Una temporada de gols
Diumenge vam arribar al gol número 779. El seu autor va ser l'extrem de l'Alcoyano Antonio Bello, que va tancar el partit al Collao davant el Villarreal B (3-1). 19 gols anotats, quatre per sota de la mitjana de temporada (propera als 23 per jornada) però que no impedeix que aquest curs sigui un dels més golejadors dels darrers anys. Els 2,29 gols per partit d'aquesta temporada és la millor marca de les últimes quatre temporades a #2bg3: 2,14 (2012-2013), 2,23 (2011-2012) i 2,06 (2010-2011). De fet, cal remuntar-se al curs 2009-2010 per trobar una marca millor que l'actual (2,35 per partit) i a la temporada anterior, la 2008-2009, per recuperar la marca més destacable dels darrers cursos (2,41 per partit amb 915 gols). Abans, la temporada 2001-2002 s'havien marcat 952 gols (2,51 per partit) al grup català, que aleshores era el grup 2 ja que també hi havia enquadrats equips riojans, aragonesos, navarresos... i fins i tot guipuscoans.
Més igualtat o menys nivell
Etern debat el de relacionar la quantitat de punts o el nombre d'equips lluitant per un objectiu amb un hipotètic descens de la qualitat dels equips #2bg3. El cert és que amb 62 punts, l'Atlètic Balears és el líder amb menor puntuació al grup 3 de Segona B a aquestes alçades de temporada des de la temporada 2006-2007, quan el Huesca de Manolo Villanova sumava únicament 55 punts en 34 jornades (probablement, la pitjor marca des que les victòries valen tres punts). Una altra dada que mostra aquesta compactació és la dels marcadors que s'han aconseguit aquesta temporada. La passada jornada, els empats sense gols a l'Hospitalet, a Reus i a Xàtiva van situar el 0-0, de nou, com a líder en solitari: fins en 45 ocasions els equips han empatat a zero en els 340 partits que s'han jugat a #2bg3. Completen el podi d'honor dos guarismes amb color local: l'1-0 s'ha repetit en 43 ocasions mentre que el 2-0 s'ha donat 41 vegades en el que portem de temporada. Pel que fa a victòries visitants, el 0-1 i l'1-2 encapçalen el llistat amb 21 casos. I una curiositat: hi ha hagut més del doble de victòries per 0-3 (11, sumem les de l'Hospi i l'Atlètic als despatxos) que no pas per 0-2 (5 partits de 340).
Un 0-0 inèdit a l'Hospitalet
L'Estadi de Futbol de l'Hospitalet era l'únic camp del grup 3 de Segona Divisió B que sempre havia vist, com a mínim, un gol en tots i cadascun dels partits jugats aquesta temporada. Diumenge, el Sant Andreu va aconseguir el mateix que va buscar i assolir a Tarragona: el 0-0. Aquest 0-0 és l'únic partit d'aquesta temporada en què els grana no han marcat al Nou Estadi (a excepció del 2-0 convertit en 0-3 contra l'Atlètic Balears). L'Hospi no empatava sense gols a l'Estadi des de la darrera jornada de la passada temporada contra l'Olímpic; de fet, el 0-0 com a local és el cinquè marcador més habitual al llarg de la història del Centre d'Esports l'Hospitalet (70a vegada que l'aconsegueix). Això sí, els de Kiko Ramírez també han aconseguit aquest any (i en dues ocasions) el que els quadribarrats van fer a l'Hospitalet: Elche Ilicitano i Villarreal B només han empatat a zero en una ocasió aquesta temporada com a locals i en tots dos partits el rival va ser el mateix, l'Hospi.
Jornada de xifres rodones
Quatre jugadors van arribar a aquell número de partits que sovint destaquen els mitjans per ser rodons. El més expert, el central de l'Olot Agustín Fernández que dissabte contra l'Elche arribava als 250 partits a Segona B. L'extremeny, però, no va tenir un partit massa lluït ja que va ser expulsat per unes mans en l'acció del penal que va significar el 0-2 de Sergio León. Els 250 partits es reparteixen així: 101 amb el Sabadell, 52 amb el CD Badajoz, 29 amb l'Eldense, 24 amb el Palencia, 23 amb l'Alavés, 14 amb el Racing i 7 amb l'Olot. Un dia després i al Collao, el migcampista riojà de l'Alcoyano César Remón disputava el seu partit número 200 a Segona Divisió B (84 amb l'Alcoyano, 36 amb el Dénia, 34 amb el Peralta, 29 amb l'Alfaro, 14 amb l'Ontinyent i 3 amb l'Alavés B). Agustín i Remón són dos exemples per a joves com Cristian Portugués 'Portu' i Mossa, jugadors de València Mestalla i Levante B. Tots dos van arribar diumenge al seu partit número 100 a Segona B, sempre amb els seus respectius equips. Especialment destacable és el cas de Mossa, que va debutar amb el filial granota el setembre de 2007... al Collao.
Dos filials amb tot fet
La 34a jornada va resoldre el futur a la categoria de dos dels 20 equips del grup. Més ben dit, de tres. Perquè el Reus Deportiu va assegurar-se la permanència amb el punt sumat pel matí contra el Constància i amb la no victòria del Levante B a Badalona per la tarda. Tot i això, els d'Emili Vicente encara aspiren a una plaça de Copa del Rei bé com a cinquè no filial del grup (difícil) o com a un dels equips amb millor puntuació de tota la categoria fora dels cinc primers de cada grup. Per la seva condició d'equips filials, Villarreal B (47 punts) i Espanyol B (46) ja ho tenen tot fet: la derrota dels groguets a Alcoi impedeix que puguin arribar a la quarta posició, ja que els possibles empats a 59 punts els perjudiquen en tots els casos. Per la seva banda, l'Espanyol B també veia eliminades les seves opcions matemàtiques de fer playoff d'ascens amb la derrota a Magaluf. Per cert, si parlem de Copa del Rei aquest diumenge l'Atlètic Balears (depèn d'ell mateix), el Llagostera, l'Alcoyano i l'Hospitalet poden assegurar-se la seva presència a l'edició 2014-2015 del torneig segons els resultats que es donin aquesta setmana al grup 3 i a la resta de grups.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada