S'ha acabat el brócoli | CE l'Hospitalet 0-0 La Hoya Lorca CF

Sala Multimèdia | A l’Hospitalet, de vidents n’hi ha ben pocs. Per això no en tenim ni punyetera idea, d’on serem en 10, 15 o 20 anys. Siguem on siguem, però, probablement valorarem com cal el que ha aconseguit aquest club en les darrers temporades però, sobretot, aquest curs 2013-2014. Si l’any passat vam fer campions i vam tenir a la mà l’ascens directe en dues eliminatòries, 12 mesos després el Centre d’Esports l’Hospitalet disposa de la final més final de totes les finals, de dos partits a vida a mort contra Avilés Industrial o Leganés per tornar a la Segona Divisió del futbol espanyol 51 anys després. Ràpid i fácil de dir, molt més complicat d’assolir. Més encara quan fa només mig any l’equip encara no havia guanyat sobre el camp, s’havia produït un relleu d’entrenador i un empat a Elx que ens deixava penúltims se celebrava, gairebé, com un títol. I és que l’actitud del partit a partit, de la competitivitat, de deixar-se els collons i creure tant en la capacitat personal com grupal és la clan d’un Hosp. que aquest matí ha suat més que mai per eliminar un complicat rival com La Hoya Lorca. En un partit que ha transcorregut com s’esperava i que ha tingut un tram final de vertigen, en què el gol murcià estabornia l’Hospi. S’ha patit (com no podia ser de cap altra manera a l’Estadi). Clàssics, fidel a la marca riberenca. Afició entregada. Qüestió de valorar la qualitat per sobre de la quantitat. Al final, l’única mida que importa és la del cor i en això ningú ens guanyarà. Vamosssssssssssssssssss Hospi!!!!

Per a l’aficionat neutral, el partit no passarà ni de bon tros a la història. La por a no concedir avantatge al rival ha marcat un partit en què la calor i l’estat de la gespa, molt seca a causa del sol i la temperatura, ha marcat el desenvolupament d’un partit en què les ocasions de gol han estat més aviat escasses. Sense sorpreses a l’onze de La Hoya, mentre que Kiko Ramírez sí ha presentat novetats a l’alineació riberenca: Lucas ha substituït Moyano a l’eix de la defensa i Pirulo ha recuperat la titularitat actuant a la mitja punta. Al lateral dret, Ramírez ha tornat a apostar per l’experiència de Hammouch, que avui ha assegut Peque. Amb el pas dels minuts el domini de La Hoya Lorca ha anat disminuïnt, però han estat els murcians els qui han tingut possessió per bé que poca arribada. Amb tot, ha estat l’Hospi qui ha protagonitzat la primera opció de perill en una centrada d’Aridai que s’ha passejat per tota l’àrea llorquina que ha botat davant Alberto i que ha marxat per sobre del travesser (9’). La primera dels de Campos ha anat a càrrec de l’omnipresent Pallarès, present en bona part de les accions d’atac visitant; en aquest cas el gandià ha provat sort amb un xut des de la frontal amb cama dreta que Craviotto ha blocat sense major dificultat (17’).

El respecte marcava un partit dens i tens, però era La Hoya qui buscava el joc associatiu mentre l’Hospi esperava sortir a la contra sense massa inspiració, tot sigui dit. A l’àrea local, ha estat de nou Pallarès qui ha avisat després que Marcos Pérez pengés l’esfèrica al cor de l’àrea i que el davanter valencià rematés de cap per sobre del travesser (23’). Només dos minuts després, però, arribava l’opció més clara de tot el partit per a l’Hospi: pilota morta a la frontal de l’àrea, control i posició de xut per a Dani Provencio que arma la cama dreta per disparar la bola directament a la base del pal de la porteria d’Alberto Cifuentes, que a diferència de fa quatre anys a Girona aconseguia salvar la situació de perill en contra (25’). Ensurt per als murcians i decepció de la parròquia local, que en un gran número havia cantat el gol. El domini del partit s’igualaria abans del descans mentre el joc s’enduria. Grogues per a Viale i Iban Salvador i una darrera ocasió per a Pallarés, que tirava de frivolitat en una rematada amb l’interior des de la frontal de la gran que Craviotto aturava sense problemes (39’).

