner la falta magistralment executada per Rigo, que tornava a demostrar el seu perill en jugades a pilota aturada (53'). L'Hospi no aconseguia espolsegar-se el domini almerienc, i encara menys apropar-se amb perill a la porteria defensada per Álvaro.

De fet, era l'Almería B qui tornava a colpejar l'Hospi, primer amb una centrada de Cobos que José Ramón no connectava per ben poquet (65') i després Kike veia com la defensa riberenca enviava la seva rematada a córner. Salmerón decidia donar entrada a l'estonià Andreev per tal d'acumular més homes d'atac i posar tota la carn a la graella. Casualitat o no, l'entrada del davanter bàltic va coincidir amb l'arriba d'ocasions de gol per l'Hospitalet; millor dit, per David Corominas, el millor jugador de camp en el dia d'avui. Corria el minut 74 i el '7' de l'Hospi es treia per sorpresa una centrada-xut que s'enverinava (ajudada pel vent) i que obligava Álvaro a posar la mà in extremis per evitar que l'esfèrica s'allotgés al fons de la meta visitant. Va ser ben bé un miratge, ja que els canvis i els nervis que anaven in crescendo van seguir provocant que el partit estigués en tot moment mancat de ritme i de continuïtat. L'Almería B cada cop apretava més, l'Hospi patia i el públic, visualitzant el drama, va portar l'equip 'en volandes' amb els seus crits d'ànim, uns crits que podrien haver estat d'alegria si al minut 91 David Corominas hagués estat més encertat a l'hora de resoldre un mà a mà amb Álvaro en un dels escassos contraatacs que va tirar l'Hospi al llarg de tot el partit. Al llarg dels 98 minuts de joc que Varón Aceitón va decretar que es disputessin.

Perquè un es pregunta en moments així la idoneïtat de fer canvis (Jordi Martínez per Marcos Guill) per tal de perdre temps. Si saps que et descomptaran 30 segons per canvi -mínim- no és lògic pensar que si no el fas no jugaràs 30 segons de partit? Total, que amb l'àrbitre balear còmode al camp, els cinc minuts que va decretar inicialment van convertir-se en vuit. Suficients com treure de l'atur tot el gremi de cardiòlegs de tota Catalunya. Primer amb un xut d'Andreev des del punt de penal, després d'un embolic monumental que incomprensiblement marxava més a prop del banderí de córner que no pas de la porteria local; l'estonià ha fet definitivament mèrits com per fer-li una estàtua al costat de l'Acollidora i agrair-li els serveis 'prestats'. Corria el minut 92, tres o quatre o cinc abans que el fantasma del Rayo B tornés a passejar-se per l'Estadi lluïnt les seves millors gales.

I és que l'Almería B, enmig de la por generalitzada que s'havia apoderat del 95% del públic present a l'Estadi, botava una falta a tres quarts de camp, la penjava l'àrea petita (on també hi havia el porter Álvaro, a la heroïca) i la pilota sortia escopida del cap d'algun jugador almerienc en direcció al fons de la xarxa fins que va aparèixer, un cop més, la mà de Carlos Craviotto per evitar el drama més dramàtic, l'apocalipsi, el 0-1. En una jugada que, tot sigui dit, va tenir de tot i per tothom: faltes en atac, possibles penals, falta al porter. Varón Aceitón va decantar-se per aquesta última, fent que els andalusos no comptessin amb massa temps per més. Craviotto va executar el servei de faltar i el balear xiulava el final del partit i oficialitzava l'ascens de l'Hospi, el retorn a la Segona Divisió B.

Tots, jugadors, cos tècnic, directius i aficionats, sabem com hem hagut de patir per arribar fins aquí. Ha estat una temporada llarga de debò, il·lusionant per molts motius, però també molt estressant per tenir una obligació tan clara com era aconseguir pujar a Segona B. Hem viscut una fase d'ascens al límit, amb decepcions, remuntades, èpica, heroïca, rememorant vells fantasmes del passat en forma de filials 'molestos' i eliminant aquest mateix fantasma per sempre més. En definitiva, hem viscut una gran temporada amb un gran final, amb un final que només l'Hospitalet, el nostre Hospi, és capaç de donar-nos.

