Ascens agònic!! | CE l'Hospitalet 0-0 UD Almería B

No podia ser de cap altra manera. El Centre d'Esports l'Hospitalet ha aconseguit l'ansiat retorn a Segona Divisió B i ho ha fet sent fidel al seu estiu 'alternatiu': patint i fent patir l'afició. L'equip no ha passat de l'empat a zero davant l'Almería B, un empat que li ha donat l'ascens pel valor doble del gol de Lucas Viale a Almería. Tot i això, els andalusos s'han tornat a mostrar superiors a l'Hospi i han tingut prou ocasions com per desnivellar una eliminatòria, especialment en una rematada a la sortida d'una falta que Craviotto ha aturat sota pals al minut 98, en un altre descompte tan etern com injustament extens. Perquè ho anunciàvem a la prèvia: aquest equip està abonat a l'èpica, a sofrir com mai ha sofert ningú per tirar endavant els partits, a vegades per errades alienes (Rayo B) o en ocasions per no haver sabut matar el partit quan calia (cas d'avui). Finalment, el gol de Lucas Viale al Juan Rojas ha valgut el seu pes en or: a les postres, ha acabat sent el gol de l'ascens, el gol que dóna sentit a l'alegria que s'ha desbordat aquesta nit a l'Hospitalet, a les llàgrimes que molts -jugadors i aficionats- han vessat per manifestar la seva joia, el seu estat d'eufòria per veure com el CE L'Hospitalet, el nostre Hospi, tornava a la categoria on com a mínim sempre hauria de trobar-s'hi. Ho han aconseguit, ho hem aconseguit. No podíem fallar i, queda clar, no hem fallat.

Comentava Jordi Vinyals divendres passat en una conversa amb Ràdio l'Hospitalet que l'empat a gols del partit d'anada permetria l'equip, arribat el moment, saber jugar amb el resultat; gestionar el partit segons requerís el moment. Amb el partit finalitzat i l'objectiu assolit, la impressió que resta és que l'Hospitalet ha jugat massa pressionat per aquesta opció i s'ha quedat, com se sol dir, entre Pinto i Valdemoro. En camp moment l'Hospi ha donat la sensació de saber què fer amb el partit: si ser fidels a l'estil que els havia dut fins aquí, buscant la porteria contrària i l'opció d'encarrilar l'eliminatòria per la via 'fàcil'; o si bé era millor defensar el mínim avantatge que proporcionava el gol marcat a Almería ara fa set dies. I així ha anat avançant el partit, amb l'Hospi caminant en un mar de dubtes i amb l'Almería B conscient que el partit era tan llarg que potser el gol que els calia era millor marcar-lo al més tard possible.

Tot i això, els andalusos no han trigat gens ni mica a posar a prova Carlos Craviotto, que un cop més s'ha erigit com a salvador de l'Hospi gràcies a les seves intervencions. No havien transcorregut ni dos minuts quan Cobos, l'autor del gol del filial al partit d'anada veia una opció inmillorable d'armar la seva cama dreta i etzibar un xut fortíssim que el porter lleidatà de l'Hospi aturava en dos temps (2'). Era el primer avís d'un Almería que començava el partit de tornada tal i com va acabar el d'anada, avisant l'Hospi, creant perill... i mostrant-se desencertats en atac. I això que avui Andreev no sortia com a titular... A l'Hospitalet li ha costat molt entrar en el partit, si és que podem considerar que hi ha arribat a entrar. Víctima del nerviosisme i de la seva pròpia precipitació, els homes de Jordi Vinyals han estat l'ombra de l'equip que ha destacat aquesta temporada al grup cinquè de Tercera. Segur, la baixa de Lobato ha estat un llast massa evident per un equip amb les idees poc clares. Com a mostra un exemple: la primera ocasió per l'Hospi no ha arribat fins al minut 12 i ha estat gràcies a un regal de la defensa de l'Almería, en què Rigo i el seu porter Álvaro no s'han entès i Corominas ha estat a punt d'aprofitar aquesta badada posant-hi la punta del peu, però el seu xut marxava a l'esquerra de la meta andalusa.