A la represa, la groga d’Iban Salvador animava Ramírez a canviar els plans; el de Bellvitge abandonava el terreny de joc i Canario hi saltava per dirigir l’orquestra riberenca. Però de nou seria La Hoya qui gaudiria d’una bona opció de gol: com no, Pallarès, tenia a les seves botes el 0-1 en un xut creuat des del vèrtex dret de l’àrea gran que acabava a córner després de picar en un defensa riberenc (49’). Segona meitat de nervis, per bé que durant un interval d’uns 15 minuts l’Hospi girava les tornes i agafava les regnes del matx; sense clarividència de cara a porteria rival, l’acció de més perill dels franjavermella era una jugada marca de la casa d’Aridai que acabava en una passada de la mort que tallava providencialment Sergio Sánchez (55’). Avui el contracop no seria l’arma d’un Hospi tremendament solidari en el joc defensiu, excel·lentment patidor. José Miguel Campos, davant l’eliminació, anava introduint elements d’atac amb el pas dels minuts. Primer Carlos Rodríguez, després Francis Ferrón i finalment un tocar Fran Carnicer. Tot i els canvis, només la inèrcia del partit ha apropat La Hoya a la porteria de Craviotto.

Un Craviotto que, com sempre, ha tingut la seva dosi de protagonisme amb una aturada salvadora a tocar del final. Abans, Hammouch deixava el seu lloc a Peque per problemes físics; després, Akinsola saltava al camp en substitució de Pirulo. Pel mig, La Hoya havia tornat a avisar amb un xut amb cama dreta i des de la frontal de Carlos Rodríguez, que Carlos Craviotto enviava a córner (74’). La bona, la clara, la d’estirar-se els cabells (els que tenen sort de tenir-ne, bàsicament) arribava nou minut més tard en una centrada lateral que Pallarès despenjava amb el cap, sol, i que Craviotto aturava sobre la mateixa línia de gol. Els cardiòlegs es fregaven les mans davant de l’enèsim final dramàtica a l’Estadi. I ho feien perquè els locals els faltaria aquell polsim de seguretat per caçar un contracop i poder matar el partit, situació que no es produiria d’aquí al final del partit. Només Canario i Aridai van saber amagar la pilota durant un minut i escaig quan Ricardo Albaladejo ja havia mostrat el cartell amb els quatre minuts d’afegit. Un descompte que feia recordar Rayo, Azuqueca, Almería o Olímpic. Un descompte que La Hoya no aprofitaria tot i gaudir d’un parell de faltes penjades al cor de l’àrea que, per sort riberenca, no acabarien al fons de la xarxa.

FITXA TÈCNICA 

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch (Peque, 58'), Valentín, Viale, Lucas, Pirulo (Akinsola, 77'), Pol, Provencio, Aridai, David Haro i Iban Salvador (Canario, 46'). 

LA HOYA LORCA CF: Alberto Cifuentes, Marcos Pérez, Morillas, Prior, Sergio Sánchez, Armando, Manolín (Fran Carnicer, 75'), Julián (Carlos Rodríguez, 63'), Pallarés, Nico i Carlos Martínez (Francis Ferrón, 69'). 

Àrbitre: Aitor Gorostegui Fernández-Ortega (Euskadi). Ha amonestat els locals Iban Salvador (22') i Viale (41') i els visitants Nico (50') i Marcos Pérez (90'). 

Incidències: partit de tornada corresponent a la segona eliminatòria del playoff d'ascens a la Lliga Adelante celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 2.800 espectadors. Matí assolellat i força calor. Presència d'uns 200 aficionats de La Hoya Lorca. Partit retransmès per TV3. A l'Hospi, Álex Sánchez i Manel han completat la convocatòria; a La Hoya Lorca ho han fet Carlos Molina i Josan.