Hi haurà temps aquest estiu per veure com evoluciona aquest equip, quins canvis hi haurà i com s'afronta la propera temporada. El blog de l'Hospi, sempre en la mesura del possible, us mantindrà informats de tot el que faci referència al Centre d'Esports l'Hospitalet. Però ara toca disfrutar, celebrar aquest ascens i sentir-nos orgullosos de ser part d'aquest Hospi.

FELICITATS, CAMPIONS !!

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Iván Hammouch, Barón, Dani Morales, Lucas Viale, Toni Velamazán, Corominas, Manel (Manu Viale, 87'), Eloi Fontanella, Jordi Martínez (Marcos Guill, 94') i Cristian Gómez (Tarrés, 78').

UD ALMERÍA B: Álvaro, Alfonso, Cobos, Rigo, Trujillo, Alberto García (Carralero, 48'), Chico (Ismael, 80'), Jesús Rubio, José Ramón, Baby i Kike (Andreev, 71').

Àrbitre: Santiago Varón Aceitón (Illes Balears). Bona actuació en línies generals. Ha mostrat targeta groga als locals Eloi Fontanella (49'), Andrés Barón (51'), Lucas Viale (57'), Manel Gómez (87') i Carlos Craviotto (93') i als visitants Alberto Martín (32'), Jesús Rubio (39'), Cobos (43'), Carralero (76') i Álvaro (95')

Incidències: Partit disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 2.400 espectadors, amb presència d'aficionats d'algunes penyes de la UD Almería, vingudes des de la ciutat andalusa i des de localitats catalanes com Terrassa. Moltes cares conegudes a les grades, com ara la de Juanma Lillo, entrenador del primer equip de l'Almería o Juan Carlos Oliva, entrenador de l'Hospi la temporada 2006-2007. L'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Martín ha presidit una llotja a la qual no hi ha assistit el president de la FCF, Jordi Casals, tot i trobar-se a la ciutat una hora abans de l'inici del partit. A l'Hospi, Dani Planchería i Cristian Alfonso han completat la convocatòria de l'equip, de la qual no ha format part Quique Cárcel, que després del partit ha anunciat la seva més que possible retirada del món del futbol. A la fi del partit, com acostuma a passar en aquests casos, s'ha produït una pacífica invasió de camp per part d'alguns aficionats de l'Hospi.

La gran final | CE l'Hospitalet - UD Almería B (Diumenge, 20:30 hores)

Badalona, Lleida, Sabadell i Gramenet o Vilafranca, Montañesa, Balaguer i Terrassa? La resposta la tindrem, segur, demà a mitjanit. A molt estirar i sent relativament pessimistes, comptant que el destí -capriciós destí- conduís l'eliminatòria entre el Centre d'Esports l'Hospitalet i la Unión Deportiva Almeria B a la fatídica tanda de penals. Sería culminar aquesta llarguíssima temporada de la forma més dramàtica possible, de la manera que només l'Hospi ho sabria fer. Però els cors de l'afició riberenca s'han acostumat darrerament a tot tipus d'emocions fortes, motiu suficient com perquè el destí esculli qualsevol altre camp del futbol espanyol on descarregar la seva ira. Aquí, a l'Hospitalet, només pensem en un concepte: Segona B. No serà, ni molt menys, una tasca fàcil, ja que al davant l'Hospi tindrà un equip d'allò més complicat, dur, rocós, més semblant al Rayo Vallecano B que no pas a l'Azuqueca, amb tot el que això suposa. El millor, segurament, el minimíssim avatatge amb què compta l'Hospi després del gol de Lucas Viale a Almería al partit d'anada. Perquè després de marxar de Madrid i d'Azuqueca de Henares sense marcar cap gol, l'Hospi començarà el partit de tornada amb l'eliminatòria al seu favor, un factor que l'equip ha de saber gestionar a l'hora de controlar el partit.