Per l'aficionat neutral, el partit evolucionava cap a una castanya de les que precisament no fan afició. Imprecisions i més imprecisions eren la tònica d'un partit que deambulava sense un rumb concret i ni molt menys convincent. Al minut 25, Jordi Martínez tractava de sorprendre Álvaro amb un xut llunyà des d'uns trenta metres que tornava a marxar a l'esquerra del porter de l'Almería B. I, trist però cert, aquí s'acabava l'activitat ofensiva pel que fa a ocasions de gol del quadre riberenc en els primers 45 minuts. Tampoc és que l'Almería es mostrés com el millor Brasil de la història, però el plus de 'necessitat' amb què comptaven els homes de José María Salmerón els va donar aquest polsim d'ambició que els feia sovintejar la zona defensiva de l'Hospi amb més assiduïtat. Així les coses, Carlos Craviotto tornava a vestir-se de superheroi salvant un mà a mà de Baby, que tot i no brillar com al partit d'anada ha demostrat la seva gran qualitat. El 'Zamora' del grup cinquè de Tercera treia una mà providencial abans que la defensa riberenca allunyés el perill (31'). Des d'aleshores i fins el final del primer temps, el partit es va anar endurint fins el punt que els jugadors de l'Almería van veure tres targetes grogues per diverses faltes, tot i que l'entrada de Cobos sobre Coro (43') hauria pogut ser mereixedora de vermella, degut a la seva duresa. Enmig d'aquest ball de bastons, només el '6' del filial Alberto Martín provava sort amb un xut des de la frontal de l'àrea després d'una assistència de Baby; el seu xut, però, marxava per sobre del travesser de la porteria de l'Hospi (35').

Vivíem el descans amb l'incertesa d'un marcador manifestament curt i veient amb preocupació les pors d'un Hospi que tenia a tocar l'ascens però que sentia molt a prop els fantasmes que han anat sorgint en els darrers temps. Uns fantasmes que han acabat per tenallar encara més les cames dels jugadors locals. I és que l'Almería ha sortit dels vestidors amb l'ànim de posar-se per davant el marcador: ha introduït més velocitat i capacitat de desbordar amb l'entrada de Fernando Carralero per Alberto Martín (48') i minuts després, provocava una falta enganxada a la línia de l'àrea gran que donaria origen a una nova intervenció miraculosa de Craviotto, que amb la punta dels dits enviava a córner la falta magistralment executada per Rigo, que tornava a demostrar el seu perill en jugades a pilota aturada (53'). L'Hospi no aconseguia espolsegar-se el domini almerienc, i encara menys apropar-se amb perill a la porteria defensada per Álvaro.

De fet, era l'Almería B qui tornava a colpejar l'Hospi, primer amb una centrada de Cobos que José Ramón no connectava per ben poquet (65') i després Kike veia com la defensa riberenca enviava la seva rematada a córner. Salmerón decidia donar entrada a l'estonià Andreev per tal d'acumular més homes d'atac i posar tota la carn a la graella. Casualitat o no, l'entrada del davanter bàltic va coincidir amb l'arriba d'ocasions de gol per l'Hospitalet; millor dit, per David Corominas, el millor jugador de camp en el dia d'avui. Corria el minut 74 i el '7' de l'Hospi es treia per sorpresa una centrada-xut que s'enverinava (ajudada pel vent) i que obligava Álvaro a posar la mà in extremis per evitar que l'esfèrica s'allotgés al fons de la meta visitant. Va ser ben bé un miratge, ja que els canvis i els nervis que anaven in crescendo van seguir provocant que el partit estigués en tot moment mancat de ritme i de continuïtat. L'Almería B cada cop apretava més, l'Hospi patia i el públic, visualitzant el drama, va portar l'equip 'en volandes' amb els seus crits d'ànim, uns crits que podrien haver estat d'alegria si al minut 91 David Corominas hagués estat més encertat a l'hora de resoldre un mà a mà amb Álvaro en un dels escassos contraatacs que va tirar l'Hospi al llarg de tot el partit. Al llarg dels 98 minuts de joc que Varón Aceitón va decretar que es disputessin.

