24/6/14

L'1x1 de la temporada

Temps de reflexió i de balanç. Ja han passat dues nits de l'eliminació contra el 'Lega' a la final per l'ascens a la Lliga Adelante. Mentre el club ja treballa per posar la pedra d'un nou projecte a l'Hospi, el temps ens permet ja començar a fer una mica d'anàlisi del que ha estat l'any al Centre d'Esports l'Hospitalet. I enguany, com a novetat (al Blog) ho farem amb un breu 1x1 de tots els jugadors que han format part de la plantilla 2013-2014. Un any de contrastos, que va arrencar amb dubtes, que va continuar amb trontolls, que va permetre renéixer la il·lusió, que ens ha fet viure remuntades insospitades i que, al final, no ens ha concedit el premi de l'ascens a la Lliga Adelante.

ÁLEX SÁNCHEZ
Suplent. El bon paper de Craviotto l’ha privat de gaudir de minuts sota pals. Integrat al grup, a banda de guanyar experiència personal ha sabut sumar en favor del grup.

CARLOS CRAVIOTTO
Salvador. Sisena temporada del lleidatà a l’Hospi i balanç més que positiu. Els seus reflexos han salvat l’Hospi a la Lliga i al playoff (contra La Hoya, per exemple). Tot i la seva regularitat, després dels pals contra Santanyí, Rayo, Tenerife o Eibar, Craviotto no ha assolit el premi de l’ascens al futbol professional contra el Leganés.


IVÁN HAMMOUCH
Expert. El capità de l’Hospi ha tingut un paper actiu en aquest tram final de Lliga. Sense escarafalls, ha complert amb la missió que li ha encomanat Kiko Ramírez. Extensió del tarragoní al camp, Hammouch ha estat a punt de veure complert el seu somni en el seu vuitè any com a riberenc.

LUCAS VIALE
Reviscolat. Després d’una etapa per oblidar a Tarragona, Lucas tornava a casa el passat mes de gener. En un rol diferent al del seu primer pas, el petit dels Viale ha ocupat amb solvència el pivot defensiu de l’Hospi i ha cobert amb èxit la baixa per sanció de Moyano en els darrers tres partits de la fase d’ascens.

MOUSA BANDEH
Intermitent. Tot i gaudir d’oportunitats amb Posse, el bon paper de Valentín ha privat el lateral esquerre badaloní de tenir més oportunitats. El seu millor partit, contra el Racing a la Copa del Rei amb un gol i una asistencia.

ISMAEL MOYANO
Imperial. Una injusta sanció l’ha privat de viure l’ascens amb els seus companys sobre la gespa. El central de Mollet ha estat peça fonamental de la reraguarda riberenca, tant en l’aspecte defensiu com en les jugades d’estratègia en atac.

ALBERT VEGA, "PEQUE"
Confirmat. Un cop els problemes físics van quedar enrere, Peque ha respost a la confiança otorgada per Cárcel. Velocitat, capacitat de sacrifici i qualitat són les característiques d’un jove jugador que, tot i això, encara té més marge de millora.

VALENTÍN MERCHÁN
Incansable. El de Martorell ha donat continuïtat enguany a una bona estrena com a jugador de Segona B. Ha tingut millors partits que d’altres, però la seva entrega el converteix en un jugador gairebé imprescindible. Un gol seu a Magaluf va mantenir les opcions de playoff de l’Hospi.

JUAN MANUEL VIALE
Mariscal. El gran dels Viale demostra que els anys no tenen per què notar-se sobre la gespa. L’argentí ha tornat a oferir un recital de col·locació i gestió d’esforços. Com Moyano, peça clau en l’estratègia i en el joc aeri, enguany ha gaudit de millor condició física i no ha arribat tan castigat al tram final.


JOSÉ ANTONIO MÉNDEZ, "CANARIO"
Kiko Ramírez li ha acabat donant a Canario el rol que Posse no li havia otorgat. Amb confiança, el de Santa Lucía de Tirajana ha acabat demostrant la seva gran qualitat. Amb més presència a casa que no pas a domicili, ha mostrat gran visió de joc i s’ha convertit en un element important del bon clima que s’ha acabat respirant al vestidor.

DANI FRAGOSO
Polivalent. El mataroní tornava a Catalunya per aportar experiència i polivalència a l'Hospi de Posse. Desubicat a l'inici (com tot l'equip), l'arribada de Kiko el va convertir en titular indiscutible. Solvent i elegant, Fragoso va marxar el gener cap a la Major League Soccer dels EUA.

MANEL GÓMEZ
Complidor. Un altre home ‘de la casa’ que, enguany, no ha gaudit dels minuts que hauria desitjat. Amb tot, el rol de Manel va més enllà del camp i en aquest sentit ha sumat en favor de l’equip tot i no arribar als 1.000 minuts de joc. Sofert i compromès com pocs, l’ascens hauria estat un gran premi després de sis temporades a l’Hospi.

POL LLONCH
Esperit. Incansable. L’autèntic pulmó de l’Hospi. Pol Llonch s’ha convertit en l’ànima de l’Hospi. Competitiu, constant i insistent, el migcampista barceloní ha demostrat novament el seu potencial, que el pot dur perfectament a l’elit futbolística. Compromès al camp, però també a fora. De llarg, un dels tres millors futbolistes de la temporada de l’Hospi.