L'Hospitalet buscarà seguir el camí que aquest mateix dissabte han obert el Getafe B, el Coruxo i el Yeclano, que han aconseguit l'ascens a Segona B després d'eliminar el Portugalete, la Roda i l'Haro, respectivament. L'Hospi, o bé l'Almería B, serà el darrer equip de les quatre primeres categories del futbol espanyol a definir sobre el terreny joc la categoria en què jugarà la temporada vinent; una dada si més no curiosa. I és que si bé a ca n'Hospi tothom pensa en l'ascens, a Almería no plantegen aquest partit, ni de bon tros, com una oportunitat per a fer turisme: més aviat el contrari.
 

L'equip de José María Salmerón va sortir de la ciutat d'Almería ahir divendres en direcció a Castelló de la Plana, on va fer-hi nit per tal d'alleugerir el llarg viatge a realitzar i per poder exercitar-se aquest mateix matí, en una sessió que ha tingut lloc a la Ciutat Esportiva del Vila-real, abans que tornessin a agafar l'AP-7 fins a Castelldefels, on s'allotjaran fins demà a la tarda. Viatge repartit en etapes per arribar el més descansats possibles a la cita d'aquest diumenge, un partit què el filial almerienc en particular, i la Unión Deportiva Almería com a club en general hi tenen dipositades moltes esperances de cara al seu projecte de futur: recordem que aquest equip s'havia format en part a base de talonari per pujar-lo a Segona B aquesta temporada per tal que el salt entre el segon i el primer equip no fos tan brusc. Amb força patiment, l'Almería B ha arribat al darrer partit de la darrera eliminatòria d'aquesta fase d'ascens amb les opcions d'assolir l'objectiu intactes, i és clar que un cop aquí, no pensen renunciar a res.
 

Així ho creu el seu míster, José María Salmerón, que no considera que l'empat (1-1) del partit d'anada doni a l'Hospi la condició de clar favorit tot i que l'Almería B necessitarà fer almenys un gol si vols somiar amb l'ascens. Després del partit d'anada, Salmerón compta amb tots els seus homes en perfecte estat per la disputa de l'encontre, sense cap sancionat ni lesionat en el planter: l'únic que no podrà 'ser de la partida' és el segon entrenador, Víctor Mañas, que ha rebut dos partits de sanció després de ser expulsat diumenge passat per Gallego Gambín. Per tant, Salmerón podrà remenar i triar per seleccionar els onze homes que s'enfrontin demà a l'Hospi, tot i que no és gens descartable que repeteixi l'onze inicial que va començar el partit d'anada davant els homes de Jordi Vinyals, amb la possible entrada de Quini en substitució de l'estonià Andreev, desencertat fa set dies al Juan Rojas: Álvaro, Alfonso, Cobos, Rigo, Trujillo, Alberto Martín, Chico, Jesús Rubio, Quini (o Andreev), Baby i Carralero. Caldrà estar de nou atents a les incursions de l'exbarcelonista Baby, l'home més desequilibrant de l'Almería B, hàbil i veloç, que ja va portar de corcoll la defensa de l'Hospi diumenge passat; tot això sense desmerèixer jugadors com ara Chico, Jesús Rubio, o l'autor del gol de l'empat, Cobos.
 

Tot plegat, factors que haurà de valorar convenientment Jordi Vinyals per tal d'ajustar els darrers detalls per treure el màxim profit i un millor resultat demà al vespre. Primera premisa: no val a refiar-se. I és que l'Almería B ja va mostrar les urpes fa set dies al Juan Rojas i només una mescla de desencert atacant i encert de la defensa i porter de l'Hospi van fer que els riberencs sortissin indemnes d'Almería. Segona premisa: no especular amb el resultat. L'1-1 de l'anada és un resultat tan positiu com perillós si no se sap gestionar correctament; cal que l'Hospi jugui com ha vingut fent fins ara (principalment durant la lliga regular), mostrant-se contundent en atac i en defensa, fent poques concessions als rivals i, sobretot, mostrant un 200% de concentració per evitar problemes. Tercera premisa: no encaixar cap gol. Això donaria ales a l'Almería B, que veuria l'eliminatòria realment oberta; l'Hospi fa quatre partits consecutius que encaixa gol, una circumstància inèdita aquesta temporada i que ha acabat costant massa cara en aquest rush final. No encaixar cap gol equival a guanyar-se una plaça a Segona B. Així de clar. 