Perquè un es pregunta en moments així la idoneïtat de fer canvis (Jordi Martínez per Marcos Guill) per tal de perdre temps. Si saps que et descomptaran 30 segons per canvi -mínim- no és lògic pensar que si no el fas no jugaràs 30 segons de partit? Total, que amb l'àrbitre balear còmode al camp, els cinc minuts que va decretar inicialment van convertir-se en vuit. Suficients com treure de l'atur tot el gremi de cardiòlegs de tota Catalunya. Primer amb un xut d'Andreev des del punt de penal, després d'un embolic monumental que incomprensiblement marxava més a prop del banderí de córner que no pas de la porteria local; l'estonià ha fet definitivament mèrits com per fer-li una estàtua al costat de l'Acollidora i agrair-li els serveis 'prestats'. Corria el minut 92, tres o quatre o cinc abans que el fantasma del Rayo B tornés a passejar-se per l'Estadi lluïnt les seves millors gales.

I és que l'Almería B, enmig de la por generalitzada que s'havia apoderat del 95% del públic present a l'Estadi, botava una falta a tres quarts de camp, la penjava l'àrea petita (on també hi havia el porter Álvaro, a la heroïca) i la pilota sortia escopida del cap d'algun jugador almerienc en direcció al fons de la xarxa fins que va aparèixer, un cop més, la mà de Carlos Craviotto per evitar el drama més dramàtic, l'apocalipsi, el 0-1. En una jugada que, tot sigui dit, va tenir de tot i per tothom: faltes en atac, possibles penals, falta al porter. Varón Aceitón va decantar-se per aquesta última, fent que els andalusos no comptessin amb massa temps per més. Craviotto va executar el servei de faltar i el balear xiulava el final del partit i oficialitzava l'ascens de l'Hospi, el retorn a la Segona Divisió B.

Tots, jugadors, cos tècnic, directius i aficionats, sabem com hem hagut de patir per arribar fins aquí. Ha estat una temporada llarga de debò, il·lusionant per molts motius, però també molt estressant per tenir una obligació tan clara com era aconseguir pujar a Segona B. Hem viscut una fase d'ascens al límit, amb decepcions, remuntades, èpica, heroïca, rememorant vells fantasmes del passat en forma de filials 'molestos' i eliminant aquest mateix fantasma per sempre més. En definitiva, hem viscut una gran temporada amb un gran final, amb un final que només l'Hospitalet, el nostre Hospi, és capaç de donar-nos.

Hi haurà temps aquest estiu per veure com evoluciona aquest equip, quins canvis hi haurà i com s'afronta la propera temporada. El blog de l'Hospi, sempre en la mesura del possible, us mantindrà informats de tot el que faci referència al Centre d'Esports l'Hospitalet. Però ara toca disfrutar, celebrar aquest ascens i sentir-nos orgullosos de ser part d'aquest Hospi.

FELICITATS, CAMPIONS !!

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Iván Hammouch, Barón, Dani Morales, Lucas Viale, Toni Velamazán, Corominas, Manel (Manu Viale, 87'), Eloi Fontanella, Jordi Martínez (Marcos Guill, 94') i Cristian Gómez (Tarrés, 78').

UD ALMERÍA B: Álvaro, Alfonso, Cobos, Rigo, Trujillo, Alberto García (Carralero, 48'), Chico (Ismael, 80'), Jesús Rubio, José Ramón, Baby i Kike (Andreev, 71').

Àrbitre: Santiago Varón Aceitón (Illes Balears). Bona actuació en línies generals. Ha mostrat targeta groga als locals Eloi Fontanella (49'), Andrés Barón (51'), Lucas Viale (57'), Manel Gómez (87') i Carlos Craviotto (93') i als visitants Alberto Martín (32'), Jesús Rubio (39'), Cobos (43'), Carralero (76') i Álvaro (95')

Incidències: Partit disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 2.400 espectadors, amb presència d'aficionats d'algunes penyes de la UD Almería, vingudes des de la ciutat andalusa i des de localitats catalanes com Terrassa. Moltes cares conegudes a les grades, com ara la de Juanma Lillo, entrenador del primer equip de l'Almería o Juan Carlos Oliva, entrenador de l'Hospi la temporada 2006-2007. L'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Martín ha presidit una llotja a la qual no hi ha assistit el president de la FCF, Jordi Casals, tot i trobar-se a la ciutat una hora abans de l'inici del partit. A l'Hospi, Dani Planchería i Cristian Alfonso han completat la convocatòria de l'equip, de la qual no ha format part Quique Cárcel, que després del partit ha anunciat la seva més que possible retirada del món del futbol. A la fi del partit, com acostuma a passar en aquests casos, s'ha produït una pacífica invasió de camp per part d'alguns aficionats de l'Hospi.