DANIEL PROVENCIO
Exquisit. El madrileny ha acabat tenint un pes vital en el joc d’atac de l’Hospi. Visió de joc, gran toc, bon xut... Provencio ha estat a punt de retornar a l’Hospi l’ascens que li va ‘robar’ fa quatre anys amb el Rayo B a l’Estadi. Tot i això, la lesió que va patir a Llagostera li ha impedit major continuïtat de la que tots hauríem volgut.

JORDI QUINTILLÀ
Testimonial. Els problemes físics han impedit que el migcampista lleidatà, cedit l’estiu passat pel Barcelona B, hagi gaudit de massa minuts. Va jugar els 120 minuts de Copa contra el Racing i va estavellar una pilota al pal contra el Sant Andreu. Ha deixat detalls de qualitat però se li ha notat una certa falta d’acoblament al camp, que no al vestidor.

PAU SENENT
Desafortunat. Arran de la lesió que va patir el dia que Kiko debutava a l’Estadi, l’alacantí no ha tornat a jugar més amb l’Hospi. Va tenir un paper important amb Posse, però les expulsions contra Olot i el Racing tampoc van contribuir a sumar en positiu. Amb confiança, Pau gaudirà de més opcions en un futur proper.


KABIRU AKINSOLA
Inconstant. Arribava com un meló per obrir i el nigerià no ha acabat d’explotar com va demostrar a Cadis o a Zamora. Amb tot, Akinsola ha demostrat olfacte golejador en els pocs minuts que s’ha guanyat. La irrupció d’Iban Salvador l’ha relegat a la suplència i algun problema familiar tampoc ha contribuït a millorar el seu estat d’ànim.

ARIDAI CABRERA
Estrella. El canari ha explotat a l’Hospitalet. Tot el que esperaven d’ell a Mallorca, a Girona i a Sevilla s’ha vist plasmat enguany en riberenc. Golejador però, sobretot, generador de perill; prop de 20 assistències de gol han convertir el canari en l’ídol de bona part de l’afició. Amb tot, té marge de millora si aconsegueix millorar en el joc col·lectiu,

ENRIQUE CARREÑO
Decebedor. L’andalús era l’aposta de la direcció esportiva com a referència clara d’atac i ha acabat com a tercer davanter de la plantilla. Tot i gaudir d’uns bons números de cara a porteria, el perfil del joc de l’Hospi no ha ajudat Carreño, més rematador que no pas davanter de mobilitat. Tot i la suplència, ha sabut sumar en benefici de l’equip.

DAVID HARO
Golejador. Fantàstica temporada del petit jugador vallesà. Sense fer soroll, Haro ha recuperat les sensacions que havia perdut en un any estrany a Tarragona. Veloç com ningú, el de l’Ametlla ha estat un malson per a les defenses rivals i s’ha destapat com a golejador amb el cap. Els 14 gols l’han convertit en el màxim golejador de l’equip.

IBAN SALVADOR
Revelació. El seu darrer any com a juvenil ha coincidit amb la seva irrupció com a jugador de Segona B. Kiko Ramírez ha confiat cegament en la seva capacitat i Salvador ha respost sobre el camp amb compromís i gols (n’ha fet cinc). Amb 18 anys, Iban Salvador té un futur enorme com a futbolista, però també molts detalls per polir si vol arribar ben lluny.

MARIO ROQUE
Aprenent. Després d’un gran any al Juvenil A de l’Hospi, ha estat un debut complicat per al jove davanter barceloní, que no ha disposat de cap minut en Lliga ni en Copa del Rei. Amb tot, l’any li ha servit a Mario Roque per submergir-se en el dia a dia d’un equip semiprofessional, una experiència que li pot servir molt de cara al seu futur.

JOSÉ ANTONIO RUIZ, "PIRULO"
Potent. El gadità ha anat clarament de menys a més. Fora de lloc amb Posse, només la seva lesió a finals de 2013 li ha impedit tenir un paper més important a l’Hospi. Gran tram final de temporada, bona capacitat golejadora i, a la memòria, el miraculós gol contra el Cádiz que va suposar la classificació per a la segona eliminatòria del playoff.


MARTÍN POSSE
Desubicat. La primera experiència de l’argentí en una banqueta lluny del Futbol Base va ser fugaç. Posse no va donar mai amb la tecla en un equip on res va sortir bé d’inici. Superat per la situació, els canvis constants van traslladar la inseguretat a l’equip fins que a la vuitena jornada l’argentí va presentar la seva dimissió.

KIKO RAMÍREZ
Regenerat. I regenerador. L’oportunitat d’entrenar l’Hospi era una reivindicació per a Ramírez després del seu pas pel Nàstic. I vaja com ho ha aprofitat. Gran gestor de grup, el tarragoní ha sabut tocar, sobretot, la tecla emocional d’una plantilla plena de futbol però manca de confiança i seguretat. Des de la defensa l’equip ha anat creixent. Tant, que al final l'equip s'ha quedat a només un pas de la Lliga Adelante. Senzillament espectacular.

1 comentari:

  1. Espero que se apueste primero por atar a jugadores de la casa imprescindibles y que lo dan todo como POL LLONCH e IVAN SALVADOR.
    Seguir con KIKO RAMIREZ seria dar continuidad con lo que se ha empezado.
    Y luego seria conveniente conservar casi toda la defensa actual con MOYANO incluido y DAVID HARO.
    Reforzar el mediocampo con algun centrocampista creativo si por lo visto se marcha PROVEN y traer algun centrocampista que muerda en el centro de campo.
    Lateral interesante derecho por ejemplo JOEL del Cornella.
    AUPA HOSPI

    ResponElimina