 

La resta de premises i d'indicacions les deixarem al cos tècnic i als detalls que el partit de demà vagi deixant. Un partit que no podrà jugar Cristian Lobato, un dels homes més en forma de la plantilla de l'Hospi: l'expulsió del jove davanter riberenc diumenge passat i el corresponent partit de sanció suposa una baixa molt sensible pel quadre riberenc, que haurà de buscar una alternativa per aquesta banda esquerra. Ceballos i Cristian Gómez compten amb força números per ocupar la plaça de Lobato; especialment el segon, sempre que Manel Gómez estigui al 100% i pugui formar el doble pivot amb Toni Velamazán. Del contrari, serà David Ceballos qui ocupi la posició d'extrem/interior esquerre, tal i com ja va fer (i amb bona nota) al Teresa Rivero davant el Rayo Vallecano B. Per si de cas, a la recàmara hi haurà Cristian Alfonso, que sembla prou recuperat de la seva lesió al peu i podria estar disponible per disputar alguns minuts si el partit ho requereix. Una situació que recorda a la d'Eloi Fontanella i Jordi Martínez davant el Rayo B, en què van forçar tot i no trobar-se al 100%. La diferència és que ara sí que no hi ha marge d'error.
 

L'altre dubte recau en Manu Viale, després que el central italoargentí es retirés amb un fort cop diumenge passat. Dubte fins a darrera hora, en cas que el germà gran dels Viale no pogués formar part de l'onze inicial la seva posició a l'eix de la defensa l'ocuparia Dani Morales, que no és titular des del partit de lliga davant del Blanes (3-2). Així doncs, l'onze inicial que podria presentar Jordi Vinyals seria el format per Carlos Craviotto, Iván Hammouch, Barón, Manu Viale (o Dani Morales), Lucas Viale, Toni Velamazán, Manel Gómez (o Ceballos), Cristian Gómez, Corominas, Eloi Fontanella i Jordi Martínez.
 

22 actors principals per una única sessió que començarà a dos quarts de nou del vespre a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet i que tindrà com a director d'orquestra el col·legiat balear Santiago Varón Aceitón, que tot just dirigirà el primer partit a la història de l'Hospi amb el fantasma del seu col·lega de col·legi, Rodado Rodríguez, que tan infaust record va deixar ara fa un més amb motiu de la visita del Rayo B. El jove àrbitre mallorquí estarà assistit a les bandes per José Antonio Diéguez Julià i Carlos Alberto García Sánchez.
 

És el darrer partit d'una llarga temporada, una temporada que va arrencar un ja llunyà 1 d'agost pel que fa als partits i que ha vist jugar l'Hospi, entre amistosos, Històrics, Copa Catalunya, Lliga i Play-off, 56 partits sense comptar el de demà diumenge. De Champions. El millor de tot, la trajectòria gairebé immaculada de l'equip, que arriba a la recta final de l'any futbolístic amb totes les opcions d'acomplir amb l'objectiu marcat abans de jugar aquests 56 partits. el retorn a la Segona B. Tot plegat, motiu suficient per agrair i donar suport a aquests jugadors que han passejat el nom de la ciutat de l'Hospitalet per tota Espanya amb el cap ben alt i demostrant que jugant a futbol també es pot arribat lluny. Per tot això i pels motius que es vulguin trobar, ningú no pot fallar demà: toca anar l'Estadi i fer costat a l'Hospi, a l'equip que porta el nom de la ciutat. El preu, irrisori: 5 euros pels socis i 8 euros pels no socis. La recompensa: impagable.