22/6/10

Un ascens que no es pot desaprofitar

Han passat gairebé 40 hores des que el CE L'Hospitalet va certificar el retorn a Segona Divisió B i la sensació de satisfacció, d'haver fet una bona feina i d'haver acomplert amb els objectius marcats a principis de temporada segueix latent. Ha costat molt, moltíssim, però l'Hospi, a 22 de juny de 2010, torna a ser a la categoria a la qual, com a mínim, sempre hauria de pertànyer. Hem vist com costa pujar, recuperar una categoria perduda i ara tenim per davant una oportunitat única de no fallar, de fer que aquest club es confirmi, com a mínim, com un història de la Segona Divisió B. Es tracta de posar-hi tota la il·lusió del món, de treballar per assolir la cota més alta possible, però sempre amb els peus a terra, amb el realisme per bandera i amb una cosa clara: la Segona Divisió B no és, ni de bon tros, la Tercera Divisió.

Arriba l'hora de planificar el futur, d'esboçar els traços que marcaran el retorn de l'Hospi a Segona B i de veure i negociar qui pot (o vol) formar part d'aquest projecte i qui no. Pel que dèiem, perquè tot i la bona temporada realitzada per l'equip, la Segona B és un nou món pel qual cal preparar-se a consciència i fer els retocs que calgui amb molt d'encert. Hi ha qui parla de pensar en la Segona Divisió A; és totalment lícit (només faltaria!) però precisament a ca'n Hospi, en les darreres temporades, si d'alguna cosa s'ha pecat ha estat de crear falses expectatives a partir dels equips "de campanilles" que pretenien menjar-se el món. I a la postre, el resultat ha estat clar: els dos darrers descensos de l'Hospi a Tercera Divisió s'han produït l'any després de lluitar per pujar a Segona A. Per la seva banda, les promocions per pujar a la categoria de plata han arribat sobretot gràcies a la paciència, al treball diari i a la humiltat: la generació dels Javi García, Siscu, Matamala i Bartrés, amb García Escribano a la banqueta van anar creixent al llarg dels anys fins que els va arribar l'alternativa en forma de classificació pel play-off (2001-2002); amb Juan Carlos Oliva, la clau va ser un grup magnífic i treballador com pocs, que es va plantar a la promoció quan pocs ho esperaven (2006-2007). I és que una plantilla de renom, a Segona B, no és sinònim d'èxit.

Així les coses, caldrà realitzar una bona planificació de la propera temporada per tal que no es cometin errors d'un passat no gens llunyà, més encara després de veure el que ens ha costat tornar a Segona B. S'obre un període de negociacions, rumors, oferiments i jocs de mans, d'estira i arronsa per conformar la plantilla de la propera temporada, confeccionar la llista de baixes i veure quins jugadors seran els encarregats de suplir aquests homes. Primer, però, caldrà conèixer si Jordi Vinyals seguirà sent el capità del vaixell. El de Cardedeu ha reconegut que s'ha trobat molt a gust a l'Hospi i que cal "aclarir uns quants punts" (és a dir, els ja clàssics serrells). La seva continuïtat, encara no confirmada, ha guanyat possibilitats després que el Nàstic -una de les possibles 'nòvies' de Vinyals- confirmés ahir dilluns que Luís César Sampedro seguiria sent el tècnic nastiquer la propera temporada a la Lliga Adelante.

D'altra banda, Quique Cárcel va confirmar de forma definitiva la seva retirada del món del fútbol. Tot i reconèixer que encara disfruta jugant, també va acceptar que va arribar un moment en què va haver de triar entre seguir jugant o dedicar-se de forma completa a la seva tasca com a secretari tècnic / director esportiu de l'Hospitalet. Amb aquesta decisió, el capità de l'Hospi posa fi a gairebé 20 anys com a futbolista en actiu i a 8 temporades com a futbolista del CE L'Hospitalet, amb qui ha viscut dos descensos a Tercera i els dos ascensos a Segona B 'posteriors'. Tot un exemple de dedicació i professionalitat. L'adeu de Cárcel, però, no és l'únic pel que fa a exjugadors riberencs, ja que aquest mateix mes de juny Lluís Codina (Eibar), Albert Càmara (Badalona), Xavi Roca (Europa) o Keko (Sant Andreu) també han fet oficial que pengen les botes per dedicar-se a d'altres tasques, relacionades o no amb el món del futbol.

Finalment, però no menys important, caldrà fer una sèrie de retocs al planter riberenc, tenint en compte d'una banda les baixes que es creguin necessàries concedir i, de l'altra, els jugadors que marxin de l'Hospi si tenim en compte les ofertes amb què compten. És el cas dels 'Cristians' (Gómez, Lobato i Alfonso), seguits per equips de Primera Divisió i que compten amb força números per volar del CE L'Hospitalet, tot i que caldrà veure com evolucionen aquests tres casos en les properes setmanes. És complicat, però la continuïtat dels tres jugadors, juntament amb la d'homes com Ceballos o Dani Planchería deixaria les sis places sots-23 necessàries a Segona B gairebé cobertes.

Pel que fa al plànol institucional, s'obre un horitzó realment il·lusionant que no es pot desaprofitar. Caldrà però, també, depurar responsabilitats després que als partits davant de l'Azuqueca i l'Almería B, acabessin sent els socis els pocs que van acabar passant per taquilla. Si contra l'Azuqueca només van comprar-se 421 entrades amb uns 1.500 espectadors a l'Estadi, pocs més van fer-ho diumenge passat davant el filial de l'Almería (amb 2.500 persones a les grades). Està clar que algú ha de respondre davant d'aquesta situació, totalment inacceptable i que suposa un greuge comparatiu pel soci, per la fidel afició d'aquest club (que tot sovint ha alabat Miguel García) i que, al final, ha estat qui ha pagat mentre tot un seguit de gent que no s'ha deixat veure per l'Estadi en tot l'any ha tingut entra gratuïta. Situació greu, sens dubte.

Tot i això, en aquest play-off ha quedat demostrat que sense fer massa cosa hi ha un públic potencial disposat a anar a l'Estadi i a donar suport a l'equip més representatiu de la ciutat. "L'altra cama" existeix, però quan aquesta es posa a caminar amb la cama del costat se l'ha de mimar, cuidar perquè vagi al mateix ritme i juntes puguin avançar. Però si d'alguna cosa ha pecat aquest club en els darrers anys és de falta d'inventiva, de creativitat i d'idees, especialment en l'àrea social. No es pot confiar tot al boca a boca i deixar que el soci faci la feina tractant de convèncer les seves amistats per fer-se soci de l'Hospi. A l'any 2010, anar amb un cotxe per la ciutat anunciant un partit de futbol (perquè no s'ha fet en cap dels 19 partits de lliga?) és clarament insuficient. Amb alguns canvis, però amb el mateix president, és la Junta Directiva que a finals dels 90 i a principis dels 2000 buscava mil i una iniciatives per fer que la gent vingués a l'estadi, regalava condons, repartia invitacions tot col·laborant amb diaris de la ciutat, oferia descomptes en benzina i no ho refiava tot a una pàgina web que, no ens enganyem, dista molt del que hauria de ser el lloc web oficial d'una institució històrica com el Centre d'Esports l'Hospitalet.

S'obre ara, doncs, un futur ple d'oportunitats que cal aprofitar com mai s'ha fet fins ara per fer que, d'una vegada per totes, la ciutat vegi que té un equip en categoria nacional i que hi ha vida més enllà de Barcelona i Real Madrid. No es tracta (per pura qüestió de realisme) que hi hagi 6.000 persones a l'Estadi quan vinguin a jugar Dénia, Teruel o La Muela, però qualsevol acció i idea per tractar que una sola persona formi part d'aquest Hospi ha de ser benvinguda. I és que arriba una temporada 2010-11 en què, a banda del retorn a la Segona Divisió B, viurem una nova participació a l'edició de la Copa del Rei i també -esperem- jugarem la final de la Copa Catalunya 2009-10, davant dos equips de Primera Divisió com són l'Espanyol i el Barcelona. Massa incentius com per tornar-los a desaprofitar. I més ara que Miguel García ha confirmat que esgotarà els dos anys de mandat que li resten, tot i que tenia pensat deixar el club si s'assolia l'ascens el passat diumenge -una conversa amb l'alcaldessa Núria Marín el va fer desistir-.

Composició Segona B 2010-2011
Una Segona B que, per cert, podria comportar uns rivals no massa habituals per l'Hospi. S'obre una setmana en què les diverses Comissions autonòmiques es reuniran per elaborar la seva proposta per configurar els grups de Segona B 2010-2011. A hores d'ara, Andalusia i la Comunitat Valenciana ja han deixat clara les seves preferències, que farien coincidir valencians i murcians en el mateix grup, tot provocant que els set equips catalans haguessin de mirar cap al nord (i a les Canàries) per tal de trobar els seus futurs rivals (Catalunya -7-, Euskadi -7-, Illes Canàries -1-, Navarra -2-, La Rioja -1- i Cantàbria -1-). Una combinació que si bé privaria l'Hospi de visitar Castàlia, donaria als riberencs de jugar a Mendizorrotza, a l'Stadium Gal i... a Ipurua.

Copa Catalunya 2010-11
Dos dels tres partits de la cinquena eliminatòria van disputar-se el passat cap de setmana. Dissabte, l'Equipo Ja derrotava l'Aiguafreda per 2-0 a l'Eduard Aunós i passava a la sisena eliminatòria que disputarà a principis del mes d'agost. L'endemà, en un partit espectacular, la UE Figueres golejava el Vilartagues (3-6) a Sant Feliu de Guíxols i s'unia als de la Zona Franca i a l'Olímpic Can Fatjó 8exempt) com a equip classificat. Aquest 3-6, curiosament, suposa la primera derrota dels ganxons aquesta temporada, campions dels del seu grup de Tercera Territorial amb una superioritat aplastant. El darrer classificat el coneixerem el proper dissabte, després del partit que la Unificación Bellvitge jugarà a Deltebre davant el Jesús i Maria (6 de la tarda).

1 comentari:

  1. Jaume Berlanga ha fichado por la UE Cornella, para jugar.

    ResponElimina