16/6/14

Manel: el bicentenari del Gladiador

Ahir a Leganés, Manel Gómez va tornar a ser titular després d'un bon grapat de jornades sense fer-ho. El d'Horta no partia d'inici a l'onze des del passat 2 de febrer a l'Estadi contra el Nàstic. Des d'aleshores, el polivalent migcampista riberenc només havia disputat tres estones davant el Llagostera, el Prat i el Cádiz al Carranza. El retorn al terreny de joc a Butarque va significar, a més, que Manel Gómez arribés a la màgica xifra dels 200 partits disputats com a jugador de Segona Divisió B contra el Leganés. És tot just el cinquè jugador de l'actual plantilla de l'Hospi que arriba a aquesta xifra; només Viale, Moyano, Hammouch i Craviotto superen la marca del 'Gladiador' de l'Hospi, que amb 186 partits és el tercer jugador de la plantilla que ha jugat més partits oficials amb la samarreta de la franja vermella (només els capitans Iván Hammouch i Carlos Craviotto superen Manel). Als seus 32 anys, Manel Gómez viu la seva sisena temporada a l'Hospitalet, de llarg, el club on més temps ha estat.

Debut amb 23 anys
4 de setembre de 2005. És la data del debut a Segona Divisió B de Manel Gómez de la Hoz (Barcelona, 1982). Aquell diumenge, el seu Sant Andreu encetava la temporada com a local davant l'Alicante i Chechu Soldevilla, tècnic quadribarrat, optava per donar la titularitat al d'Horta. 90 minuts que van ser l'inici d'una trajectòria de bronze que a Leganés arribava a la impressionant suma de 200 partits però que ni de bon tros començava, en clau futbolística, aquell 2005. Des de l'any 1990 Manel va defensar la samarreta de la Damm fins la temporada 2001. 11 anys que el van conduir fins a categoria juvenil, on el seu paper li va facilitar el seu pas a la Unió Atlètica d'Horta. Al Feliu i Codina va arribar per jugar amb el Juvenil A a Divisió d'Honor però la temporada ja la va acabar amb el Primer Equip a Primera Catalana. Un bon segon any a Horta va fer que un altre equip de la ciutat, la UE Sant Andreu, es fixés en ell.

Imatge: UE Sant Andreu
Manel va fitxar pel Sant Andreu l'estiu de 2002 i s'hi va acabar quedant cinc temporades; va arribar com a promesa i en va marxar consolidat i com a capità. Una trajectòria assolida a base de picar pedra tres anys a Tercera Divisió (105 partits i 6 gols). El darrer, en un partit de promoció a Manacor que significava el passi a la final contra el Mazarrón (2004-05). Després dos anys a Segona B amb 60 partits jugats, dos gols i un primer any brillant amb Soldevilla com a tècnic i un segon per oblidar en què Jaume Creixell va situar els andreuencs en un abisme d'on Félix Arnáiz no els va saber treure. Va ser el punt i final de Manel al Narcís Sala, un punt i final de 165 partits en quadribarrat. Calia obrir una nova etapa i Manel prosseguia la seva carrera futbolística ben a prop, a Castelldefels. Allà, sense saber-ho, Manel Gómez coincidiria amb el tècnic del partit 200, ja que Kiko Ramírez va ser segon de Vinyals al Miapuesta Castelldefels. Això va ser un cop avançada una temporada amb final trist, que va encetar Ernest Calero a la banqueta dels Canyars i que va protagonitzar l'únic curs d'aquell equip que Enric Flix va traslladar de Figueres al Baix Llobregat per després acabar-lo retornant, gratuïtament, a Vilajuïga.

Aposta pel Miapuesta
A Castelldefels, Manel va jugar un total de 24 partits. Va gaudir de presència especialment a la segona volta del campionat tot i les tres expulsions que va rebre a Sant Adrià, Bunyol i Alacant. També va marcar un gol, a Vila-real la penúltima jornada i va formar part del Miapuesta que va vèncer l'Hospi per 0-2 a l'Estadi (jornada 22) i que va enfonsar una mica més els riberencs, en aquell moment dirigit per Andrés García Tébar. Al final, tot i guanyar l'últim partit contra el Levante B, els grocs baixaven a Tercera Divisió. Sense futur a l'entitat, Manel Gómez va haver-se de buscar de nou la vida i va trobar lloc al que és el seu actual club. L'estiu de 2008, Manel fitxava per un Hospi que, com el Miapuesta, havia descendit a Tercera Divisió. Julià Garcia va ser el primer dels sis entrenadors (juntament amb Vinyals, Pedraza, Álvarez, Posse i Ramírez) que l'hortenc ha tingut a Can Hospi. Dels sis, només Julià Garcia no ha dirigit Manel a Segona B. I no ho va fer per la desfeta històrica a Santanyí.

Sis anys de riberenc
En total, sis temporades i 186 partits disputats amb l'Hospi entre Tercera Divisió, promocions d'ascens, Segona Divisió B i Copa del Rei. 186 partits amb 10 gols anotats (els set que va marcar en la seva primera temporada són la seva marca personal des de la seva etapa de jugador de base), 38 targetes grogues rebudes i quatre expulsions (la meitat de les quals va arribar, també, en el seu primer any a l'Hospitalet). Jugador estimar per l'afició i capità quan Hammouch o Craviotto no han estat disponibles, el 'Gladiador' de l'Hospi ha respost en multitud de posicions, tot demostrant la seva polivalència. Ha actuat principalment al pivot defensiu riberenc, però també ha ocupat circumstancialment l'eix de la defensa, una posició més avançada o, fins i tot, algun dels laterals davant d'alguna eventualitat sorgida al llarg dels partits. A Segona B, Manel només ha fet un dels 10 gols que suma amb l'Hospi; va ser el novembre de 2012 al Sagnier, amb una rematada de cap a centrada de David Corominas que significava el momentani empat a un gol.

Com se l'ha anomenat sovint, Manel és el jugador número 12. Si bé no gaudeix de les oportunitats de què disposava fa algunes temporades, el cert és que la seva polivalència li permet ser un jugador imprescindible en una plantilla com la de l'Hospi. La baixa de Moyano pel que resta de playoff i la necessitat de reforçar el mig del camp obligava Ramírez a endarrerir Lucas a l'eix de la defensa i a apostar per un jugador de tall conservador al centre del camp. Vaja, tasca per a un Manel que en algunes fases del partit va acusar la seva inactivitat sobre la gespa (no arriba als 1.000 minuts disputats enguany). Present a Cadis i a Llorca, Manel Gómez ha viscut in situ alguns dels capítols més brillants de la darrera època de l'Hospi. Va ser l'autor del gol que certificava la Lliga de Tercera a Castelldefels, l'assistent de Lobato contra el Rayo B; present a la remuntada contra l'Azuqueca i en l'ascens contra l'Almería B. També va disputar l'eliminatòria de Copa contra el Barcelona (2011), va jugar 41 partits en la temporada del títol de Segona B i va protagonitzar la remuntada contra el Caudal. Diumenge, la història li ha de guardar, per força, un altre brillant capítol a Manel Gómez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada